Arxiu de la categoria “General”

Els alumnes que començaran l’ESO a partir del mes de setembre que ve en els nous 25 instituts escola sortiran després de dinar. Els instituts hauran d’oferir un servei de menjador, segons va confirmar ahir el Departament d’Educació, que va assegurar que comença una tendència cap a un nou model d’horaris més saludables. Ara i pels horaris compactes que fan la majoria d’instituts, la majoria d’alumnes surten a les tres de la tarda de l’institut i, per tant, dinen tard. “És inacceptable que hi hagi alumnes que arribin a les quatre o a quarts de cinc de la tarda a casa sense haver menjat un plat en condicions des de, potser, la nit anterior”, va lamentar ahir Carles Martínez, secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Educació.

Precisament fa pocs dies la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica van llançar una nova proposta d’horaris escolars i van aconsellar reduir la pausa al migdia, acabar abans les classes i que les activitats extraescolars acabin, com a molt tard, a les sis de la tarda. Asseguren aquests dos moviments que és un horari més saludable tant per als alumnes com per als professors. A infantil i primària, les dues entitats proposen una entrada flexible entre les vuit i quarts de deu del matí, classes fins a quarts d’una i que l’estona per dinar s’acabi a quarts de tres i les classes de la tarda, a les quatre. A ESO, proposen classes de nou a una, dinar d’una a dues i, alguns dies a la setmana, continuar les classes fins a les quatre.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Els resultats de les diferents proves externes d’avaluació de les competències bàsiques evidencien una consolidació en la qualitat i en l’equitat dels resultats a la finalització dels ensenyaments obligatoris: “Es constata un sistema educatiu de qualitat i que consolida l’equitat cada cop més. És pràcticament inexistent el percentatge d’alumnes que supera 15%”. Així ho ha assegurat el secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, qui, acompanyat del president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Joan Mateo, ha presentat en roda de premsa els resultats de les avaluacions de sisè d’educació primària i de quart d’ESO realitzades aquest curs.

RdP avaluacions 1 Tal com ha exposat Carles Martínez, pràcticament totes les competències avaluades presenten una evolució favorable i mostren la consolidació de l’equitat del sistema, d’acord amb les recomanacions d’Europa per al 2020, que marquen el 15% com a referència per establir el percentatge màxim d’alumnat que no pot assolir una competència. De l’anàlisi dels resultats es desprèn que no hi ha cap competència que presenti un nivell del 16% de no assoliment i  que, en la majoria dels casos, es troben situades entre el 10-14%.   Martínez ha explicat que “fem aquestes proves cada any perquè ens donen elements de reflexió i diagnosi per l’acció educativa del Departament, per als centres per poder-ho comparar amb altres proves i amb centres del mateix entorn, i també serveix per les famílies”. També ha recordat que aquestes dades “no es fan públiques, només les coneixen els centres i les famílies” i que “no són proves memorístiques sinó competencials; això fa que els centres ho impulsin en la seva vida diària”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

A través de la Fundació Empreses IQS i amb el propòsit d’ajudar les famílies nombroses, CaixaBank i IQS han signat un acord de col·laboració en què l’entitat bancària donarà ajudes per als alumnes dels estudis de Grau i Doble Grau pertanyents a famílies nombroses que es matriculin el pròxim curs acadèmic 2019-20.

A l’acte institucional per part de CaixaBank van assistir Victor Arbós, Director Centre Institucions i Jordi Culell, Director de Banca d’Institucions. En representació d’IQS, Pere Regull, Director general i Rosa Curt, Relacions Externes de la Fundació Empreses IQS.

