• Cerca

Per pal·liar els perjudicis econòmics que pateixen les entitats privades del sector del lleure educatiu i de les activitats extraescolars derivats de la pandèmia, s’obre una convocatòria per a la concessió d’ajuts extraordinaris, en forma de prestació econòmica única, per a les empreses i entitats del sector del lleure educatiu i de les activitats extraescolars, per afavorir la sostenibilitat econòmica del sector, a conseqüència de la crisi sanitària de la covid-19.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Subvencions a entitats que tenen entre els seus objectius la formació permanent del professorat d’ensenyament no universitari i que organitzen les activitats de l’Escola d’Estiu per als professors d’àmbit no universitari.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Segons la Constitució, el nostre país és aconfessional però amb una relació especial amb l’església catòlica. Això es tradueix en una presència constant de l’esmentada església a les aules de totes les escoles i instituts. En virtut dels acords de l’Estat espanyol amb l’Estat del Vaticà, les famílies tenen dret a demanar classes de religió catòlica per als seus infants i, lògicament, tots els centres escolars l’obligació d’atendre la petició. La normativa també reconeix, com dèiem, el dret de demanar classes de les religions jueva, musulmana i evangèlica.

Hi ha força persones, ensenyants o no, que pensem que l’escola hauria de ser laica: que l’ensenyament de les creences religioses, opcions personals, no pertany al currículum escolar. Les persones que creuen en quelcom religiós tenen al seu abast les parròquies catòliques, els oratoris musulmans (i alguna mesquita), les sinagogues jueves, els centres de culte evangèlics (com el culto de moltes famílies gitanes) i d’altres confessions.

És cert que les religions, en el nostre entorn històric i cultural, tenen una presència remarcable. Però haurien de tractar-se com un aspecte més de la història. Sense un mínim coneixement del que ha passat al llarg dels segles amb les diferents creences religioses no s’entenen del tot obres importants de la pintura, l’escultura i l’arquitectura que podem contemplar sense anar gaire lluny de casa. És evident quina ha estat la història dels darrers dos mil anys a casa nostra. Passejant per qualsevol indret trobem senyals; les creus de terme que delimitaven el terreny de cada municipi, ermites, capelles, imatges… i a nivell oral llegendes i contes que giren al voltant de fets religiosos. La religió catòlica, a més, ha dominat la ideologia del nostre país durant segles i la jerarquia ha exercit el poder espiritual i temporal alhora.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Tresor de recursos: avaluació formadora

https://tresorderecursos.com/

Una web que recull idees i experiències al voltant del que es coneix com a avaluació formadora, i que ha estat avalada i inspirada per Neus Sanmartí, la gran referent en aquesta matèria, i sobretot executada per Guida Alles i Teresa Pigrau. Aquí hi trobareu un munt de consells i exemples sobre com fer que l’error es manifesti a l’aula sense estigmatitzar ni ridiculitzar, com una qüestió natural i un mitjà per aprendre, també es donen claus sobre com recollir dades i analitzar-les per comprendre millor les dificultats dels alumnes, sobre com plantejar un procés d’indagació a través de “bones preguntes” o sobre les estratègies i condicions que s’han de donar perquè l’alumnat es pugui autoregular i autoqualificar, entre altres.

Hi ha també uns apartats de rúbriques, terminologia (per aclarir conceptes) i vídeos amb conferències i seminaris impartits per Neus Sanmartí. Segurament hi ha més exemples d’infantil i primària que de secundària, però la web té la voluntat de ser útil per totes les etapes educatives, i de seguir recollint més exemples i experiències de totes elles. Segons expliquen les creadores d’aquesta web, el seu principal valor, però, és que “els materials són exemples pràctics aplicats i contrastats a l’aula”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Revisant l’estadística publicada pel Departament (octubre de 2020), observem que en el període d’aquests darrers cinc cursos (2016/2017 a 2020/2021), a Catalunya hi ha hagut 17.051 alumnes menys al segon cicle d’educació infantil (un 15,1% de disminució), 13.972 alumnes menys a educació primària (un 6,9% de decreixement) i 34.035 alumnes més a ESO (augment del 19,6%). El comportament ha estat diferent segons la titularitat dels centres. Així, en l’acumulat del període, al segon cicle d’educació infantil els centres públics han perdut el 8,9% d’alumnat, davant una caiguda del 6,9% als centres privats concertats. A l’educació primària, els primers han disminuït el 2,08%, mentre que el sector concertat ha perdut el 4,8%. I a l’ESO, la matrícula en els centre públics han augmentat un 14,33% davant l’increment del 5,3% als centres concertats.

Si comparem les dades de l’actual 2020/2021 amb el 2019/2020, on ja es poden reflectir els efectes de la pandèmia, podem advertir que mentre als centres públics ha disminuït un 1,85% l’alumnat al segon cicle d’educació infantil, als privats concertats ha augmentat un 1,1%. A l’educació primària, el descens ha estat igual a totes dues titularitats: el 2,5%, mentre que a l’ESO l’augment de matrícula també ha estat el mateix: el 0,44%. El període de comparació és mínim, però es pot destacar una dada significativa: pel que fa al nombre d’alumnes matriculats, el sector concertat no s’ha vist sacsejat per la situació derivada de la COVID-19.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Departament de Salut està preparant un document que es farà públic aquesta mateixa setmana amb indicacions molt concretes del que es pot fer i el que no es pot fer per Nadal. Tot i que encara està en fase de debat i pendent de l’evolució de les xifres epidemiològiques d’aquesta setmana, ahir el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va assenyalar durant una entrevista a Cafè d’idees de La 2 de TVE que un dels temes que estan “sobre la taula” és que els menors de 14 anys, que segons alguns estudis no serien grans contagiadors, quedin exclosos del recompte en les reunions familiars. Argimon va donar per fet, tal com ja es va fixar quan es van definir les fases de la desescalada, que les trobades familiars nadalenques podran ser de deu persones. “Els nens podria ser que no comptessin, però això donaria una imatge de molta obertura i és l’equilibri el que cal tenir en compte”, va subratllar.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La situació exigeix una anàlisi, més que enyorança, que porti a una revisió individual i col·lectiva del què era la suposada normalitat encara que comporti pèrdues o renúncies per alguns sectors socials, sobretot  els més ben situats. ¿O no hem vist com s’han posat en evidència les desigualtats que hi havia i ignoràvem, i com les demandes del sistema educatiu, de fer deures a casa, les han augmentat?

També hem vist que moltes criatures no podien fer les tasques i jocs que es proposaven des dels mitjans de comunicació perquè la seva casa no ho permetia. Hem pogut veure que hi ha tasques i professions essencials: salut, neteja, manteniment, comerç i un llarg etcètera, moltes desprestigiades o quasi invisibles. S’ha vist que les realitzen persones que sovint anomenem “vulnerables” per evitar dir persones víctimes de les situacions  en què viuen i que, amb la seva voluntat i fortalesa, tiren endavant en condicions quasi infrahumanes.

Aquesta és la normalitat que volem recuperar? Millor fem una parada i fonda.

Si mirem el món dels infants, especialment el dels més menuts, veurem que no té sentit continuar parlant de normalitat perquè aquesta normalitat no està en el seu repertori d’experiències: en senten a parlar però no ho entenen, com tampoc entén el jovent l’abast de les vivències dels nostres avis durant la postguerra i ho interpreten com a batalletes.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Impacte desigual del tancament escolar el curs passat. Semipresencialitat a la postobligatòria aquest 2020-21, amb els seus consegüents esculls tècnics i logístics. Temps i recursos dedicats a minimitzar contagis a l’escola. Nous tancaments temporals de classes i centres. Milers de professors novells aterrant a l’aula. Un horitzó d’alta incertesa.

La suma de factors únics ha empès les administracions educatives a fer un alt en el camí en les seves tendències dirigistes. Es permet, excepcionalment, una certa flexibilitat curricular. Centres i professors poden abordar els extensos temaris tisora en mà. Se’ls concedeix marge de maniobra per podar el superflu i centrar-se en el troncal. Per fusionar ensenyaments interromputs l’últim trimestre del 2019-20 amb els continguts/competències bàsics d’aquest curs. Per agrupar matèries en àmbits de coneixement.

