Arxiu de la categoria “General”

A l’escola Jacint Verdaguer de Castelldefels tenen integrada la tecnologia en el seu dia a dia. L’iPad és un element d’ús habitual a les aules des que, el 2009, el centre va apostar per retirar els llibres i treballar per projectes. La tauleta s’integra a l’aprenentatge com un element més, després d’haver arribat a la conclusió que la tecnologia per si sola no és res si no es treballa amb una metodologia que faci els alumnes competents en el seu entorn. El director del centre, Francesc Morilla, es reafirma després del confinament en la idea que els dispositius no són la solució si l’escola no fa una transformació a l’hora d’abordar l’ús de la tecnologia. “El concepte no ha de ser traslladar la classe magistral a una videoconferència”, defensa.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Les escoles d’educació especial hauran de mantenir l’activitat davant de nous possibles confinaments després que l’administració les hagi considerat serveis essencials. La representant de les escoles especials a Dincat, Mariona Torredemer, que representa un total de 60 centres a Catalunya, celebra que s’hagi atès la demanda arran dels problemes detectats per donar resposta a les famílies que s’havien de fer càrrec de l’alumnat amb necessitats especials.

Enmig dels neguits i les incerteses que han marcat l’inici de curs reclamen al Departament d’Educació directrius clares per afrontar el curs i no deixar enrere els centres que necessiten més professorat i recursos. “Les ganes de donar servei hi són, però volem tenir la seguretat que ningú ha d’assumir riscos”; explica Torredemer, que diu que encara estudien la proposta d’Educació per fer quarantenes vigilades a dins dels centres en cas que es detecti un positiu en la prova de PCR. “Ens calen protocols clars, criteris justos i recursos dignes”, insisteix la representant de Dincat, que reclama més professionals per atendre els grups estables de com a màxim 8 alumnes.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Es compleixen dues setmanes des que va començar el curs escolar, i la tendència d’aquests dies ha estat d’un creixement constant de positius en coronavirus a les escoles. És aviat per dir si els contagis es produeixen dins dels centres educatius, i la tesi de la Generalitat és que els positius que tenim fins ara provenen de l’exterior. Aviat ho sabrem. El que és evident és que l’escola ha fet els deures i es mereix la nota més alta, ja que en un temps rècord els més de 5.400 centres s’han organitzat per contenir els contagis –un altre debat és si el protocol de la Generalitat és el més adient–. L’excel·lent se l’han guanyat sobretot els alumnes que, tot i les incomoditats, segueixen les mesures decretades. Que ens serveixin d’exemple.

Comments Sense comentaris »

Seríem capaços de fer una llista de quants pronòstics dels que han fet prestigioses personalitats i institucions no s’han complert o han fallat des que tenim ús de raó? Seria del tot impossible, però només caldria una estona per tal que cada un de nosaltres fes memòria dels que el van impactar i que no s’han complert. Potser alguns fins i tot ens van fer prendre alguna decisió important. Tant se val. I és que si la memòria és important per a l’aprenentatge, l’oblit és imprescindible per no acabar vivint en un estat d’indignació permanent. D’això es beneficien els qui encara s’atreveixen a pontificar. que les coses seran d’una manera i no de cap altre. Entre aquests hi ha una expressió que ha fet fortuna: això (sigui el que sigui, sempre que aparenti novetat i rellevància) ha vingut per quedar-se! Si alguna cosa caracteritza el temps que estem vivint és la velocitat a la qual es produeixen els canvis. En aquest context resulta una imprudència afirmar de forma categòrica què allò que avui sembla nou no resultarà vell demà. És comprensible que aquesta hiperacceleració provoqui desconcert i fins i tot vertigen, i no es pot descartar que els qui s’entesten a anunciar-nos les novetats que a partir d’ara condicionaran la nostra manera de ser, de fer i de pensar, ho facin per les dificultats per adaptar-se a la mateixa idea de canvi.

La segona cosa més important per garantir la supervivència de qualsevol espècie és la capacitat d’adaptació. I a diferència de la primera, aquesta no es fa sovint de bon grat. La crisi sanitària derivada de l’epidèmia de la Covid-19 ha obligat a prendre mesures restrictives de la mobilitat i de control de la concentració de persones que han impactat molt directament en el nostre model laboral. I ha calgut adaptar-s’hi. L’aplicació de les noves tecnologies de la comunicació ja porta molt temps modificant els nostres hàbits. Avui són una gran majoria els treballadors que estan permanentment connectats i que han adaptat els seus processos a aquestes possibilitats. El teletreball, la formació a distància i, sobretot, tot l’increment de l’ús de l’espai virtual per les relacions interpersonals no és ni tan sols una tendència nova, però el confinament l’ha convertit de forma temporal en l’única manera de mantenir aquestes activitats.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El fenomen social de què parlaré és el de la generació i transmissió d’idees, de tot tipus, i el seu impacte sobre els territoris. De bell antuvi ho faré sota dues hipòtesis simplificadores, que després modificaré en la direcció del realisme: que la població del món està fixada -diguem que, com en el passat llunyà, només es mou a peu- i que, potser com serà en el futur, la xarxa ha fet possible una àgora global perfecta. És a dir, una situació en què la combinació de converses, debats, simposis i altra mena de contactes socials que els ciutadans d’una polis grega podien desplegar a la plaça pública, la podrien tenir ara, amb efectes cognitivament idèntics, els ciutadans del món a la xarxa.

En aquestes circumstàncies encara hi hauria generació i transmissió local d’idees, per exemple en l’educació dels infants o en les pràctiques del treball, però el seu paper seria limitat i informal. Tota l’educació formalitzada evolucionaria cap a la xarxa, on prosperarien plataformes de coneixement amb un arrelament territorial dèbil. Les persones emissores d’idees no es mourien del seu lloc de residència i les receptores tampoc. Evidentment, hi hauria temàtiques locals, definides com aquelles que interessen a residents d’un lloc determinat, però així i tot no hi hauria raó perquè els emissors i recipients es congreguessin.

Tindríem moltes sorpreses si poguéssim copsar com serà la xarxa dels nets dels nostres nets. Però així i tot -potser és manca d’imaginació- penso que no arribarem a l’àgora global perfecta. Les claus comunicatives del llenguatge corporal, els encontres accidentals, la consciència de mútua observabilitat en reunions, etc. seran molt difícils de reproduir a la xarxa. I increpar fins a arribar al mastegot no serà possible (ni tampoc recomanable, esclar). En tot cas, no hi som, a l’àgora perfecta, ni hi serem en les properes dècades.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Llegeixo al document Gestió de casos covid-19 als centres educatius, publicat pel departament d’Educació de la Generalitat, versió del 9 de setembre: “Les famílies o els mateixos alumnes, en cas que siguin majors d’edat, han d’haver signat una declaració responsable per la qual es comprometen a seguir les normes establertes davant el covid-19, mantenir el centre educatiu informat de qualsevol novetat al respecte i permetre l’intercanvi de dades personals entre els departaments d’Educació i Salut amb la finalitat de fer la traçabilitat de possibles contagis en relació amb la gestió de casos”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La situació excepcional que estem vivint amb la pandèmia i el confinament ha comportat vivències noves també excepcionals. Ha fet emergir aprenentatges, emocions i valors que teníem desdibuixats i ens n’ha fet experimentar d’altres que existien només en un pla teòric i no teníem integrats ni traduïts en accions concretes. Ara bé, tot això que ha emergit, només serà un guany o romandrà a les nostres vides, i a les dels fills i filles o alumnes, si ho reprenem. El sol fet de viure una cosa no sempre comporta un aprenentatge ni crea automàticament un bon pòsit d’experiència. Viure-ho sovint és necessari per aprendre-ho, però no sempre és suficient. Perquè hi hagi aprenentatge s’ha de reprendre, practicar, reforçar i consolidar.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Entre les lectores i lectors que em suporten hi ha les professionals d’una escola pública, activa, innovadora, que aquests dies ha fet totes les adaptacions possibles i necessàries i han començat el curs amb entusiasme. Però, després de compartir idees, m’envien un SOS: “Escriu alguna cosa per a les famílies que no aconseguim que ens entenguin”. El problema rau, diuen, en que s’han refet els grups, tots els mestres han passat a ser tutors i no especialistes, s’ha posat l’èmfasi en noves metodologies… I ha arribat el problema familiar: les companyies no desitjades i la pèrdua de “nivell”. Així que he decidit escriure la carta que elles i molts altres mestres han enviat o enviaran a les seves famílies escolars:

“Benvolgudes mares i benvolguts pares,

Han passat dues setmanes des que ens vau tornar a confiar una part de l’educació dels vostres fills. Tots hi hem posat flexibilitat i creativitat i el món no s’ha ensorrat. Però bona part del que tots fèiem ha canviat. I ara us demanem compartir canvis, descobrir què està passant en les vides infantils que acompanyem junts. Aquests haurien de ser dies per escoltar més (observar amb curiositat com van vivint entre casa i l’escola) i per transmetre menys (menys pors, menys angoixes adultes). Al tornar a casa, no pregunteu què ha passat, descobriu què han viscut. Ara heu d’observar els nous indicadors de felicitat. No cerquen exactament l’amiguet de fa sis mesos sinó la companyia de qui viu com ells sent infant. Ja no volen més solituds i comencen a no trobar-vos a faltar.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Coincidint amb l’inici del nou curs ha nascut Profes Papel Tijera (PPT), una nova plataforma en línia de recursos educatius on es poden trobar idees i materials per a l’aula creats per professionals acreditades del sector. En paraules de les seves creadores, tres joves emprenedores que ja van llançar fa cinc anys l’exitosa web 2profesenapuros, aquest nou projecte és “l’Arca de Noè dels recursos pedagògics”.

Com funciona?

La plataforma s’erigeix com a punt de trobada entre docents que creen recursos i docents que busquen recursos. “Volem crear un espai cuidat i únic per a nosaltres, els professors i professores, en el qual puguem compartir recursos juntament amb altres docents i anar creant a poc a poc una gran comunitat”, asseguren les seves creadores. Tot i que el llançament de la web es va produir fa poques setmanes, Profes Papel Tijera ja compta amb centenars de recursos catalogats per àrees, etapes educatives, idioma o tipus de recurs, entre d’altres. Segons expliquen les impulsores de la plataforma, es tracta de poder incorporar al projecte noves idees que facilitin el dia a dia del docent com una xerrada, un taller o unes jornades per poder ajuntar-se i compartir inquietuds.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Des de fa sis mesos la paraula incertesa és a tots els informatius i debats. Ja l’hem après i, d’alguna manera, l’hem afrontat durant aquest temps, no només seguint eslògans o els consells que es donen sinó, en molts casos, amb creativitat i iniciativa, perquè, a més, cada circumstància és diferent de la dels altres. Per tant, partim de la premissa que tothom ja ho té present. Sabem bé que la vida és això: respondre i actuar davant la incertesa. I si és així, per què tanta insistència a parlar d’incertesa en relació a l’escola? Sembla que es vulgui fer créixer un estat d’alerta, com si s’acostés una tempesta o un tsunami, de manera que calgués prendre moltes “precaucions” pel que pugui passar. Com si tots plegats fóssim una colla d’ingenus i ignorants incapaços de fer front a situacions que, de fet, ja són d’alguna manera previsibles.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La pandèmia sanitària no ha fet disminuir la il·lusió per gestar criatures. Així ho indiquen les estadístiques dels hospitals de la Vall d’Hebron i de Sant Pau de Barcelona. Els dos centres hospitalaris sostenen que a mesura que les gestacions dels mesos del confinament (març, abril i maig) han anat arribant al primer trimestre, compten amb una xifra semblant d’embarassades respecte als últims dos o tres anys.

“He comparat el nombre d’embarassos dels tres mesos del confinament respecte als de l’any passat i, objectivament, puc dir que no n’hi ha hagut un augment però tampoc una disminució, perquè aproximadament és igual”, afirma Anna Suy, cap de la Secció d’Obstetrícia de l’Hospital de la Vall d’Hebron. En termes semblants s’expressa la directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Sant Pau de Barcelona, Elisa Llurba, que afegeix que el nombre d’embarassos es manté en una xifra semblant a la dels últims dos o tres anys. “Cal dir que no s’ha fet encara una anàlisi de les dades, i, en tot cas, es farà entre finals d’any i principis del següent, que és quan naixeran les criatures del confinament”, assenyala Llurba el dia que a la consulta fa els controls habituals a les embarassades (a la fotografia).

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

En la situació actual en què ens trobam, ja es continuen infectant persones de totes les edats del virus covid-19. Els símptomes més freqüents d’aquest virus són febre, tossina, mal de cap, dispnea, hipoòsmia (reducció de la capacitat de percebre olors) o disgèusia (trastorns del gust). Aquests símptomes poden variar segons les persones i el seu estat immunològic. El 80% dels positius per covid-19 són asimptomàtics, és a dir, que no presenten cap símptoma o els presenten molt lleus. L’altre 20% de la població positiva presenta un quadre clínic greu que requereix ingrés a l’hospital durant un llarg període.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La Leyre té 26 anys i té un trastorn de l’espectre autista (TEA) que li van detectar de ben petita. Explica que va patir bullying a primària per part dels seus companys i també de professors i pares. “No volien que m’acostés als seus fills o que hi tingués alguna cosa a veure. M’adonava d’aquest rebuig però no en sabia el motiu. Els psiquiatres em van ajudar a parlar i a solucionar els meus problemes de comunicació, però a secundària em va passar el mateix. Volia anar al psicòleg perquè estava molt deprimida però els professors em deien que eren excuses per no fer els deures. A batxillerat em van advertir que si perdia hores de classe anant als psicòlegs no podria seguir el curs. Obtenia bones notes però em deien que no podria fer mai una carrera perquè no en seria capaç”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Diversos estudis han demostrat que l’ús de videojocs provoca canvis estructurals i funcionals al cervell, com ara l’augment de la mida d’algunes regions o l’activació de regions responsables de l’atenció i de les habilitats visoespacials. Una nova recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va un pas més enllà i revela que alguns canvis cognitius es podrien produir fins i tot anys després d’haver deixat de jugar a videojocs.

Aquesta és una de les conclusions d’un estudi que publica la revista Frontiers in Human Neuroscience i en el qual van participar 27 persones d’entre 18 i 40 anys amb experiència en aquesta mena d’entreteniment audiovisual i sense.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Com milers de criatures, el FLIC Festival ha tornat, aquest setembre, a l’escola. Els últims mesos, l’equip del FLIC ha treballat de valent per garantir que mestres i alumnat puguin gaudir amb seguretat del bo i millor del festival de literatura i arts infantil i juvenil, que enguany arriba a la seva 11a edició. Conscients que el futur proper és molt incert, per al curs 2020/21 han dissenyat unes propostes totterreny, fàcilment adaptables als diferents escenaris previsibles, amb el convenciment que ara més que mai cal comprometre’s amb la salut i amb el dret d’infants i joves a accedir a la cultura. 

