El dilluns passat, quan els nens i nenes de parvulari van arribar a la classe, es van trobar amb la desagradable sorpresa que en "Ti-ti-riti", el seu hàmster - mascota havia mort.
Les mestres van estalviar-los haver de veure l'animaló mort, però van facilitar que es parlés del que havia passat, perquè van pensar que era una bona ocasió per parlar del difícil tema de la mort...
El cas és que, en l'assemblea del divendres, una colla d'alumnes van proposar comprar un altre hàmster (o un altre animaló) per substituir el mort.

L'equip de mestres vol parlar-ne amb calma a la reunió d'equip: algunes pensen que comprar un altre hàmster immediatament i fer "com si no hagués passat res" és poc educatiu. D'altres argumenten que el disgust dels nens cal compensar-lo amb una alegria tan aviat com sigui possible. I d'altres argumenten que no és un tema prioritari de l'escola la cura de mascotes ni la despesa que porta associat, que d'això se n'haurien d'ocupar les famílies que vulguin, que l'escola no pot ni ho ha de fer tot...
Una de les tutores ha consultat la qüestió amb les mares delegades de curs i també hi ha divisió d'opinions:
Una de les mares diu que la nova mascota la pot comprar l'ampa i que en dos dies la tenim a l'escola. Una altra, en canvi, diu que ja els passarà el disgust, que no n'hi ha per tant i que el que han de fer és oblidar tot el tema de les mascotes i dedicar-se a la feina!
Finalment, a la reunió, l'Esperança, una mestra d'Infantil, ha aportat un altre element a tenir en compte: l'educació per l'espera. Si als nens se'ls diu que podran tenir una nova mascota però que arribarà a l'escola després de Nadal, que la portaran els reis mags... Es pot treballar l'ajornament de la satisfacció del desig, la il·lusió de l'espera... El treball educatiu tant pot anar bé per a l'educació emocional, com per a l'animació a l'escriptura, com per cohesionar el grup d'alumnes...
Saber esperar també és educatiu! - ha dit.