- Vinga, nens! Hora de llevar-se, que és tard! -diu la mare mentre entra a l'habitació de la Núria i en Jan, de 6 i 4 anys, respectivament, i apuja una mica la persiana.
Surt i va a la cuina. El pare és a punt de marxar a treballar i ja ha deixat enllestit l'esmorzar dels nens.
- Recorda que avui la mare del Toni s'emporta en Jan a música, però que tu has de portar la Núria i les seves amigues cap a casa.
- Aviat hauré de fer-me una agenda de les extraescolars dels nens o pararé boig!
Es miren i es fan un petó de comiat. Quan passa per l'habitació dels nens, encén el llum i els diu:
- Adéu, quitxalla!!!!!
La Núria salta del llit i li fa un petó. Després, el pare s'apropa al Jan, que encara mig dorm, li fa un petó i li comença a fer pessigolles. Amb l'esverament, a en Jan se li escapa el pipi... i quan el pare ho veu, li diu:
- Ara tenim un problema: tu ves directe a la dutxa i jo parlo amb la mare.
El pare mira d'informar la mare serenament, però ella, que ja va molt accelerada a primera hora del matí, reacciona fatal:
- Però què no penses, tu?! Que no ho saps, que amb prou feines aguanta la nit?!
- Em sap greu -fa el pare mentre es va traient la jaqueta i la cartera que ja portava a sobre per sortir, i s'adreça al bany.
- I tu, Núria, ja pots anar de pressa a esmorzar, que sempre surts de casa amb un tros de pa per acabar-te'l pel camí! -diu la mare descarregant mal humor
- Jo no he fet res! -diu la Núria somicant-. Puc posar el dibuixos?
- No! No t'he dit que no badis?
- Ep, ep, que no cal enfadar-se -fa el pare entrant a la cuina amb en Jan embolicat amb una tovallola, en braços-. Veus? Com si res no hagués passat!
- Però que no veus que agafarà fred en Jan esmorzant despullat?! Vine, que et vesteixo i acabem abans! -diu la mare agafant el nen a coll d'una revolada.
El pare i la Núria es queden a la cuina.
- Buf! Ja estem barallats com cada dia de bon matí! -fa la Núria
- Si, filla, hem de pensar com fer-ho d'una altra manera! Així no es pot començar bé el dia! -contesta el pare, pensarós.