• Cerca

L’ONGD salesiana VOLS, presenta Joves interconnectats per una ciutadania global-digital. En el marc del’Horitzó 2030 i en el context Covid-19: “Change Things” (canvia les coses), els salesians posen en marxa un nou projecte en col·laboració amb l’Agència Espanyola de Cooperació i Desenvolupament (AECID), Jóvenes y Desarrollo i Bosco Global.

El projecte s’adreça a joves, educadors i als altres membres de la societat que vulguin promoure una ciutadania global digital responsable, que ajudi a prevenir els discursos d’odi i la desinformació. Amb aquesta iniciativa els salesians volen generar una transformació positiva en la societat per aconseguir “Change Things”, a través d’accions que inundin les xarxes socials de cordialitat, pau i tolerància.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El pla de desescalada presentat aquesta setmana per la Generalitat preveu que els estudiants de batxillerat i de formació professional (FP), que el 29 d’octubre van ser enviats a casa a seguir classes ‘online’ puguin reincorporar-se a les aules després de les vacances de Nadal, el 8 de generNo hi ha calendari encara per als universitaris, als quals es continua recomanant que continuïn connectant-se a les aules virtuals per seguir les seves classes teòriques.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Un total de 139 centres educatius participen en la 8a edició dels Campionats de Formació Professional, Catskills, que enguany s’obren al públic a través de la retransmissió en streaming, adaptant-se d’aquesta manera a la situació actual de pandèmia. En aquesta edició es realitzen competicions de 41 especialitats diferents, cadascuna d’elles plantejada de manera telemàtica (l’alumnat participa des del propi centre) o presencial (amb una única seu on es desplacen els participants i tutors).  

Un total de 426 alumnes de cicles formatius de grau mitjà i grau superior van començar els entrenaments dels campionats al mes de febrer, a mode de simulacre, per preparar-se per a les competicions que s’estendran fins a finals de juny. Aquesta edició, els campionats d’FP de Catalunya s’obren  al públic i les competicions de  les 41 especialitats es poden seguir per streaming arreu del territori català.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Un miler de docents de primària, secundària i ensenyament universitari, agrupats en el Seminari Ítaca d’Educació Crítica, han signat un manifest crític amb l’actual corrent d’innovació. Consideren que les propostes que s’estan fent a Catalunya “pretenen ser progressistes i innovadores, però tenen conseqüències negatives per al nostre sistema educatiu i per al nivell cultural i professional de la nostra ciutadania”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Els departament de Salut i d’Educació estan treballant en un pla general de salut mental que volen aplicar a escoles i instituts, i que ha de servir per abordar la “incidència” que la pandèmia ha deixat en els centres educatius. Així ho va explicar ahir el conseller d’Educació, Josep Bargalló, a l’Agència Catalana de Notícies.

El projecte es va començar a treballar abans de la pandèmia però va quedar aturat quan la Covid-19 va irrompre. Ara s’ha reprès “amb més força”, segons Josep Bargalló, que va assenyalar que com a conseqüència de la pandèmia s’han detectat “més conductes disruptives” en escoles i instituts, relacionades directament amb els efectes que aquesta ha provocat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Dimarts de la setmana passada el Departament d’Educació comunicava a les diferents entitats representatives de les titularitats del sector la relació de centres i d’unitats que eren objecte d’una revisió d’ofici per a la possible supressió del concert. En paral·lel, les escoles rebien les resolucions corresponents, comunicades a través del correu electrònic, amb la indicació de la o de les unitats objecte de revisió i obrint un termini d’al·legacions.

La revisió d’ofici és un acte reglat, previst a la regulació dels concerts. No ens és aliena, perquè cada curs el sector ha de ‘passar la revàlida’ que segueix la finalització del procés de preinscripció. Una dinàmica inclement i amoïnadora pel que representa per a la continuïtat del projecte i pel plus d’incertesa que aporta cada any a les escoles en relació al seu equilibri econòmic, laboral i d’usuaris.

Però els processos de preinscripció, a banda de ser expressió de la capacitat de decisió dels pares i de les mares envers l’educació dels fills i filles, també són reflex d’un entorn social i econòmic determinat. I l’especificació de les condicions per al manteniment del finançament en règim de concert de les aules de les escoles (el que coneixem com a “ràtio mínima del concert”) també ha de poder interrelacionar-se amb la conjuntura de l’entorn, així com a la noció general sobre el servei que presten aquestes escoles.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Conec en Joan des de qui sap quan però des de fa molt. Vam començar sent companys de centenars de reunions i d’accions, de manifestos i jornades i congressos sobre l’educació. I ara puc afirmar que som amics, perquè parlem d’altres coses. M’agrada conversar amb ell, sobretot quan hi discrepo, que no passa massa sovint. Dic això perquè sempre aprenc més quan algú em remou les seguretats, les certeses. En Joan és dels que remou perquè sap de què parla tot i que la vida, el pas del temps, ens ha fet a tots dos menys definitius, més oberts a la novetat, menys categòrics i menys esclaus d’uns determinats principis inamovibles. I malgrat tot en educació hi ha principis que cal mantenir perquè si els toquem cau tot l’edifici, com per exemple tenir clar que l’escola –transmissió i  novetat– és fonamental per la vida de les persones o que mai podem humiliar ningú i menys a una criatura.

Si repasseu l’índex del llibre trobareu que hi és gairebé tot, per no dir tot. Hi és ben endreçat, ben exposat i, sovint, qüestionat perquè en Joan té l’habilitat de saber veure allò que veu des de perspectives diferents.

A mi em passa com li passa a en Mèlich, em fascinen els començaments dels llibres. Aquest –després d’uns comentaris que li serveixen per introduir cada capítol i que són de Flàvia Company, del seu llibre Haru– diu això: “Sempre he repetit que les novel·les, les conferències, les pel·lícules, les obres d’art en general, són interessants quan t’ajuden a pensar en les pròpies coses”. Doncs objectiu assolit: he pensat en les pròpies coses que en aquest cas no són altres que veure de què es  nodreix l’ofici de mestre, quines llums i ombres té, per quins camins ens cal transitar i quines marrades hem d’evitar. Sobretot, quins són els intangibles que tenen una importància cabdal però que en moltes ocasions s’escapen de la mostra anàlisi –queden fora de la graella– fins que descobrim que hem arribat a un carreró sense sortida justament perquè no hem sabut fer-los presents.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Hi ha extraescolars, com l’esport (futbol, bàsquet, voleibol, atletisme o natació), els idiomes i les arts (música, dansa i teatre) que sembla que mai passen de moda. La raó, per Fabricio Busi, responsable d’innovació i direcció de programes educatius i socials de la Fundació Pere Tarrés, és que són disciplines “que connecten profundament amb els valors i la sensibilitat essencial que ens fa humans, com ara el joc i l’expressió artística”. Els idiomes, a més, “responen a l’interès de connectar i formar part de la nostra societat global intercultural”. Un parer que comparteix Mònica Rodríguez, directora d’escola i lleure de la mateixa fundació, la qual també posa de manifest que “una bona combinació entre activitats físiques i artístiques és una molt bona opció si els infants encara no han manifestat una predilecció clara cap a una disciplina”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La pandèmia del covid-19 i el confinament estricte que hem viscut ens han ensenyat que les classes en línia van ser la solució alternativa més adient per salvar el curs 2019-20. I també, en moments complicats de la crisi, han estat un model aplicable a extraescolars com idiomes, càlcul o música i, en menys quantitat, alguna activitat esportiva individual. L’objectiu ha estat clar: reduir els contagis i garantir la seguretat dels infants, les famílies i els educadors, mentre se seguia aportant coneixements. 

Amb la relativa tornada a la normalitat i, encara, amb puntuals restriccions horàries i d’espai, les empreses que ofereixen extraescolars estan adaptant-se i recalculant ruta, constantment, per oferir el millor servei a les famílies. En aquest curs 2020-21, pares, educadors i criatures s’han trobat amb el dilema de valorar els pros i els contres de les extraescolars presencials o en línia. Laia Delriu, psicòloga i coordinadora de parentalitat i orientadora del departament d’Ensenyament de la Generalitat, detalla que “tenint en compte la situació actual, en la qual ens hem trobat per primer cop a la vida, amb aquest canvi social i tecnològic tan ràpid al qual ens hem hagut d’adaptar tant sí com no, s’ha generat un impacte en la nostra societat. I en els nostres menors també”. “Haver d’adaptar l’escola a casa no ha estat fàcil –subratlla–. Ha calgut un temps d’assaig i error en què les noves tecnologies, de sobte i més que mai, han vingut per quedar-se. Penso en el preu que haurem de pagar com a societat, com a famílies, com a escoles, com a mestres, en referència a l’impacte que tot aquest canvi ha generat, genera i generarà en un futur que ja és el present”. 

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Si l’educació a Catalunya no millora, correm el risc de “naturalitzar la mediocritat i el fracàs”. Les cometes són de l’anuari de la Fundació Jaume Bofill. De tots els senyals d’alarma social que tenim encesos, aquest és el més greu. Segur que falten diners per educar en una societat heterogènia i sotmesa a crisis i a una pandèmia. Però passen els anys i hi ha preguntes que continuen vigents: quin prestigi té ser mestre a Catalunya? ¿És una carrera exigent, que estudien els millors i els que tenen més vocació, més capacitat d’encomanar entusiasme i esperit crític a les aules?

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

ésar Bona (Ainzón, 1972) va passar de fer classes en una escola rural a Saragossa a ser considerat un dels 50 millors mestres del món el 2015, segons el Global Teacher Prize, l’anomenat premi Nobel de l’educació. Defuig els mèrits personals, però reivindica la seva posició mediàtica per demanar als polítics “parlar més d’educació” i escoltar les necessitats dels infants. També és l’autor del llibre Humanitzar l’educació.

Què ens ha ensenyat la pandèmia en educació?

— La primera lliçó és que si en molts àmbits de la nostra vida la pandèmia canviarà coses, en educació no podem tancar els ulls, tancar els punys i desitjar que tot passi perquè tot torni a ser com abans. I la segona és que nens i adolescents mereixen que ens posem al seu lloc. 

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El curs vinent començarà amb grups bombolla i mascareta, va dir ahir el conseller d’Educació, Josep Bargalló, en una entrevista a l’ACN. Bargalló va assegurar ahir que l’inici del curs 2021/22 haurà de començar amb mesures “similars” a les actuals, ja que no existeix la vacuna pediàtrica contra la Covid-19, i que s’aniran traient de manera progressiva a mesura que avanci la vacunació i millori la situació epidemiològica i, també, segons ho indiquin les autoritats sanitàries. Pel que fa al tema concret de la mascareta, el conseller va dir que al setembre es podria retirar als primers cursos de primària si la situació d’alguns territoris ho permet, com es preveia aquest curs i no s’ha fet finalment. També va obrir la porta a permetre “alguna interacció” entre el professorat, quan s’hagi vacunat al complet. Va assegurar que es mantindran les aproximadament 8.000 contractacions d’enguany com a reforç per la Covid i que se’n faran 500 de noves. La voluntat del Departament d’Educació és que aquest personal “passi a estructural”, però Bargalló va reconèixer ahir que aquesta és una qüestió que depèn del nou govern.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El passat mes de gener, l’Associació Catalana de Llars d’Infants, l’Associació de Llars d’Infants de Catalunya i la Coordinadora d’Escoles Bressol de Catalunya van emetre un comunicat reclamant una única xarxa educativa per a l’etapa de 0 a 3 anys, davant del que consideraven un augment dels “establiments” que, “només amb una llicència mediambiental, ofereixen educació als infants”. En síntesi, demanaven una normativa igual per a tothom “que aculli de manera regular a infants de zero a sis anys”.

Segons qui parli, aquesta normativa encara no existeix, ni es té notícia que s’hi estigui treballant. Però per uns altres sí que existeix, i és la que regula les llars d’infants. I sembla que el Departament d’Educació ha començat a aplicar aquest criteri reivindicat per les patronals. Si més no, això és el que ha passat a la ciutat de Girona, amb l’anomenat Espai Waldorf i Pikler 7 Estrelles, que es defineix com “un projecte d’acompanyament a famílies i infants (d’1 a 6 anys), així com un espai on oferim formació en l’àmbit de la criança respectuosa i el creixement personal”. 7 estrelles és una cooperativa de treball associat formada per cinc sòcies cooperativistes (les treballadores) i una vintena de sòcies col·laboradores (les famílies). Una d’aquestes cooperativistes, Núria Puigdevall, explica que “ens veuen com a competència deslleial, però no som una llar d’infants ni ho volem ser, fem un suport a les famílies en el procés de criança dels seus fills”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Centre Sant Jaume de Badalona, entitat que forma part del sector social dels jesuïtes, vol visibilitzar i combatre la bretxa digital que pateixen molts infants i joves que estan en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió, a través de la seva campanya Seguim Connectats #ConstruïmFutur. Aquesta entitat ha readaptat la seva activitat amb iniciatives per combatre aquesta bretxa.

En un món en constant transformació, el desenvolupament de les competències digitals s’ha convertit en un element clau, però el confinament ha evidenciat la gran desigualtat digital que separa la població amb recursos de la població més vulnerable i ens ha enfrontat a un problema que havia quedat invisibilitzat fins ara: els alumnes en risc d’exclusió digital.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Educar els fills no és senzill. No hi manual d’instruccions i qualsevol consell pot ser útil per a algunes persones i ineficaç per a d’altres. Cada relació interpersonal és única i va evolucionant amb el temps. Aquestes diferències fan que hi hagi persones que apostin per ser molt estrictes amb els seus fills, mentre que d’altres prefereixen ser més permissives. Ara bé, malgrat que no hi pugui haver receptes universalment vàlides, sí que es disposa de dades que ens haurien d’induir a reflexions profundes. Per exemple, segons un article publicat a finals de març a la revista Development and Psychopathology, una educació massa estricta influeix en la morfologia i el funcionament de determinades zones del cervell, i aquests canvis afavoreixen la manifestació de comportaments associats a més impulsivitat, ansietat i depressió durant l’adolescència, els quals es poden mantenir durant la vida adulta.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Fa uns dies em va arribar un missatge del sociòleg francès Edgar Morin, que aviat complirà 100 anys. Un missatge ple de saviesa, com no podia ser d’una altra manera. Comença dient: “He estat sorprès per la pandèmia, com tothom, però al llarg de la meva vida tinc el costum de veure arribar moltes inseguretats i gestionar-les”. Evidentment, té tota la raó, perquè quan mirem què ha passat els últims 100 anys tant a Europa com al nostre país, la nostra família o al nostre voltant, ben segur que hi ha hagut moltes incerteses i canvis, més o menys profunds, molts d’ells inesperats que ens han generat sotragades i hem hagut de refer-nos i prendre decisions per poder continuar endavant.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Conservo l’informe d’orientació psicopedagògica que em van fer a l’escola als 14 anys. La meva intel·ligència general era normal i el meu nivell d’interessos (“què vols ser quan siguis gran”) era normal baix. Els meus interessos “relacionats amb la naturalesa, agropecuaris” eren molt superiors, mentre que els meus interessos artístics i científics eren normalets. Recordo que m’havien passat un qüestionari amb desenes de preguntes del tipus “Treballar en un banc o plantar enciams?”, “Dissenyar edificis o criar gallines?” Jo mai m’havia plantejat aquestes activitats, però les gallines semblaven més entretingudes.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Ajudar a preparar la selectivitat a la generació covid és l’objectiu de PamLearning, una plataforma llançada per tres joves emprenedors que viuen amb preocupació la poca flexibilitat, la desmotivació i l’estrès que pateixen els estudiants per aconseguir la nota de tall que necessiten, uns aspectes que s’han vist accentuats per la pandèmia i l’accelerada evolució de l’ensenyament digital.

El mètode Pam permet als estudiants aprendre al seu ritme: són ells els que decideixen com i quan estudiar. A través de vídeos curts interactius realitzats per professors amb experiència, la plataforma aconsegueix reduir les hores que s’inverteixen davant d’una pantalla, així com estructurar i ordenar el temari a conveniència dels mateixos estudiants. Tot això a preus molt econòmics, que s’aconsegueixen gràcies a un model de negoci sostenible i flexible.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Una de les reflexions que ens podem fer aquests dies de Quaresma és si vivim presoners de la immediatesa. Immediatesa en l’àmbit personal, en les relacions familiars i socials, en l’àmbit mediàtic, en el polític… Una immediatesa que contrasta amb les coses que necessiten coure’s a foc lent: l’amistat, l’amor, la reflexió… l’educació.Ho veiem cada dia a les nostres escoles: la relació mestre-alumne, entre companys, el procés d’aprenentatge… es van fent a poc a poc, dia rere dia. Malgrat aquesta necessitat educativa de donar temps i de tenir estabilitat, l’alumnat i els docents que tenim ara a tercer de primària han vist passar tres, tres! lleis educatives: la LOE, la LOMCE i la LOMLOE, aquesta darrera aprovada fa pocs mesos. Vuit reformes educatives en els darrers quaranta anys. I si bé és cert que hem millorat en aspectes com l’escolarització, l’eliminació de l’analfabetisme, la implantació de l’etapa d’infantil… tenim problemes seriosos en abandonament i fracàs escolar, en infrafinançament, en crear un sistema potent d’estudis post obligatoris, en segregació escolar, en fer una escola inclusiva o en la millora de la formació inicial docent.

No cal ser un expert en polítiques educatives per concloure que no pot anar massa bé un sistema educatiu que sofreix tants canvis de lleis. Aquesta és una de les problemàtiques polítiques: la incapacitat de trobar grans consensos en matèria educativa. A què pot ser degut? A parer meu, a avantposar la ideologia a la pedagogia i situar alguns temes en la contraposició: concertada o pública, religió o educació cívica, dret a triar escola o segregació. I la solució no està en l’oposició sinó en la complementarietat.L’aprovació de la darrera Llei, coneguda com a Llei Celaà, era necessària per revertir algunes de les ocurrències de la Llei Wert com les revàlides o l’obsessió per carregar-se el sistema educatiu català. Però no han estat capaços de teixir un suport més ample, d’aprofundir en el debat pedagògic. La llei tampoc propiciarà un canvi profund i estable que doni respostes als reptes de futur. Una llei sense consens serà tan volàtil com ho sigui la legislatura i, en lloc de permetre que a foc lent els canvis es vagin fent i consolidant, ha obert la porta a què amb un nou govern ens tornin a canviar la recepta, els ingredients i els cuiners en funció del gust del partit que el lideri. Que Govern i una part important de l’oposició siguin incapaços d’arribar a acords estables i potents en matèria educativa és perjudicial. A Catalunya l’any 2019 es va aprovar la primera Llei d’Educació, la LEC, amb el 80% dels vots del Parlament. Des del conseller Maragall que la va aprovar, han passat quatre consellers de diferents ideologies: la llei s’ha mantingut i ha permès anar avançant cap a l’autonomia de centre, la millora del sistema a través de l’avaluació i la corresponsabilitat. Queda camí a fer, és cert. Però hem avançat en una mateixa direcció. Malgrat això, tant la Llei Wert com la Celaà, ni han aprofitat aquest consens ni l’han preservat en temes com l’escola catalana o el model d’interès públic.Respecte aquest darrer tema, es torna a posar al centre de la diana l’escola concertada, a la que alguns carreguen la culpa de les disfuncions del sistema educatiu. El debat plantejat així és erroni i inútil. El que caldria és reconèixer la tasca que l’escola concertada, com la pública, fa a favor de l’educació de tants infants i joves, i l’estalvi que generen a l’administració per la diferent dotació de recursos humans i econòmics. No entenc que no es consideri un problema un nen que pugui anar a l’Hospital Sant Joan de Déu a rebre tractament gratuït per una malaltia i sí que vegin problemàtic una família que tria un projecte d’escola coherent amb els seus valors. La tria d’escola en funció del model familiar ha de ser un dret a respectar i potenciar, tant per l’escola pública com per la concertada. I per tal que la tria no generi inequitat, el Govern ha de finançar de la mateixa manera escoles públiques i concertades, ha de tenir mecanismes perquè les escoles no discriminin, perquè totes acullin i atenguin la diversitat de l’alumnat i perquè cap família hagi de renunciar a un projecte perquè no el pot pagar. Això equilibraria el dret a escollir escola i el deure de ser inclusius. La política educativa dels governs viu instal·lada en la confrontació i això no és el que necessitem ni alumnat, ni famílies ni docents. Esperem veure algun dia propostes de polítiques educatives consensuades, treballades amb els mestres, basades en l’evidència i que s’adaptin als reptes futurs. Tanmateix, des de les escoles seguirem treballant pel creixement personal, professional i educatiu dels infants i joves, acompanyant famílies i creant camins d’aprenentatge i convivència per un futur millor

Comments Sense comentaris »

El sector de la indústria alimentària està en alça i és un dels principals motors econòmics del país, tal com estem veient durant la pandèmia. La recerca de talent i demanda professional a les indústries alimentàries, d’elaboració, de comercialització i de tractament d’aliments, reforça la necessitat de crear un institut d’àmbit vocacional que concentri formacions que fins ara s’imparteixen en altres centres.

Concentrar tota l’oferta formativa en un sol centre i en un context com Mercabarna, on ja es pot arribar en metro amb la L9, respondrà a les necessitats dels professionals en un sector en clara expansió, i segueix la línia de singularització d’altres centres segons sectors d’activitat, com l’Institut Bonanova en el hub sanitari del Parc Salut Mar, l’Institut Tecnològic de Barcelona i l’Institut de l’Esport de Barcelona.

Existeixen altres indicadors per veure la idoneïtat de la creació de l’Institut dels Aliments de Barcelona, com són el fet que el Consell Català de la Formació Professional hagi prioritzat en la darrera edició de la fira FPCAT el sector de l’alimentació, en les branques agroalimentària i d’indústries alimentàries. Aquest sector és un dels quatre escollits pel Pla de reactivació econòmica i protecció social, que presenten oportunitats de negoci per enguany.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »