El Pere i la Raquel tenen dos fills, la Laura i el Xavi. Avui han passat la tarda amb la seva àvia, la mare de la Raquel, i ella va a recollir-los. - Què, mama, com ha anat això? S'han portat bé? - I tant! Cap problema! La Raquel es fixa que la Laura té els ulls plorosos i el Xavi una esgarrapada en una galta. -Que us heu barallat? Tot seguit la Laura i el Xavier es llencen a una confusa sèrie d'explicacions, greuges i retrets que la Raquel escolta sense dir res. Finalment els diu: Sembla força complicat, això que us ha passat... Creieu que encara podreu compartir el seient de darrera del cotxe, o vaig avisant els manobres perquè aixequin una paret de totxos entre els dos? Així ja no us molestareu... La Laura i el Xavi es miren intrigats la Raquel, que segueix: -Us imagineu el cotxe amb una paret al mig? Segur que llavors voldríeu estar junts: us cridaríeu l'un a l'altre: "Xaviiiii..!" "Lauraaa..!", us llençaríeu missatges per sobre la paret... i faríeu un túnel per veure-us! Us ho imagineu? El Xavi i la Laura s'ho imaginen, i es posen a riure i a fer veure que es llencen missatges, que fan un túnel i s'agafen de les mans al trobar-se... La Raquel parla amb la seva mare procurant que no la sentin els seus fills: -És que el Xavi és tan mono que de vegades crida molt l'atenció... Tothom li diu coses, i la Laura té gelos... -Que els germans es barallin és normal, però no tenen gelos..! -protesta l'àvia- Això és molt lleig! Vosaltres no en teníeu, de gelos! La Raquel té uns quants records infantils de paraules gruixudes, pessigades i estrebades de trenes amb els seus germans, però no vol iniciar una discussió amb la seva mare. Avui la Laura i el Xavi són a casa de l'altra àvia, la mare del Pere, i és aquest qui va a recollir-los. La Laura està tota emocionada i carrega com pot una màquina d'escriure. -Mira, papa, és la teva màquina d'escriure! És com un ordinador sense pantalla! Escrius i ja surt en el paper! La iaia m'ha dit que me la puc quedar! El Pere protesta: -Però mama... Si la Laura pot escriure a l'ordinador! Aquesta màquina és un trasto..! La mare del Pere somriu: -Va, home, va... On hi hagi una bona màquina d'escriure..! A més, la Laura escriu molt bé, oi? I amb menys faltes que tu quan tenies la seva edat..! Segur que de gran serà una gran escriptora! -Jo també escric molt bé! -crida el Xavi. -Però si ets més petit i no tens prou força! -li replica la Laura. -Que sí que en tinc, i més que tu! -Que no! -Jo també vull fer servir la... la... "màquina de creure"! -Si no saps ni dir-ne el nom! Fan camí cap a l'ascensor tot discutint. La mare del Pere fa cara d'angoixa. -No havia pensat que s'ho prendria així... Quin greu... -No t'amoïnis, mama, que no passa res: la Laura és més gran i és veritat que, posats a fer servir aquesta andròmina, ella té més possibilitats. -Però mira el Xavi quin disgust, pobret..! El Pere, que és fill únic, pensa que no cal que tots dos tinguin sempre totes les mateixes coses, però no vol iniciar una discussió amb la seva mare. La setmana següent, quan el Pere va a recollir els nens, el Xavi també carrega una màquina d'escriure que els avis han trobat en una botiga de coses de 2a mà.