En Jan i la Mireia són germans; en Jan té 15 anys, és bastant madur i força introvertit. La Mireia té 12 anys, és una nena treballadora i molt xerraire, amiga dels seus amics i bona companya. A l’escola té un bon grup d’amigues, però es relaciona amb tothom i els seus mestres diuen d’ella que ”tant de bo tots els alumnes fossin com la Mireia”. Per això els pares n’estan molt contents i tranquils, perquè saben que li poden fer confiança. Per això avui a la mare l’ha sobtat molt quan, en arribar de l’escola, s’ha tancat a l’habitació i no n’ha sortit fins a l’hora de sopar. La mare de seguida ha preguntat:

- Què, Mireia, tenies molta feina de l’escola?

- Sí, més o menys –ha contestat ella.

- Quin és el mestre que us posa tanta feina, que no t’ha donat temps ni de berenar?

La Mireia, sense respondre la pregunta, demana:

- Trigarà gaire a arribar el pare per sopar? Tinc una gana!

- No ho crec! –diu la mare una mica molesta...

En aquell moment senten la porta que s’obre i apareix el pare.

- Bona nit, quina bona olor que fa el sopar. Em rento les mans i vinc de seguida.

La mare, dirigint-se a la Mireia, diu:

- Au, va, ajuda’m, que pararem la taula totes dues i acabarem abans.

- Sempre ho he de fer tot jo –contesta la Mireia-. Que ho faci en Jan, que està jugant a la Play.

- Quines maneres són aquestes de contestar? –diu la mare. Es pot saber què t’he fet, jo?

- No m’has fet res, però tota la culpa és teva! La mare (que ja està parant la taula tota sola) fa una ganyota de sorpresa i demana a crits a en Jan i al pare que vinguin a sopar.

Una vegada servit el primer plat, la Mireia diu:

- Ja tinc plans per a aquest estiu: i els ensenya un full d’inscripció al curset dels dofins del zoo.

- Però què és això? -diu rient en Jan i li pren el paper de les mans. T’hi has apuntat sense el permís dels papes!

- Tu calla, nen! –respon molesta.

- Un moment! -crida la mare-, es pot saber que esteu fent? Quina és aquesta manera de tractar-vos! -exclama. I dirigint-se a la Mireia li diu:

-  Com és que t’has apuntat a un curs del Zoo sense ni dir-nos-ho?

-  Doncs que ja soc gran! I que sempre us he dit que volia fer tots els cursets del Zoo, què passa?

- Doncs passa -diu el pare molt seriós- que acabo de passar pel Zoo i acabem de fer la reserva per al curset dels felins.

- Visca! -crida la Mireia contenta. Moltes gràcies, papa! -i l’abraça ben fort.

- No cal que m’ho agraeixis a mi, que és idea de la teva mare –diu ell.

- I què en fareu, de les dues inscripcions? -pregunta en Jan.

- Doncs potser que el faci jo el curset dels dofins –diu la mare, rient.