S’acosta el primer dia d’escola del Pol, un nen que ha passat un parell d’anys envoltat d’adults. Els ha fet riure, els ha emocionat amb les seves paraules, ha estat el més fotografiat de tota la família, ha estat envoltat de joguines personals i intransferibles... En fi, tot un rei.
Ara iniciarà, però, una llarga etapa a la vida: l’escolaritat. Un mot que espanta, sobretot, la Gina, la mare.
Amb els avis, el nen es comportava bé: menjava, dormia, jugava...Ara, no obstant això, tot canviarà: l’hauran de deixar a l’escola des de les 9... fins a les 5!

- Ai, quin patiment! -pensava la Gina.

Realment, la parella es troba amb una sèrie de problemes: avis que s’han d’ocupar d’un altre nét, horaris complicats a la feina, recerca d’activitats extraescolars, coordinació amb familiars o amics per ocupar-se de la criatura... Un munt de neguits que condicionen el descans de les vacances, sobretot el psicològic.

El Pol continua igual; ell què en sap, de tot plegat! Està jugant amb les seves joguines i això és el més important per a ell.
El Xavi, el pare, pateix més aviat poc aquestes circumstàncies; a ell li pesen més els maldecaps de la feina. A més a més, està pensant en les vacances i diu que ja s’ho trobaran al setembre. Que, fins que no comenci l’escola, tenen uns deu dies per arreglar-ho.

Passa el temps, però, i ja hi som, a l’escola. És el primer dia.
Tots dos han demanat permís a la feina per portar el nen a escola. Els ha resultat una mica complicat, però ho han aconseguit. Per sort, a la sortida el podrà anar a buscar l’avi mentre l’àvia té cura de l’altre nét. Així que l’avi serà l’encarregat de portar-lo i anar-lo a buscar. La Sònia, amiga i mare d’un company del Pol, farà de suport a l’avi els dimecres, que toca piscina. Bé, tot enllestit, doncs. Però ara toca el comiat...

La porta plena de gent amb mòbils; la canalla, gairebé enganxada a les mares; mirades entre mestres, pares i nens, plors, desconfiances... Finalment, la situació es calma quan la mestra diu:
- Bon dia, nens!