A la classe del Bernat hi ha 25 alumnes. Alguns ja apunten maneres; però què carai, són nens encara! La Berta fa el que pot amb ells: els explica contes, els canta cançons, els ensenya paraules conegudes i paraules noves, els ajuda a passar l’escala de braquiació, els ensenya com agafar el ratolí de l’ordinador... en fi, tot el que fan els mestres.  

Aquest matí hi ha hagut un petit conflicte entre el Bernat i el Kai. Un tenia una joguina d’aquestes que estan de moda i l’altre, pensant que era la seva, se l’ha tret d’un cop fent-li una petita esgarrapada a la mà. El Bernat ha començat a plorar tot fent tals crits, que fins i tot ha vingut la Mariona, la mestra paral·lela pensant que havia passat una cosa greu. La Berta ha calmat primer el Bernat fent-lo respirar profundament i amb paraules de consol. Després ha demanat al Kai que vingués i així poder parlar sobre el que ha passat. En acabat tot s’ha solucionat, perquè la Gisela, una nena molt eixerida i que, no se sap perquè, ho sap tot, ha descobert on era la joguina del Kai, que, justament, era igual a la del Bernat. La Berta els ha assegut en rotllana i ha parlat sobre la situació: Què ha passat? Què hauria de fer el Bernat? Què hauria de fer el Kai? I tu, què hauries fet? S’ha acabat el conflicte!  

A la sortida, la Berta explica a la mare del Bernat què ha passat i que ja està solucionat. Aquesta no li diu res i s’espera que se’n vagi per a comentar-ho amb les altres mares amb frases com aquestes:  

- Fixa’t l’esgarrapada que li han ha fet al Bernat!

- Segur que la mestra no estava per ells.

- La Berta no té el control de la classe.

- Aquest Kai sempre la té agafada amb el teu fill!

- Últimament pega molt, al meu també li va empènyer l’altre dia.

- I a la sortida, l’avi no pot amb ell.

- Haurem de fer una queixa a Direcció.  

Així que apareix la mare del Kai amb el cotxet i el germanet del Kai, la conversa s’atura.