Ja fa uns dies que va començar el curs i, gràcies a Déu, algunes coses tornen a ser com abans. Alguns diuen que tornarem a la normalitat un cop estiguem tots vacunats; però jo no hi estic pas d’acord. Hem perdut gent estimada pel camí i ara ens resulta estrany abraçar segons qui; però bé, jo no vull parlar de pandèmies, vull parlar de la Yaiza i la seva mare Berta.

La Yaiza ja fa P4 i va a la classe dels «Castors constructors». Va amb una senyoreta que es diu Laura, sembla bona noia, ja veurem. La de l’any passat era molt estricta amb la Yaiza i sovint l’havia d’enviar al racó de pensar, que crec que es deia «Can rumia». Segons comenta la Berta, era perquè la filla, de tant en tant, en pegava una altra. No sé com va acabar la cosa, però durant el curs la Berta va fer unes quantes reunions amb la tutora.

Ara la nena va molt contenta, se la veu jugar cada dia al parc amb un parell de nens de la classe; mentrestant, la Berta parla amb la mare de l’Aina i del Ferran. Aquestes sí que tenen problemes.

Vet aquí que l’Aina domina la seva mare; fa el que vol amb ella. Aquest matí ha caigut al pati i la mestra li ha posat aigua i ha continuat jugant com si res. Doncs quan ha vingut la mare a buscar-la al migdia, ha començat a plorar i a dir que li feia mal la pupa. La mare ha demanat explicacions a la mestra i després ha anat a comprar-li una cosa perquè no plorés. T’ho pots creure? A mi això no m’ho fa!

D’altra banda, el Ferran és un nen molt poruc, un fleuma; a més a més, la mare està a sobre d’ell en tot moment. A la porta de l’escola sempre fa un espectacle per a acomiadar-se’n i no diguem quan se’n va d’excursió; si no li fa 20 fotos abans de pujar a l’autocar, no li’n fa cap. Del pare de la criatura no en sé res, no se l’ha vist mai per l’escola.

Però la Yaiza està bé. Ja sap escriure el seu nom i sap llegir el nom dels companys de classe; sembla que la nena sortirà una estudiant exemplar, com el seu pare. Amb ell la relació és molt bona, sempre juguen a fer-se pessigolles i a estirar-se al sofà; de tant en tant, fan alguna partida a les maquinetes aquestes d’ara.

Doncs bé, noies, marxo, continueu la partida, que he d’anar a buscar la Yaiza, que deu estar a punt de sortir i li porto el berenar.