“Quins nervis! S’acosta la nit de Reis i encara em falten regals per a la iaia, el Carles i el nen” -diu en veu baixa la Fina mentre camina pel centre comercial-. “La iaia, amb una colònia, estarà contenta; el Carles, amb un jersei molt mono que he vist al Zara, llest; però el nen... maleïda joguina, que no hi ha manera de trobar-la!”- exclama tota enfadada.

I és que ha deixat les compres per al final, ha arriscat massa. No està gaire al corrent de les modes de joguines. Joguina que surt a televisió, joguina que volen tots els nens. I més quan fan referència a una pel·lícula. Els whatsapp amb les amigues treuen fum:

- L’has trobat? -diu una.

- Nena, mira al Carrefour- diu l’altra I així dia rere dia sense sort. Arriba el 6 de gener i ... la iaia contenta, el Carles ni fu ni fa i el nen... ai el nen! S’ha ajuntat amb una pila de joguines i de jocs de tot tipus; però troba a faltar aquella joguina que havia demanat a casa. S’ha trobat amb un joc de taula que no l’ha fet gens de gràcia, fins al punt que ha començat una rabieta que, amb ajuda de la iaia, s’ha pogut calmar un xic.

- Que no estàs content amb el que t’han portat els reis? -diu el pare.

- Nooo! Jo volia el Darth Vader! -exclama entre plors l’Arnau.

- Però fill, no passa res, podem jugar tots junts amb aquest joc -diu la mare.

- No vull! No m’agrada! Juga tu! -contesta.

- No m’agrada que parlis així, entesos? -respon la mare.

- Mira, Arnau -intervé el pare-, hi ha nens que avui no han tingut regals o potser només n’han tingut un i tu en tens una pila. Les joguines i els jocs que t’han portat els Reis són per jugar amb algú i allò que tu demanaves era per jugar tot sol -li fa entendre el Carles Però, tot i així, el nen no es queda gaire convençut, fa mitja volta i es posa a mirar els dibuixos de la tele. Més tard, l’Arnau s’aixeca a mirar les peces del joc i acaben el dia jugant tots plegats mentre la iaia fa el sopar.