Quins nervis! A casa del Martí i la Jana comença a fer olor de Nadal. La mare ja ha comprat tot el necessari per fer els canelons, el menjar preferit dels bessons i de tota la família.

Enguany, l’avi Marcel no hi serà, ja que va morir al febrer a causa d’un càncer de pulmó. En Xavi va passar moltes hores a l’hospital i els nens ho van notar. Va ser un inici d’any molt dur per a la família.

En Martí jugava molt amb el seu avi i els primers dies d’escola no parava de parlar-ne. Que si l’avi està al Cel, que si la iaia i la mare ploren molt... En canvi la Jana no diu res, com si no l’hagués afectat tant.

A vegades, el Martí veu que la mare té els ulls humits; però ella diu que és per culpa de la ceba, que li fa plorar.

Quan han parat taula per als convidats, la Jana anava dient el nom de cadascun d’ells i col·locant els coberts:

- Jo, la tieta, el tiet, la Mariona, el Lluc, la mare, el pare, el Martí, la iaia i l’avi! -diu tota decidida.

- Jana! -diu la mare-. L’avi ja no hi és -li diu tot mirant-la als ulls.

- És igual! -diu cridant.

- D’acord -s’asseu la mare tota trista.

En arribar els convidats, s’han saludat, han cantat un parell de nadales davant el Naixement i s’han assegut.

En seure, el Lluc s’ha adonat que quedava un seient lliure i ha preguntat:

- Qui falta?

Tots han abaixat el cap amb alguna llàgrima als ulls.