Posts Tagged “pacte educatiu”

Dilluns passat, a Tribuna Barcelona, el ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, va concretar la filosofia que ha animat el pacte per l’educació proposat pel Govern. Va afirmar que no calia que ningú renunciés a les seves conviccions i va assegurar que la firma del document era «compatible amb les diferències». És a dir, emmarcava el pacte, els seus 12 objectius, en un esforç col·lectiu per dotar d’estabilitat el sistema, amb la intenció final que l’educació estigués per sobre dels vaivens polítics i s’assentés com un sòlid actiu de futur, social i econòmic, més enllà de tendències ideològiques o d’interessos partidistes. Un pacte d’Estat en tota regla que buscava el màxim consens i que ara, tal com es preveia, ha resultat torpedinat per la negativa del PP, que ha renunciat a la proposta perquè ha considerat que «perpetuar l’actual model educatiu, fracassat, seria un frau a la població». Les raons esgrimides estan als antípodes del plantejament governamental, ja que es basen en conceptes molt lligats a una imatge uniformitzadora de l’educació (la garantia de l’ensenyament del castellà com a llengua vehicular, un currículum escolar vertebrador d’Espanya o un menyscapte general de les competències autonòmiques) que poc té a veure amb l’heterogènia realitat espanyola. Mentre el Govern aposta per un contingut que asseguri «objectius estables i sostenibles», amb una consciència política que va més enllà de les conjuntures, el PP accentua un perfil carregat d’immediatesa. La seva decisió planteja un futur difícil de gestionar, que ens allunya de totes totes d’un pacte d’Estat.
No es tracta, amb el pacte ara diluït, de reformar el model sinó d’establir mecanismes adequats perquè qualsevol hipotètic canvi d’aquest compti, en el futur, amb una conformitat general que no provoqui trasbalsos innecessaris i perillosos en un univers tan sensible com l’educatiu. Amb el notable suport dels rectors de les universitats espanyoles, amb el previsible suport de les comunitats autònomes afins, també amb el probable vistiplau de la Generalitat, i encara pendent de les reaccions oficials de sindicats i associacions de pares, el pacte té suficient recorregut en l’intent d’incrementar l’eficàcia del sistema educatiu. Faltarà, això sí, i és una mala notícia, aquesta coresponsabilitat històrica que el ministre Gabilondo reclamava en la seva intervenció de dilluns.

Comments Sense comentaris »

Antonio Yagüe- Madrid

El pacte d’Estat per l’Educació sembla impossible, almenys amb el suport del PP. Partits, sindicats i consellers de les comunitats autònomes tenen fins al 6 de maig per pronunciar-se sobre el text definitiu, que «arriba al màxim de la capacitat de consens», segons va dir ahir després de presentar-lo el ministre d’Educació, Ángel Gabilondo. El document defensa el model lingüístic de Catalunya, amb el català com a única llengua vehicular, i entre les seves mesures –que van acompanyades d’un pressupost de 1.570 milions d’euros– recull reivindicacions del professorat, com la pròrroga de la seva jubilació voluntària als 60 anys.
Malgrat que compta amb el suport de la comunitat educativa i de les autonomies governades pel PSOE, el Partit Popular únicament acceptarà «acords puntuals», ja que el pacte segueix sense recollir les seves exigències, com l’ensenyament en castellà com a llengua vehicular a tot Espanya, el reconeixement de
l’autoritat del professor, l’homogeneïtzació de cossos docents i programes comuns per als alumnes de tot Espanya.
El conseller d’Educació, Ernest Maragall, hi va mostrar el seu suport, ja que «conserva el model educatiu i lingüístic» i conté bona part de la filosofia de la llei d’educació de Catalunya (LEC). Segons ell, el text ha estat «millorat» i el contingut és l’«apropiat perquè totes les comunitats l’acceptin». «Hi ha una concreció de compromisos i pot ser una via per rebre recursos», va comentar Maragall.

PRESSUPOST
Inici amb 590 milions d’euros el 2011
El text, compost per 12 objectius amb 148 accions, recull una memòria econòmica de 1.570 milions d’euros durant els pròxims tres anys (590 milions per al 2011, 590 milions més per al 2012 i 390 el 2013). També estableix el compromís progressiu de la despesa pública en Educació fins a arribar a la mitjana dels països de la Unió Europea el 2020. Es preveu destinar una partida per elevar els concerts econòmics amb l’ensenyament privat.
Els diferents grups polítics van alabar l’esforç pressupostari. El PP va considerar «acceptable» la dotació, però, segons la consellera d’Educació de Madrid, «no és una cosa prioritària», ja que posar «més diners a un sistema educatiu ineficaç i que no funciona condueix l’educació a mal port».

PROFESSORAT
Jubilació opcional
als 60 anys
El document aborda totes les reivindicacions dels sindicats, cosa que, segons els seus dirigents, facilitarà un acord social i millorarà la situació del professorat. A més d’aprovar l’estatut docent abans que s’acabi l’any, incorpora la demanda conjunta de totes les organitzacions de l’ensenyament que havien condicionat el seu suport al pacte al manteniment de la jubilació voluntària dels professors als 60 anys. El text recull la pròrroga d’aquesta possibilitat (que finalitza l’agost del 2011) com a mínim fins que es reuneixi el Pacte de Toledo i s’acordi el nou marc de jubilacions a Espanya. Una altra mesura serà l’homologació progressiva de les condicions de treball dels professors de les escoles concertades.
El document es compromet a reforçar l’autoritat social del professor, però no li concedeix el grau d’autoritat pública com demana el Partit Popular.

COMUNITATS BILINGÜES
Garantir el domini
del castellà
El text recull per primera vegada al preàmbul una al·lusió a l’ensenyament del castellà a les comunitats bilingües. Però lluny de la «qüestió capital» per al PP que es reguli per llei que un alumne pugui aprendre en castellà i que pugui ser la llengua vehicular d’un centre escolar, el text manté una referència molt semblant a la dels documents previs i a la LOE. Se subratlla que «els poders públics han de posar els mitjans necessaris perquè al finalitzar l’ESO tots els alumnes comprenguin i s’expressin amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si n’hi hagués, en la llengua cooficial de la seva comunitat».
Maragall no va observar cap dificultat en aquest punt. «El castellà també és una llengua nostra que hem de conèixer i dominar en plenitud», va afirmar el conseller. No obstant, Maragall va advertir que seria «impensable» poder arribar a un acord d’ensenyament a nivell estatal si col·lisiona amb la llei d’educació de Catalunya (LEC).

ALUMNES I CENTRES
Quart d’ESO pont i batxillerat de 3 anys
El text manté la proposta de quatre avaluacions a quart i sisè de primària i segon i quart de l’ESO, i una de general per a tot Espanya, així com la creació d’un quart de l’ESO com a curs pont al batxillerat. Proposa dues vies en aquest curs, una d’enfocada al batxillerat i l’altra a la FP, tot i que cap és excloent. També preveu augmentar les opcions d’ensenyament separat per a alumnes repetidors a tercer de l’ESO.
Gabilondo planteja a la proposta «revisar l’estructura del batxillerat per flexibilitzar la seva organització i establir els procediments necessaris perquè l’alumnat pugui superar totes les matèries», cosa que s’ha interpretat com una porta oberta a debatre un batxillerat de tres anys. Aquesta és una reivindicació no només del Partit Popular, sinó dels sindicats, tenint en compte l’excés de continguts concentrats en dos anys. «No veig cap raó perquè aquest canvi no es plantegi i es plasmi en una reforma de la LOE», va recolzar el conseller d’Educació.

Comments Sense comentaris »