- Àvia, per què no plou cap amunt?- pregunta en Guillem tot mirant enlaire.

L'àvia, que camina tranquil·lament tot agafant-li la mà, mira el seu nét i somriu.

Pel seu costat passen mares i pares estirant criatures, fent-los apressar, renyant-los perquè es mullen, esquivant paraigües de coloraines... Tot plegat, força atabalador.

- Vine, que passarem a l'altre costat del carrer per anar més tranquils -diu l'àvia

- Però àvia, si vas més poc a poc et mulles més que si corres, oi?

- No sé si la pluja mulla més quan estàs corrent que quan estàs aturat. Ara que, si un corre, arriba abans allà on vol anar i ja no es mulla més.

- Però si t'agrada mullar-te no cal córrer, pots anar poc a poc -diu en Guillem acabant de treure's la caputxa que tot just s'aguantava sobre el cap.

- Posa't la caputxa, Guillem. Si et mulles, et podries constipar -diu l'àvia tot acompanyant el gest.

- A l'estiu, quan feia calor, no passava res si et mullaves. Et recordes d'aquell dia que estàvem a la platja i va ploure?

- SÍ! Ens banyàvem mentre ens queia la pluja i ens mullàvem per tot arreu! Jo em vaig capbussar i la pluja no em podia mullar. -En Guillem es queda silenciós un instant i després pregunta:

- Oi que no, àvia?

- A mi em sembla que no. I a tu què et sembla?

En Guillem es queda pensarós, mentre camina de la mà de l'àvia amb la boca oberta i la llengua fora, mirant de tastar les gotes.

- Si demà plou, ha dit la Cata, la meva "senyu", podrem sortir al pati amb botes i capelina i recollirem aigua de la pluja. L'aigua de la pluja no és com la del mar, perquè no és salada, oi àvia?

- Doncs no, no ho és. Que bé que us ho passareu recollint aigua de pluja al pati! La teva "senyu" ha tingut una bona pensada!

- Es diu Cata. I diu que farem "experiments" amb l'aigua per al projecte de la classe. Podríem portar-li aigua de la "nostra" platja de l'estiu! Podríem anar-hi, àvia?

- Potser el cap de setmana... A veure què et diuen els pares...