Iu Forn

S’ha posat de moda rebentar actes universitaris. El més hipster ara mateix és que 40 persones (una amunt, una avall) entrin en un paranimf el dia que inauguren el curs acadèmic i obliguin a la suspensió de l’acte oficial. Com és evident, som davant d’un acte totalment democràtic que pot resumir-se amb el concepte: la meva protesta impedeix que altres persones tinguin la llibertat de fer el que tenien previst fer perquè els meus drets són més importants que els dels altres. Aquestes activitats extraescolars normalment van acompanyades d’una consigna amb molt de nivell i que explica moltes coses: “Fora les empreses de les universitats”.

En un moment en què l’atur juvenil obliga milers de llicenciats a fugir del nostre país buscant un lloc per poder treballar (del que sigui), efectivament, les empreses han d’estar fora de la universitat. S’ha de prohibir que hi busquin talent, gent amb idees i persones amb possibilitats d’èxit. Sí, èxit, una paraula que també hauria d’estar prohibida. Les societats modernes no aconsegueixen alts nivells de benestar fent el possible perquè el màxim de ciutadans tinguin èxit i després el reverteixin en la comunitat. Com tothom sap, les universitats públiques paguen (amb diner públic) la pràctica totalitat dels estudis de milers de persones perquè després es quedin soldades a un despatx docent des del qual puguin transitar fins a la jubilació donant-nos lliçons morals (i rebentant actes universitaris). Un sistema tan perfecte que a la llista de les millors 250 universitats del món només hi tenim la UB, al lloc 194. Això sí que és un èxit. Felicitats!

Els comentaris estan tancats.