Família Escola Acció Compartida
2014
69
Educació Infantil
Ara són a casa meva i els en dono perquè vull
Jo sóc... la iaia

La família Cortina marxa de vacances al poble. És tot un enrenou preparar les maletes per a dues setmanes en un poble de pocs habitants i sense botigues. Ella, la Joana, s’estimaria més passar uns dies a saludar els iaios i prou; però l’Alberto pensa que és bo per als nens, ja que necessiten desfogar-se de l’energia acumulada durant el curs.  

Després de tants quilòmetres, arriben a destinació; la iaia es llença directament sobre els nens per fer-los una abraçada d’aquelles que només saben fer elles. A les dues criatures els falta temps per deixar-ho tot i anar a jugar amb el gos.  

Un cop saludats, toca descarregar l’equipatge. La Joana crida els nens perquè agafin bosses, motxilles, però la iaia hi intervé:

- ¡Deja que jueguen los chiquillos!
- Va, deixem-los, així no molestaran!- conclou l’Alberto. La mirada de la Joana ho deia tot; però, en fi, havia de controlar-se una mica.  

Un cop instal·lats arribà el iaio, que venia de l’hort carregat de verdures. Els nens se li llencen al coll.

- Vigileu, no li feu mal! -diu la Joana.
- Pero ¿qué daño me van a hacer mis nietos? -respon el iaio–. ¡Veréis qué comida más buena os hace vuestra abuela con esto que he cogido!
- ¡Gracias! Pero los niños comerán los macarrones que les he traído -respon ràpidament la Joana.
- ¡Deja eso para otro día! -diu la iaia-. Hoy comeremos todos garbanzos y ensalada.
- Noooo!!! -criden els nens.  

Ja tenien un altre conflicte: el dinar. Entre plors, crits i pactes, els cigrons van acabar dins la panxa; però la iaia els consolà després amb un gelat per a cadascú.    

- No se’ls mereixen! -diu la Joana al marit.
- ¡Mama, guarda esos helados y, cuando se porten bien, se los das- intervé l’Alberto.
- ¡Tú calla, ahora están en mi casa y se los doy porque quiero! -contesta la iaia.

El silenci i les mirades prenien protagonisme.

- ¡Pero si son buenos niños! -diu el iaio-. Si tú eras igual cuando eras pequeño.
- Sí, pero a mí no me dabais esos caprichos -respon l’Alberto. La Joana s’estimava més callar i acabar-se el cafè. Encara li restaven un parell de setmanes de convivència.

Qüestions per al diàleg
1

Realitat o ficció? Quins aspectes destaqueu o us han cridat més l'atenció?

2

Com reaccionaríeu en el moment de: - la descàrrega de l'equipatge - el dinar - els gelats

El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org





Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal
Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart