• Cerca

“Totes les crisis ens obliguen a pensar sobre el que veritablement és essencial, sobre allò que ens sosté, sobre allò que ens aguanta quan tot s’esfondra”, diu el filòsof Francesc Torralba. El director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull manté que “aquest daltabaix ens ha fet ser més humils” i que la humilitat com a “virtut important en totes les religions” ens ha fet adonar “de la nostra irrellevància” i ha enderrocat “els nostres somnis de grandesa, l’arrogància, la supèrbia, la vanitat, l’autosuficiència”. “I ens ha fet adonar– diu–d’una cosa molt important: la interdependència, aquesta idea que tot és una xarxa, que tot està interconnectat, que tots depenem els uns dels altres i que tot el que fem, també amb la natura, ens afecta d’una manera global.” La professora Miriam Díez, directora de l’Observatori Blanquerna en Comunicació Religió i Cultura, diu: “Que bé que ha anat aquesta crisi per a la religió! Ha sacsejat els creients i els ha fet valorar la comunitat i els rituals, i en la seva absència, els ha ensenyat que hi ha altres maneres d’estar amb els altres en comunió.”

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Que el contacte físic i les abraçades tenen poder balsàmic i regenerador, creen i refermen vincles i esdevenen font de salut i benestar -sempre que es tracti d’un contacte desitjat, consentit i ben rebut- està més que comprovat. Però potser millor que en parlem amb més detall un altre dia, quan puguem incorporar-les novament a les nostres vides. Mentre toqui evitar-les o dosificar-les, i no ens en puguem fer a tort i a dret com abans, millor no posar-nos als llavis una mel que no podem tastar.

Què farem i com ens ho farem mentrestant? Com que passar-nos el temps lamentant-ho o enyorant-ho no seria el més saludable, potser ens convindria reflexionar sobre els petits (o grans) beneficis, fins i tot sobre la possible dosi d’encant, que poden tenir les no-abraçades. La primera idea que se’m dibuixa és aquesta: “És perquè t’estimo i m’estimo que no t’abraço”. Un motiu tan contradictori com inapel·lable, que probablement ens ajudi a suportar-ho millor. També penso que l’abstinència i el fet que ara per ara siguin fruita prohibida les fa sens dubte més desitjables. Qui sap si les mitifica també un xic. Acte seguit, se’m desfermen alguns interrogants: quantes abraçades hi ha hagut a la meva vida? Moltes. Quantes han sigut realment memorables? Poques (a proporció). Quantes abraçades estan mancades d’essència? Quantes acaben derivant en formulismes, com passa sovint amb els petons? Quantes persones abracen i es deixen abraçar de debò?…

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

A les set del matí, poc després de sortir el sol, el primer dia que es podia sortir a fer exercici, a córrer o a anar amb bicicleta, ja era a la carretera de les Aigües, al peu del Tibidabo. Vaig renunciar a córrer per la pista. Em vaig enfilar muntanya amunt, fugint dels grups, cada vegada més nombrosos a mesura que avançava el dia, que corrien i parlaven i reien i s’aturaven a fer-se fotos als miradors. Gent jove, i molts adolescents que hauríem d’estar educant, ara més a casa que a l’escola, perquè siguin solidaris. Perquè pensin en els altres més que en ells. Des d’aleshores, he tornat a sortir, buscant sempre racons i itineraris una mica marginals.

Crec que hem fracassat a l’hora d’explicar als més joves que això és seriós. A ells, per sort, la malaltia no els afecta gaire. Però són peces importants en la transmissió del virus. Formen part de la cadena que més tard o més d’hora arriba als grans. Als que es moren.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La pandèmia ha suposat una prova d’esforç gegantina per a les infraestructures de telecomunicacions i les plataformes digitals. L’han superada amb una contundència espectacular. També, amb el recurs de la tecnologia, ha propiciat experiments massius d’organització social que tenen el potencial de transformar molts aspectes de la nostra vida col·lectiva. En contrastaré dos: el treball a l’empresa i l’educació.

