• Cerca

Miquel Mateo, en conversa amb Josep Manuel Prats i Lluís Serra, diu que “19.500 nens menys de P-3 en 5 cursos és un problema de país”

Miquel Mateo, secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Lluís Serra Llansana, secretari general de la Unió de Religiosos de Catalunya, i Josep Manuel Prats, president de la Federació d’Associacions de Pares d’Escoles Lliures (FAPEL), han analitzat aquest divendres, des del programa ‘El Mirador de l’actualitat‘ de Ràdio Estel, l’inici del curs escolar a Catalunya, moment que posa a prova novament el sistema educatiu i la qualitat de l’ensenyament per a milers de famílies. Serra ha posat l’exemple del “pacte educatiu global que proposava el Papa aquest dijous passat, cosa que és molt important, perquè Francesc parla a tot el món mentre nosaltres som incapaços d’assolir un acord local, sobre temes essencials i el respecte a un sistema plural”. Prats s’ha mostrat “preocupat pels decrets que prepara el Departament, un d’admissions i un de concerts, que no són necessaris i van en la línia de limitar la llibertat dels pares per triar models educatius i escoles”. Ha afegit que “volen decidir des de l’Administració sobre una programació molt estricta a favor d’un model i en detriment d’altres”.


Miquel Mateo ha desitjat “un bon curs sobretot als professors, perquè fan una tasca molt important”. El representant de l’Escola Cristiana ha lamentat que “circula el discurs en el sentit que a la concertada ja no va tanta gent i que s’ha abandonat una mica, però això no és cert”. Referint-se a dades comparatives entre el curs passat i aquest, ha comentat que, “en un context de davallada general, amb pèrdua de 19.500 alumnes de P-3 en cinc cursos, un problema de país i no només educatiu, l’escola pública ha perdut en educació infantil un 1,3 per cent d’alumnes en relació amb l’any passat, el mateix que la concertada”. A més, Mateo ha explicat igualment que, “en primària, la disminució és de l’1,92 per cent en la pública i un 1,91, a la concertada, fets que demostren que el sistema no està en una davallada a la concertada”. En definitiva, ha conclòs que “la concertada no està tenint més davallada que la pública”.


Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l’actualitat d’aquest divendres 13 de setembre

Han començat les classes gairebé un milió 340.000 alumnes, des de P3 fins a batxillerat i Formació Professional, i el nombre de professors, que ha crescut de 670 (“només a la pública”, ha aclarit Miquel Mateo), arriba a més de 72.500. La principal novetat, d’altra banda, és la introducció d’una prova pilot de batxillerat flexible, en tres anys i amb doble titulació. S’implanta en 7 centres. A més, hi haurà un nou FP dual, amb més pràctiques a les empreses i beques equiparables al salari mínim interprofessional.avant l’increment d’alumnes a Secundària, el Departament ha hagut d’obrir 8 nous instituts i 25 amb escola.

Comments Sense comentaris »

Nieves Corral, doctora en Comunicació i professora ajudant a l’Escola Autònoma de Direcció d’Empreses de Màlaga, creu que el cinema està infrautilitzat en l’educació. Per això, entre altres raons, ha escrit Cine español, infancia, memoria histórica. Propuesta didáctica, un llibre en forma de manual amb propostes concretes per treballar la visió de la infància durant el franquisme i els primers anys de la transició. Corral lamenta la falta d’ajudes per editar el text, i de la representació d’aquells anys destaca el perill de l’oblit com “s’anul·len les arrels” dels nens. “La memòria és l’únic paradís del qual no podem ser despullats”, sosté. “No podem saber on anem si no sabem d’on venim”.

Explica’ns una mica el llibre. D’on sorgeix i què aborda?

Sorgeix com a fruit de la meva recerca doctoral, que vaig fer fa dos anys. Tracta d’explorar una sèrie de qüestions en forma i contingut d’un conjunt de pel·lícules espanyoles realitzades entre 1978 i 2015 que prenen com a referència el context de la dictadura franquista i els primers anys de la transició política. A través del llibre faig una revisió bibliogràfica per donar suport a la importància de l’alfabetització audiovisual a les aules. Plantejo tretze guies didàctiques que poden ser utilitzades de forma transversal a qualsevol àrea del coneixement. No només Història, també Literatura, Filosofia… Com una mateixa pel·lícula pot treballar-se de diferent forma amb la col·laboració del professorat dels ensenyaments de secundària i batxillerat.

Podem aterrar aquestes propostes? Un exemple de proposta didàctica.

Per exemple, a la pel·lícula Pa negre, dirigida per Agustí Villaronga, es poden abordar des de la literatura i el cinema a les diferències entre un text escrit i un audiovisual. Sempre se sent a la gent dir “jo prefereixo el llibre” o “jo prefereixo la pel·lícula”. No es tracta de triar. Són dos mitjans expressius diferents, cadascun amb les seves característiques, i convé ensenyar als estudiants que es tracta de mons diferents. Cadascun té les seves particularitats, els seus trets, i no resulta positiu infravalorar un en detriment de l’altre.

Cadascuna de les unitats didàctiques presenta una contextualització de la pel·lícula i després vaig explicant les activitats que es poden desenvolupar, en forma d’exercici pràctic d’aprenentatge actiu, exercici auditiu, de reflexió. Fem reflexió grupal entorn de diferents aportacions que jo vaig fent. També es pot treballar la creativitat individual o extreure determinades seqüències de la pel·lícula per exercitar la teatralitat, que els alumnes siguin capaços d’escriure un petit guió partint d’una seqüència i el representin en forma de teatre.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El fill d’un dels xofers d’Augusto Pinochet va ser alumne de Lucas Fernández, professor d’Història des del 2014. Va ser en el primer any de la seva carrera professional, en un centre de preparació universitària, quan el jove se li va acostar en finalitzar una classe sobre la dictadura a Xile (1973-1990): “Em va explicar que se sentia confós amb el que havíem comentat a l’aula i ho va comparar amb el que ell havia escoltat tota la vida a la seva família, que tenia una ideologia més de dreta”, recorda Lucas. Des de llavors, ha observat aquesta reacció en molts altres estudiants en els diferents instituts en què ha treballat, la majoria d’ells reconeguts com “liceus emblemàtics”, una categoria que a Xile s’atorga als centres d’alt nivell d’exigència acadèmica. “Són nens i nenes que en la seva família estaven adscrits a certa posició política i el que es produeix quan es tracta el tema és confusió perquè se’ls va ensenyar una sola perspectiva de la història”, explica Fernández.

El període de la dictadura de Pinochet s’estudia a classe d’Història, Geografia i Ciències Socials de “2º medio”, que equival a 4t d’ESO (15-16 anys) en el sistema educatiu espanyol. El contingut curricular, elaborat pel Ministeri d’Educació i aprovat pel Consell Nacional d’Educació (CNED), un organisme autònom de l’Estat que “cautela i promou” la qualitat en aquest àmbit, recomana una dedicació de 30 hores pedagògiques (de 45 minuts cadascuna) a la Unitat 3, que comprèn “dictadura militar, transició política i els desafiaments de la democràcia a Xile”.

El temari aborda “la dictadura militar i supressió de l’Estat de dret, així com la violació dels drets humans i el paper de les institucions civils i religioses en la defensa de les víctimes”. També s’enfoca en “les característiques i efectes del model econòmic neoliberal i els canvis polítics producte de la Constitució de 1980” fins a arribar al procés de transició a la democràcia.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Un total de 461 infants i joves en situació de risc social, d’entre 4 i 17 anys, han participat aquest estiu al programa ‘Vacances per Créixer de la Fundació Verge Blanca.

La Fundació Verge Blanca porta a terme activitats de lleure educatiu durant l’estiu perquè infants en situació de risc social tinguin el dret de gaudir d’un temps de lleure de qualitat i econòmicament accessible i on puguin ser acompanyats en el seu creixement lluny de les situacions en què es veuen immerses les persones que els envolten.

Aquest any s’han portat a terme cinc casals: CEP Episcopal; Escola Balàfia; Escola Sant Josep de Calassanç; Acadèmia Mariana-casal per a Joves i Colònies a la casa Montsant de Vilaller. Entre els objectius dels casals destaquen garantir la justícia i l’equitat i fomentar la cohesió social. En aquest sentit el programa ‘Vacances per créixer’ pretén potenciar l’educació en valors i l’autonomia personal així com ser un espai d’aprenentatge de capacitats i habilitats personals i social.

El Bisbe de Lleida, Salvador Giménez, ha destacat avui a la presentació del balanç del programa ‘Vacances per créixer’ la tasca de la Fundació Verge Blanca. En aquesta línia, ha dit que que ‘Vacances per créixer’ “és una eina molt interessant per a famílies que necessiten estar acompanyades a l’estiu”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Amb les notes de “I like to move it” del duo Reel 2 Real els integrants del Nucli Apostòlic de Barcelona de la Companyia de Maria – Lestonnac van prendre possessió de la sala d’actes del col·legi de Badalona en la trobada del passat 4 de setembre. Era la primera trobada d’aquest nucli apostòlic amb el lema #elnucliesmou. La ubicació de la jornada coincidia amb la celebració dels 50 anys de l’escola Lestonnac de Badalona, al barri de Sant Roc, que inicia enguany.

La titular de l’escola, els coordinadors del nucli i la germana Pura Torres, com a Delegada d’Escoles de l’Equip Provincial, van donar la benvinguda als membres de les diverses realitats que formen part del nucli apostòlic: comunitats religioses, obres educatives, les escoles de Mollet, Barcelona i Badalona, la FISC i la Xarxa Laical.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’ús de Google Suite a les escoles comporta sens dubte avantatges, com el recurs a tot un conjunt d’eines que a més permeten el treball col·laboratiu. No obstant, també s’ha de ser conscient dels riscos que impliquen. Les aplicacions que integra, correu, xats, compartició d’arxius, vídeos o agendes comporta necessàriament un tractament de dades dels afectats (els menors). La normativa europea que regula el tractament de dades (RGPD) determina que per poder fer-les servir hi ha d’haver un fonament. En aquest cas es tractaria del consentiment de l’afectat (si és major de 14 anys) o bé dels representants legals. Sembla, doncs, que amb el consentiment n’hi hauria prou… Però és necessari que es tracti d’un consentiment informat i lliure. El RGPD estableix tot un conjunt de requisits relatius a la informació, tant quant al contingut com a la manera de proporcionar-la. S’ha d’examinar amb deteniment si es compleixen tots els requisits legals. D’altra banda, ¿podem considerar que es tracta d’un consentiment lliure si no hi ha altres alternatives? És a dir, si el que es planteja és poder utilitzar aquestes eines, amb les condicions que estableix Google, o no fer-ho, ¿el consentiment seria expressió de la voluntat de la persona?

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Aquesta setmana ho hem tornat a experimentar. La vida no torna a la normalitat fins que no comença l’escola. Els horaris s’ordenen, tornen les rutines, augmenta el trànsit, els carrers reprenen la plena activitat, la televisió recupera les seves graelles. Aquesta percepció ens hauria de conscienciar de la centralitat que té l’escola en les nostres vides, les mirem individualment o comunitàriament. L’escola proporciona coneixements, però també hàbits, estils de relació i de convivència, amics per a tota la vida i els primers segells en la nostra memòria. L’escola és la vida. EL PERIÓDICO ha posat aquesta setmana a l’agenda un tema de pes: ¿S’han de prohibir els telèfons mòbils a les escoles? A l’enquesta del Gesop, un 86% de la població es va mostrar partidària de treure’ls de les aules. França ho va fer fa un any. Alguns experts, i a Catalunya el Departament d’Educació, són partidaris d’acceptar-ne l’ús, però donant-hi una capa de pensament crític i potenciant les bones pràctiques amb aquests dispositius. El cert és que, diguem el que diguem, molts pares i mares són els primers a introduir el mòbil en la vida dels seus fills. Els més imprudents, per entretenir-los als restaurants o quan es desperten d’hora, i els més patidors per controlar-los en l’adolescència quan comencen a anar sols a les extraescolars o a sortir amb els seus amics. 

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

No hi ha cap retorn a la rutina coml’obertura del curs escolar. I no només per als pares, els alumnes i la comunitat educativa, sinó també per a la societat en general. Perquè la ciutat i els pobles recuperen la vida, la mobilitat es torna a disparar i es generen debats nous al voltant de la formació de les generacions futures. En aquests temps moderns ha aflorat una inquietud vinculada a l’ús de la tecnologia: la protecció de dades dels menors quan es posa al seu abast programes que poden convertir la seva identitat en un bé comercial digital. És a dir, el blindatge dels alumnes quan utilitzen internet.

El Consell Escolar ja advertia fa un parell de dies sobre la necessitat de tutelar els joves quan se’ls posa a treballar en entorns online. La controvèrsia té molt a veure amb la presumpta privatització de l’educació pública que els sindicats porten temps denunciant. D’una banda hi ha la revolució pedagògica, que a ulls dels crítics ha quedat en gran mesura en mans d’ens privats com Escola Nova 21, i de l’altra hi ha els programes informàtics, propietat de multinacionals com Google o Microsoft, que ja han desembarcat a l’escola catalana oferint els seus serveis tant als alumnes com als professors. 

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha subratllat avui la “normalitat” en el primer dia del nou curs escolar, que enguany comença amb 1.581.534 alumnes de diferents ensenyaments, 72.535 docents i 25 nous instituts escola.   Durant la visita que ha fet, acompanyat del conseller d’Educació, Josep Bargalló, al CEIP Torre de la Miranda, a Cornellà, el cap de l’Executiu ha subratllat també que el curs comença amb 670 nous mestres i que aquest estiu s’han executat 413 obres en diferents centres del país.   El president ha aprofitat la seva intervenció davant els mitjans per reiterar que “el Govern de la Generalitat està compromès amb el model d’escola catalana” i ha assegurat que es tracta d’un “model d’èxit”, que cal “preservar”. Torra ha traslladat als mestres el suport del seu Executiu, perquè, els ha dit, “pugueu fer la vostra feina, que és ensenyar els nostres infants, educar-los i amb totes les possibilitats que puguem”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El butlletí Infoescola neix per informar els alumnes, famílies i ciutadania en general de tot allò relacionat amb l’educació des d’una òptica oberta al món.

Els principals objectius són: donar a conèixer el servei educatiu d’una forma senzilla i propera; informar sobre els ensenyaments, nous programes, experiències pioneres; explicar de forma clara la gestió de tràmits educatius; contribuir en els debats per aconseguir grans consensos al voltant de l’educació, i oferir consells per a les famílies relacionats amb el projecte compartit d’educar els infants i adolescents.

La sortida del butlletí Infoescola i l’inici del nou curs 2019-2020 comparteixen el simbolisme de la il·lusió per a nous aprenentatges, nous reptes i noves companyies. Encetem aquest butlletí amb la voluntat que sigui una eina de comunicació directa i una mesura de transparència, i que esdevingui un referent informatiu per a la comunitat educativa i per a qualsevol ciutadà que estigui interessat en la millora de l’educació com un dels principals serveis públics de la nostra societat.

Us animem que us hi subscriviu per estar al dia de les polítiques educatives que porta a terme el Departament. Mensualment rebreu aquest butlletí que concentra la informació d’actualitat a la vostra adreça electrònica.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

A només tres anys, aquest es pot considerar el canvi més important a la seva vida. El primer dia a l’escola obre el comptador vital de canvis i sotracs personals. A partir d’aquí, és un no parar. Però tampoc cal que els avancem esdeveniments. El que deia és que ahir moltes mares i pares vivien amb il·lusió, nerviosisme, neguit i, per què no dir-ho, també amb un cert alleugeriment l’inici del curs escolar. Enrere quedava l’etapa de l’escola bressol i se n’obria una de nova, on tot es fa immensament gran per a aquestes petites personetes –i, reconeguem-ho, també per als pares i les mares–. Aquells ulls esbatanats que et miren com dient “on m’has portat?”. Aquella mà que prem la teva amb tanta força que gairebé et talla la circulació. Aquella abraçada al coll com si s’acabés el món. Tàctiques que la mainada, de manera innata, saben utilitzar a la perfecció. I els adults, tan bon punt et despistes, hi caiem de quatre grapes. Però bé, una acaba per superar el sentiment de culpabilitat, inoculat directament a la vena pels teus fills –perquè en aquest cas parlem de bessons– i els deixes a l’aula. Serà ben poca estona, perquè ara els centres escolars apliquen allò que es diu “adaptació” i la cosa va de mica en mica. S’agraeix. O no. Ja els ho explicaré, si de cas, d’aquí a alguns dies. Però el que deia, la poca estona que estaran en aquest nou món que es diu P3, a fora, els pares i les mares –servidora inclosa– només fan que pensar si els nens estan patint, si estan plorant, si sabran estar separats… I saben què? Doncs sí, que els vas a buscar i estan la mar de bé. I és en aquell moment que penses: primer dia superat. Però no ho dius pels nens, t’ho dius a tu mateixa.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Les escoles i instituts de Catalunya van donar ahir el tret de sortida al nou curs escolar. Hi ha molta feina feta per acollir i millorar l’atenció al milió i mig d’alumnes que s’hi han matriculat. La conselleria d’Educació ha invertit en personal per reforçar l’estructura, amb 670 nous professors i 53 professionals d’atenció educativa; ha convocat oposicions a 3.155 places més per reduir situacions d’interinitat; ha invertit en obres (67 milions i 413 actuacions) per millorar instal·lacions o ampliar capacitat, per exemple, amb 8 instituts i 25 instituts escola nous, i ha incrementat l’oferta de graus d’FP.

Reconèixer l’esforç fet des del govern és tan just i necessari com admetre també la precarització que encara arrossega el sistema educatiu català, si ens atenim a l’oferta i la demanda. Per exemple, en l’últim lustre s’ha consolidat un augment de 75.000 nous alumnes i, en canvi, la plantilla de mestres i professors, tot i l’increment d’aquest estiu, està molt lluny dels 7.200 docents que els sindicats i professionals del sector asseguren que caldrien per tornar a les xifres d’abans de la crisi i les retallades del 2011/2012.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’institut escola Arts, al barri d’Hostafrancs de Barcelona, feia ahir més olor de nou que la majoria de centres. Amb l’olor de pintura encara no del tot esvaïda, era el primer dia de feina per al conserge, el primer dia que les famílies s’arreplegaven a la porta sota el rètol amb un nou nom, el primer dia que el director, Albert Inglés, es passejava pels passadissos, el primer dia que una escola concertada reobre convertida en un centre públic a Barcelona. I aquest centre esdevé, per tot plegat, un bon exemple de la implantació d’una xarxa de 25 instituts escola arreu de Catalunya per fer front a un canvi demogràfic que ha fet créixer el nombre d’alumnes a secundària i per lluitar contra l’abandonament escolar.

L’institut escola Arts està situat a l’edifici on fins fa dos cursos hi havia hagut l’escola religiosa concertada Sant Vicenç de Paül. El centre és resultat de la fusió de l’escola Miquel Bleach i de l’institut Joan Coromines. L’institut escola acollirà gradualment tot l’alumnat i la previsió és que el curs 2022/2023 es traslladi a l’institut Joan Coromines i l’edifici actual esdevingui un centre d’estudis postobligatoris. L’Eulàlia i la Montse eren dues de les mares que ahir feien petar la xerrada a la porta del centre, contentes amb el canvi. El fet que l’institut escola cobreixi totes les etapes d’educació infantil, primària i ESO –dels tres als setze anys– significa per a aquestes famílies uns avantatges importants. “No hi ha un trencament entre la primària i la secundària, els alumnes coneixen l’escola quan arriben a la secundària i es manté el projecte educatiu”, explicaven ahir l’Eulàlia i la Montse.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El nou curs escolar és, “malgrat la imatge de canvi que dona el Departament d’Educació, un curs continuista”. Així ho va assegurar ahir el portaveu del sindicat Ustec-STEs, Ramon Font, que va calcular en més de 8.300 el dèficit de docents que té el sistema i va afirmar que l’increment de 670 mestres i professors decretat pel Departament d’Educació “és una dada maquillada”. “És propagandístic que es digui que hi ha menys alumnes i més docents”, va assegurar Font, que va recordar que l’increment d’alumnes de secundària, que fan cinc hores setmanals més de classe que els de primària, obliga a una major dotació per atendre la demanda. 4.390 d’aquests docents haurien de servir per rebaixar la ràtio i donar compliment al decret d’escola inclusiva.

Cal també, segons Ustec-STEs, més personal de suport educatiu i millorar les seves condicions, ja que “és un personal extern especialment precaritzat i amb un 80% de temporalitat”, segons Font. El sindicat insisteix en la lluita contra la segregació escolar tot demanant una xarxa pública i única, i creu que la innovació educativa que impulsa el departament, “amb la publicació dels centres innovadors agreuja la segregació”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El nou curs escolar va arrencar ahir a les comarques gironines en un ambient de normalitat, però arrossegant algunes problemàtiques que venen de lluny, com ara l’existència de mòduls prefabricats arreu del territori. En total, n’hi ha 304, un menys que el setembre del 2018. Xavier Díez, del sindicat Ustec, va destacar ahir, en una roda de premsa, que això representa que un de cada tres centres de la demarcació té algun mòdul prefabricat i que un 10% dels centres estan formats íntegrament per aquestes estructures concebudes “teòricament com a temporals”. Díez va destacar que aquesta situació afecta de forma exclusiva la xarxa de centres públics i actua com a element de segregació escolar. “És un mal endèmic”, va manifestar Díez.

De fet, dos dels tres nous centres que ahir van obrir les portes –l’institut de Sarrià de Ter i l’institut de Sant Quirze de Lloret de Mar– han començat a funcionar amb barracons i, de moment, amb les condicions mínimes necessàries per atendre els alumnes de primer d’ESO. El tercer centre en qüestió –l’institut escola El Bruel-Empuriabrava, a Castelló d’Empúries– neix de la fusió de dos centres existents.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Poc més d’1,3 milions d’estudiants van canviar ahir el lleure estiuenc pel retorn a les aules, en un inici de curs escolar que no va tenir més entrebancs que unes obres encara per acabar que van impedir l’obertura de tres centres. 209.398 alumnes ho van fer a educació infantil, 474.425 a educació primària i 330.295 a educació secundària obligatòria. 93.724 comencen el batxillerat i 61.315, els cicles formatius professionals de grau mitjà. La resta es reparteixen en programes de formació i inserció, centres estrangers, educació especial i ensenyaments de règim especial. Els estudiants de FP de grau superior, d’escoles d’adults i d’escoles oficials d’idiomes han d’iniciar les classes abans del 26 de setembre. Aquests curs s’han matriculat en el conjunt dels ensenyaments 1.581.534 alumnes. El canvi demogràfic ha fet variar la tendència i es redueix, per segon curs, el nombre d’alumnes de primària mentre que creix el de secundària.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La relació que tinc amb el món de l’educació és llarga i profunda però, sens dubte, molt limitada, i de manera similar entenc la meva relació amb la filosofia… és així, i així ho dic, aquest text no és fruit de cap gran estudi estadístic, ni reflecteix el pensament de cap gran pedagog, filòsof o pensador. Si això és el que busques, para de llegir, ja que aquí no ho trobaràs. Fa unes dècades aquest text tindria realment poc futur i si en l’actualitat en té és degut al fet que els límits dels qual parlo, els límits humans, són cada dia més efímers, eclipsats per una onada que transgredeix tota convicció, una emergència que amenaça en l’horitzó, però que ja és present avui dia: el canvi climàtic, una amenaça amb profundes connotacions filosòfiques i cada dia més present en els àmbits educatius.

Així doncs, una vegada feta aquesta petita introducció, i malgrat que no sigui una eminència, us anuncio que aquest article parlarà essencialment de dues qüestions: per una banda, intentaré posar de manifest la rellevància clau que tenen certs aprenentatges aparentment distanciats del canvi climàtic per tal de poder-lo afrontar amb condicions, ja que, només parlant de reciclatge i de medi ambient, donem una perspectiva tan limitada del fenomen que el convertim en mortal potencialment. Dit això, abans d’entrar a detallar els aspectes eminentment educatius que considero claus per afrontar la present circumstància històrica, ens aturarem a donar un cop d’ull al context general en el qual vivim i en el qual es dóna tota actuació educativa des de ja fa uns quants anys, ja que el canvi climàtic no és només un tema sobre el qual hem d’educar, també és un lloc des d’on fer-ho i, de fet, és l’únic des d’on ho podem fer avui dia. Sense més dilació, comencem.

Un canvi climàtic és una variació climàtica amb afectacions en la globalitat del planeta, és un fenomen que es dóna de forma natural i que no es nou ni a la Terra (la qual n’ha viscut una infinitat) ni per a la humanitat (que va néixer i créixer en l’última gran glaciació); però el cas que ens ocupa és peculiar: el fenomen climàtic actual no es deu a causes naturals, sinó humanes, i mentre l’última glaciació va durar aproximadament 100.000 anys, amb una variació de la temperatura d’uns 6 graus, el fenomen actual, en aproximadament 140 anys, ha fet augmentar la temperatura en 0,8 graus i l’augment és exponencial. Així doncs, cal fer-se una pregunta que malauradament no és retòrica: Té sentit educar? Té sentit ser educat?

