Arxiu de la categoria “General”

Estimada mestra desconeguda:

Possiblement no t’escriurà ningú una carta a cap diari. No balles ni cantes davant dels clients. No et dones a conèixer més del necessari.

Segurament creus que ningú t’escriurà una carta, és per això que jo te l’escric. Perquè també te la mereixes. No ets la directora, ni la més popular. No et fas veure. Passes desapercebuda. No necessites tant protagonisme. Però jo sí que te’l reconec.

Ets tan o més protagonista que els populars. L’escola no la fa un sol mestre; l’escola la fa cadascuna de les persones que hi treballen. Tu, que no pensaves que ningú t’escrivís, també. Perquè sense la teva feina no tiraríem endavant.

Gràcies per haver compartit una part de la teva vida amb mi. Per haver treballat perquè tot tiri endavant; per haver tingut un somriure quan el necessitava, per haver-me ofert la teva col·laboració quan feia falta.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Els fills d’estrangers nascuts a Catalunya i els immigrants tenen pitjors resultats a l’ESO que els autòctons. Així ho constata un estudi elaborat pel Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que revela que el 17,3% dels fills d’estrangers nascuts a Catalunya i el 29,2% dels alumnes immigrats no aconsegueixen assolir l’ESO, unes xifres que superen de molt el 10,3% de joves autòctons que no es treuen aquest títol.

L’estudi, publicat a la revista divulgativa Perspectives Demogràfiques, és el resultat de l’encreuament de dades del Departament d’Ensenyament i l’Idescat amb el Registre Estadístic de Població i es basa en dades del curs 2015/16.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Molt abans de treballar amb els nens del Casal dels Infants del Raval, l’Enric Canet, escolapi i educador, també era un nen. Un nen més aviat tranquil. Amb els companys d’escola hi tenia una relació cordial però no gaire intensa. El Pol i el Toni eren amb qui més es feia, però quan als 16 anys van acabar l’institut va perdre-hi el contacte. Fins que, vint anys després, es van trobar tots tres per casualitat en un bateig. “Ens vam veure molt envellits, però de caràcter estàvem igual”, recorda l’Enric.

Amb vint anys més a sobre va ser quan el Pol, el Toni i l’Enric es van fer amics de debò. El Pol és metge i el Toni té una empresa de neteja, i tots dos col·laboren amb el Casal dels Infants, com destaca l’Enric amb orgull. Surten a sopar sovint i alguns caps de setmana marxen a fora, sovint amb les parelles. “El Toni té un humor molt fi i el Pol és obert i agradable. La relació s’ha enriquit ara que som més grans”, diu l’Enric, que el que més valora d’una amistat és la capacitat d’adaptar-se a l’altre, de respectar les diferències. “És important entendre que cadascú fa les coses a la seva manera, i que això està bé”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El fracàs escolar és un dels principals problemes del sistema educatiu espanyol i, per extensió, del català. A escala internacional, s’entén com a fracàs escolar els alumnes que no acaben les etapes obligatòries, de manera que a Espanya les xifres les protagonitzen aquells estudiants que no acaben l’ESO. Això afecta entre el 25% i el 20% dels alumnes, mentre que a la resta d’Europa la mitjana se situa entre el 5% i 10%. Però tot i l’alt percentatge, aquest fenomen és especialment cruel en els alumnes immigrants o fills d’immigrants. Ho ha tornat a evidenciar un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, publicat a ‘Perspectives demogràfiques’, i que mostra que el fracàs escolar a l’ESO dels fills d’immigrants gairebé duplica el dels alumnes autòctons. Una “racialització intolerable” del fracàs escolar que els autors de l’estudi demanen a l’administració que solucioni de manera urgent.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El cardenal arzobispo de València, Antonio Cañizares, ha advertido de que “estamos ante una emergencia educativa” porque “los poderes públicos ignoran lo que representa la enseñanza religiosa en la educación”, que debe ayudar a niños, adolescentes y jóvenes a que se encuentren a sí mismos, a que encuentren el sentido último de sus vidas”.

Así se ha pronunciado durante su participación en los Cursos de Verano de la Universidad Católica de Valencia (UCV), donde ha analizado la incidencia de la encíclica ‘Fides et Ratio’ en la educación, según ha indicado el arzobispado en un comunicado. El también gran canciller de la UCV, tras la decisión de la ministra de Educación, Isabel Celaá, de derogar el artículo de la LOMCE que le daba a la asignatura de religión valor académico, ha afirmado que “los planes contra la escuela concertada y la enseñanza de la religión católica amenazan la libertad de enseñanza”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’Eva Bach és d’aquelles persones que t’acarona amb la mirada i amb la qual podries parlar durant hores sense avorrir-te. Per això vam aprofitar per xerrar amb ella d’emocions, de bellesa, de somnis, de natura, inclús de jardineria, durant la II Jornada Pedagògica Invulnerables, organitzada per l’Obra Social “la Caixa”, amb l’objectiu de potenciar els talents dels alumnes i donar una nova mirada a l’aula.

Com arribes a aquest camí de les emocions?

Jo sóc una persona a la qual li agraden les persones i la vida. M’enamoren les persones que enamoren, necessitaria molt més temps per conèixer tota la gent meravellosa que em trobo i que és molta. Com arribo a aquest camí? No arribo per la línia recta ni per una vocació clara. No vaig anar a buscar la pedagogia sinó que me la vaig trobar. Vaig entrar a Filosofia perquè em feia moltes preguntes i vaig tenir la sort que el pla d’estudis era comú amb Pedagogia i amb Psicologia. D’aquesta manera vaig descobrir que allò que més m’agradava era la pedagogia. I vaig tenir molt clar que si volia ser pedagoga i dedicar-me a pensar sobre l’educació, la primera cosa que havia de fer era passar per l’escola.

I hi vas viure l’experiència.

Vaig estar durant set anys a l’escola perquè no volia que ningú em digués que feia teories desvinculades de la realitat. Volia viure l’experiència de primera línia, a l’aula. Vaig pensar que no podria ser pedagoga ni fer cap bon servei a l’educació si no tenia abans l’experiència directa de l’aula.

No vaig entrar pensant que m’hi quedaria, però quan en vaig sortir, l’excusa real va ser el naixement del meu segon fill. Em vaig agafar una excedència maternal, però la veritable raó va ser que, quan treballava a l’escola, vaig entendre que hi havia una feina tan important o més a realitzar amb els adults que amb els nens. I jo la volia fer.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’educació formal mostra innombrables mancances pel que fa a ensenyar a viure en comunitat. Assignatures com matemàtiques o llengua no deixen de suscitar preguntes del caire: “Per a què em servirà això en un futur?”, fet que desmotiva i no ensenya a qüestionar-se les bases de la societat en la qual vivim ni encoratja a adquirir un punt de vista crític. És en aquest sentit que sorgeix la metodologia d’Aprenentatge Servei (ApS), que consisteix en projectes que combinen el servei a la comunitat amb l’aprenentatge de continguts, vivències, valors… En aquest cas, relacionats amb la temàtica de gènere.

Us presentem aquí l’experiència d’un ApS dut a terme amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona el darrer curs 2017-2018 a l’Institut La Guineueta. Aquest centre es troba al districte de Nou Barris i ha treballat amb alumnat i professorat de 3r d’ESO en sinergia amb les entitats Farmamundi, coordinadora del projecte; Candela, associació sense ànim de lucre que treballa en la transformació social des d’una perspectiva feminista i comunitària; Drac Màgic, entitat que té com a àrea principal de treball la representació de les dones des d’un estudi dels audiovisuals i, finalment, el Colectivo de Mujeres de Matagalpa (CMM), una associació de Nicaragua que treballa per visibilitzar i integrar els drets de les dones en les polítiques públiques.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El fracàs escolar pateix a Catalunya una “racialització intolerable”. Així ho han descrit Jordi Bayona i Andreu Domingo, del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB en el seu estudi El fracàs escolar dels descendents de la immigració a Catalunya: més que una assignatura pendent. En aquest text, publicat a la revista Perspectives Demogràfiques, els autors analitzen com els alumnes fills de migrats que no obtenen el títol de l’ESO gairebé dupliquen als autòctons. 17.3% sobre 10.3%. La xifra encara és més alarmant quan es parla dels infants que han arribat a Catalunya amb set anys o més: aquests arriben al 29.2%.

Per als investigadors, “malgrat els indubtables esforços del sistema educatiu en els darrers anys, en context d’austeritat, els nivells de fracàs escolar i la distància que separa els autòctons dels migrants és insostenible”. I és que no es pot deixar de tenir en compte que, segons les dades analitzades, corresponents al curs 2015-16, el 30.4% de l’alumnat català tenia relació amb la immigració, és a dir, 12.976 alumnes dels més de 40.000 matriculats a quart d’ESO (segons dades del Departament d’Ensenyament, creuades per l’Idescat).

Així, Bayona i Domingo han dividit els alumnes estudiats en diverses categories, segons “Generació 1”, arribats a Catalunya amb set anys o més; “Generació 1.75”, arribats a Catalunya amb menys de set anys; “Segona Generació”, nascuts a Catalunya però amb ambdós progenitors nascuts a l’estranger; “Generació 2.5”, els nascuts a Espanya però amb un dels dos progenitors nascut a l’estranger i “Autòctons”, alumnes i progenitors nascuts a Espanya. El curs 2015, tres de cada deu joves catalans estaven inclosos en la categoria 2 o 2.5, registrant més de 137.377 alumnes de 26 orígens diferents.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Fa just 1 any que el conseller Turull defensava al Saló de Sant Jordi la feina feta, la implicació i les complicitats generades que havien dut a aprovar i rubricar el Pacte per a la Reforma Horària. Un acte presidit pel president Puigdemont i que va comptar amb la signatura de 110 institucions, organitzacions, entitats i agents econòmics i socials. Els principals interlocutors del nostre país van dipositar la seva confiança en aquella culminació d’un llarg procés de sensibilització, participació i concertació i que es concreta en la carta de compromisos per al compliment de l’Objectiu 2025.

Un procés que té els seus inicis formals a principis del 2014 amb la constitució de l’associació Iniciativa per a la Reforma Horària, impulsada per una quinzena d’experts, d’entre els quals vull destacar Fabián Mohedano.

Quatre anys viscuts de fer pedagogia, sensibilitzant, iniciant les primeres proves pilot, implicant progressivament els municipis, aprovant mocions de suport a la reforma horària, i alguns municipis aprovant els primers pactes del temps en l’àmbit local. El paper dels municipis serà determinant i prova d’això és la creació de la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Reforma Horària, amb 150 adherits, una xarxa que és voluntat del govern potenciar encara més.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Per al curs 2018-2019, el Departament d’Ensenyament regula la contractació de professors de religió en règim de contracte laboral temporal per ocupar els llocs de treball vacants l’1 de setembre de 2018 i fer les substitucions dels llocs reservats als titulars.

Més informació.

Comments Sense comentaris »

“En aquest nou segle, vivim una crisi de les religions tradicionals, però en canvi hi ha una gran recerca espiritual”, explica Josep Otón. El professor acaba de publicar un llibre per endinsar-nos en la interioritat i l’espiritualitat, perquè aquestes dues paraules i el que signifiquen no han passat de moda, sinó que tenen més força que mai.

Diu que la interioritat és la porta de l’espiritualitat.
La interioritat seria aquest món interior de les emocions, dels records, de les fantasies, dels pensaments…, que pot quedar tancat en la meva individualitat, però que treballant-lo el puc obrir a l’alteritat. M’obro als altres o a l’altre, al misteri, a Déu, a l’espiritualitat. El llibre intenta jugar amb aquestes dues dimensions: treballant l’interior podem obrir-nos a l’exterior, però no des de la superfície, sinó endinsant-nos-hi. Coneixent-nos a nosaltres mateixos podem conèixer l’altre, i coneixent-nos a nosaltres mateixos podem entrar en aquesta dimensió religiosa, de transcendència, la dimensió espiritual.
Dedica el llibre als docents?
D’una banda, sí. Fa uns anys vam començar, amb Elena Andrés i Jordi Osúa, un projecte que es deia Tallers d’Interioritat, en escoles on no es dona formació religiosa. Vam pensar que els no creients també tenen dret a fer coses que els creients fan des de l’àmbit de la religió, les convivències, per exemple, i els exercicis espirituals. Aquests tallers ara es diuen Educació en la Interioritat i s’estan desenvolupant molt en escoles i se n’està fent recerca. He volgut tornar-ho a plantejar des de l’experiència de tots aquests anys com a docent. Faig reflexions per a tothom i amb aplicacions pràctiques de la vida quotidiana, que jo experimento com a docent. Veig que en aquesta societat en què ha minvat l’interès per les religions oficials, convencionals, continua l’interès per l’espiritualitat, la transcendència, l’absolut.
Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, va apostar ahir per substituir l’assignatura de religió per una de més general sobre la cultura de les religions “que abraci un coneixement de totes les creences i alhora abordi com aquestes han influït en l’art, la literatura o el cinema”. La proposta de Bargalló arriba després que l’executiu del PSOE va anunciar que la matèria de religió deixarà de ser computable acadèmicament.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Jordi Monés situa el 1768 l’any en què comença a Catalunya “el problema de la llengua en l’educació”. “Va ser aleshores –diu– quan es va obligar a fer l’escola en castellà”, en un moment en què només els rics estudiaven i en què, per la colonització d’Amèrica, les classes mitjanes tenien molts interessos amb el castellà. Durant la Renaixença es planteja el tema de la llengua, tot i que no és fins a la guerra del Francès, al segle XIX, que la imposició del castellà comença a trontollar. “A finals del segle XIX i principis del segle XX, comença la resistència”, diu aquest estudiós, que opina que els estira-i-arronses amb l’Estat per la llengua comencen l’any 1714, i “només hi ha una manera que acabin per sempre”.

Al segle XIX comença la resistència a l’educació en castellà.
A l’Estat l’única cosa que es tolerava en català en aquella època era el catecisme, però el 1902 el comte de Romanones, que s’oposa a la cooficialitat del català, intenta, també, que el catolicisme s’ensenyi a Catalunya en castellà. La gent, aleshores, es va revoltar i la idea no va prosperar. A Barcelona hi va haver grans protestes.
El 1907 es publica la llei d’administració local, que fa canvis.
Hi ha un canvi polític a Espanya, i les institucions –ajuntaments i diputacions– comencen a agafar responsabilitats en matèria educativa. A Barcelona, el 1908 s’intenta canviar el model d’escola, que hi hagi coeducació i que l’ensenyança sigui laica. L’Església de Barcelona no hi va dir que no; de fet, el bisbe de Barcelona ho va aprovar, però a Madrid es van alertar i el van esbroncar, amb la qual cosa va haver de recular i oposar-s’hi. Però sí que alguns ajuntaments van començar a plantejar-se noves formes d’escola i, sobretot, a partir d’aquell moment i en l’àmbit privat, van néixer algunes escoles que ja ensenyaven en català i en castellà. El 1891 va aparèixer l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC), que va donar suport a les escoles que o eren catalanes o, com a mínim, feien català i castellà.
Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Va començar a fer ioga de petita. Com és?
La meva mare era professora i abans d’anar a escola a mi i a les meves germanes ens feia una sessió. M’encantava. Suposo que aquest contacte tan quotidià i constant va despertar aquest interès cap al ioga.
Què és el que l’atrau?
És la consciència cap a un mateix, observar-se i sentir el cos de manera global. Aprenem a ser, a estar amb un mateix, i a descansar per sortir-ne renovats. La meva mare, Maria Rosa Plans, es va formar amb el mestre André van Lysebeth i jo vaig seguir el seu camí i vaig formar-me per aplicar les tècniques de ioga al camp de l’educació.
Què aporta el ioga a l’aula?
Optimitza les capacitats d’aprenentatge. Té una relació evident amb l’educació perquè desenvolupa la calma, la concentració, la memòria, l’observació, el respecte, l’autoestima, la singularitat… Neurològicament estimules zones del cervell relacionades amb l’aprenentatge. Incloure el ioga a la pedagogia escolar fa descobrir aquestes capacitats. A l’escola cada vegada trobem nens més dispersos, apàtics i saturats d’estímuls sensorials i el ioga els pot ajudar. Els nens acumulen tensions i han de poder parar.
Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya acaba de decidir que a partir del curs vinent les notes d’ESO, com ja passava amb les de primària des de fa dos anys, no siguin quantitatives sinó qualitatives. Què vol dir això? Doncs que ja no seran qualificacions numèriques de l’1 al 10, sinó que per adaptar-se a una cosa que es diu “currículum de competències” les notes passaran a ser: “no assoliment”, “assoliment satisfactori”, “assoliment notable” i “assoliment excel·lent”.

•Utilitzar la paraula currículum per referir-se a nens d’ESO és una perversió absoluta i la comprovació fefaent que se’ls està entrenant més que mai per a la competitivitat. Suposo que just al contrari del que en principi haurien de ser aquests nous mètodes educatius que parlen tant de competències i volen parlar menys de notes.

•Utilitzar una paraula tan lletjota, malsonant, poc pràctica i poc utilitzada com assoliment ja és prou eloqüent. No és només una frivolitat sinó que a més a més resulta ridícul.

•No entenc gaire bé la diferència entre “assoliment notable” i “notable” ni la diferència entre “assoliment excel·lent” i “excel·lent”. ¿Tants beneficis aporta el canvi de nomenclatura?

•¿“Assoliment satisfactori” s’aplica tant al vell “aprovat” com al vell “bé”?

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Vivim en una societat cada vegada més narcisista. El culte a l’ego, a la imatge (‘influencers’ i ‘generació selfie’), al materialisme i a la competitivitat per ser el millor i tenir de tot són els pilars d’un sistema basat en el consumisme. Tant les xarxes socials com els anuncis de la televisió ens bombardegen amb missatges que basen la felicitat en l’èxit i, sobretot, en el fet de creure’ns millors que la resta.

Tot i que en els primers anys de vida una criatura mostra trets narcisistes de manera natural, que li serveixen per evolucionar i sobreviure -reclamar l’atenció constant, atreure les mirades, ser el centre dels pares…-, si no es fa una criança basada en una gestió emocional saludable, amb límits clars ben marcats i sense que els pares perdin l’autoritat, l’infant pot acabar desenvolupant la síndrome del petit tirà. Ho adverteix el doctor en biologia i psicòleg Julio Rodríguez, que acaba de publicar ‘Prevenir el narcisismo’ (Plataforma Editorial), un llibre guia, molt documentat i pràctic, que ensenya als pares i docents a educar els nens “perquè siguin feliços i no per ser els millors”, tal com explica el mateix psicòleg gallec. “Volem infants que puguin ser feliços sent ells mateixos, que identifiquin els seus sentiments, errors i encerts i s’hagin criat des de l’amor incondicional dels pares, però no des de la submissió. Els adults no podem ser els seus servents”, alerta Rodríguez.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Aquesta afirmació en principi pot semblar incoherent, perquè la paraula ‘específic’ implica, d’entrada, que aquest és un trastorn que afecta només l’àrea del llenguatge. En primer lloc cal tenir en compte que el TEL forma part dels trastorns del neurodesenvolupament. Es tracta d’un conjunt d’afeccions mentals que produeixen alteracions en el desenvolupament de l’individu, amb unes deficiències que afecten el funcionament personal, social, acadèmic i ocupacional i estan recollides al Manual DSM-V, que descriu els diferents diagnòstics i les seves particularitats.

Al seu torn, el TEL es defineix com un trastorn del neurodesenvolupament que queda englobat en la categoria dels trastorns de la comunicació, i que presenta les següents característiques:

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Què passa quan en una aula hi ha un nen dislèxic? I amb TDA-H? O amb discalcúlia? Com reaccionen professors i pares? I els altres companys? Arran de fer-se aquestes preguntes va néixer el llibre de contes  ‘Compta amb mi’, de Códice Ediciones, que té com a objectiu contribuir a l’educació inclusiva.

La idea va néixer de l’assignatura didàctica de les dificultats d’aprenentatge i trastorns del desenvolupament, de la Universitat Abat Oliba, en la qual es va proposar que cada estudiant del curs escrivís un conte. Cada una de les històries havia d’estar pensada per explicar a infants de 3 a 6 anys en què consisteix un trastorn o una dificultat d’aprenentatge. El resultat? Un llibre.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Amb l’aparició dels antibiòtics el progrés en la farmacologia ha estat impressionant i ha afavorit la disminució de la mortalitat i una clara millora en el tractament de malalties. Nombrosos estudis i investigacions realitzades per professionals i per la indústria farmacèutica han descobert nous productes per al tractament de moltes malalties greus o menys greus, que han aconseguit millorar la salut i afavorir el benestar quotidià. A mesura que aquests recursos farmacèutics s’han posat a disposició de les persones i han entrat en el món de la publicitat, n’ha augmentat el consum, i tot i que alguns necessiten prescripció mèdica, molts es compren d’una manera fàcil i no sempre amb la necessària anàlisi i reflexió. Certament, els professionals de les farmàcies poden oferir consells, però no sempre es demanen i només se segueixen els eslògans publicitaris que prometen meravelles. És evident que, amb tot això, s’ha generalitzat el consum de pastilles no només entre la població adulta sinó també entre els infants i, amb la millor de les intencions, s’administren productes de tot tipus amb la creença que estaran millor: per dormir d’una tirada, per afavorir la relaxació, per evitar el cansament, per estar de bon humor i un llarg etcètera.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Em diuen uns pares que estan preocupats perquè la seva filla de set anys no vol fer segons quines coses. Pensen que no s’atreveix a fer-les perquè té por de fer-les malament, i que d’aquesta manera s’està limitant, no està desenvolupant tot el seu potencial. Sento sovint aquest tipus de discurs, “desenvolupar tot el potencial” dels nens. Em fa una mica de por.

Per començar, ¿qui determina quin és el potencial de cadascú? Jo soc metge (no gaire bo) i escriptor (bastant normalet). No he guanyat el premi Nobel de medicina, ni el de literatura, ni soc catedràtic de pediatria ni de filologia. A més, no soc pilot d’avió, ni futbolista, ni toco cap instrument musical, ni soc cuiner televisiu, ni cantant, ni enginyer de camins, ni capo de la màfia, ni veterinari. ¿Jo tenia tots aquests potencials i no els he desenvolupat? Sospito que molts potencials senzillament no els he tingut mai; que jo, mai de la vida hauria arribat a ser cantant, pintor, futbolista, ballarí o premi Nobel. D’altres, potser sí; potser hauria arribat a ser enginyer, biòleg, taxista o professor. Però no vaig voler. I no em faria cap gràcia que vingués ara algú a ajudar-me a fer coses que no m’agraden, que penso que faré malament, que no m’interessen o que simplement no em dona la gana.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »