D'aquí quinze dies, la Carola se'n va de colònies per primer cop. Li fa molta il·lusió passar dos dies i una nit amb els seus companys, però alhora està inquieta: s'enyorarà? tindrà por, a la nit? li agradarà el menjar?,...
Des que la mestra els ho ha dit, fins a l'hora de marxar cap a casa, els dubtes han anat creixent. Aleshores, els altres nens de la classe surten contents de l'escola enlairant el full per als pares amb la mà i amb crits d'il·lusió:
- Anem de colònies!... dos dies i una nit! - repeteix sense parar la Laia.
- Que bé, podrem veure i tocar animals de granja- diu l'Emma.
- Heu vist la foto de la casa? - fa en Pau.

L'última en sortir és la Carola. Surt a poc a poc i amb cara de pocs amics. Li sembla que no li agradarà anar de colònies La seva mare, quan la veu, li pregunta:
- Què diuen els teus amics? Que aneu de colònies? Quina sort!
- Mare, és que jo no vull anar de colònies. No m'agradarà. I no hi vull anar
- Com ho saps que no t'agradarà si no hi has anat mai?
- Jo no vull dormir en una llitera, ni anar en autocar, ni ...
- Ja en parlarem a casa- li diu la mare
- Però, què et passa, per què no hi vols anar?- diu la Laia, una amigueta de classe que l'ha sentit mig plorant.
La Carola , amb cara de pomes agres, contesta:
- No , no ho sé... potser sí... És que segur que... em marejo a l'autocar.

La mare de la Carola està dubtant , ho parlarà amb el seu marit. D'una banda li fa gràcia que la nena vagi amb tots els seus companys i faci l'experiència, però de l'altre tampoc li fa massa gràcia que vagi de colònies.
El pare de la Carola escolta la seva filla i, quan aquesta ja dorm, escolta la mare que s'ha unit al clam en contra de les colònies.
- Es clar que us inquieta! Però segurament que tot anirà bé: el dormir, el menjar, l'autocar... I, si té algun problema, segur que se'n sortirà. Confia en les mestres i... vine cap aquí que t'he fer una teràpia en contra de les teves pors ! - diu el pare abraçant la seva dona.