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

CCOO reclama que caldrien 3.000 nous docents al sistema públic per “recuperar els nivells anteriors a la crisi”, segons el seu secretari general d’Educació, Manel Pulido. Aquesta xifra l’USTEC l’eleva a 8.300 docents, ja que no només hi compta els que farien falta si es suprimís l’hora lectiva de més que mestres i professors tenen des del curs 2011/12, sinó que hi suma altres conceptes com la necessitat de reduir ràtios per fer efectiu un sistema educatiu realment inclusiu, o la conversió de terços de jornada en mitges jornades (UGT també considera els terços com una “mitja jornada no retribuïda”), o la reducció horària del professorat de més de 55 anys.

Agafant el còmput global, el curs comença amb menys alumnat (3.000 alumnes menys) i més professorat (670 docents més) que el 2018/19, però per Ramon Font, portaveu de la Ustec, aquesta és una forma tramposa d’explicar les xifres. “A infantil i primària hi tenim els fills de la crisi, i la secundària hi tenim els de la bombolla immobiliària, hi ha un increment important d’alumnes a secundària, on hi ha més hores lectives i on hi ha professors per cada matèria i per tant no tenien més remei que contractar més professorat”, diu Font.

La llista de greuges de la Ustec és llarga i es fa cada cop més gran (infrafinançament, retallades que encara no s’han revertit, falta de democràcia als centres, privatització “a cara descoberta”…), tant és així que el sindicat ja anuncia que posa en marxa els mecanismes per convocar mobilitzacions “que necessàriament hauran de ser prou àmplies per canviar les polítiques educatives del Departament”. El curs passat l’educació ja es va aturar fins a vuit vegades atenent a diferents convocatòries.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

És catequista des dels 16 anys i creu en una pedagogia de la fe més vivencial i dinàmica. Un servei que proposi Jesús no com a personatge històric, sinó com a algú rellevant a la vida dels infants i les famílies. Joan Àguila Chavero va assumir la direcció del Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i Balears (SIC) el mes de febrer. És professor de religió a secundària al Col·legi Santa Teresa de Jesús de Tarragona; a la Universitat Rovira i Virgili forma futurs mestres de religió; i fa classes sobre catequesi a l’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona.

L’hem entrevistat als locals parroquials i a l’església de Sant Joan Baptista de Valls, la primera parròquia on el van enviar sortint del seminari. Aquí va implicar-se amb l’agrupament escolta. I avui n’és el rector. Entre passadissos ens explica que prega amb la guitarra, cantant. I d’aquí surten les lletres de les cançons del grup Canta la teva fe. Amb ell parlem avui sobre quina catequesi somia per al nostre país.

A la parròquia de Sant Joan Baptista va descobrir el món del lleure?

Sí, de nen havia fet colònies parroquials, però amb els pares anàvem a l’estiu Andalusia, a trobar-nos amb els cosins. I vaig descobrir el món del lleure quan vaig arribar aquí i el mossèn em va dir “posa’t al cau i acompanya aquesta canalla”. Per mi va ser tota una descoberta. L’educació sempre m’havia apassionat. Abans d’entrar al seminari havia fet un any de magisteri, perquè estava entre mestre o mossèn. Vaig conèixer el món del lleure després d’haver conegut la catequesi, que és molt més reglada. I estic content d’haver treballat amb infants i joves en l’àmbit educatiu.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Govern ha celebrat que l’inici del nou curs escolar s’hagi fet amb “total normalitat”, però el cert és que els mestres ja han posat deures al departament: calen més docents per poder donar el mateix servei que hi havia l’any 2010, abans de les retallades. Segons el sindicat CCOO, fan falta 3.200 docents per recuperar el nivell, però aquest dijous, el sindicat USTEC-STEs ha augmentat la xifra fins als 8.300. Per què calen tants mestres? L’argument clau és que en tot aquest temps –en concret, el 2017– s’ha aprovat el decret de l’escola inclusiva, que preveu que tots els alumnes amb necessitats educatives específiques –com discapacitats (físiques o intel·lectuals), trastorns de conducta o malalties minoritàries– s’escolaritzin en escoles ordinàries. Però des d’aleshores no s’han aprovat cap dels pressupostos de la Generalitat i no s’ha pogut complir amb el que diu el decret, que és que hi hagi tutors, especialistes d’orientació educativa, hores d’atenció a la diversitat o fisioterapeutes que ajudin aquests alumnes en temes d’higiene personal, mobilitat i desplaçaments, regulació del comportament o seguretat. 

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »