Encara queden uns mesos per a les vacances, però a casa de l’Arnau i la Shui ja estan fent plans de viatge. La Berta i el Manel porten molt de temps estalviant per poder marxar uns dies en família, sobretot després del que han comportat els tràmits de l’adopció, que els van tenir un temps privant-se de molts capricis que abans eren freqüents en les seves vides.
La parella estava pensant en una setmaneta en un hotel de Menorca i gaudir del sol, la platja i la tranquil·litat; però les propostes dels petits estan fent trontollar els plans. L’Arnau (5 anys) vol anar a Disneyland París, perquè els seus amics de la classe hi han anat i ell no, i la Shui (3 anys) diu que vol veure la Peppa Pig. De moment no està definit, però els dies van passant i s’han de fer les reserves amb temps.
Han passat quinze dies i la cosa sembla clara: la família anirà a París després de moltes hores nocturnes per agafar el pack més econòmic; perquè, és clar, s’ha de mirar el transport, l’allotjament, les entrades... A hores d’ara, sembla que l’únic entusiasmat és l’Arnau. La Berta es passa els dies fent càlculs, el Manel encara no s’ha parat a pensar en les vacances i la Shui cada dia es queda encantada davant la tele amb els dibuixos de la porqueta rosa.
La visita de la iaia Conxi i el seu comentari, però, dóna peu a una llarga conversa sobre l’educació i temps passats.
Parlant de les vacances, la iaia els plantejà aquesta pregunta:
- Com és possible que un nen de 5 anys sigui capaç de determinar el vostre viatge? I més encara, qui us ha ensenyat això? –pregunta sorpresa. El Manel, vermell com un tomàquet, i la Berta contesten:
- Mira mare, això és el que està de moda. Els nens volen veure el Mickey, el Peter Pan, l’Anna i l’Elsa -diu ressentida.
- Sí, sí! -respon la iaia- però el fet és un altre! L’Arnau se’ls mira de reüll un xic mosca. Hi haurà canvis?
A casa, hi ha dictadura o democràcia?
Els ídols dels nostres fills acaben sent els nostres?
Tenim criteri propi?