Audiència General 14 d’abril 2021

Catequesi sobre la pregària:

Estimats germans i germanes, bon dia!

L’Església és una gran escola de pregària. Molts de nosaltres hem après a recitar les primeres oracions estant sobre els genolls dels pares o dels avis. Potser que encara guardem el record de la mare i el pare que ens ensenyaven a recitar les oracions abans d’anar a dormir. Aquells moments de recolliment són sovint aquells en què els pares escolten alguna confidència íntima dels fills i els poden donar el seu consell inspirat en l’Evangeli. Després, a mesura que van creixent, hi ha altres trobades, amb altres testimonis i mestres de pregària (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 2686-2687). És bo recordar-los.

La vida d’una parròquia i de cada comunitat cristiana està marcada pels temps de la litúrgia i de la pregària comunitària. Aquell do que vam rebre amb senzillesa a la infantesa, ens adonem que és un gran patrimoni, un patrimoni riquíssim, i que l’experiència de la pregària mereix ser aprofundida cada vegada més (cf. ibid., 2688). L’hàbit de la fe no està fet a mida, es desenvolupa en nosaltres; no és rígid, creix, fins i tot en moments de crisi i resurrecció; de fet, no es pot créixer sense moments de crisi, perquè la crisi et fa créixer: entrar en crisi és un camí necessari per créixer. I l’alè de la fe és l’oració: creixem en la fe en la mesura que aprenem a resar. Després de certs moments de la vida, ens adonem que sense fe no ho hauríem pogut fer i que la pregària ha estat la nostra força. No només l’oració personal, sinó també la dels germans i de les germanes, i de la comunitat que ens ha acompanyat i donat suport, de les persones que ens coneixen, de les persones que demanem que preguin per nosaltres.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.