• Cerca

El secretario general adjunto de la Fundació Escola Crtistiana de Catalunya (FECC), Miquel Mateo, ha afirmado que “es discutible e interpretable” que de la Constitución no emane la libertad de los padres para elegir centro educativo, como afirmó la ministra de educación Isabel Celáa.

Mateo así salido así al paso de la declaraciones que ayer hizo la ministra al inaugurar un encuentro de Escuelas Católicas y las ha considerado “un error” porque “no correspondían ni por ámbito, ni por el momento” .

Para Mateo, Celáa hizo un “aviso tanto a los presentes como probablemente a los que van a ser sus socios de gobierno, que es Podemos” que “pretenden tocar leyes orgánicas”.

Leer más.

Comments Sense comentaris »

Es compleixen 30 anys de la Convenció dels Drets de l’Infant i la pregunta és inevitable: quan podrem garantir els drets dels infants i adolescents amb trastorn mental? Vivim moments de gran transformació social, educativa i familiar, heretats d’una crisi social i econòmica que en el cas dels infants i les seves famílies continua fent estralls. Malestars de la vida quotidiana que sovint poden acabar en el desenvolupament de trastorns mentals. Només cal parlar amb professionals que treballen en els serveis de la xarxa de salut mental infantil i juvenil per veure com augmenta el nombre de consultes, com creix el nombre d’infants i adolescents amb algun trastorn mental (segons l’enquesta de salut de Catalunya, un 4% dels infants catalans de 4 a 14 anys tenen probabilitats de tenir una malaltia mental) i com s’incrementa la complexitat dels diagnòstics perquè els factors psicosocials cada cop hi tenen més incidència.

En l’àmbit social ens trobem davant una societat amb baixa tolerància a la frustració (“ho vull tot i ara!”), poca perseverança i amb una capacitat d’espera també baixa, que comporta a la vegada un alt sentit de la immediatesa, característiques d’una societat de consum que queden reflectides en la manera de pensar i actuar d’infants i adolescents que, a més, interactuen a través de l’omnipresent mòbil i les xarxes socials. Estan molt connectats, però, paradoxalment, poden sentir-se aïllats socialment.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Les principals comunitats religioses presents a Salt participen en la Setmana de les Religions, que va començar divendres al vespre amb una conferència de Clara Fons, sociòloga i cap de programes de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós, i la presència dels representants de confessions religioses al municipi. Durant una setmana, es podran visitar els centres de culte de cada comunitat: avui, la cristiana; demà, la islàmica –l’Associació Diama Bhouria i la Comunitat Islàmica Tijani–; dimarts, l’evangèlica Fe, Esperança i Amor; dimecres, la comunitat islàmica Imam Malik; dijous, el centre de culte sikh, i divendres, la comunitat evangèlica de Filadèlfia. Durant la visita a alguns d’aquests centres de culte es podran conèixer de prop la comunitat, els seus orígens i els seus principals preceptes religiosos i compartir una estona de conversa amb els seus membres.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

En els últims anys ha crescut el nombre d’alumnes de fora de la ciutat de Girona que estudien a les escoles i instituts de la capital gironina i el curs passat ja van suposar el 27,3% dels alumnes, segons dades fetes públiques fa pocs dies per l’Institut Català d’Estadística (Idescat).

En concret, segons les xifres de l’Estadística de la mobilitat obligada per raó d’estudis no universitaris, el curs 2018/19 hi havia als centres de primària i secundària de la ciutat un total de 29.995 alumnes, i 6.285 dels quals no vivien a Girona. D’aquests alumnes residents fora de la ciutat, 3.310 eren nens i 2.970, nenes. L’Idescat té comptabilitzats 16.665 alumnes que sí que residien a la ciutat (8.530 nens i 8.140 nenes), però n’hi ha 45 (25 nens i 20 nenes) dels quals no els consta la residència i no saben si viuen a Girona o en un altre lloc.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Què es pretenia amb l’estudi i quines en són les principals conclusions?

Fa 23 anys que treballem en gestió emocional i sabem que quan el món emocional dels adolescents i els joves és caòtic, quan tenen pors, quan la ira està reprimida, quan la vergonya els bloqueja, el seu cervell racional no està operatiu. Per tant, quan són a l’aula no aprenen. Els hem preguntat per les emocions, els seus sentiments d’identitat, les relacions amb les noves tecnologies, els valors, la comunicació amb la família, els hàbits de salut… I som conscients que tenim un jovent que pateix més del que hauria de patir, i cada vegada es detecten més depressions, suïcidis i addiccions, i moltes malalties mentals esclaten en l’època de l’adolescència.

Pateixen més que en generacions anteriors?

Són encara hipòtesis, però podríem dir que no és que ara hi hagi més gent que pateix, hem millorat com a societat, però al bullying, que sempre n’hi ha hagut, li hem donat nom, i quan es dona nom a una cosa es fa real. I tenim el factor de les xarxes socials, de manera que el que passa en un punt del món ràpidament arriba a l’altre. Si algú agredeix un company i en fa un vídeo i el penja, el dany es multiplica exponencialment. Tenim una mitjana d’un 15% d’adolescents que s’han sentit assetjats, i un de cada tres senten que han participat, ja sigui d’una manera passiva o de manera activa, en un assetjament.

Us ha sorprès aquesta dada?

Als 13 o 14 anys han de tenir una estructura moral i emocional molt ben posada per enfrontar-se al grup quan un dels motors a aquesta edat és la necessitat imperiosa de ser part d’un grup… Pensem que es pot aconseguir canviar, però s’ha de treballar des que neixen.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Vivim en un país en què tots els nens tenen garantit el dret a estudiar des dels 6 fins als 16 anys. En realitat, hi estan obligats. També poden beneficiar-se d’un sistema sanitari universal que és l’enveja de gran part del món. Educació reglada i sanitat. Fantàstic, no? Doncs depèn. En la vida dels nens hi ha molts altres aspectes en què no existeix la igualtat d’oportunitats i no es respecten els seus drets. Dret a una alimentació sana i equilibrada, a un habitatge digne, a un lleure educatiu de qualitat, a ser escoltats…

Diguem-ho alt i clar: ser nen o nena no és fàcil al nostre país. Segons l’últim índex Arope de l’INE-Idescat 2018, a Catalunya el 31,2% dels menors de 18 anys viu en situació de risc de pobresa. Aclarim-ho: no es tracta de pobresa extrema, però sí d’una situació de vulnerabilitat de les famílies amb menors a càrrec (mesurada amb indicadors objectius) en què predominen la precarietat i la manca material. Això vol dir que pràcticament un de cada tres nens veu compromesos els seus drets a participar en activitats d’educació, alimentació, atenció i oci, que són molt importants per a la seva salut, creixement i felicitat. I el pitjor és que aquesta situació tendeix a cronificar-se i, fins i tot, a empitjorar: l’actual percentatge de risc de pobresa és gairebé dos punts superior al 29,5% de l’any anterior!

El dia 20 de novembre celebrem el Dia Internacional dels Drets dels Infants, que enguany també servirà per commemorar els 30 anys de la signatura de la convenció dels drets de l’infant.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Salt continua l’aposta per estendre a tot el municipi una xarxa d’itineraris segurs per incentivar que els alumnes vagin a l’escola de manera autònoma i conscienciar-los sobre quin recorregut d’anada i tornada poden agafar. Aquest curs s’està implementant el segon tram, que unirà els col·legis La Maçana, Silvestre Santaló, Les Deveses, La Farga, Pompeu Fabra i l’institut Salvador Espriu. Tant la proposta d’aquesta iniciativa com la seva aplicació està sent impulsada pel consistori –a través de l’equip tècnic del projecte Juguem–, la Fundación Atenea i l’Associació Vincle; i es compta amb la coordinació i el suport de la Policia Local, que resulta imprescindible per al seu desplegament. Aquest projecte de camins escolars va començar el 2014, quan es va elaborar una diagnosi de la situació. Ja el 2018 –i després que es revisés el treball d’anàlisi realitzat quatre anys enrere– es va començar a desplegar el primer entramat, que enllaça les escoles Pia, El Pla, El Gegant del Rec, la FEDAC i l’institut Salvador Sunyer.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

“Entendre com funciona el sistema nerviós és de vital importància, ja que té una aplicabilitat directa quan a l’escola s’hi treballen les funcions cognitives. Per exemple, des de la neurociència sabem que per a diferents tipus d’aprenentatge i per a diferents tipus de memòria hi ha una estructura molt important al cervell que es diu hipocamp i que treballa relacionant els estímuls amb el context. Per tant, conèixer això pot tenir una aplicabilitat directa en l’àmbit educatiu, perquè si aprendre un contingut concret depèn de l’hipocamp, podrem veure quines estratègies d’aprenentatge es poden aplicar a l’aula perquè l’adquisició d’informació sigui més fàcil per a l’estudiant”, explica Diego Redolar, doctor en neurociència i professor dels estudis de ciències de la salut a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Fa temps que l’educació s’ha començat a fixar en la neurociència per millorar els processos d’ensenyament i d’aprenentatge. Conèixer com s’estructura, com s’organitza i com funciona el cervell i aquest substrat neural que ha de donar cabuda a l’aprenentatge ha de permetre millorar les pràctiques pedagògiques i el disseny d’aquestes experiències a l’aula.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha afirmat que “tenim molta voluntat de debatre els horaris escolars perquè són motiu d’equitat i de segregació“. En aquest sentit, ha posat com a exemple l’àrea metropolitana de Barcelona, on “hi ha alumnes que fan trajectes molt llargs per arribar al centre, que és segregació territorial, i molts que arriben a casa sense dinar, que és segregació social“. Ho ha fet durant la cloenda de la XXVII Jornada de reflexió del Consell Escolar de Catalunya (CEC), que enguany ha girat al voltant del temps educatiu i que s’ha celebrat aquest matí a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Bargalló ha destacat que “quan parlem d’horari escolar hem de parlar de l’alumnat, que és objecte i subjecte. També és important el professorat, la conciliació i l’organització de la comunitat però sens dubte és més important parlar de l’alumnat“. Així mateix, ha manifestat que “tenim un horari escolar nascut fa molt de temps i des del Departament tenim voluntat de replantejar-lo. Les nostres escoles ja han superat la fase de la innovació i transformació, ara estan en la fase de millora“. Per tant, ha conclòs el titular d’Educació, “el Departament té la voluntat absoluta de replantejar l’horari escolar perquè és important per millorar els processos d’aprenentatge“.

La jornada de reflexió enguany ha girat doncs al voltant del temps educatiu, una qüestió que actualment està en procés de replantejament des de diversos àmbits. La presentació de l’acte l’ha dut a terme la presidenta del Consell Escolar de Catalunya, Anna Simó. Després de la seva intervenció, la doctora en Neurociències i Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut de l’Institut de Neurociències de la UAB, Marta Portero, ha ofert la ponència Neurociència Cognitiva: Efectes del temps en l’aprenentatge.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha anunciat l’ajornament de la publicació dels resultats de lectura d’Espanya de l’informe PISA 2018 després de detectar que hi ha hagut “anomalies”. Segons ha informat l’organisme a través d’un comunicat, han constatat que hi h hagut “un comportament de resposta inversemblant” per part d’estudiants que van respondre més de 20 preguntes de la secció de fluïdesa lectura amb menys de 25 segons, quan de manera general es van dedicar entre 50 segons i més de 2 minuts. Aquest comportament s’ha detectat “en determinats centres educatius d’algunes zones d’Espanya”, tot i que l’OCDE no concreta quines.

L’OCDE ha decidit ajornar la publicació d’aquests resultats perquè no pot assegurar “una plena comparabilitat internacional dels resultats d’Espanya”. Mentrestant, investigarà les possibles fonts d’aquesta anomalia.

Segons ha informat l’organisme, un número “rellevant” d’estudiants de l’estat espanyol van respondre a la nova secció de fluïdesa lectura d’una forma que és “patent que no representa la seva competència lectora real”. Aquesta prova es va fer a través d’ordinador i les accions dels estudiants van quedar registrades, de manera que se n’ha pogut fer un seguiment. A més del temps de resposta, els alumnes responien seguint alguns criteris, com ara “totes sí” o “totes no”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’escola Fedac de Sant Narcís de Girona serà una de les quatre seus on avui es presentarà el pla d’innovació #avuixdemà2024 de Fedac Catalunya. Els actes es faran de forma simultània també a les escoles Fedac de Manresa, Cerdanyola i Amílcar (Barcelona). De les 9.30 h fins a les 14.30 h, mestres de les 24 escoles que té la fundació arreu de Catalunya presentaran els elements innovadors del projecte, que cerca de transformar els centres per “adaptar-los al segle XXI”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El curs 2019/20 de la Fundació Joan Maragall (FJM) comença amb un canvi de president. El físic i poeta David Jou, que n’és patró des del 1993, acaba d’agafar el relleu de Josep Maria Carbonell (sota el mandat del qual es va fer, amb la Sagrada Família, la gran exposició de Gaudí al Vaticà). La FJM, que fa cursos i seminaris, edita la revista Qüestions de Vida Cristiana amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat i té dues línies editorials més: els Quaderns, que s’ocupa de problemes de fons que afecten la nostra societat, i, en col·laboració amb l’Editorial Viena, la col·lecció d’assaig Cristianisme i Cultura, l’últim llibre de la qual és Vostè i George Orwell, d’Oriol Quintana.

La fundació notarà el canvi de president?

En grans línies soc continuista, sí, però amb vista al futur immediat volem enfortir les activitats dels seminaris, la dimensió internacional i la relació amb l’actualitat. També volem donar més pes i continguts a la pàgina web, on es poden descarregar gratuïtament els Quaderns i donar més veu als joves.

Relacions internacionals?

Des de fa dos anys som membres de Pax Romana i de l’Acadèmia Europea de les Religions, i fa dos mesos ens van reconèixer com a membres del conjunt de la Xarxa Europea de Centres Culturals Catòlics. Això, a banda que de fa anys apostem per portar a les nostres conferències i els seminaris conferenciants internacionals de primer nivell. El que sí que ens agradaria és ajudar a fer que pensadors de casa nostra anessin a donar-se a conèixer a fora per aconseguir més visibilitat al pensament fet aquí. Que des de Catalunya es pugui explicar quines aportacions hem fet a la cultura, a l’espiritualitat; que es parli de Ramon Llull, d’Arnau de Vilanova, de Gaudí, des del punt de vista de l’art, de la pintura religiosa d’en Dalí… seria molt enriquidor.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Conscients que la Convenció dels Drets de l’Infant s’ha de fer extensiva a totes les administracions públiques, l’Unicef va impulsar i promoure a escala local la iniciativa Ciutats Amigues de la Infància, que des del 1996 s’estén a més de 40 països de tot el món.

El programa vol ser una eina per acompanyar els ajuntaments a l’hora d’identificar els seus reptes amb l’objectiu de millorar el benestar dels nens i adolescents. “Ens adonem que a les ciutats, on cada cop es concentra més població, s’han de repensar els espais i fer-los més habitables del que són i per fer-ho és millor comptar amb ells”, explica el responsable de polítiques d’infància de l’Unicef, Roger García.

La iniciativa busca el compromís polític dels ajuntaments, que per aspirar al segell de reconeixement han de complir els indicadors i els recursos necessaris per fer accions que serveixin per millorar el benestar dels infants. Les directrius de l’Unicef per defensar els drets dels infants es regeixen pel document de l’Agenda 2030 per avançar cap al desenvolupament d’un món més sostenible.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Sempre havíem cregut que l’esforç i la constància esdevenien cabdals per la consecució d’objectius, i quan fracassàvem ho enteníem com una conseqüència a les poques hores dedicades, a la manca de concentració… O sigui, que sabíem perfectament que l’èxit i el fracàs depenien totalment de nosaltres i de com havíem afrontat el procés de consecució d’un objectiu concret. El procés esdevenia el més important i ens permetia reflexionar sobre com afrontar objectius semblants amb un percentatge més alt d’èxit.

Em costa d’entendre que avui la societat no cerqui la consecució d’objectius i simplement entengui la vida com un procés de deixar passar el temps, ja que aquests són necessaris per saber què volem i per tant esdevenen l’horitzó del nostre viatge per la vida. Estem en un canvi de paradigma pel que fa a la consecució d’objectius i m’atreviria a dir que no només pel que fa al procés, sinó també en els mateixos objectius.

La societat d’avui s’està acostumant a satisfer les necessitats i desitjos de forma immediata, moltes vegades sense importar-nos el que ha provocat aquest procés en l’entorn més immediat i sense extreure massa conclusions de si un altre procés hagués sigut més efectiu i sense tantes conseqüències. L’important passa a ser aconseguir l’objectiu, independentment del procés que s’hagi dut a terme.

Em fa l’efecte que el ciutadà d’avui és capaç d’assolir molts més objectius i molt més diversos que no pas el ciutadà d’ahir, però amb quin grau d’assoliment?

Si ens centrem en l’etapa escolar, els nens i adolescents estan envoltats de propostes d’aprenentatge de tota mena: esport, arts plàstiques, música, idiomes, jocs de taula… a part d’allò que extreuen de les xarxes gràcies a la utilització dels dispositius connectats a internet. Amb tota aquesta gamma, els nens aprenen a ser molt exigents amb allò que els hi genera interès i curiositat i per tant, també aprenen a descartar allò que creuen que no els aportarà res.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La plataforma Eixample Respira ha fet públic un rànquing de 750 centres educatius de Barcelona (indistintament de la seva titularitat i de l’etapa educativa que abasten), classificats segons el nivell de diòxid de nitrogen (NO2) que es concentra en el punt on estan situats durant l’horari escolar (de 9 a 17 hores), i que per tant és el que respiren els seus alumnes. Segons aquest rànquing, hi ha 227 centres a la ciutat que l’any 2018 van registrar una mitjana anual igual o superior als 40 μg/m3, que és el que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix com a màxim nivell de concentració d’aquest gas que hauria de suportar la població. A Barcelona hi ha aquests 227 centres que superen aquest valor, i n’hi ha 14 que fins i tot superen els 40 μg/m3, i d’aquests 14 tots menys un estan situats a l’Esquerra de l’Eixample.

De fet, per districtes, l’Eixample és, de llarg, el que suporta els pitjors índexs de contaminació, ja que el 92% dels seus centres educatius superen els límits aconsellats. El mapa de contaminació per escoles divideix la ciutat en tres franges. La franja central (és a dir, tota l’àrea d’influència de la Gran Via i el carrer Aragó, amb la cruïlla entre el carrer Urgell i l’avinguda Roma com el punt més fatídic) és on es registren les concentracions més altes d’aquest contaminant atmosfèric; a continuació se situa la franja litoral, on alguns centres també es troben en la zona de perill i els que no se salven pels pèls; mentre que la franja més elevada i propera a la serra de Collserola és on se situen les menors concentracions de NO2.

Els autors del rànquing expliquen en la seva pàgina que el càlcul s’ha fet creuant dades d’una web (Lobelia.air) on es fa un seguiment diari dels nivells de diòxid de nitrogen de la ciutat amb la localització de cada centre educatiu. No es tenen en compte altres emissions de gasos i partícules que l’OMS també considera contaminants i causant de l’escalfament global, ja que no existeix un mesurament similar. De fet, segons han explicat per xarxes, Lobelia sí que està fent un mesurament de partícules en suspensió (PM10), però els va demanar que no usessin aquestes dades perquè encara estan en fase beta.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Agrupar l’alumnat per rendiment és una opció encertada? La tutoria entre iguals dóna bons resultats? El treball cooperatiu ofereix bones expectatives? I què hi ha de la repetició? La discussió educativa sobre determinades metodologies o activitats en els centres o certs costums o polítiques sembla tenir difícil solució, malgrat que en molts casos (almenys en tots els esmentats) és possible trobar evidència científica més o menys robusta sobre els beneficis i perjudicis.

En un sector com l’educatiu, en el qual l’aparició de gurus cada dos per tres, amb receptes de tota mena amb les quals fer front a les dificultats d’aprenentatge, per exemple, és sempre un avantatge el coneixement i ús de les evidències científiques sobre aquelles coses que millor funcionen (o que funcionen, simplement) a l’hora d’enfrontar determinades situacions dins de l’aula.

Fa uns dies es va organitzar a Madrid una maratoniana jornada al CaixaFòrum de la mà de Fundació La Caixa, SUMMA (Laboratori de Recerca i Innovació en Educació per a Amèrica Llatina i el Carib) i l’Education Endowment Foundation (EEF), en la qual es va tractar la rellevància d’aquestes evidències en el dia a dia de l’escola.

Steve Higgins és el pare fundador de l’EEF. Durant anys va ser mestre d’escola a Anglaterra. Ara com ara pertany a l’àmbit acadèmic, en el qual, diu, va descobrir l’enorme quantitat de material que li hauria estat de molta utilitat en el seu dia a dia a l’aula. Aquest és el germen de la fundació en la qual treballa.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Són dos quarts de dotze del migdia i el pati de l’Escola Guillem de Mont-rodon de Vic (a la fotografia) comença a omplir-se de nens i nenes de 2n de primària. És l’hora d’educació física i, mentre s’acosten al pati de dalt, observen que hi ha una sèrie d’objectes i targetes repartits per terra. Bastons, cons, pilotes, cèrcols, totxanes de plàstic, un matalàs… Abans que la curiositat els envaeixi, apareix en escena Xevi López, el professor d’educació física, i els demana que s’acostin.

Un cop asseguts en forma de rotllana, el docent els explica en què consistirà la sessió d’avui: en grups de quatre, caldrà que resolguin diversos reptes en què la planificació, la coordinació i l’enginy seran claus. A les diferents ubicacions, caldrà que entre tots els membres del grup i ajudant-se només de quatre bastons, enlairin una pilota. D’altres hauran de fer encaixar un cèrcol en un con amb un únic llançament a quatre manse, o bé fer tres tocs de peu entre tots amb la pilota abans que caigui a terra, desplaçar un matalàs ple d’estris de gimnàstica d’un lloc a un altre entre tots sense perdre res pel camí, o construir un camí amb les totxanes de plàstic per poder traslladar-se d’un punt a un altre sense tocar a terra…

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

En els últims mesos hem llegit titulars com “El 15% dels joves d’entre 11 i 18 anys afirmen patir assetjament escolar” o “Set de cada deu joves espanyols van patir violència online durant la seva infantesa”. Les dades són preocupants, però encara ho són més els insults, vexacions, agressions físiques o burles, furts i humiliacions que desenes de nois i noies silencien per por, vergonya o impotència.

L’assetjament escolar o bullying és un fenomen del qual es parla cada cop més obertament, sobre el qual cal que, sobretot les escoles, incorporin mecanismes de detecció i gestió i del qual cal conscienciar la canalla com més aviat millor. Només així seran capaços de detectar accions a través de les quals un company sotmet un altre a un maltractament físic o psicològic sistemàtic i continuat, la qual cosa pot provocar-li problemes físics i psicològics. Accions, val a dir, que cal que denunciïn davant de la persona adulta (tutor, cap d’estudis, director…) a càrrec, mostrant en tot moment tolerància zero amb l’assetjador.

Ara bé, ¿com cal educar els infants perquè siguin capaços de detectar i denunciar aquest tipus de casos? Quin paper juga l’educació emocional i en el respecte i l’empatia en tot plegat? Luis Moya, catedràtic de psicobiologia de la Universitat de València i autor del llibre Educar en la empatía. El antídoto contra el bullying (Plataforma Actual), afirma que “pares, mares i educadors poden tenir la sensació que el bullying és un tipus de violència que s’escapa del seu control, i no és així: identificar-lo i erradicar-lo és un treball de tota la comunitat educativa, que comença pels mateixos nens però que inclou pares i educadors”. Així, per a Moya hi ha una sèrie de factors, com els socioculturals, els psicològics, els contextuals i relacionals, els familiars, els escolars i els biològics, així com fenòmens com l’accés massiu a les noves tecnologies i les xarxes socials, que poden explicar o incrementar l’aparició de casos d’assetjament escolar. Però en tot cas, assenyala, “la tasca més important és la prevenció i, en aquest sentit, l’empatia és una peça clau”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Jo ja voldria escriure sobre la serenor en dies de bronca permanent, però he d’omplir una columna just quan comença el “dia de reflexió”, després de dies de campanya en els quals els líders semblava que ja no tenien per què exercir la qualitat humana de pensar. Una columna que, a més, es publicarà quan ja estigui clar el caos dels resultats electorals. Malgrat que m’estimaria més fer un poema, crec que he d’escriure sobre democràcia, sobre com educar a casa, a l’escola, perquè els adolescents no passin també de la democràcia. Sortosament ja passen de mítings, debats i declaracions, però, per pocs que n’hagin vist o sentit, han flipat. A l’escola democràtica (aquella on es practica la democràcia i no la que ensenya una assignatura de democràcia), no quedarà més remei que ajudar-los a descobrir que participar, decidir i conviure és alguna cosa més que la democràcia parlamentaria i les eleccions d’aquests dies. I, perquè no acabin sent com nosaltres, en qualsevol espai on tinguem capacitat educativa caldrà ajudar-los a descobrir cinc paranys de l’espectacle polític d’aquests dies.

En primer lloc, que la democràcia no té res a veure amb els eslògans buits, amb les frases de màrqueting que han sentit. Hauran de poder descobrir que, quan ells i elles debaten sobre idees, fan democràcia. Després, caldrà aclarir que, malgrat que els líders polítics tendeixen a ser hipòcrites, les promeses es fan per complir-les.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

N’hi ha que, per explicar l’orientació dels nostres adolescents cap a determinades idees polítiques i, sobretot, per entendre el creixement electoral dels partits que les representen, tiren de l’excusa de l’adoctrinament. Creuen, sense tenir-ne cap prova, que als centres d’ensenyament s’adoctrina d’una manera conscient i planificada.

És absurd. Si fos veritat, el creixement d’opcions antagòniques s’hauria d’explicar per actituds també antagòniques del professorat. I no crec que sigui el cas. És probable que, encegats per la ràbia i incapaços de descobrir raons més profundes, hi hagi gent que cregui que s’adoctrina en una catalanitat combativa si es recita Maragall, s’ensenya a les criatures a fer panellets, es penja a l’aula la Vella Quaresma o es fa una visita escolar al Parlament de Catalunya. Perquè la realitat és que, més enllà d’aquest contacte gairebé folklòric amb la realitat del país, a les aules es parla ben poc dels conflictes que ens afecten. Massa poc, n’estic convençut. És com si els centres no estiguessin preparats per a una època convulsa. És com si no tinguéssim clar que el paper dels professors no consisteix a explicar què pensem i que, per tant, no hem d’entrar en conflicte amb altres col·legues que no pensen el mateix. Als professors ens correspon, simplement, donar eines per interpretar la realitat i ajudar els alumnes a consolidar els seus valors. Quins valors? En això hauríem d’estar d’acord. I em temo molt que no hi estem.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »