Ja portem uns mesos d’escola i un grup de mares s’expliquen com han anat les vacances de Nadal, els propòsits per al nou any, les notes dels nens...i també sobre els quilos que s’han agafat aquests dies. Aquest últim tema ha donat molt de si; han arribat a parlar sobre l’alimentació dels fills. Esmentarem tots tres casos:  

a.   Com que estaven de vacances i els pares treballaven, el Pol s’havia quedat uns dies amb l’àvia. Ella té unes rutines, uns horaris, uns costums i una sèrie d’aliments que pren de manera ordinària; així que el nen, s’ha hagut d’acostumar. Quan els pares van preguntar què va menjar, no s’ho podien creure; Arròs bullit amb oli només? Hamburguesa a la planxa i sense quètxup? Peix?...  

b.   Ha arribat a casa de la Sílvia i del Ferran, l’informe del servei de menjador del Joel i la sorpresa ha estat, que és excel·lent. A casa, cada cap de setmana tenen problemes amb els àpats. Els sopars durant la setmana, s’ho poden manegar, perquè, moltes vegades, està tan cansat que no arriba al segon plat i el posen a dormir.  

c.   La filla de la Noèlia, després de molts tira i arronsa va poder quedar-se a dormir una nit a casa d’una amiga de la classe. S’ho van passar d’allò més bé; va portar-se correctament i va sopar verdura i peix sense posar cap pega - Increïble!-deia la mare.   Total, que totes tres van arribar a la conclusió que, una de dues, o a casa no es cuinava bé o els nens s’estaven burlant d’elles. Així que van fer una pluja d’idees per a resoldre l’assumpte; és a dir, com aconseguir que els fills mengessin de tot sense queixar-se:   - Anar al psicòleg de l’escola i explicar-li el tema. - Apuntar-se al FEAC i comentar-ho en gran grup. - Parlar molt seriosament amb els seus fills. (...)