Amb una caixa gran de cartró que era l'embalatge d'una nevera, les mestres d'infantil van fer un teatret de titelles preciós i el van presentar-estrenar en una festa al pati.
La Marga, una d'elles, ha tingut la idea de fer uns tallers de titelles amb materials reciclats, i ara totes les criatures estan portant briks i bosses buides, safates de porexpan, taps i ampolles de plàstic... N'hi ha tantes, que estan generant un problema d'espai a les aules.
Unes mares es troben a la porta de l'escola acomiadant-se dels seus fills, amb dues bosses enormes plenes de material reciclable...
- Tu també vas carregada, eh?
- Mira, ara enlloc de llençar la brossa als diversos contenidors, ho portem gairebé tot a l'escola! Sort que als nens els fa molt il·lusió el projecte de fer titelles i ajuden a recollir, a posar-ho tot en bosses i, fins i tot, a portar-ho a l'escola!
- Quan una cosa els il·lusiona...
- A veure com quedaran aquestes titelles, perquè ja estic veient que aquestes rampoines tornaran cap a casa un dia d'aquests! Sembla que això del reciclatge és un cercle que no s'acaba mai: tot retorna!!! I ni a l'habitació dels nens ni al menjador ja no hi cap res més!
- El que et tornarà cap a casa seran unes criatures felices que hauran après a fer unes joguines precioses! I que sabran veure d'una altra manera les deixalles de casa. A mi em dóna esperança que a l'escola això es treballi seriosament amb els nens des de ben petits! Amb aquestes qüestions, com més i més sensibles siguem, millor! No trobes?
- Caram, noia! No sabia que fossis tan ecologista!
- Ni jo ho sabia... però des que portem els nanos a l'escola i es prenen tan seriosament aquest tema... Ens hem sensibilitzat i són els menuts qui ens arrosseguen a ser cada dia més coherents amb el que diem!
- Qui educa qui?
- Com diu el proverbi africà, cal una tribu sencera per educar un infant. Però jo et dic que uns infants sensibilitzats eduquen els pares i els avis! Ens anem sensibilitzant i comprometent-nos entre tots!
La presència dels nostres fills i filles, les seves preguntes innocents ens obliguen a ser més coherents amb el que fem i diem. Com deixem i/o agraïm que els nostres fills ens "arrosseguin" a ser millors persones?
El que es viu amb coherència i constància i es treballa sistemàticament i seriosament tant a casa com a l'escola, fa que els nens s'impliquin. Quines actituds i activitats podem fer amb els fills a casa i amb els alumnes a l'escola que els impliquin en la conservació del medi ambient i en el reciclatge?
Posar-nos d'acord família i escola és beneficiós per als nens i nenes perquè els permet anar assumint valors amb coherència, o els estalvia equívocs. Estar d'acord no vol dir fer el mateix, sinó valorar-ho. Quines experiències escolars no són mimetitzables a les llars? I quines actituds domèstiques es podrien adoptar a l'escola?