Arxiu de la categoria “General”

El Departament d’Educació del govern de la Generalitat no pensa cedir i té la intenció de mantenir la decisió de no renovar el concert a les onze escoles que segreguen per sexe, tal com va decidir en una resolució el 15 de maig i que va ser publicada al Diari Oficial de la Generalitat el 13 de juliol. Així ho va comunicar ahir després d’expressar que pensa recórrer contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’acceptar les mesures cautelars demanades pels centres afectats i no només suspèn la denegació dels concerts, sinó que acorda la seva renovació per sis cursos més, com el departament farà amb la resta de centres escolars. L’única condició que posava el tribunal és que presentessin una garantia d’1,8 milions mentre no es resolgués el recurs contenciós administratiu.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Tota la informació, aquí.

Comments Sense comentaris »

Dijous passat tingué lloc al Congrés la votació plenària sobre el Projecte de Llei Orgànica per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOMLOE). El seu caràcter de llei orgànica obligava a votar el text en la seva integritat. El resultat, ja conegut, va ser l’aprovació del projecte per 177 vots a favor (els del PSOE, Unidas Podemos, Esquerra Republicana de Catalunya, Compromís, Más País, EAJ-PNV, Nueva Canarias); 148 en contra (Partit Popular, Vox, Ciudadanos, UPN, Foro Asturias, PRC Cantabria, Coalición Canaria) i 17 abstencions (JxCat/PDCat, BNG, Bildu, CUP, Teruel Existe).

Prèviament a aquesta votació, encara es van votar algunes esmenes. Entre les quals, una transaccional presentada pel Grup Parlamentari Basc i per Junts per Catalunya que suavitzava el negatiu article 109, sobre la programació de llocs escolars. Però aquesta esmena, que mantenia l’equilibri del sistema dual de presència d’escola de titularitat pública i de privada concertada tal com fins al moment s’ha entès, va ser rebutjada i, per tant, no va prosperar per 178 vots contraris PSOE, Unidas Podemos, Esquerra Republicana de Catalunya, Compromís, Más País, Nueva Canarias) i 170 favorables a l’aprovació (Partit Popular, Ciudadanos, Vox, EAJ-PNV, JxCat/PDCat, UPN, Foro Asturias, PRC Cantabria, Coalición Canaria). Hi va haver molta activitat per tal d’obtenir la màxima adhesió al text d’aquesta esmena, i es pot veure com grups parlamentaris favorables al projecte de llei van expressar en aquesta ocasió amb el seu vot el manteniment de l’actual status quo del sistema educatiu. Però no hi va haver prou per modificar un text tan advers per al sector concertat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Amb un format digital, uns 2.000 joves i famílies s’han reunit divendres i dissabte per celebrar el Festival de música cristiana Canòlich Music. Amb format digital i des de Sant Julià de Lòria, al Principat d’Andorra, han seguit el festival a través dels mitjans digitals, les xarxes socials i a l’activitat central, que s’ha fet presencial: la missa a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria.

“Estem contents d’haver donat una veu d’esperança als joves en una circumstància tant difícil per a ells. Hem après junts a ser més valents perquè amb la música és més fàcil superar les dificultats, ja que la música és un element molt important per a viure la fe, i estem sentint que Déu ens acompanya en aquests moments”. Així ha valorat aquesta edició el capellà Pepe Chisvert, delegat d’Ensenyament de la diòcesi d’Urgell, membre de l’equip organitzador del Canòlich Music.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El 15 de maig, tractant de fer el mínim soroll possible, el Departament d’Educació va publicar una resolució al DOGC per la qual denegava els concerts de primària a 11 centres privats que apliquen l’anomenat model d’escola diferenciada, és a dir, que admeten només nois o només noies. Es tracta dels col·legis Canigó, Bell-lloc del Pla, Les Alzines, Pineda, Xaloc, Institució Lleida, Camp joliu, Institució Tarragona, La Vall, La Farga i Viaró (la major part de l’Opus, encara que no tots). El Diari de l’Educació ja va informar en aquell moment que aquesta decisió tenia poques possibilitats de superar l’examen dels tribunals, ja que, segurament per un problema de tempos, arribava abans de l’aprovació del decret de concerts, el qual establirà, quan s’aprovi, que un dels requisits per a l’obtenció del concert és que l’escolarització sigui mixta.

Segons informa la federació de famílies Fapel, la setmana passada la sala 5 del contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va resoldre el que més o menys ja s’esperava. El TSJC ha decidit suspendre cautelarment aquesta resolució del Departament d’Educació i ordenar que s’atorgui a aquests centres els concerts en les mateixes condicions que a la resta d’escoles que els van veure renovats en aquell moment.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Així es desprèn del programa de recerca Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, que ha permès preguntar per primera vegada a una mostra àmplia i representativa de nens i nenes de la ciutat (i no pas als adults que en tenen cura) “Com esteu?” i “Què podem fer perquè estigueu millor?”. Amb aquest programa l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un mecanisme d’ampli abast social al que han participat el 15% dels infants d’entre 10 i 12 anys de la ciutat. Així mateix, per Espanya en general, es confirma en el darrer informe de Children’s World, en què el temps lliure i els seus usos també està molt mal valorats.

Els horaris escolars, la quantitat de deures que tenen i el volum d’activitats extraescolars que fan deixen als infants poc temps lliure per a altres coses. Volen més temps per estar amb els seus pares i/o mares i més temps per jugar a l’aire lliure en companyia d’altres infants. La majoria de nens i nenes asseguren que la família i els amics i amigues són aspectes essencials per estar contents amb la vida, també poder gaudir d’un major grau d’autonomia. De fet, aquestes són tres de les onze demandes dels infants per millorar el seu benestar recollides en l’Agenda dels infants del programa Parlen els nens i nenes.

Cal fer compatible la feina amb dedicar temps de qualitat als fills i filles, sense reproduir desigualtats de gènere

Els infants lamenten que els pares i/o mares tinguin poc temps per passar en família perquè treballen moltes hores. “Els meus pares treballen bastant i moltes vegades no tenen temps per mi, però a vegades m’agradaria que quan tinguessin temps lliure, que passéssim més estones junts. El que passa és que entre setmana és encara més difícil”, afirma la Valèria del barri de Sant Andreu, de Barcelona.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Davant les incerteses i els canvis d’aquest curs l’equip docent de l’Escola Especial Mare de Déu de Montserrat es va proposar girar la truita i poder fer èmfasi en els guanys que es podien generar com a comunitat educativa. Fer de la necessitat virtut ens va ampliar la planificació pedagògica, per exemple, de les activitats a l’aire lliure: dibuix, treball corporal, descoberta de l’entorn, assemblees… Els mestres han aprofitat la situació per veure noves oportunitats: podem llegir mapes i orientar- nos en l’entorn proper, podem experimentar i conèixer el nostre cos fent activitats al parc, podem passar més hores cuidant l’hort i fer un jardí d’herbes aromàtiques,…

Però vam considerar que era tant o més important una planificació, a més de pedagògica, emocional. Els primers dies de curs es van articular amb molta cura per tal de poder rebre els alumnes amb calma i tranquil·litat, per poder acollir-los emocionalment com necessiten i per enfortir el vincle. Es plantegen activitats per fer un treball emocional molt gratificant i emotiu, s’acull a les famílies i es potencia el treball conjunt amb elles. Al llarg del confinament es va aconseguir una complicitat família-escola que volem seguir mantenint.

Un dels àmbits que ha sortit més reforçat d’aquesta situació és, evidentment, l’àmbit digital. Així que està sent un dels pilars de treball d’aquest curs: ajudar als alumnes i a les famílies a ser més competents a nivell digital. Durant el mes de maig ja es va començar a treballar per tenir implantat el GSuite a l’escola aquest curs; s’ha fet un compte de correu a cada alumne, i ja al setembre es comença a treballar amb diferents eines i aplicacions que els infants i joves necessitaran en cas de confinament i en un futur. Segons l’edat i les característiques de cada grup, s’introdueixen unes o altres aplicacions: meet, classroom, drive, correu,… L’objectiu és anar preparant als alumnes, i en paral·lel a les famílies que ho necessitin, per tal de poder garantir un seguiment del treball des de casa en cas de confinament. S’han configurat mòbils d’alumnes i tauletes de les famílies per tal d’ajudar al treball dels alumnes des de casa.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Quan era adolescent m’agradaven molt les persones adultes que em dedicaven atenció i s’interessaven pel que pensava, pel que feia, pel que sabia o pel que desitjava. He de reconèixer que em feia sentir molt bé que em preguntessin el meu parer o que simplement volguessin saber coses de mi. El seu interès i curiositat no només em deien que els importava. També em donaven a entendre que la meva veu comptava, que tenia alguna cosa a dir-hi i a aportar al món adult. Això em suposava un gran estímul. D’alguna manera, em feien sentir gran i m’impulsaven a fer-me’n.

Aquest interès i reconeixement adult és essencial per als nois i noies i, en canvi, sovint els escoltem poc -o no prou-. És cert que parlem molt sobre els adolescents però, en canvi, parlem molt poc amb ells. I quan ho fem, ens mou més l’afany d’ensenyar-los coses que no pas deixar que ens n’ensenyin. En algunes qüestions que dominen més que nosaltres, com ara les tecnologies, a vegades sí que els demanem ajut i els fem cas. Però en els grans temes de la vida no gaire. Sovint pensem que els entesos som nosaltres i que ells, què deuen saber-ne! I ens equivoquem de totes totes. Perquè només som aptes de debò per ensenyar si abans estem sempre disposats a aprendre. Només serem bons mestres si sabem ser bons alumnes, a vegades també dels nostres fills o alumnes.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El covid-19 s’ha acarnissat amb la gent gran, i la im mensa majoria de morts són persones més grans de 60 anys. Això és un fet. I se n’ha parlat molt i en seguirem parlant, perquè l’efecte de la pandèmia en els més grans, tant en l’aspecte sanitari com en l’emocional, ha sigut demolidor. També hem parlat molt de les escoles, i de com tant els pares com els nens han patit el fet que es tanquessin i els problemes de conciliació i de cura que això ha provocat. I dels adults que s’han quedat sense feina o amb negocis tancats. Del que s’ha parlat menys, és de com tot plegat està afectant els joves. Persones d’entre 15 i 24 anys que no són en principi un grup de risc, ni sanitari ni en general tampoc social, però que estan patint també de manera directa els efectes d’una pandèmia que sens dubte marcarà el seu futur.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Aquesta setmana el govern espanyol ha complert un compromís electoral, cosa que és notícia perquè no sempre passa: ha aprovat una reforma educativa -la vuitena en aquest règim- que posa fi a la llei Wert. Tot just arribar al poder, Rajoy va sorprendre amb un afany de revolució cultural conservadora que va tenir en una nova llei d’educació el seu puntal. Es tractava de donar satisfacció a les pulsions nacionalistes, als prejudicis catòlics i al menyspreu per les polítiques d’igualtat propis de la dreta i dels seus grups de pressió.

Ara el govern Sánchez, recolzat en la majoria de la investidura, ha corregit alguns d’aquells deliris. I la dreta ha posat el crit al cel: llibertat! Tothom sap que l’ensenyament és un dels factors clau perquè les persones es puguin construir una vida digna. I tothom sap que només una escola pública potent pot contribuir a una societat més igualitària. Però la dreta no entén aquestes raons, atrapada pel lobi eclesiàstic i pel negoci de les escoles privades. Per això resulta ridícula la insistència en el fet que cal una llei d’educació de consens. Hi ha coses a les quals l’esquerra no hauria de renunciar mai: a fer de l’escola pública prioritat absoluta, a prohibir la separació per sexes, a no distingir llengües de primera i de segona categoria i fins i tot a protegir els fills dels pares, que massa sovint són un perill.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Ara que el tema de la llengua vehicular a l’escola torna a estar d’actualitat, convindria recordar les polítiques educatives de l’Imperi Austrohongarès, que a cavall dels segles XIX i XX va ser capdavanter en la protecció de les llengües minoritàries i el respecte del dret dels seus ciutadans a decidir sobre l’ús de la llengua pròpia.

L’Imperi, que s’estenia per part de 13 països europeus actuals, reconeixia oficialment catorze llengües: croat, txec, alemany, hongarès, italià, lituà, polonès, romanès, rutè, serbi, eslovac, eslovè, ucraïnès i turc. Àustria i Hongria tenien una moneda i una política exterior comunes, però governs, lleis i passaports diferents. Francesc Josep era al mateix temps emperador d’Àustria i rei d’Hongria.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Ahir, 20 de novembre, feia 31 anys de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de la Infància. I, com tantes altres vegades, havíem de recordar dues evidències: el seu compliment (també entre nosaltres) és molt deficitari, i ha quedat molt desfasada de les realitats que avui viuen infants i adolescents. També, que no ha canviat una evidència permanent: quan es produeix una crisi (ara la pandèmia), la darrera preocupació col·lectiva sempre és la infància.

Ja que vivim un aniversari enmig del caos, no em queda més remei que militar contra l’oblit i per la construcció d’algun futur. Ja que l’epidèmia ha demostrat que infants i adolescents pateixen poc la malaltia però molt les respostes adultes, hauré de recordar que és obligatori pensar en els danys que els provoquem quan confinem la seva vida des de perspectives adultes. Ja que tota la crisi va per barris, la malaltia té una dimensió de classe social i l’empobriment encara afecta més algunes infàncies, hauré de reclamar prioritat per als que menys tenen. Ja que el que ara viuen és una sistemàtica reducció de les oportunitats educatives imprescindibles, hauré de demanar que no es parli de futurs problemes sinó de com compensar privacions. Ja que molts nuclis familiars estan veient com han de destinar tot el seu temps a treballar com sigui per sobreviure, recordaré que tenen dret a abraçades i a una dosi mínima de felicitat familiar, que no es tracta d’ensenyar competències parentals sinó de tenir temps per fer de pare o mare. Ja que tot són limitacions per relacionar-se i el diferent és més diferent amb mascareta, hauré de reclamar el dret a conviure entre diversitats i a no viure més segregacions. Ja que…

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Fa anys, quan no estava tot tan organitzat pel currículum, a les escoles hi havia una mirada educativa que portava a tenir molt presents aspectes que afavorien la maduresa de la canalla. L’autonomia n’era un dels troncals. Es plantejava des de les primeres edats i, especialment, a mesura que la canalla creixia. Així, s’afavoria la responsabilitat dels propis materials i de tot allò que implicava el bon funcionament i el desenvolupament d’unes habilitats manuals, d’espai i de temps. Calia comprendre el temps del recorregut a peu de casa a l’escola, que els autobusos sortien a l’hora i que no es podia arribar tard a l’escola. Es feien sortides de dos o tres dies (les convivències) i es repartien les tasques entre ells: preparar l’esmorzar, fer el dinar, netejar la casa de colònies, els estris de la cuina i, evidentment, organitzar sense persones de suport els temps lliures, els jocs de la tarda i per després de sopar. És a dir, amb l’autonomia s’afavoria la comprensió de què volia dir “viure” uns dies junts.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Sense les festes de l’Autònoma, les hores amb els companys de classe a la gespa del campus, la feina de becari a la biblioteca, l’activisme, els campaments d’estiu, els concerts, les festes majors, els viatges, les primeres pràctiques en redaccions… jo no seria qui som. Tot això em va marcar molt més que no les hores a l’aula, per molt que hi aprengués, sobretot perquè ho feia amb altra gent i és en la relació amb els altres on es va forjant el caràcter, fins que es consolida.

Els joves de la pandèmia no poden viure res semblant. Com a molt, arriben a un miratge d’estones a l’aire lliure amb les mascaretes posades, classes en línia o en aules estèrils, converses multimèdia a través del mòbil i missatges de veu que no s’acaben mai. Viuen la joventut amb sordina i, evidentment, això els afectarà. Ja els afecta, com explicam al dossier d’aquesta setmana.

Ho haurem de tenir en compte. A mesura que anem recuperant certa normalitat haurem de recordar que a alguns, pel seu bé però també pel nostre, se’ls ha robat una part clau de la vida. Haurem de trobar-los espais perquè en recuperin, com a mínim, una petita part. Perquè puguin ser joves i tinguin l’oportunitat de fer les animalades que fan els joves.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La nova llei educativa, denominada llei Celaá, aprovada aquesta setmana pel Congrés de Diputats, ha continuat generant polseguera arreu de l’Estat. Aquest cap de setmana desenes de ciutats, des de Sevilla, Santander, fins a Madrid, s’han omplert de manifestants que han protestat contra la nova normativa sota el lema “Stop Celaá” i en favor de la “llibertat d’ensenyament”. A Madrid la Plataforma Més Plurals ha convocat centenars de cotxes que han col·lapsat el passeig de la Castellana en “defensa de l’educació concertada” així com de “l’educació especial” que, segons els manifestants, queda “malmesa” arran de l’aprovació de la nova normativa.