Pel que fa al primer l’impacte serà profund. El teletreball, s’ha vist, funciona molt bé. Fins ara la pregunta era: quines tasques es poden fer teletreballant? A partir d’ara serà: quines tasques no es poden fer teletreballant? Els treballadors voldran estalviar temps de transport. Les empreses voldran estalviar espai d’oficines i disposar del màxim talent possible. Tot portarà a la virtualització d’una munió d’empreses. Explorar les implicacions d’aquest fenomen és un repte per a la imaginació. Penseu en les ciutats. Els seus habitants ja no seran tant els que hi viuen perquè hi tenen el lloc de treball com els que s’hi senten vinculats, o atrets, com a lloc de residència: perquè té mar, verdor, bon clima, és segura, té bones escoles, bona sanitat, molta cultura, etc. Hi ha qui triarà poblacions petites, tranquil·les i amb molt de verd, d’altres preferiran ciutats més grans i intenses. Podran escollir perquè el treball no els lliga a cap lloc concret. Una enquesta de fa pocs dies indica que més del 50% dels treballadors tecnològics de San Francisco considerarien deixar Califòrnia (16% per l’estranger) si poguessin. Podran. Per retenir o atreure els teletreballadors, la ciutat haurà de desplegar molts dels atractius esmentats. Però llavors els impostos no podran ser baixos. ¿Com ho encaixarem tot plegat si, per exemple, un segment dels teletreballadors (potser els que ja no necessiten escoles) trien residència en funció de les taxes? Amb empreses que són a tot arreu però no tenen una seu física de pes enlloc, i amb treballadors que poden canviar de ciutat sense canviar de feina, les finances municipals patiran. Una regulació fiscal d’àmbit com a mínim europeu seria molt desitjable.

La generalització del teletreball no significa que la gent deixi de trobar-se. El viatge de negocis persistirà. Els que ara es veuen diàriament hauran de viatjar per veure’s, els que ara viatgen sovint, fins i tot frenèticament, no tindran tanta necessitat de fer-ho: s’ha vist que ho poden fer per Zoom. L’efecte net? Incert. Potser es podria intuir que, de mitjana, el nombre de dies fora de casa d’una persona, per any, no variarà gaire, però el nombre de viatges disminuirà: menys sortides, més llargues.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Fa dos anys, quan Josep Bargalló va arribar a la conselleria d’Educació, va avisar que no volia renovar els concerts a les escoles que separen els alumnes per sexe. Argumentava que “la socialització de les persones no es pot fer separant els sexes” i que, tot i que és un model “que s’ha de respectar”, no es pot fer amb diners públics. Dos anys després, el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) ha fet oficial que no es renovaran els concerts educatius als onze col·legis catalans que segreguen per sexe perquè “no compleixen el principi de coeducació per mitjà de l’escolarització mixta, que ha de ser objecte d’atenció preferent”. Ara bé, el departament dona al mateix temps “una pròrroga d’un any” al concert de primària, que acaba aquest curs, perquè si les famílies volen escolaritzar els seus fills de manera gratuïta “sabran que aquest és l’últim curs en què ho podran fer en aquests centres”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Els faré una confessió: odio el període de preinscripció escolar. L’odio, sobretot, perquè se’m genera una certa sensació que la canalla és tractada com si estigués enmig d’una subhasta de bestiar i hi hagués dos aspirants pujant pels animals: l’escola pública i l’escola concertada. Detesto observar com uns desitgen el fracàs de l’altre com a mètode de subsistència. Com si el fracàs de qualsevol d’aquests dos sistemes, ara per ara, no ens condemnés a un fracàs col·lectiu com a país. Si algú em diu on haig de signar per reconvertir tot el sistema educatiu en un únic sistema públic, m’hi sumo ara mateix. Però en paral·lel procuro allunyar-me d’aquells que desprestigien el rival fins a l’extrem. Potser és perquè sé d’escoles concertades que la barreja d’alumnat converteix en un exemple d’integració, o d’altres que fan una feina extraordinària als barris socialment més castigats.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’ACVic Centre d’Arts Contemporànies i el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona han decidit traslladar a la xarxa l’exposició de la novena edició del programa Art i Escola, que s’havia d’inaugurar a principis de maig. L’objectiu és poder exhibir els treballs dels 35 centres educatius participants. “L’exposició virtual busca donar continuïtat al programa davant les circumstàncies actuals i vol ser un reconeixement a la gran feina portada a terme durant mesos pels estudiants que hi han pres part”, comenta Bruna Dinarès, coordinadora de les activitats educatives d’ACVic.

Amb l’exhibició dels treballs dels centres educatius, l’exposició posa de manifest les múltiples interpretacions que pot adquirir des del punt de vista de l’art i la creació el concepte de ficció, tema escollit aquesta edició. Així els alumnes d’educació primària del Col·legi Sagrat Cor de Jesús de Vic han fet disfresses de personatges fantàstics i tradicionals; els alumnes d’educació secundària de l’Institut Miquel Martí Pol, de Roda de Ter, han ideat un curtmetratge sobre animals fantàstics, mentre que l’Escola El Vinyet, de Solsona, ha treballat el tema des de la poesia. Alguns centres han partit de la lectura d’un llibre, com l’Escola Bressol les Tres Bessones, de les Franqueses del Vallès, que ha escollit el conte De quin color és un petó? A l’Escola Tomàs Raguer i CEE Ramon Suriñach, de Ripoll, s’han convertit en superherois mentre que a l’Escola Guillem de Mont-rodon de Vic, els de 6è han enllaçat el concepte de la ficció amb un tema d’actualitat com les fake news, i a l’Institut Antoni Pous i Argila, de Manlleu, s’han qüestionat la pròpia identitat. Alguns dels centres participants no han pogut concloure els seus treballs a causa de la pandèmia.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Tots desitgem ser tractats d’una manera amable i respectuosa, especialment quan compartim la vida amb altres persones. Això requereix una convivència amb actituds de tolerància i formes d’acostament, consideració i bones maneres com les formes educades, els gestos amables, els detalls, etc. Aquestes bones maneres formen part de les habilitats socials que inclouen tant els aspectes verbals com els no verbals del comportament de cada persona.

En general, les bones maneres, directament o indirectament, solen estar relacionades amb el respecte i la capacitat de diàleg, que són la base de la comunicació i de la convivència. Creure que mostrar-nos distants o arrogants ens dona més força i raó i afebleix l’altra persona és un error perquè no és més que la resposta de qui té poca fe en els seus arguments i falta de seguretat en si mateix. Hi ha maneres que no afavoreixen l’acostament de posicions i, a més, desqualifiquen qui les utilitza. 

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Promouen tres objectius que persegueixen l’equitat educativa dels infants i garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom, més enllà dels horaris de l’educació formal. Un: connectar tots els aprenentatges que es donen en els diferents temps i espais lectius i no lectius. Dos: unir els diversos agents educatius que treballen al territori. I tres: promoure itineraris d’aprenentatge personalitzat, connectant el dins i el fora l’escola. És el continu educatiu. Que tota la ciutat o poble -amb biblioteques, escoles de música, clubs esportius…- esdevingui un espai d’oportunitats educatives.

Qui ho proposa? L’Aliança Educació 360, un sòlid projecte impulsat per la Diputació de Barcelona, la Fundació Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP) nascut fa dos anys i que ja aplega més de 260 ajuntaments, entitats, centres educatius, xarxes d’àmbits temàtics i territorials, associacions i col·legis professionals i grups de recerca d’universitats catalanes.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Crec que si es demanen canvis a nivell polític, econòmic i en tants altres camps que impliquen una mirada macro i decisions institucionals de gran complexitat i repercussió, no podem obviar la mirada micro que han d’implicar també, encara que ens sembli que tingui menys relleu. Perquè no oblidem que aquesta mirada serveix per consolidar bases. Els canvis que es reclamen afecten molt directament les persones i poden afavorir o dificultar les accions quotidianes, de manera que demanar canvis ara en cap cas ens ha de fer oblidar aquesta experiència que estem vivim. Per això cal fer una anàlisi seriosa perquè els canvis arribin a ser de fons i no puntuals.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

