A pocs dies d’acabar el curs, el Ramon i la Carla fan una entrevista amb la tutora i se’n tornen cap a casa no gaire convençuts de les seves recomanacions. 

El Joel és un nen una mica mogut i per això està apuntat a futbol. El Ramon pensa que d’aquesta manera, a més de cremar energia, s’iniciarà en l’apassionant carrera futbolística que ell no va poder seguir per culpa d’una lesió. La Carla veu bé que sigui per cremar energia, però no tant per dedicar-s’hi. Ella és de l’opinió que ha de fer Batxillerat i estudiar Direcció i Administració d’Empreses, que està molt ben mirat i molt ben pagat.

La tutora, que ha fet més èmfasi en el dia a dia del Joel que no pas en aquest futur tan llunyà, els ha donat unes pautes d’orientació per treballar a casa. Fer un senzill horari on hi hagi estones de joc i estones per fer petites feines, sol o acompanyat, com pintar, llegir contes...

La parella s’ha quedat de pedra.

-      Tan petit i ja amb deures! –ha dit la Carla.

-      Jo em tirava tot l’estiu jugant a casa i, si érem al poble, ni hi entràvem! –ha comentat el Ramon.

La tutora els intentava fer veure que el nen necessitava una mica d’ordre i que això els ajudaria. També insistia a donar exemple i fer-lo participar en petites tasques, com llegir o escriure davant d’ell, parar taula, fer el llit... accions quotidianes que el nen aniria assolint amb naturalitat.

La resposta ha estat que no hi havia temps. Quan no estava d’entrenament, era a casa l’àvia i, si no, amb la petita i el gos, així que era impossible de gestionar la situació.

La reunió va acabar de la manera més cordial possible. Això sí, amb opinions ben diferents.