Amb aquesta col·laboració, CaixaBank assumeix un percentatge dels costos de matrícula dels estudiants IQS pertanyents a famílies nombroses i se suma a la voluntat i compromís d’IQS d’acostar-se a tots aquells estudiants que tinguin motivació i il·lusió per estudiar en el centre universitari. En aquest sentit, IQS té una àmplia política de beques i ajudes entre les quals destaquen les concedides sobre la base de criteris d’excel·lència acadèmica o les atorgades sobre la base de criteris de caràcter econòmic. Els alumnes amb bons expedients acadèmics poden beneficiar-se d’una reducció d’entre el 35 i el 50% en l’import de la matrícula dels estudis de grau. Atenent criteris de caràcter econòmic, l’alumne pot sol·licitar les Beques d’Ajuda Familiar per l’import total o parcial de la matrícula del curs, sobre la base de la situació econòmica que afecta la unitat familiar de l’estudiant.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

És fonamental abordar aquesta complexa situació amb sinceritat, honestedat i claredat, sense caure en la sobreprotecció o en eufemismes que poden confondre més i alimentar tabús als infants. És necessari acollir-los i acompanyar-los en aquesta nova situació, des de i en la proximitat.

Es tracta d’oferir un espai més d’expressió dels sentiments i les emocions, reconèixer-les, compartir-les i naturalitzar-les.

Els contes poden ser un bon recurs. És desitjable fer una lectura prèvia i sobretot, quan el llegim plegats, fer partícip l’infant de la història. Podrà empatitzar amb els protagonistes i li pot ser útil per poder expressar-se, posar nom a allò que sent i que està passant. Podem fer preguntes sobre què ocorre al conte, aturar la lectura quan ho veiem convenient, preguntar-li com se sent, què en pensa… I si ens pregunten, cal dir sempre la veritat, amb paraules que puguin entendre, així com repreguntar “I tu què penses?”.

Cada infant té el seu procés i necessiten temps diferents per elaborar la pèrdua. Cal acollir les emocions i reaccions tal com ragen, i que no se sentin estranys o culpables per tenir-les: a nosaltres també ens passa. És complex i difícil, per això és millor fer aquest camí junts. Acollim i ens sentim alhora, acollits. Com adults, hem de facilitar aquests espais d’expressió per viure-ho de forma emocionalment saludable.

És recomanable afrontar la situació com més aviat millor (en casos de malaltia greu), ja que els infants capten de seguida els canvis en el seu entorn, i arribat el moment, facilitar el comiat.

Sempre va bé apropar-se a la biblioteca del barri i consultar el fons de contes. De fet, de la mateixa manera que llegim un conte d’aventures, d’animals fantàstics, etc. També podem llegir un conte amb la temàtica que ens ocupa, com un fet que ocorre en el nostre dia a dia i en poder parlar-ne amb naturalitat. Des d’aquí, fer una petita recomanació.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Una mare o un pare, i un fill o una filla protagonitzen l’acció al voltant d’ una taula i dues cadires. Una fosa de llum assenyala els canvis d’escena.

Escena 1: “Ja sabia que passaria això.” “Doncs, per què no m’ho feia veure abans que passés? Sempre ho diu quan ja ha passat. Així és fàcil.”

Escena 2: “Estic tan enfadat que podria cridar.” “Sempre ho diu cridant. Qualsevol dia haurem de canviar els vidres.”

Escena 3: “No és just”. “La vida no ho és, ho hauria de saber, oi?”

Escena 4: “Estic tan preocupat pels teus estudis…” “Sempre igual. La preocupació porta a algun lloc?”

Escena 5: “Ara estic molt enfeinat… No tinc temps”. “Això sí que fa patir. I jo, que en tinc?”

Acte 2

El fill o filla protagonitza les escenes, que es continuen separant amb una fosa de llum. L’acció té lloc damunt d’un llit.

Escena 1: “A casa, tenen temps de valorar la meva feina? La consideren important, com la seva, encara que no guanyi diners. O només sóc un butlletí de notes?”

Escena 2: “A casa, s’adonen que tot és tan cansat? Família, amics, mestres, tu mateix, la pressió de tot plegat. I quan era fosc, les extraescolars.”

Escena 3: “A casa, quan em porten d’excursió, a veure museus…, Notem que és un dia especial? I no et dic, quan a l’estiu fem convis…”

Escena 4: “A casa, em toca fer serveis, com ara parar o desparar la taula, endreçar les coses, deixar la roba bruta a la cistella… És clar que no soc un hoste.”

Escena 5: “A casa, quina idea tenen de la meva vida? S’imaginen com és, de difícil? Tornarien a ser indefenses mostres  del sistema educatiu?”

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Avui 10 de juliol, fa deu anys que es va aprovar la Llei d’educació de Catalunya (LEC), amb un ampli consens per part dels partits polítics que en aquells moments tenien representació parlamentària.

Amb motiu d’aquesta celebració, el passat 20 de juny de 2019, el Parlament de Catalunya va acollir un acte commemoratiu en què es va valorar el recorregut de la LEC i el conseller d’Educació, Josep Bargalló, va instar a recuperar l’esperit del Pacte Nacional per a l’Educació: “la noció d’educació com a bé comú reafirma la dimensió col·lectiva de l’educació com una responsabilitat social compartida”.

L’antecedent

Els orígens de la LEC es poden trobar en el Pacte Nacional per a l’Educació, de 2006, amb el qual el Departament d’Educació va promoure el diàleg i la participació de la ciutadania i la comunitat educativa. Això va fer possible formular iniciatives que van ser considerades posteriorment en l’elaboració de la LEC.

El debat que va originar aquesta iniciativa es va organitzar en cinc grups de treball coordinats per personalitats de reconegut prestigi dins del món educatiu:

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Han passat moltes coses en les últimes quatre llargues dècades. La sortida de la dictadura, ja abans, va suposar un moment en el qual les ganes de canviar un estil de fer a les aules era pràcticament imparable. Hi havia moltes ganes de desempallegar-se de tot allò i hi havia també el context propici perquè noves formes anessin imposant-se. El moment perfecte per l’aparició de moviments de renovació pedagògica, els quals van anar fent eclosió per tot l’Estat i que més tard es van anar organitzant fins a la creació de la Confederació de Moviments de Renovació Pedagògica.

Tant aquesta com la Federació catalana (que aquest any també ha rebut la Creu de Sant Jordi) van veure fa uns dies tot aquest treball reconegut amb la inclusió, de diferents maneres, en l’Ordre d’Alfons X el Savi. Uns dies després, parlem amb els seus representants sobre els reptes que cal abordar en el sistema educatiu en un camí que no sembla acabar mai cap a una escola més democràtica, pendent del seu entorn social i associatiu, i que ha de donar resposta a una societat que ha canviat molt amb els anys.

També en un moment que es fa urgent una reflexió sobre quin sistema educatiu es vol i es pot crear per un futur, que ja és present, canviant i molt complex. Un temps en el qual els moviments de renovació pedagògica no estan en el seu millor moment pel que fa a seguiment i impacte, si es té en compte el volum total de docents a tot el país.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’escola educa les persones per a ser lliures, crítiques, empàtiques, respectuoses amb els altres i amb l’entorn, solidàries, compromeses, amb ganes de saber… (la llista és inacabable). Dóna les eines per desenvolupar durant l’època formativa i després, al llarg de tota la vida, l’esperit crític que permet interpretar el món que ens envolta.

Per aconseguir això necessitem escoles en les quals el professorat es senti lliure, transmetent als seus alumnes una visió objectiva i transparent, sentint el suport de l’entorn i, en especial, de la totalitat de la comunitat educativa. La mestra ha de trobar a l’escola les eines precises per compartir aquests valors.

A l’aula els docents s’han de sentir confiats, en harmonia amb els seus alumnes, segurs que tot el que s’hi fa és per garantir-ne l’aprenentatge. Els alumnes també han de sentir aquest ambient obert, acollidor i empàtic, garantia d’una educació en llibertat i per la llibertat.

Ja fa un temps que es qüestiona la tasca dels docents a les aules, es posa en dubte el que han dit o els temes que han treballat, tothom reclama el dret de fer crítiques sense contraposar versions, sense conèixer opinions diverses. Destruïm la credibilitat d’una mestra d’avui per demà, vulnerem la seva privacitat i fomentem el seu desprestigi social, sense avaluar amb prudència uns fets interpretats amb excessiva acceleració.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La proposta de la Fundació Jaume Bofill (una mena d’empresa externalitzada que s’ocupa de dirigir les polítiques educatives del Departament) ha estat llargament covada. Podríem dir que, com a mínim, des que el 2011 la consellera Rigau va permetre la jornada compactada a la secundària (Catalunya era l’única comunitat autònoma que encara no ho havia fet). No es va fer per convicció, sinó, com tothom reconeix, per una mena d’imperatiu econòmic. Formava part d’un conjunt de retallades salvatges dins el sistema, perquè s’estimava en uns 9 milions d’euros anuals l’estalvi que implicava no impartir classes a les tardes. Tanmateix, aquesta va ser la retallada menys impopular de totes. De fet, qualsevol persona de la comunitat educativa podia constatar com l’horari anterior, fonamentat en 30 hores de classe (més mitja d’esbarjo), repartides entre cinc matins i tres tardes, generava una fatiga que repercutia negativament en tots els agents educatius.

La generalització de la jornada compactada a la secundària, si bé recollida com una mena d’excepció que implicava un nombre important de requisits en l’ordre de calendari que se sol publicar cada primavera, va fer que la immensa majoria de centres s’acollís a la iniciativa. En els cursos posteriors, la pràctica totalitat d’instituts s’hi van sumar (i no em consta cap que s’hagi tirat enrere), tot convertint l’excepció en norma. Hi havia motius més que sòlids per fer aquesta opció organitzativa. La propaganda hostil respecte la compactada havia format part del paisatge educatiu, tant de les administracions, com d’organitzacions de famílies, on concorrien certs prejudicis en contra de la professió docent. S’afirmava que la jornada compactada només servia per acontentar el professorat i estendre els seus suposats “privilegis”.

Tanmateix, els indicadors elaborats pel mateix Departament, alguns estudis independents, i sobretot els encarregats per les mateixes direccions dels centres trobaven conclusions més que positives i interessants. En primer lloc, no es trobava cap disminució dels rendiments acadèmics, ans al contrari, es registraven algunes millores molt significatives, especialment entre els alumnes amb millors i pitjors qualificacions. És més, si mirem l’evolució de la taxa d’abandonament prematur a Catalunya (Idescat), aquesta va passar del 28,9% el 2010 al 17% el 2018 (gairebé 12 punts en 8 cursos!). És més, de tenir un abandonament prematur superior a la mitjana estatal (+0,6) s’ha passat a tenir-lo per sota (-0,9), i de tenir 15 punts de diferència respecte la Unió Europea, s’ha reduït en aquest període a un 6,4. Que Catalunya fos una excepció respecte a Espanya, i que ara no ho sigui hi deu tenir alguna cosa a veure.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El passat divendres 5 de juliol es va tancar el #JEFòrum19, una setmana de trobades i formació entre els claustres de les vuit escoles de la xarxa Jesuïtes Educació per posar en comú els aprenentatges fets durant el curs i millorar professionalment per encarar el pròxim any acadèmic. La cloenda va ser amb la celebració del Dia Institucional i va comptar amb la participació d’educadors/es i personal de gestió de les escoles de la xarxa.

La jornada va servir per explicar la posada en marxa de l’Horitzó+, una iniciativa que neix amb la voluntat de tenir un nou referent que reforci el projecte educatiu desplegat fins ara amb l’Horitzó 2020 i, que reculli les observacions recollides per una comissió de revisió que ha dut a terme una anàlisi participativa, extensa i diversa. D’aquesta manera, s’han perfilat els aspectes a mantenir i millorar. Durant aquest procés s’ha fet una consulta als públics de les escoles, que ha permès recollir les seves impressions des de novembre de 2018 fins a la celebració del mateix #JEFòrum19. 

El director de la xarxa, Enric Masllorens, va explicar que el sentit del projecte Horitzó+ és acompanyar els nostres joves en la creació d’un futur esperançador, educant dones i homes pels altres mirant cap al futur d’una manera esperançada, des d’una autonomia de cadascuna de les escoles que suma. Les diverses dimensions que conformen aquest projecte tenen a veure amb l’alumnat com a centre de l’aprenentatge per desenvolupar el seu projecte vital, l’obertura al món amb una mirada crítica i esperançada, l’educador com a acollidor i protagonista dels processos d’innovació pedagògica, o la priorització dels continguts per desenvolupar un currículum basat en competències i global, entre d’altres.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Fa unes setmanes, la Generalitat va aconseguir que es retiressin de la xarxa set blogs que feien apologia de l’anorèxia i la bulímia. L’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) ha estat implicada en aquesta fita. Com ha estat el procés?

Fa entre vuit i deu anys que estem intentant moure mecanismes per conscienciar de la realitat d’aquestes pàgines web que fan apologia del trastorn de la conducta alimentària. Com a Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia, i juntament amb l’Agència Catalana del Consum, liderem una taula de diàleg per a la prevenció d’aquests trastorns. La nostra acció durant aquests anys ha estat observar quina afectació patien les persones que consumien aquests continguts i quines conseqüències tenia. Com a resposta, vam demanar a l’Administració que se’n responsabilitzés. Vam aconseguir establir un protocol que consisteix a enviar aquests llocs web als Mossos perquè puguin valorar l’impacte del contingut que ofereixen. Actualment hi ha un decret llei mitjançant el qual, a través d’una plataforma de l’Agència Catalana del Consum, es pot denunciar pàgines web amb continguts perjudicials. S’avisa a qui té el domini de les webs perquè les retirin de la xarxa i, si no ho fa, s’enfronta a sancions econòmiques importants.

Quins són els diagnòstics relacionats amb els trastorns de la conducta alimentària?

Ara mateix hi ha quatre diagnòstics: l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, el trastorn per afartament i el trastorn de la conducta alimentària no especificat. A nivell general, aquests tipus de trastorns tenen en comú característiques com la insatisfacció corporal i les alteracions en la conducta alimentària. La persona que pateix anorèxia nerviosa duu a terme una restricció alimentària que la porta a perdre pes i a tenir por d’engreixar-se. La bulímia nerviosa consisteix en episodis d’afartaments –ingerir grans quantitats d’aliment en un temps curt− amb compensacions, és a dir, expulsant aquests aliments del cos a través de l’activitat física, vòmits o mitjançant diürètics o laxants. El trastorn per afartament s’assembla a la bulímia, però la diferencia és que no hi ha aquests episodis de compensació. El trastorn de la conducta alimentària no especificat s’utilitza quan no és possible encabir una persona en un diagnòstic concret. Quan aquesta no encaixa amb els comportaments que defineixen l’anorèxia, la bulímia o el trastorn per afartament, s’etiqueta amb aquest trastorn no especificat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Entre avui i divendres un centenar de docents arribats de tot l’Estat (dos per centre educatiu, i tots dos membres de l’equip directiu) faran una formació presencial amb experts de l’Institute of Education (University College de Londres), en el que serà l’arrencada del programa Lideratge per l’Aprenentatge. Dels 233 centres que van presentar-se a la convocatòria, aproximadament un terç eren catalans, i la resta de diverses comunitats autònomes, mentre que també aproximadament el 65% eren centres públics i el restant 35% privats concertats. Els 50 escollits, segons explica la pedagoga Núria Vives, responsable del programa, mantenen grosso modo aquestes proporcions.

“Els equips directius han hagut d’explicar en la seva proposta quin aspecte del centre volen millorar des de les competències de lideratge, i quins obstacles es troben, i a partir d’aquí cadascun dels centres desenvoluparà el seu projecte per aconseguir els seus objectius”, explica Vives, que posa com a exemple que “alguns centres volen que l’equip docent treballi de forma més col·laborativa i interdisciplinar, altres es focalitzen en involucrar més tota la comunitat educativa i en especial la família, o altres en la forma d’implementar una nova metodologia, com el treball per projectes o l’aprenentatge cooperatiu, però per tots l’objectiu final és millorar l’aprenentatge dels alumnes”.