No pocs opinen que aquests criteris més laxos no arriben per convicció. Serien en realitat conseqüència de la manifesta incapacitat de les autoritats per continuar controlant què s’ensenya a les escoles d’aquest país. Segons aquesta visió —compartida per la majoria de sindicats i diverses associacions de directors— la menor rigidesa curricular no hauria nascut en les aigües calmades de la reflexió. Parlaríem, per contra, d’una solució d’urgència davant del riu desbordat de la pandèmia.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El retrocés en l’ús social del català és d’una evidència aclaparadora, especialment entre els adolescents i joves de l’àrea metropolitana de Barcelona. Hi ha raons demogràfiques, però no són les úniques. Només tinc espai per parlar d’una: la de l’oferta audiovisual en català. Els joves es mouen per la xarxa i miren vídeos amb el mòbil, i sèries a les plataformes. Tot en anglès o en castellà. Com que no van al teatre i llegeixen poc, el català només és la llengua de casa, l’escola i els amics que el parlen. I si són de famílies castellanoparlants, només els queda l’escola.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Ja fa dos mesos que s’ha iniciat el curs escolar, un curs marcat per les mesures sanitàries per a la contenció de la pandèmia. I ha començat sense un permís de conciliació retribuït i compartit entre pares i mares. I sí, diem pares i mares perquè aquest permís retribuït ha de ser obligatòriament compartit entre homes i dones. Una eina necessària per a les famílies que s’han de fer càrrec dels infants que es troben en quarantena tot i haver donat negatiu en la prova de la Covid-19. Mesos enrere ja s’alertava de la necessitat d’una mesura com aquesta, que no comporti la reducció dels ingressos a les famílies ja prou afectades per l’impacte econòmic i social de la crisi. Que contempli la diversitat de les famílies, específicament les famílies monoparentals amb una única font d’ingressos, en atenció a les necessitats d’aquells pares i mares que només poden comptar amb el suport dels avis i àvies, ara població de risc. I que tingui en compte, també, els pares i mares que no poden teletreballar.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha reconegut que el Govern estudia excloure els nens de la limitació de les reunions (màxim de sis persones a Catalunya) a causa de la seva baixa capacitat de contagi. “S’ha de parlar en el Procicat. És un tema que fins i tot en els grups de WhatsApp que tenim en l’estructura de seguiment de la covid-19 ho estem parlant”, ha apuntat Sàmper aquest dissabte a RAC1. “Però això ho han de decidir els metges i les autoritats sanitàries”, ha volgut puntualitzar Sàmper, que ha recalcat que es tractarà d’un “Nadal diferent” per evitar arribar a una tercera onada. En paral·lel, el titular d’Interior ha assegurat que no hi ha prevista cap modificació del confinament municipal durant el pont de la Puríssima.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Si parlar de sexe amb els fills o, invertint el punt de vista, amb els pares és encara avui una situació una mica incòmoda, proveu de fer-ho sobre la pornografia: quin drama! Però, desenganyem-nos, els adolescents, i cada vegada més aviat, els nens i les nenes, tenen contacte amb la pornografia en una edat molt primerenca. Així ho apunta un dels estudis més complets publicat fins ara, Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals, a càrrec de l’equip del doctor Lluís Ballester de la Universitat de les Illes Balears (2018), que determina l’inici d’accés al porno als 14 anys, però la mostra apunta que alguns hi han accedit als 8 anys. El 60% n’han consumit abans dels 16.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Gairebé un de cada deu infants a Espanya pateix algun tipus d’al·lèrgia alimentària. Així ho demostra el II Observatori Mediterránea del Menjador Escolar, que ha analitzat els 19.693 menús escolars que serveix Mediterránea a Espanya, entre els quals la companyia té comptabilitzades fins a 1.867 al·lèrgies diferents. La relació suposa una mitjana el 2020 d’un 9,48% d’alumnes amb alguna al·lèrgia alimentària registrada. Una dada lleugerament superior al 6,49% del 2019 i que suposa gairebé el doble que en el curs 2017-2018 (5,95%).

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha reconegut que el Govern estudia excloure els nens de la limitació de les trobades a Catalunya –que ara és d’un màxim de 6 persones i d’aquí unes setmanes, de cara a Nadal, podria passar a ser de 10 persones– a causa de la seva baixa capacitat de contagi. “S’ha de parlar en el Procicat. És un tema del qual fins i tot en els grups de WhatsApp que tenim en l’estructura de seguiment del covid-19 n’estem parlant”, ha admès Sàmper aquest dissabte en una entrevista a RAC1 recollida per l’ACN.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Ens acostem al final del primer trimestre. Han estat unes setmanes plenes de vacil·lacions i dubtes. Molts centres s’han arriscat a l’hora de prendre decisions com les dels grups bombolla, els horaris compactats o l’alternança entre les classes presencials i telemàtiques.

