Buf! Quin dia se li presenta a la Gina! Portar els nens a l'escola, anar a treballar, recollir-los, acompanyar el gran a l'entrenament de futbol mentre es baralla amb l'altre perquè bereni, arribar a casa, revisar els deures, entretenir el petit perquè no molesti el germà, fer el sopar... Això no deu ser bo per a la salut -pensa. Però ella és forta i, tot i que el Xavi li posa dels nervis perquè ell arriba quan els nens ja dormen, se'n surt.

La Sònia, la seva millor amiga, està al dia de la seva vida, i no pas pel Facebook, ja que no té temps ni per a això. Cada dia, mentre esperen que els nens surtin de l'escola, parlen del ritme de vida que porten totes dues. Una, que aprofita la nit per connectar-se a Internet i evadir-se dels problemes; i l'altra, que, un cop que seu al sofà, s'adorm. I així no poden seguir.

Encara tenen el cap de setmana! -podrien pensar-. Però no oblidem que hi ha els partits de futbol de la canalla, que fa que recorrin la comarca cada dissabte o, fins i tot, diumenge. I, si no, les visites a les sales de festes, perquè és l'aniversari d'algun nen de la classe del Marc.

És clar, no em sorprènn que es queixi la iaia que no van a veure-la. I és que, tal com tenim els horaris, no queda temps familiar. Un temps per parlar amb la parella i els fills, per jugar a algun joc tots plegats, per desconnectar dels mòbils, de la televisió i de les tauletes... Bé, us deixo que la Clara està plorant un altre cop, segur que se li ha caigut el xumet.

La tieta Roser