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Support-Girona ha detectat un augment “preocupant” de joves d’entre 18 i 25 anys amb discapacitat psicosocial, consum de tòxics i comportaments agressius. El director de l’entitat, Josep Maria Solé, adverteix en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, que són situacions amb un abordatge “molt complex”: “En moltíssims casos ens trobem amb famílies absolutament superades per la violència dels fills, i això no és un problema nostre, és un problema de la societat.” Solé lamenta que sovint se senten “molt sols” intentant trobar respostes a aquestes necessitats.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Els dinars del proper Nadal hauran de ser reduïts, de sis persones com a màxim, i les cavalcades dels Reis al carrer s’hauran de substituir per uns formats que no impliquin aglomeracions de gent. Així ho va admetre la consellera de Salut, Alba Vergés, en una entrevista a RAC1, en què va explicar que és “molt probable” que la limitació de reunions socials a un màxim de sis persones que va entrar en vigor a Catalunya dissabte continuï vigent per Nadal. Els àpats a les cases són “situacions de risc”, segons Vergés, i per aquest motiu recomana espaiar i no barrejar les famílies. “Haurem de fer un exercici per veure què fem per Nadal com ens separem i com espaiem dinars i sopars.”

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La Covid-19 canvia les nostres vides, les nostres relacions, l’entorn i, sobretot, el paisatge urbà de les ciutats, amb Barcelona al capdavant. Les multituds de turistes han desaparegut i els infants juguen a les places del barri Gòtic, la catedral o el Raval. Feia dècades que no es veia mainada xutant pilotes i empaitant-se en alguns espais. On s’esbargien abans? On jugaven, pobres?, potser ens hauríem de preguntar. Com que els turistes eren més rendibles que els nens, l’urbanisme, el negoci i les activitats se centraven en els primers, fins i tot arraconaven els barcelonins adults.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Dilluns, 14 de setembre. Ja no era un dilluns qualsevol dels últims sis mesos. Era el dia en què tornava a veure els meus alumnes i estava feta un sac de nervis. La il·lusió es barrejava amb els dubtes. Els que encara tinc jo i els que han de tenir els xavals i les seves famílies al començar un curs marcat per aquest maleït virus que ha desnaturalitzat l’educació. Tinc molt present aquella setmana de març, quan van començar a tancar a Madrid i ens queia el món al damunt. Una alumna xinesa ja va deixar de venir dies abans, i de fet encara no ha tornat perquè els pares encara no ho veuen clar. Als passadissos de l’Institut Bellvitge  es notava la preocupació; el no saber ens consumia. Fins que va succeir i ens en vam anar a casa sabent encara menys. Es van acabar les classes i començava un llarg període d’incertesa que ens ha portat fins aquí. Hem après moltes coses, però si alguna cosa tinc clara en l’ensenyament, és que res és millor que una aula per transmetre i compartir coneixement. Ens havíem de veure les cares, tot i que és cert que amb la mascareta tot és més fred…

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Amb un esforç admirable els docents han aconseguit que les escoles siguin un espai d’aprenentatge acollidor, malgrat les mascaretes i les distàncies. Els canvis organitzatius consumeixen moltes energies. És comprensible que se sentin aclaparats quan veuen que a la vella burocràcia s’hi afegeixen els protocols de salut i han de preparar-se l’anomenada ‘educació híbrida’.

El confinament temporal i preventiu de grups serà  una senyal de bona gestió sanitària i potser evitarà repetir el tancament generalitzat d’escoles. Estem preparats? El bateig digital durant el confinament va ser una experiència frustrant per molts docents, alumnes i famílies. La nostra administració havia deixat d’invertir en programes de formació digital docent la darrera dècada, espero que aprenguem la lliçó. Tenim referents de primera perquè molts mestres s’havien autoformat, però no ens podem conformar amb la desigualtat entre escoles i alumnes del curs passat.

Ara ens tocarà demanar als docents que improvisin per garantir el dret a l’educació. Hem de reconèixer que serà estressant perquè els exigirà hores de feina, planificacions canviants i repensar la seva expertesa. Espero que aquesta vegada l’administració com a mínim asseguri connexió a totes les llars, personal, suport tècnic i formació flexible a cada centre.

Com aconseguirem que funcioni? La recerca ens diu que l’educació híbrida pot arribar a ser tant o més efectiva que la presencial només si apostem pel redisseny de les activitats amb aprenentatges col·laboratius i actius. Demana que el mestre ofereixi una tutorització contínua i personalitzada de l’alumne.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »