La Berta no ha passat una bona nit. Avui comencen l’escola els seus fills, després d’unes vacances que semblaven eternes. Pel que fa als nens, encara voldrien estar-se uns dies més al poble i no pensar en el col·legi.
L’Arnau i el Pol són alumnes veterans, des de fa ja cinc anys, i com que van entrar junts al centre no tenen aquest neguit; només volen trobar-se amb els companys i jugar un partit de futbol a l’hora del pati.
La història ve per la Kumiko, una nena que porta amb la família un any i que tot just començarà P3. Els seus germans la porten de la mà fins a l’escola sense cap problema. La situació es complica quan se n’han d’acomiadar. En aquest moment es posen de relleu totes les emocions de cadascun dels implicats: pares, mares, avis, germans però, sobretot, dels protagonistes: els nens.
Per una banda, tenim el despreniment i, per l’altra, l’acollida. La nena plora a dojo i s’agafa a la mare amb totes les seves forces. La Berta intenta verbalment calmar-la i, per l’altra banda la Júlia, la mestra, l’agafa o, si més no, ho intenta. Mentre ho fa, formula una sèrie de frases clàssiques acompanyades d’un somriure: Bon dia, Kumiko! Vine amb mi, anem a veure els altres nens! Ja veuràs com t’ho passaràs molt bé! Després d’uns minuts intensos, la situació es va calmant. Només afloren els plors en els moments de canvis: menjador, mestres diferents, canvi de sala...i la Kumiko, siguem realistes, no ho està passant gens bé.
La Júlia s’ajup i parla amb ella mirant-la als ulls. La consola amb un to de veu suau, calmat i amb un missatge esperançador: La mare vindrà després, ara està treballant o comprant i, quan acabi, vindrà a buscar-te. T’ha de veure contenta. Ara anem a escoltar un conte molt maco amb els altres nens.
Entre contes, cançons, vídeos i plastilina, la Kumiko ha passat el seu primer dia de classe esgotada. Gairebé no ha sopat i s’ha adormit de seguida. Demà serà un altre dia; però ella no sap que s’haurà d’anar acostumant a aquesta situació. Per altra banda, la Berta i el Xavi han demanat una entrevista amb la Júlia per parlar de la Kumiko. Confien en la professionalitat de la tutora i volen tenir unes pautes per treballar des de casa amb la nena.
Potser hem rebut formació per acollir o hem vist models d’acollida; però i de despreniment?
Què és important en l’acolliment?