L'Óscar feia uns dies que no venia a l'escola. Per això avui, quan ha entrat a classe, tot caminant una mica encarcarat i acompanyat de la mestra, els companys li han fet tota mena de preguntes. "Ja estàs bé? Què tenies? Constipat i febre?"
- No, no. M'han operat. He estat a l'hospital -fa l'Óscar, remarcant les paraules.
En sentir aquestes paraules, l'allau de preguntes encara és més gran: "I t'han fet mal? T'han posat injeccions amb agulles? Que estaves malalt? D'on t'han operat? Vas dormir a l'hospital?"
La mestra, a qui els pares de l'Òscar ja havien informat prèviament de la intervenció de fimosis, demana silenci i convida el nen a explicar-se:
- Ja veus, Óscar, estem ben intrigats. Com que els pares t'ho van explicar tan bé abans, ara ens ho pots explicar a tots.
- Els dic d'on m'han operat? -pregunta l'Óscar en veu baixa a la mestra.
- Si tu vols, sí - li diu la mestra
- Doncs m'han operat del penis. Una mica de la punteta. Ara ja puc fer pipí tot sol i no em fa mal ni em surt sang -diu el nen
Aquí torna l'allau de preguntes: "Estaves malalt del penis? Fa mal? Surt sang? A les nenes això no ens passa, oi? Vas tenir por?"
- Sí tenia una mica de por. Però gairebé no vaig plorar... La meva mare estava amb mi quan em feia mal després de l'operació, i abans va venir una pallassa amb el nas vermell, una bata com de metge I feia riure fent tonteries...-Explica l'Óscar, que segueix narrant amb "pèls i senyals" el que va fer aquell dia a l'hospital i després a casa...
La mestra intervé de nou per "destacar" algunes idees que vol que vagin quedant clares:
- Quan t'han d'operar és perquè els metges consideren que alguna cosa no està bé, encara que, a vegades, no fa mal d'entrada -i fa una mirada a tots els nens i nens de la classe.
- Però quan t'operen sí que fa mal! -crida la Jèssica
- Quan t'operen, et posen una cosa que es diu anestèsia que fa que no t'adonis de res, és com si dormissis -segueix la mestra-. I tant els pares com totes les persones que treballen a l'hospital miren de fer-t'ho passar el millor possible. Si et distreus i rius, el mal gairebé no es nota.
-Sí que es nota quan fa mal! - diu l'Eloi
-I sort en tenim! - fa la mestra-, el mal ens avisa que alguna cosa no està bé!
El dolor, les malalties, el patiment són presents també en la infància. Quin paper acostumen a adoptar quan els nostres fills/alumnes són els que ho passen malament?
Tard o d'hora, molts infants passen per un hospital, i alguns pel quiròfan. Com els ho expliquem? Com els acompanyem? Com els ajudem?
Davant d'un esdeveniment desconegut, és totalment normal que les criatures mostrin ansietat; com ho fem per acollir-la i donar la informació i l'afecte adients a cada edat?
Enganyar, enredar, distreure, mentir són maneres de fer que els adults emprem sovint amb els més menuts. Quins efectes poden tenir?