Divendres
Quin dia m’espera! El viatge d’anada i tornada a Bilbao, la compra i, com si no n’hi hagués prou, la reunió d’escala. I encara més: el nen, on el deixo? Ja ho sé, el deixaré amb la iaia, que, gràcies a Déu, encara se’n pot fer càrrec.
- Un petó, fill meu, que avui et quedes a dormir amb els iaios perquè el papa i jo vindrem molt tard. Demà passarem el dia junts a la neu amb els esquís i el trineu que tant t’agrada.
Dissabte
- Què, Pol, t’ho estàs passant bé? Mira quants nens, per què no jugues amb ells mentre el papa i jo estem aquí? No deies que tenies moltes ganes de venir a la neu? Saps què, Xavi, que ens en tornem cap a casa, el nen al final agafarà fred si no es mou.
Diumenge
Quin avorriment! Amb aquesta pluja no podem sortir. I ara què farem? Em fa l’efecte que ens tocarà passar el dia a casa. Bé, què hi farem!
- Pol, què fas? Oh, quina torre estàs muntant! Vols que jugui amb tu? Molt bé. Aquesta peça la posaré aquí, aquesta allà. Mira, Pol, quin dibuix he fet jo. Bé, i amb això hem deixat tot ben recollit. Ui! Què content que estàs!
Xavi, crec que he vist el Pol més content avui, no sé per què?
Què ha passat?
Està clar que el Pol ha gaudit més un dia que un altre. Què és allò determinant?
L’alegria és variable? L’alegria es té (és innata) o es fa?
Els nostres fills/es són alegres? I nosaltres?