No és el mateix passar temps en el mateix espai que els fills que estar AMB i PER ALS fills. Us explico coses que el meu pare feia AMB mi i PER A mi (sigueu indulgents i obriu la vostra ment: recordeu que soc de la generació Cuéntame!): com que era fill únic, força sedentari i m’agradava molt llegir, els diumenges al matí el meu pare em portava caminant des de casa (prop de la plaça de les Glòries) fins al mercat de Sant Antoni. Quatre quilòmetres que, a ritme de nen de 8 anys, devien ser una hora i mitja de trajecte. Però jo sabia que quan hi arribéssim podria demanar el tebeo (en dèiem així) que volgués. Més coses: jo tenia un vaixell de plàstic, molt senzillet, que m’agradava molt, i alguns diumenges (els que no anàvem al mercat de Sant Antoni), agafàvem el metro i ens arribàvem a Pedralbes, a unes basses on jo el feia navegar amb l’ajut d’un cordill que el meu pare li havia lligat a la proa. Es devia veure molt cutre al costat dels velers i els iots a escala que hi feien navegar altres nens que devien ser més de la zona, com si diguéssim. Però el meu pare s’estava allà amb mi. Més coses: a l’estiu, a Torredembarra, jugava amb mi amb les raquetes de fusta (en dèiem pales) a veure quants cops seguits podíem mantenir la pilota enlaire. S’arriscava a la lumbàlgia recollint la piloteta cada cop que queia a la sorra, però s’estava allà jugant amb mi. I encara una cosa més: em va ensenyar a jugar a fer saltar els botons sobre la taula i em va fer dues miniporteries xulíssimes. Les va fer PER A mi i jugava a futbol-botons AMB mi.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El PSC lamenta que Josep Bargalló hagi dipositat en les escoles la responsabilitat de la reobertura dels centres i que no hagi concretat encara si a l’estiu es mantindran les beques menjador i quines activitats educatives hi haurà, ni com serà l’inici del pròxim curs escolar. Davant aquesta situació ha presentat un manifest amb el seu full de ruta per a l’educació en la nova normalitat. La secretària d’Educació del PSC, Esther Niubó, i les alcaldesses de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, i de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, han reclamat al conseller una reunió urgent per abordar l’assumpte després de denunciar que la falta de comunicació que hi ha amb el departament els fa sospitar que Bargalló no té un pla definit.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat ferma una sentència que va emetre fa dos anys i mig que obliga la Generalitat a assumir el finançament de les guarderies de 25 municipis catalans.

En aquesta primera sentència, del 20 de desembre del 2017, es reconeix als ajuntaments el dret a rebre 1.300 euros per alumne corresponents als cursos de 2012-13, 2013-14 i 2014-15.

Una vegada rebutjat el recurs que va presentar la Generalitat, ara el TSJC ha declarat ferma la sentència, que afecta municipis com Tarragona i Lleida, així com localitats de la regió metropolitana.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El sector de la discapacitat demana amb urgència un pla d’acció per afrontar amb seguretat la reobertura de centres assistencials i de serveis. Reclamen més recursos perquè sigui viable.

Els més vulnerables han quedat a la cua en el desconfinament, però les famílies no poden esperar. Quina és la situació?

És evident que les famílies que han estat setmanes confinades amb els fills o persones amb discapacitat a càrrec tenen necessitat que els serveis d’atenció diürna i les escoles d’educació especial es comencin a obrir. Per a les famílies i les entitats el més important és que la reobertura dels centres, que van tancar a l’inici de la pandèmia, puguin tornar a obrir portes amb garanties.

I ho veieu factible ara mateix?

Estem mantenint converses amb el govern perquè les entitats veuen inassumible el cost que això pot representar, tant per la compra dels equips de protecció individual com les actuacions per adaptar els espais a les noves condicions per evitar l’acumulació de persones en una mateixa activitat. S’ha d’estar preparat per a la fase 3 però hi ha moltes incògnites de com fer-ho.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Els tres bisbats de la demarcació de Girona (Girona, Vic i Urgell) s’han hagut d’adaptar a les conseqüències de la pandèmia, especialment pel que fa a les celebracions als temples. Des de fa uns dies, part de les parròquies de les comarques gironines van recuperant el pols, però en un escenari molt diferent del de fa dos mesos.

Diòcesis d’Urgell i Vic

Després de sis setmanes amb les esglésies tancades, les parròquies del Ripollès (aquesta comarca forma part dels bisbats d’ Urgell i de Vic ) avui fa una setmana van reprendre les celebracions litúrgiques presencials, coincidint amb l’entrada a la fase 1 del desconfinament a la regió sanitària de Girona. Les parròquies de la Cerdanya (adscrites al bisbat d’Urgell) ja havien reobert les esglésies set dies abans, quan la seva regió sanitària (Alt Pirineu i Aran) va accedir a la fase 1. Fonts dels dos bisbats asseguren que la desescalada s’ha anat aplicant sense problemes, gràcies en bona part a l’actitud responsable dels fidels.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Què l’atrau de treballar amb la gent més gran?

Penso que és un col·lectiu molt oblidat. No se’l té gaire en compte però ens pot aportar molt. Les persones grans tenen una experiència i unes vivències importants que t’omplen. No sé si m’hi dedicaré professionalment, però hi ha aspectes molt interessants, com l’envelliment actiu, els projectes de participació, etcètera.

Com es va introduir en aquest món?

Jo havia estat voluntària del projecte Apadrinar un avi quan anava a l’institut i, per tant, ja coneixia la tasca de Càritas, però en canvi no sabia res del projecte Grans experts, i em va impressionar. Es tracta de treballar conjuntament amb les persones grans per esbrinar i comunicar les seves històries de vida a alumnes d’escoles i instituts. Es crea un vincle sòlid amb la gent gran que hi participa i per això considero que és un projecte molt especial. Quan vaig entrar, hi havia tres persones grans que ja havien treballat les seves històries de vida i la meva feina era acompanyar-les als centres educatius a fer la presentació, però durant el temps que vaig fer pràctiques es va incorporar la Mia, amb qui vaig poder treballar la seva història personal i vaig crear un vincle molt fort. Per desgràcia, la Mia és una de les persones grans que ens han deixat en aquesta crisi sanitària. Per mi va ser un xoc, malgrat que últimament no ens havíem vist. No m’ho esperava. La Mia era una dona que tenia molta vitalitat. Jo tenia 22 anys i no em sabia avenir de la seva manera de veure les coses i de viure la vida.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La Xarxa ha ideat una programació de teatre familiar online que va arrencar coincidint amb el que hauria sigut el Festival Internacional de Titelles, que arran de la crisi sanitària ha quedat suspès. Aquesta proposta, més enllà de ser un acte puntual, es planteja com una programació estable a través d’internet perquè els petits puguin gaudir-ne fins que no es pugui tornar al teatre amb normalitat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

A causa de l’estat d’alarma decretat per la crisi sociosanitària per la irrupció del coronavirus, aquest any l’edició dels Reptes EduCaixa s’ha transformat en un campus virtual, que es va celebrar entre el 5 i el 7 de maig. Dirigits a alumnes d’ESO i batxillerat d’Espanya, Portugal i Colòmbia, els Reptes EduCaixa han reunit més de 300 estudiants i 80 docents que formen 81 equips seleccionats dels 1.537 totals que s’hi han presentat.

Els reptes es divideixen en quatre àrees: Emprèn, Bigdata, Steamxchange i BeCritical, aquest darrer una de les novetats d’enguany. Els quatre blocs compartien preguntes comunes que calia desenvolupar durant el Campus Virtual, com ara quines qüestions treballades en el repte podrien ser aplicables al context actual, quines habilitats s’estan entrenant en aquest futur-present o per què els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) poden ser més necessaris que mai. Però, alhora, cada repte tenia les seves pròpies qüestions per respondre. En el BigData, per exemple, s’havia de plantejar per què pot servir analitzar dades o quines eines són les més útils per treure conclusions. El d’Emprèn havia de definir de quina manera un projecte pot ser socialment responsable o quin valor afegit pot tenir. El de Steamxchange investigava sobre la relació entre ciència i societat, més en voga impossible en l’actual context, o convidava a pensar si la realitat podia superar la ciència-ficció en un moment de distopia absoluta.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Si no milloren molt les coses i canvien de forma radical les instruccions vigents en aquests moments per la reobertura dels centres educatius, el dia 14 de setembre, quan oficialment comença el curs 2020/21, faran falta molts més docents dels aproximadament 130.000 que actualment té el sistema educatiu de Catalunya. Quants més? En aquests moments no hi ha ni tan sols una xifra orientativa, però és evident que passar de grups de 25 a infantil i primària i 30 a secundària, a grups de 10 o menys a infantil, 13 a primària i 15 a secundària obligarà a fer malabarismes en les planificacions i contractacions a dojo, fins i tot si al final les ràtios pugen una mica (com, de fet, sempre acaba passant a molts centres).

Caldran més docents, també, perquè una part dels qui en aquests moments es troben en actiu no podran impartir classe presencial, bé sigui per edat o per patir una malaltia crònica. Ara mateix, el pla d’obertura de centres presentat la setmana passada pel conseller Josep Bargalló prohibeix la reincorporació a l’aula als qui tenen més de 60 anys o presenten hipertensió arterial, diabetis, problemes cardíacs, pulmonars, hepàtics o renals o algun tipus d’immunodeficiència, a més a més de les dones embarassades.

En aquest context, els mestres jubilats poden jugar un paper important al setembre, igual com els metges jubilats ho han fet aquests mesos de col·lapse al sistema de salut (i alguns ho continuen fent). Quim Lázaro, president de l’associació Rella, format per docents jubilats, explica que ja han fet el pas d’oferir-se al Departament d’Educació, el qual, ara per ara s’ha limitat a prendre nota de l’oferiment i agrair el gest. “Des de Rella volem tenir un paper actiu, de suport i cooperació en els projectes que des de les administracions i les entitats del món educatiu i del lleure estan preparant per aquest estiu i al llarg de tot el proper curs escolar”, comenta Lázaro. En un comunicat fet públic el 13 de maig, l’entitat ja s’oferia a col·laborar en la tasca de facilitar un estiu saludable i socialitzador als fills de les famílies més vulnerables i que per tant hauran viscut el confinament en pitjors condicions.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Aquest diumenge se celebren els cinc anys de la publicació de l’encíclica Laudato si’. I el papa Francesc ha anunciat l’obertura d’un Any especial per reflexionar sobre l’encíclica. Com ha calat fins ara el seu missatge a les comunitats cristianes de casa nostra? La majoria de congregacions, moviments i parròquies s’han mogut en l’àmbit de la reflexió teòrica. Alguns grups estan en procés de presa de consciència. Però encara són una minoria els que han emprès canvis concrets i sistemàtics a favor de la conversió ecològica. És el diagnòstic sobre el present i futur de l’ecologia integral que comparteixen tres perfils d’Església compromesos amb la cura de la casa comuna.

Del discurs, a l’acció

“L’Església catalana és dels llocs on més iniciatives han nascut”, apunta el monjo Lluc Torcal, procurador general de l’orde del Cister. “Aquesta veu de l’Església per l’ecologia és de les coses que més s’han apreciat a nivell civil i ha fet que l’Església catalana sigui respectada d’una manera més fonda per aquest tema”.

Justícia i Pau compta amb un grup de treball estable dedicat a l’Ecologia i la Justícia. “Tenim la impressió que l’encíclica s’ha treballat des de l’erudició i la reflexió, però està costant de trobar les vies d’implementació pràctica”, explica Maria Bargalló, vicepresidenta de l’entitat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »