Fa quatre dies que hem començat el curs i ja comença a notar-se en alguns comerços petits detalls nadalencs. Les botigues de joguines no són menys; ja s’han encarregat d’omplir els aparadors amb imatges seductores per a qualsevol infant: que si una pistola que dispara no sé quants dards, ninos de la pel·lícula de moda, material escolar diferent al de la campanya de setembre... en fi, un munt de publicitat que fa que t’hagis d’aturar una bona estona amb els nens.

Avui el fill de la Montse l’ha feta bona.

Resulta que a mitjan desembre fa anys i, és clar, és molt a prop del dia de Reis. Fins ara, rebia un regal i prou (va costar Déu i ajuda fer entendre a la resta de la família aquesta decisió); però ara comença a demanar-ne més, sobretot als avis quan els pares no són davant, és clar. I és que el nen farà 5 anys i ja sap més del que pensem.

Doncs aquest matí, la Montse havia de fer la compra i anava justa de temps i, com que el Xavier treballava, ha anat acompanyada del nen. En passar per la botiga de joguines, hi volia entrar. La mare li ha dit que tenia pressa, però ell hi insistia. Finalment hi han entrat. El nen s’ha entossudit amb unes figures de Star Wars que són una mica cares i sa mare li ha dit que no. Que si les vol, que les demani als Reis. El nen ha començat a fer una rabieta que, cada segon que passava, augmentava la tonalitat fent que la resta de clients es girés a contemplar el panorama. El nen deia que ho volia ara; ni tan sols volia esperar-se a l’aniversari. Finalment han sortit de la botiga tots dos enfadats, sense figuretes i amb el nen dient: Doncs ara ja no vull res per al meu aniversari!

Segur?