A quarts de cinc, els infants de P-4 van plegant de les seves activitats i preparant-se per començar la revisió del dia i el comiat. Quan encara no tots estan asseguts, de sobte s'obre la porta i entra la Mireia (la mestra de suport), que teatralment s'adreça a la mestra tot dient-li:
- Hola, Cristina! Què fas tota sola a la classe? On són els nens i les nenes?
- ...!
- Mireia, som aquí, a la rotllana! - diu la Laila.
- No, no. No veig ningú, però sento unes veus molt fines.
- Aquí, aquí, Mireia! - criden, ara ja, uns quants.
- És estrany, sento unes veuetes molt fluixetes... i una oloreta...
La Mireia s'ajup entre els nens i nenes de la rotllana i fa com si els ensumés.
- Mireia! Aquí.... - fa en Guiu amb un fil de veu.
- Oh, sí! Sento una veu molt fina... i una oloreta de nen valent -fa tot girant-se cap a un altre nen-. Un nen que no ha plorat al pati quan s'ha fet mal.
En Ramon, que porta els genolls pelats, s'aixeca i estira la bata de la Mireia mentre li diu.
- Sóc jo! Mireia, sóc jo!
- No pot ser, hi ha algú que m'estira la bata, però no el veig.
En aquell moment, tres nens més s'aixequen i s'agafen de la bata de la Mireia. La Cristina, l'altra mestra, hi intervé:
- Mireia, deus estar sota un encanteri, però nosaltres t'ajudarem: tanca els ulls i compta fins a deu.
La Mireia segueix les indicacions i crida ben fort: UN, DOS, TRES, QUATRE...
Mentrestant, la Cristina indica als nens i nenes que es col·loquin asseguts a la rotllana. Tots corren a seure. ... NOU I DEU! I la Mireia obre els ulls.
- Oh! Quina sorpresa! La classe de P-4 s'ha convertit en un grup de follets valents! -La Mireia es mira els nens i nenes que té al voltant i els diu:
- Doncs ara convidaré el follet Ramon i tots els altres a berenar!
Mentre reparteixen el berenar i van parlant, en Ramon diu a la Mireia:
- Feies broma, oi?
- Si, jugava. Però que tu ets un nen molt valent no és cap broma, és cert del tot! -I li fa un petó.
- Quina sort tenim de la Mireia, que sempre està de bon humor! -diu la Cristina. I les dues mestres es miren felices i es piquen l'ullet.
La felicitat és un sentiment, un estat d'ànim influït per les emocions. Quines emocions ens fan sentir més feliços?
L'humor, la fantasia, la màgia, l'encanteri... transmeten emocions positives. Sabem trobar i provocar moments de bon humor a casa? I a l'escola?
L'humor i la fantasia tenen el poder de crear ambients feliços i de benestar i poden esdevenir una bona ajuda per facilitar la superació de dificultats i transformar estats d'ànim negatius en positius. Provoquem o creem situacions de fantasia o "simulacions" amb els nostres infants?
