Per assabentar-se de qualsevol cosa succeïda a l’escola del Martí, només cal anar al parc. S’ha convertit en “la plaça del poble” que, com alguns podem recordar, era el lloc de referència de les notícies sobre els habitants.  

En aquest parc, un grup de pares comenta les notes dels fills i ja ens podem imaginar qui serà lloada o condemnada: la mestra.  

La Cèlia, mare del Martí, un nen de 5 anys, està molt indignada, perquè l’informe ha sortit una mica fluix, sobretot en l’àrea de Comunicació i Llenguatges.  

- A casa, el Martí no para de xerrar i fins i tot llegeix! -diu a la resta. I aquí diu que li costa comunicar-se. Demà mateix demano entrevista. Segur que hi ha una errada -diu convençuda.

- Doncs el meu diu que l’Arnau necessita que li marquin els límits i que ens hi hem de posar, a casa –comenta la Lluïsa.

- Amb els meus bessons sí que hi ha una errada, perquè a casa els tractem per igual i els dediquem el mateix temps. No sé per què surten informes diferents -salta sorpresa la Núria. 

- I això de les intel·ligències múltiples no sé ben bé què és, però la meva néta, per a l’edat que té, sap de tot! -comenta l’Assumpció.

- Doncs jo, amb el meu, no sé què faré, perquè no tinc temps de posar-me a llegir amb ell -diu la Fina. I així, una darrera l’altra, van qüestionant les notificacions i les recomanacions de millora proposades per la mestra. I això no acaba en el parc; després ho comenten amb les respectives parelles i alguna vegada amb diferents punts de vista: que si la culpa és teva que el consents massa, que hauries d’estar més per ell, que no el portes a la biblioteca mai, que la nena fa massa activitats i cap amb nosaltres...  

Total, després de molts dies trencant-se les banyes per posar notes, elaborar informes, esperant la recuperació dels alumnes que s’han posat malalts per acabar de concretar, etc, la mestra es troba l’endemà amb altres notes, però per demanar una entrevista urgentment.