Caram! Quines ganes tenia que els nens comencessin l’escola. Això del Coronavirus està sent insuportable per a ells i per a nosaltres.  

Abans, en aquests dies, els portàvem al parc i allà jugaven i es cansaven terrejant o pujant al tobogan; ara no es poden tocar, han de dur mascareta, no poden beure aigua de la font… Tot plegat, un desastre!  

Miraré si m’han quedat clares les indicacions de l’escola: han d’entrar per la porta del carrer Maresme a les 9.10h per a no coincidir amb altres grups. Han de portar un gel personal, una ampolla d’aigua, la mascareta posada, el paper de no sé què… Però, ara que hi penso, la Laia entra a una altra hora, suposo que em deixaran portar-los tots dos. Ara no em ve a la memòria què em va dir la Núria sobre això.  

No sé com estaran aquest parell, després de les mini vacances al poble. Estic convençuda que no voldran tornar a la rutina; fa tant de temps que no es lleven d’hora… Suposo que l’Ignasi no tindrà cap problema, ell és de matinar i trobar-se amb els companys i amb la mateixa senyoreta, que l’ajudarà; el problema és la petita. Adaptació a l’escola, als companys, als horaris, a la senyoreta… En fi, amb 2 anys que té encara, què volem!  

Aquesta nit m’està costant agafar la son. No m’estranya gens, tinc per endavant un curs intens i diferent. Només demano a Déu salut.  

La iaia