L'Anna es troba amb la Lluïsa, que és psicòloga i aprofita per comentar-li un tema que no té massa clar.
­ L'altre dia, en sortir d'escola ens vàrem quedar una estona al parc unes quantes mares i pares amb els nens i nenes. I la conversa va girar entorn dels "suposats" programes infantils que ofereixen les televisions que tots acostumem a tenir sintonitzades.
Si t'hagués de fer un resum , et diria que a gairebé ningú no ens agrada ni l'estètica ni els continguts de la majoria de programes, sèries i pel·lícules que fan a la tele en horari per als més menuts.
- Això vol dir que, a moltes famílies, els nens i nenes no veuen la tele? No m'ho puc creure!
- No, no! Veure-la, la veiem tots! Uns un canal fix, d'altres van canviant, d'altres segons la criatura demana.... alguns pactant abans... Però, dels qui parlàvem, tots deixem veure la tele cada dia als nostres fills. Ara bé, d'aquí a que ens agradi el que veuen... això és un altre tema!
- Què és el que no us agrada? Posa'm un exemple.
- Doncs que les sèries de dibuixos siguin violentes o ximpletes; que als serials infantils les nenes protagonistes semblin dones i vagin vestides d'adultes...
- Què podeu fer-hi vosaltres? Penseu engegar una campanya de telespectadors indignats?
- Mira, és una bona idea! Però no, nosaltres pensàvem què fer amb els nostres fills.
- Fantàstic! Això són unes mares i pares responsables! I què penseu fer amb les criatures?
- Doncs hi havia qui deia que és qüestió de seure amb les criatures a veure junts la tele, altres diuen que a l'escola s'hauria de fer alguna cosa per ensenyar les criatures a veure la tele. Però tots coincidim que el més fàcil és deixar els fills davant la televisió una estona per "guanyar temps" mentre anem fent per casa: la tele és una cangur barata!
- I el teu fill, en Pol, què diu?
- Al Pol li agrada molt veure la tele! S'ho empassaria tot! Ara, també t'he de dir que a vegades fa uns comentaris molt "sucosos" mentre l'està veient o quan m'explica el que ha vist...
- Doncs ho tens molt bé tu, com a mare: estàs atenta als seus comentaris, l'ajudes a fer-se càrrec del que ha vist i tens una ocasió meravellosa d'intervenir educativament tot comentant les seves impressions i preferències.
- Caram, Lluïsa! Sempre m'agrada parlar amb tu! Sempre m'ajudes essent tant positiva!