La trobada que avui comença, al CosmoCaixa, serà la primera presencial d’un total de tres, i forma part del que s’anomena Fase 1. Aquesta fase, que imparteixen els experts de l’IOE en companyia amb 16 facilitadors que ja han estat seleccionats i formats a Londres fa mesos, passa, entre altres aspectes, per crear una visió i unes creences compartides, planificar estratègicament i reflexiva o desenvolupar un lideratge intel·ligent emocionalment. La segona fase tindrà també tres dies de formació presencial (a finals de gener de 2020 i no necessàriament a Barcelona), i entre altres coses es parlarà d’innovació curricular, de gestió de les relacions o d’afrontar la resistència al canvi i millora. La tercera fase serà d’aquí a un any, el juliol de 2020, i estarà sobretot centrada en l’avaluació de l’impacte dels projectes de canvi i millora, i el manteniment d’una cultura per la millora als centres educatius.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Tinc a les mans el volum Escrits dispersos d’història del pare Hilari Raguer, monjo de Montserrat. El llibre és una miscel·lània que ajuda a comprendre l’historiador, el monjo i el seu compromís amb el país, amb una aproximació honesta a la història del segle XX. És, a més, colpidorament interpel·lant. Llegir els textos d’Hilari Raguer sobre la fi del constantinisme; sobre personatges avui oblidats com Josep Maria Capdevila, director del diari El Matí ; sobre Balmes i els orígens del catalanisme modern; sobre l’impacte del Concili Vaticà II; sobre el que ell anomena “la tercera Espanya” de la Guerra Civil… Llegir Raguer és una invitació a reflexionar sobre el nostre país i el nostre futur col·lectiu. Aquí teniu alguns apunts per aprofundir-hi més endavant.

Països Catalans. Quin ha estat l’efecte de l’estat de les autonomies sobre la catalanitat? El període republicà va mostrar com la consolidació futura dels estatuts d’autonomia exigia un esforç de realisme i d’aptitud intel·lectual per lluitar contra la fragmentació nacional. La desigual situació política i sociocultural dels Països Catalans d’aleshores tenia alguna similitud amb l’actual. Els anys de democràcia espanyola han aconseguit reduir els Països Catalans a patrimoni de l’extrem polític nacional, o a la difícil supervivència dels nacionalistes més veterans, forjats a la fornal de la tradició política del PSM, del BNV i de les diverses formacions polítiques i culturals del Principat que durant els anys setanta reivindicaven sense embuts els drets nacionals del conjunt de la nació dels catalans. Reivindicar avui els Països Catalans no hauria de ser només patrimoni dels marxistes descordats, ni dels més vells. Reivindicar-los ha de ser viure’ls, perquè només a partir de la vivència serà possible ressituar-los al centre de la nostra estratègia. Sense el conjunt de la nació considerada com a subjecte polític i cultural, els catalans estem condemnats a la desaparició. És per això que cal que els més joves, sobretot al Principat, recuperin la voluntat d’aprendre, de saber el que passa més enllà de Barcelona o de Girona.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Si bé la catequesi ofereix el missatge de Jesús a petits i joves, el ressò d’aquest servei ha d’arribar a tot l’entorn parroquial. Tant a l’equip de catequistes com també als familiars dels nens que no arriben a creuar la porta. Així ho ha sabut captar el Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC), que divendres i dissabte va dedicar les jornades de responsables de catequesi de Catalunya i les Illes Balears a parlar de noves experiències adreçades a les famílies de la catequesi.

“Anem a anunciar l’Evangeli als pares, no ens quedem només amb la catequesi de primera comunió”. El bisbe Antoni Vadell, president del SIC, va explicar que aquest va ser el plantejament de les reunions de delegats de catequesi. I des d’aquí van formular les sessions que enguany ha aplegat uns cent trenta participants al Seminari Conciliar de Barcelona. Una convocatòria que busca, de fons, tornar a motivar el personal. Aixecar els ànims dels equips de catequistes en un context molt poc favorable. I recordar, de pas, tal com van apuntar els organitzadors, que “el millor mètode amb un catequista sense passió tindrà un impacte menor”.

Experiències atrevides en comunitat

El director del SIC, Joan Àguila, va ubicar les jornades amb la imatge d’un alvocat disseccionat, que els ha servit per il·lustrar aquesta divuitena edició. Una fruita que representa la comunitat cristiana amb la catequesi al seu cor: “Hem triat una fruita amb un pinyol ben gros”, va apuntar.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’Enquesta d’usos lingüístics de la població la realitza, cada cinc anys, la direcció general de Política Lingüística (Departament de Cultura) i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Avui s’han presentat les dades de l’enquesta realitzada el 2018, les quals es comparen amb les de les enquestes de 2013, 2008 i 2003. Pels autors de l’estudi, el més rellevant d’aquesta darrera enquesta és que el català ha estat capaç de resistir l’impacte de la gran onada migratòria que Catalunya va viure entre finals de segle XX i els anys 2009-10, quan la població va passar de 6 milions a 7,5 milions d’habitants.

El 94,4% de la població de Catalunya entén el català; el 81,2% el sap parlar; el 85,5% el sap llegir; i el 65,3% el sap escriure. Aquestes dades milloren els resultats de 2013. L’habilitat de saber escriure català ha pujat 5 punts (l’equivalent de 400.000 persones); la competència de llegir-lo augmenta 3 punts (més de 300.000 persones); l’habilitat d’entendre’l s’ha incrementat en més de 128.000 persones; i la de parlar-lo, en gairebé 160.000 persones. Per tant, segons subratlla el Govern català en una nota de premsa, “actualment hi ha més persones que saben català i els percentatges de coneixement s’acosten progressivament als de fa quinze anys, abans de la gran onada migratòria (2003-2008)”. En l’enquesta de 2013, en relació a la de 2008 i sobretot de 2003, hi havia hagut uns lleugers decreixements en el coneixement del català, que es van atribuir a l’onada migratòria.

Per a la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga (encarregada de presentar els resultats de l’enquesta juntament amb  el director de l’Idescat, Xavier Cuadras, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa), les dades de l’enquesta “reflecteixen que la immersió lingüística a l’escola funciona”. La consellera també ha ressaltat la importància de les noves eines de comunicació, i com a exemple ha defensat que “les eines de missatgeria han desinhibit molta gent gran, que ara gosa escriure en català en els seus entorns”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Posem-nos en context i mirem de, per un moment, posar-nos en la pell d’aquestes mares i pares.

El Jonatan té 15 anys i una epilèpsia refractària severa. Això vol dir que en algun moment del dia, sense previ avis ni amb una predominança horària, farà una crisi. Aquesta crisi comporta convulsions i pèrdua de consciència i pot anar des d’un minut fins a quaranta-cinc minuts. Si la crisi s’allarga i s’agreuja cal actuar i administrar-li Astenolit per via rectal. El Jonatan pot entrar en parada cardiorespiratòria i cal la intervenció d’una UVI mòbil.

La Martina té tres anys, té diabetis de tipus 1 i fa P3. Cal fer-li controls de glucosa sovint i cal gestionar les pujades i baixades de sucre. Per les baixades cal donar hidrats de carboni ràpids i lents. Si no es recupera pot presentar una hipoglucèmia greu que es manifesta per manca de reacció a estímuls o pèrdua de consciència. En aquest cas cal injectar glucagó i trucar al 112. A l’altre extrem hi ha la hiperglucèmia greu on caldrà administrar insulina i controlar els nivells de glucosa i acetona. La dosi d’insulina en aquestes edats cal ajustar-la correctament, ja que un error pot ocasionar una hipoglucèmia greu.

L’estenosi subglòtica de grau III és més espectacular i cal estar molt pendents de les gasses al voltant de l’estoma es mantenen netes i seques. Cal aspirar les secrecions del conducte respiratori, cosa molt freqüent, i canviar la cànula si surt de l’estoma a causa d’un cop –ja sabeu, són nens i juguen–. El canvi de cànula és crític perquè deixa de respirar, perd la consciència i cal fer reanimació.

L’Emma-Joana va a P3 i té espina bífida. Té problemes per desplaçar-se i cal sondar-la cada tres hores.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La formació professional aporta valor. Millora les competències i habilitats de les persones i afavoreix el seu desenvolupament professional. Ajuda, per tant, a millorar les oportunitats laborals. Cada cop són més les empreses que sol·liciten persones amb unes competències i actituds concretes. Per això, acreditar una formació professional i tenir el compromís de formar-se al llarg de la vida ens permet aspirar a una feina de qualitat, mantenir-la i progressar professionalment.

