S’acosten les festes de Nadal i l’entorn comença a omplir-se de llums, colors, pessebres de tots tipus, fires, anuncis, anuncis i més anuncis, sobretot a la televisió. I és que no sabem viure el vertader sentit del Nadal. Els nens fixen la mirada en joguines i objectes que faran servir poc o molt; el temps ens ho dirà.

La Martina i el Quim han agafat d’una botiga de joguines un catàleg i, tan bon punt han arribat a casa, han començat a encerclar les joguines que volen que els porti el Tió, el Pare Noel i els Reis Mags. No sé, tanta gent venint a casa a portar joguines, al final no hi cabran. Després han començat a barallar-se perquè tots dos volien la mateixa cosa i la volien encerclar.

La Noèlia (mare) els ha dit que s’ha de compartir i que, potser demanant joguines només als Reis, en tindrien prou. Que el Tió, a la millor cagava torrons i alguna coseta més, però res de joguines. Que el Pare Noel potser aniria a casa de nens més necessitats... En fi, una sèrie de suposicions, que no sap si els nens hauran entès.

I és que casa de la Noèlia i el Raül s’estava convertint en un txiquiparc d’aquests: bicicletes, patins, pilotes, Playmobil, nines, cuineta, disfresses... Cada Nadal, des que van néixer els bessons (5 anys), anaven acumulant joguines no controlades pels pares. Què vull dir? Doncs que, en comptes de parlar amb la família i dir-los que, encara que siguin els únics nebots i nets, haurien de preguntar què necessiten o què els faria il·lusió, per exemple, han deixat que la improvisació i el silenci s’apoderés de la situació. I així durant 5 anys! I és clar, arriba un moment que s’ha de fer neteja a casa, fent aportacions a la parròquia o a alguna ONG, o bé portar-los a una escola. I en el cas que no estiguin en condicions, llençar-les a les escombraries.

Jo no vull ficar-me en la vida de ningú, simplement dic el que penso d’allò que veig a l’escala. I ara, amb tot això, sortiré a comprar-me alguna coseta al centre comercial, perquè la jaqueta que porto ja no està de moda i així em dono un capritx aquest Nadal i amb una mica de sort, trobo parella, que amb la darrera no vaig tenir èxit.