La Plataforma, formada per diferents col·lectius –des de pares i mares, sindicats, però també docents de centres concertats–, ha alçat la veu aquest diumenge contra els canvis plantejats per la llei i que afecten precisament aquests centres. La nova llei obre la porta a assegurar una composició més equilibrada dels centres educatius, donant cobertura legal a la lluita contra la segregació perquè s’ha eliminat de la Lomce l’al·lusió a la “demanda social” (aprovada amb la llei Wert, del PP) que permetia a algunes escoles concertades treure més places si les famílies ho demanaven.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’Escola Santa Margarida de Gósol (Berguedà) va començar el curs passat amb onze alumnes. Aquest any n’hi ha dinou, una consolidació important per a un centre que el 2015 va estar a punt de tancar per falta de demanda. A la mateixa comarca, a uns 50 km de distància, les escoles de Vilada i Borredà -Zona Escola Rural (ZER) Berguedà Centre- han tingut sis alumnes nous. El mateix fenomen ha passat a la ZER l’Aglà, formada per tres centres dels pobles del Molar, la Vilella Baixa i Gratallops, a la comarca del Priorat, i que ha vist créixer l’alumnat amb cinc infants. O a la ZER Montgrí, al Baix Empordà, que té sis alumnes nous. També s’ha incrementat l’alumnat de l’Escola Portella Blanca de Lles de Cerdanya i la dels Ventets de Collsuspina, al Moianès, amb dues noves incorporacions.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

A una família que treballa el pensament positiu se li gira una feinada. “Esclar, és més fàcil queixar-se, lamentar-se de tot i estar enfadat que buscar la part positiva de les situacions incertes, per molt petita que sigui”, afirmen els psicòlegs Mercè Conangla i Jaume Soler, fundadors de la Fundació Ecologia Emocional, dedicada a la formació de creixement personal i l’educació emocional i en valors.

Una família que treballa el pensament positiu sap afrontar les dificultats amb valentia, amb optimisme. També observa totes les cares possibles de les dificultats i en salva el que és salvable. I ho fa perquè busca recursos personals per adaptar-se a les dificultats, superar-les i tirar endavant. Una família que educa en positiu va més enllà de la resiliència, és a dir, de la capacitat que té d’afrontar amb èxit una situació desfavorable, perquè sap tolerar les situacions incertes.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

“Posa’t bé la mascareta, Josep”. Ell se la recol·loca amb cura sobre el nas. Em mira i noto que em somriu. Ho intueixo pel gest que fan els seus ulls aclucant-se breument. Ha acceptat aquest ritual sense gaires queixes. Ni li agrada, ni l’entén, però sap que això és el que espero d’ell i vol complaure’m.

Tampoc no entén que abans d’entrar a l’escola calgui entomar el tret invisible del termòmetre, fregar-se les mans amb un gel enganxifós i ruixar la sola bruta de les sabates. Abans no calia… Abans de què? Deu pensar… Ja té 13 anys. L’experiència li diu que les coses que no l’incomoden gaire és millor fer-les sense discutir. D’aquesta manera els equilibris es mantenen i els que l’envoltem no ens posem nerviosos i, sobretot, el deixem en pau.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Lola Darbra (Teresita) i Queralt Cruz (Angelita) tenen molt clar que volen que La vampira de Barcelona -que s’estrenarà (si el covid-19 ho permet) al desembre als cinemes- sigui la primera de moltes més pel·lícules. Aquestes dues mataronines de 7 i 8 anys han passat de fer el Pere i el llop a l’Aula de Teatre de Mataró a treballar al costat de Francesc Orella i Nora Navas en una pel·lícula que acabaria guanyant el Gran Premi del Públic de l’última edició del Festival de Sitges, l’octubre passat. Elles, a qui veiem a la fotografia de la dreta, representen la Teresita i l’Angelita, les dues nenes segrestades per l’Enriqueta Martí, la vampira.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El descans dels nadons, juntament amb l’alimentació i el seu benestar, és la tríada que fa anar de corcoll els pares. De fet, especialment en el primer any de vida, el son dels infants ens fa perdre la son. Descansa prou? Si dorm, se l’ha de despertar per donar-li el pit? Fem llit familiar… Aquestes són algunes de les moltes preguntes que passen pel cap sobretot dels progenitors novells. Arran d’aquests neguits a la consulta, Sara Traver, experta en lactància, son i baby led weaning, va decidir posar fil a l’agulla i acaba de publicar Dulces sueños para niños despiertos (Vergara), un llibre pràctic amb un pla de son adaptat a les necessitats dels 0 als 3 anys perquè pares i nens descansin millor.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »