Hola, nena:
Amb això del Coronavirus, moltes coses estan canviant, però n'hi ha d'altres que continuen igual. Per exemple, l'entrada dels nens de P3 a l'escola.
Vejam, si han d'entrar esglaonadament per a no trepitjar-se, per què carai no respecten l'horari? O per què quan arriben a la porta els pares s'aturen i els posen la mascareta, la motxilla, treuen els guants, la joguina i no sé què més? Què no veuen que ja han de venir espavilats i preparats de casa?
És que no sé què passa, però estan incubant massa la canalla. Així van després a l'escola, que han d'anar amb diferents ritmes: tenen el nen que es posa sol la jaqueta i l'altre que no sap si la duia o se l'ha quedat la mare; la nena que va sola al lavabo i el nen que no sap ni tan sols abaixar-se els pantalons... En fi, tot un estrès!
Moltes mares m'ho diuen: - Saps, Pepa? El meu nen ja sap penjar l'abric ell sol! O la meva nena ja escriu el seu nom!
Però què es pensen, que a l'escola no fan res? -dic jo. Els nens fan allò que els ensenyem; però cal constància, paciència, temps i estimació. Si els ho fem tot, doncs no creixeran!
Que bé que m'he quedat, Paquita! Ara et deixo, que he de preparar el berenar del fill, que des que m'he jubilat de l'escola, el Lluís ve a veure'm cada tres dies.
Fins una altra!
Ficció o realitat?És exagerada la conversa de la protagonista?
Som conscients del tema? Qui fa què?
Quin paper juga el temps?