Ja fa unes setmanes que ha començat el curs escolar i a casa de la Martina es percep encara una sensació d’estrès que no acaba de minvar.
La nena farà aquesta setmana 3 anys i els seus pares porten uns dies gestionant la festa d’aniversari.
Per altra banda, comencen les inscripcions a les activitats extraescolars. El José Carlos i la Maria Lluïsa han decidit que la Martina farà piscina. En aquest cas, suposa un horari concret i unes llargues cues per apuntar-s’hi. Miraran d’enviar l’avi i després algú dels dos, s’incorporarà per fer el pagament i donar les dades.
La Tània, mestra de la Martina, ha sol·licitat una entrevista amb els pares per comentar l’inici de curs de la nena i la seva adaptació. Encara porten uns dies d’ajustament d’agendes que no acaben de veure la llum. Sembla que llurs feines els impedeix faltar un parell d’hores.
En qüestions organitzatives, l’avi Antonio anirà a buscar la nena al migdia perquè dini amb ell i amb l’àvia Teresa. A la tarda, l’àvia Montse serà l’encarregada de portar-li el berenar i estar-se una estona amb ella al parc. Sobre les 18h vindrà la mare.
Poca estona coincideixen tots tres a casa; el José Carlos fins ben bé les vuit no apareix, això si no té un viatge d’aquests a l’estranger.
El cap de setmana, pel que sembla, han quedat amb unes famílies de l’escola que ja es coneixien des de la llar d’infants. Pels comentaris, al José Carlos no li fa molta gràcia aquesta sortida. Ell volia quedar-se a casa, tranquil. Fa una estona ha cridat: A veure Maria Lluïsa, és que anem de bòlit!
Carme (veïna de la família)
Ens és familiar, aquesta història? Ficció o realitat?
Cal anar de bòlit? Hi ha alternatives? Quines?
Trobem diferències amb la nostra infantesa? Quines?