Una opció de qualitat és la Formació Professional per a l’Ocupació, que ofereix certificacions per a diferents nivells, tant per a persones amb estudis previs de batxillerat o de cicles superiors com per a persones sense estudis, i inclou 600 especialitzacions de tots els sectors econòmics. La majoria de la formació inclou pràctiques en un centre de treball, un període que moltes vegades es converteix en una oportunitat per demostrar l’actitud i els coneixements per ser contractat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Victòria Molins, la monja que viu amb els més desafavorits del Raval, ha publicat diversos llibres a la seva vida, fins ara tots religiosos, entre els quals Alexia, experiencia de amor y dolor vivida por una adolescente (Planeta 2009), El regal de la vida (Columna, 2013) o Si Teresa de Jesús volviera hoy (Monte Carmelo, 2013). Ara ens sorprèn amb una novel·la, Els secrets de la badia (Columna), un thriller que passa entre Catalunya i Angola.

Com és que ha fet un llibre?

Una de les meves alumnes, ja sabeu que jo vaig fer de professora de filosofia i literatura, és la directora de Columna (Glòria Gasch) i m’ho va demanar. Per què no fas una novel·la? I mira, vaig pensar que amb una novel·la pots dir moltes coses i jo volia parlar de valors humans i fer denúncia social. I la base ja la tenia, perquè conec bé realitats molt diferents, la del món marginal i la del món benestant, el món de les grans ciutats, com és Barcelona, i la realitat d’Àfrica, d’Angola, on passa l’acció.

Amb el títol juga… ‘Els secrets de la badia’, no pas l’abadia, que és un monestir.

Vaig tenir clar el títol des del primer moment perquè la badia de Luanda és increïble. Quan jo hi vaig anar el 82, una ciutat tan rica en diamants i recursos naturals estava destruïda per la guerra; al contrari del que és ara, que ha estat reconstruïda i és una ciutat meravellosa i plena de gratacels. Justament allà, a la badia de Luanda, és l’escenari on passen dues de les coses més importants de la novel·la, dos secrets, un relacionat amb la trama del thriller, l’altre és un tema amorós, per això el títol.

La novel·la la protagonitza una metgessa jove de Barcelona que se’n va a Angola, un país que vostè coneix bé.

Vaig viure a Luanda i en altres ciutats perquè allà les teresianes hi teníem moltes missions. Vaig poder viure el retorn després de vint anys, perquè l’orde havia estat expulsat; en una de les missions, la rebuda que vam tenir i l’estima que ens van demostrar em va impactar molt, la seva gratitud, la seva ànima.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) ha celebrat aquest diumenge una diada solidària al Parc del Tibidabo. Segons ha explicat a l’ACN el seu director, Raúl Sánchez, l’objectiu és conscienciar de les dificultats que passen aquests tipus de famílies, en molts aspectes “penalitzades i discriminades” pel fet de tenir més fills que la resta, i permetre que moltes que no poden pagar-se un dia d’oci en família ho puguin fer a un preu reduït. Sánchez ha recordat que les famílies nombroses tenen una taxa de pobresa i exclusió social del 38,4%, el doble que “les tradicionals”, i és per això que reclama “urgentment” al Parlament que recuperi les prestacions universals per a les famílies nombroses amb fills de 0 a 6 anys. “També demanem que, en comptes de penalitzar-nos, es reconegui socialment l’aportació al benestar i el futur del país que fem”, ha reblat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’assetjament escolar sempre ha existit. Ara hi posem noms en anglès i sembla que hàgim descobert qui sap què. Però des de sempre que hi ha hagut nens que han estat intimidats, violentats, humiliats i agredits. Pel sol fet de ser gras o prim, per portar ulleres o tenir les dents grans, per ser massa espavilat o per no ser-ho tant, per ser alt o per ser baix, per ser nena o per ser nen, per ser d’una altra raça, per ser massa femení o massa masculina, o simplement perquè un altre company decideix que ha de ser aquell. Ara parlem de bullying però abans en dèiem “coses de nens”. Aquí vam cometre el primer error. No detectar que el problema podia anar a més. I ara l’assetjament a menors per part d’altres menors ha mutat i és més perillós. Les xarxes socials hi han contribuït de manera decisiva i han provocat que allò que fa uns anys estava circumscrit en l’entorn escolar ara es converteixi en assetjament les 24 hores del dia.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »