Avui és el primer dia de classe del Jan i la Berta, dos bessons que comencen P5. La Berta, a més a més, ho fa amb una mestra nova: la Shaira.
La Shaira és una noia joveneta nascuda a Catalunya, però de pares africans. Durant tot el dia ha estat el centre de mirades dels nens perquè, segons deien, a l’escola mai no havien tingut una mestra amb la pell fosca. Els avis del Jan i la Berta han arribat al col·legi vint minuts abans de l’hora de sortida. Tenien el berenar preparat per quan sortissin el nens.
Tan bon punt els nanos han vist els avis, han anat corrents a explicar-los tot el que hi havien viscut; gairebé ni miraven el berenar: que si he vist a la Martina, que si he jugat a futbol amb el Pau, que si la senyoreta és de color marró...
L’àvia ha intentat calmar-los perquè tots dos xerraven alhora. L’avi mirava d’agafar el mòbil, que feia una estona que li estava sonant. Era la seva filla, que deia que avui es retardaria una mica. Tocant gairebé les vuit del vespre, el pare arribava a casa. Els nens estaven sopant i tots dos han baixat de les cadires cames ajudeu-me per explicar-li tot el que havien viscut. Però s’han topat amb el pare tot parlant amb el mòbil mentre obria la porta de casa. Els nens insistien i ell els ha fet callar i se n’ha anat a l’habitació a continuar la conversa telefònica.
Un cop els nens han acabat de sopar, el pare ha sortit de l’habitació per saludar-los. Un parell de petons i s’ha assegut al sofà a mirar els whatsapps, que no li paraven d’arribar. El Jan se l’hi ha tirat a sobre per jugar una mica; però ell deia que estava cansat i que havia de mirar una cosa abans de sopar. Per altra banda, la Iolanda li preguntava des de la cuina si volia verdura o puré; però ell continuava amb el mòbil una mica nerviós, perquè no trobava cap endoll del menjador lliure per poder-lo carregar.
Finalment, tots tres s’han plantat davant el pare i li han dit a l’uníson: Papa, deixa el mòbil!
El Quim s’ha adonat de la situació, ha tancat el mòbil i s’ha assegut a sopar i a escoltar els fills. Ara sap que la mestra nova és d’origen africà, que el seu nom vol dir poetessa, que ha portat a classe un Djembe (segons la Berta, un tambor molt alt), que el millor amic del Jan és el Pau i que la seva mestra torna a ser la Paula...
Ens considerem addictes? Què en pensen, els nostres fills/es?
Dediquem temps a jugar amb els nostres fills/es?
Què ens estem perdent?