La Carol, el Xavi i els seus fills han anat a passar uns dies al poble, a veure la iaia. El viatge és llarg i els nens aguanten poc al cotxe, a no ser que els entretinguis amb alguna pantalla o que s’adormin.

  Quan han sortit de matinada tot anava bé: el Pol i la Martina dormien com uns angelets. Si més no, s’ha pogut fer el camí gairebé en silenci, fins i tot, la ràdio estava tancada. Però l’aturada per a esmorzar els ha despertat i el viatge que ja de per si era llarg, s’havia transformat en etern. Qui dels dos aguantaria la tableta per a veure una pel·lícula de dibuixos animats? Aquesta ha estat la primera batalla. Mentre el Xavi conduïa, la Carol intentava posar calma i arreglar la situació: cada 5 minuts, la tableta canviaria de mans.  

El Xavi conversava amb la Carol sobre com l’havia anat la feina els darrers dies, mentrestant els nens darrera, observaven bocabadats la pantalla. El problema ha vingut quan s’ha acabat la pel·lícula i no hi havia més bateria. La Martina intentava jugar amb el Pol, però l’ha fet mal sense voler i aquest l’hi ha tornat. Han començat els plors. La Carol, intentant seguir la conversa amb el marit, aquest, parlant i atent a la carretera, els nens barallant-se...Prou!-diu la Carol.   Els nens s’enfaden i resten en silenci una bona estona.  

Continua la conversa sobre la feina, sembla ser que no van gaire bé les coses a l’empresa i el tema és seriós. A la part del darrera del cotxe se va sentint una veu intermitent que anava creixent en volum: papa,  papA,...paPA,....pAPA,...PAPA... Calla Pol, ara estic parlant! -diu tot cridant el Xavi. S’ha fet el silenci.  

Arriben al poble i només baixar del cotxe, el Pol i la Martina parlen sobre allò que estan veient al voltant. El pare els crida perquè saludin la iaia: Pol! Martina! Veniu a saludar la iaia! Però el Pol respon: Ara estic parlant!