El curs passat ja vaig posar en pràctica les classes telemàtiques i van funcionar bé. Tot i així, les limitacions van ser importants. La prolongació al llarg dels mesos ho va fer pesat i repetitiu. Ho dic també per la feina que van fer els meus fills durant el confinament. Els docents vam tirar d’ordinadors i connexions pròpies, i vam seguir uns horaris que tenien principi però un final tan imprevisible com l’evolució de la pandèmia. No tothom va implicar-se de la mateixa manera, això és cert, però ens vam trobar un territori nou i inexplorat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

“Que som mooolts!” No sé quan vaig ser conscient d’aquesta veritat, però em va arribar com una revelació. Potser en una visita a una coneguda botiga de mobles sueca, un dia al matí que jo tenia festa i vaig pensar, ingènuament, que no hi hauria ningú… i era plena com la Fira de l’Avet d’Espinelves. Com podia ser? Doncs perquè som mooolts, i hi ha mooolta gent que també té festa quan en tinc jo. És com allò de “jo no contesto les enquestes perquè no vull formar part de les estadístiques”. Molt bé, però llavors formes part de l’estadística, en l’apartat de “No sap/No contesta”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La política podia regular la convivència. Això és el que vam creure -innocentment- durant molts anys. Tothom repetia que la democràcia era el millor règim dels possibles, l’únic que permetia fer respectar les conviccions dels altres, fomentar uns drets col·lectius i organitzar de manera més o menys equilibrada la distribució del treball i de la riquesa. En aquell temps hi havia uns líders que amb unes idees determinades construïen un discurs polític que ajudava a entendre de quina manera es podien resoldre els afers que ens afectaven a tots. En aquell temps, també, molts centres educatius van esdevenir espais on a petita escala es practicava això de la democràcia; s’escoltava la veu de tothom per prendre decisions importants, com per exemple l’organització de les colònies, la distribució dels patis o com celebrar les festes. Una manera de fer que, per sort, no s’ha perdut, al contrari. El procés participatiu que se segueix és el següent: les idees es generen, s’afinen de manera col·lectiva i, finalment, es revisen. Com ha anat la festa de la castanyada? De cara al proper curs, què podem millorar? Les idees no són estàtiques, no són essencials, són allò que construïm per fer front a les diverses situacions que la vida ens presenta.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

En un acte celebrat al Col·legi de la Mercè de l’Escola Pia de Tàrrega l’escola ha fet entrega d’uns lots de productes d’higiene destinats a poder ajudar a les moltes necessitats de les famílies i persones que són ateses per la Càritas Parroquial de Tàrrega.

Dins de les activitats desenvolupades entre l’alumnat d’aquest conegut centre escolar targarí, s’han recollit en la tradicional campanya anyal  un total de 360 kg de productes d’higiene.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Intocable, Especials, Els vulnerables, Samba, El sentit de la festa. I com aquests, tot un seguit de títols basats en l’empatia i la solidaritat configuren la trajectòria d’Éric Toledano i Olivier Nakache, guardonats aquesta setmana amb el III Premi de Cinema Espiritual.

Atorgat per la Consellera de Justícia, Ester Capella, en el marc de la XVII Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, el Premi reconeix la trajectòria de dos cineastes que han treballat de manera conjunta durant 25 anys en un setè art que aporta “comèdia, vulnerabilitat i sentit”. Així ho va assegurar durant l’entrega el director de la Mostra, el capellà Peio Sánchez.

La Consellera Capella va voler destacar com Toledano i Nakache “creen un relat que posa les persones al centre, i que ens impulsa a prendre partit; a perdre la por a enfrontar-nos als problemes i els dilemes i que és un cant l’empatia i la solidaritat”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El G. no ha pogut fer dret a la Universitat de Barcelona, i el Xavi, que volia apuntar-se a un grau superior de comerç internacional, s’està a casa sense estudiar. El motiu en tots dos casos és el mateix: el departament d’Educació no els convalida el curs que van fer a l’estranger -en el primer cas als EUA, i en el segon, al Canadà- i les famílies denuncien que no és perquè falti cap document, sinó per errors burocràtics i administratius de la conselleria.

“És una sensació d’absoluta impotència i desesperació”, diu Raúl Igual, el pare del Xavi. El seu fill va marxar a Canadà per fer quart d’ESO i va aprovar totes les assignatures. Al tornar va estudiar batxillerat, però la seva carrera acadèmica s’ha aturat aquí, perquè el departament no li homologa el curs que va fer fora. “No té sentit. El departament diu que el batxillerat no serveix per a res i li fan repetir perquè no té regularitzat el quart d’ESO”, explica el Raúl. Com que no li donen el títol de batxillerat, tampoc ha pogut fer les proves d’accés a la universitat (PAU). “Ara està enfonsat perquè no ha pogut seguir estudiant. Estem tristos i decebuts: qui hauria de defensar els drets del meu fill a estudiar els boicoteja”, afirma.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »