Arxiu de la categoria “General”

El passat dilluns, inici del curs escolar, la Secretària General de la FECC, Meritxell Ruiz, va ser entrevistada a l’informatiu migdia de Ràdio Estel. L’àudio ja és disponible i el podeu escoltar en aquest enllaç (a partir del minut 52.30).

Comments Sense comentaris »

El canvi de protocol de la gestió de casos de Covid als centres educatius estableix que alumnes i docents immunitzats no han de fer quarantena, i des d’avui les direccions dels centres –o qui s’encarregui de la gestió dels casos– podran saber qui està vacunat amb pauta completa i no s’ha d’aïllar en cas que hi hagi un positiu a la classe. Dimarts passat el govern de la Generalitat va aprovar la modificació del decret llei del 2020 per gestionar els contagis en escoles i casals, de manera que el Traçacovid incorporarà l’estat d’immunització que tenen professionals i estudiants. Un sistema de colors distingirà entre els contactes estrets que no estan immunitzats i han de fer quarantena i PCR; els infants que estan immunitzats perquè han passat la Covid i s’han de fer un TAR al CAP i els majors de 12 anys vacunats que han fer el TAR a la farmàcia. No hauran de ser, doncs, les famílies les que informin de si l’alumne està vacunat, sinó que serà visible des d’avui per als gestors Covid de les escoles i els instituts. És una mesura que ha provocat suspicàcies entre alguns sindicats, com ara la CGT, que considera que la mesura “obre la porta a una espècie de caça de bruixes de les persones no vacunades”. La secretària general d’Educació, Patrícia Gomà, va garantir la confidencialitat tot assegurant que una única persona podrà consultar la dada.

Llegir-ne m´és.

Comments Sense comentaris »

Consultar-los aquí.

Comments Sense comentaris »

Quan fa quatre dies que ha començat el curs escolar, els centres educatius catalans tenen 31 grups en confinament a causa de casos positius de Covid-19, fet que suposa un 0,04% del total de grups. Així ho han exposat la secretària general d’Educació, Patrícia Gomà, i la responsable dels programes intersectorials de Salut Pública en la infància i l’adolescència, Laia Asso, en roda de premsa per fer un balanç de la gestió de la pandèmia als centres educatius durant la primera setmana de curs.

Si es comparen les xifres d’aquest curs respecte les mateixes dates del curs passat, “la comparativa és millor enguany. Hem començat millor aquest curs que el passat sobretot gràcies a l’experiència acumulada i a la bona feina de tota la comunitat educativa”, ha destacat Gomà, i ha afegit que “és una arrencada positiva però cal que tinguem la prudència necessària”. El primer dia del curs anterior hi havia 9 grups confinats, i enguany només n’ha estat 1. Si ho comparem amb el 4t dia, el curs 2020-2021 hi havia 66 grups confinats i a dia d’avui en són 31.

Patrícia Gomà ha informat que a data d’avui hi ha un total de 109 professionals de l’educació confinats, i 1.533 alumnes, que pertanyen a 29 centres d’arreu de Catalunya. El confinament de 31 grups suposa que el 99,96% dels grups de tots els centres funcionen amb normalitat, i el 99,89% dels alumnes pot anar presencialment als centres. La secretària ha valorat que “aquest curs inicia amb èxit perquè ho fa amb el 100% de presencialitat en tots els grups i nivells. Hem assolit la fita de tenir l’escola presencial, oberta i segura durant tot el curs. Vam aprendre a fer-ho el curs passat i continuem amb l’experiència adquirida i la confiança de la mateixa metodologia”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Quan mirar WhatsApp, les xarxes socials o Youtube es converteix en una obsessió i provoca un deteriorament en les relacions familiars o socials que no tenen lloc a través de la pantalla o en el rendiment escolar o laboral, els experts consideren que aquesta persona realitza un «ús compulsiu d’internet». A Espanya es calcula que un 3,7% de la població entre 15 i 64 anys pot patir aquest trastorn, és a dir, 1,1 milions d’espanyols, segons l’últim informe del Ministeri de Sanitat sobre addiccions comportamentals (aquelles que no requereixen una substància, com l’alcohol o les drogues). El percentatge ha anat en augment, ja que el 2015 s’estimava que el patia gairebé un 3% de la població espanyola. A més, la prevalença creix fins a l’11,3% si es té en compte el grup d’edat de 15 a 24 anys, especialment entre les dones.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Els vaivens de la pandèmia afecten tots els sectors de la societat. També l’educació, que acaba de començar el curs amb la presencialitat per bandera. Si fa una setmana el Departament de Salut flirtejava amb la idea de vacunar els joves als instituts en zones aïllades, el Govern ha fet marxa enrere aquest dimecres i ho fia tot al bon ritme del programa de vacunació entre els nanos de més de 12 anys. El mateix conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ho havia assenyalat com una possibilitat per mirar de reduir els efectes del coronavirus.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Gairebé nou de cada 100 alumnes de l’ESO repeteixen curs a Espanya (8,7%). És la taxa més elevada de tots els països de l’Organització de Cooperació i de Desenvolupament Econòmics (OCDE), integrada per una trentena de països, entre els quals hi ha els Estats Units, Colòmbia, Mèxic, Rússia i Corea del Sud. La dada crida l’atenció perquè és quatre vegades més elevada que la mitjana de l’OCDE (1,9%), segons l’informe anual que ha publicat aquest dijous l’organisme internacional. El segon país amb més repetidors és Bèlgica (5,8%), seguit de Portugal (5,6%). A Espanya, el 60% dels alumnes repetidors són nois, una tendència molt similar a la resta de països. Entre els joves de 25 a 34 anys, un 28,3% no ha completat ni la segona etapa de secundària. És el doble que la mitjana de l’OCDE (14,8%). 

Justament per no quedar tan perjudicats a la fotografia, el govern espanyol ha posat en marxa fa pocs mesos una reforma educativa, en el marc de la nova llei educativa, anomenada llei Celaá, amb l’objectiu de reduir la repetició i que sigui “excepcional”. A partir d’ara, repetir curs no dependrà tant del nombre d’assignatures suspeses sinó de la decisió col·legiada del claustre. Els experts en educació constaten que fer repetir curs és car, genera frustració en els alumnes, fa créixer l’abandonament escolar i no serveix de res si no es canvia la metodologia d’aprenentatge.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Col·legi Jesús, Maria i Josep – Pare Manyanet Sant Andreu va ser focus de la notícia el mes de juny, després que es donés a conèixer que la Kira, una alumna de 15 anys, es va suïcidar el 19 de maig anant cap a l’escola. La família va assegurar des del principi que la noia era víctima d’assetjament escolar i que l’escola, malgrat que en tenia coneixement, no va fer res per aturar-ho. L’endemà de la publicació de la notícia, l’ARA va recollir diversos testimonis de famílies que van explicar situacions similars que qüestionaven el Manyanet per haver silenciat casos d’assetjament escolar. Ara el departament d’Educació ha assegurat que els inspectors tenien coneixement que en els darrers tres cursos el protocol d’assetjament escolar entre iguals s’ha activat vuit vegades.

Així consta en una resposta parlamentària signada pel conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, arran d’unes preguntes del PSC. En l’escrit, de menys d’una pàgina, Cambray també diu que el departament “està revisant” el Projecte de Convivència de l’escola, aprovat el mes de gener de 2019. Segons ha sabut l’ARA, entre els vuit expedients oberts no hi ha el cas de la Kira, però en canvi sí que consta el testimoni de la I, la nena de 14 anys que va intentar suïcidar-se aquest estiu després de patir durant dos anys assetjament al mateix centre.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Milers de famílies esperen impacients saber si finalment els seus fills podran ocupar una de les 6.539 places de formació professional (FP) que aquest divendres s’adjudicaran en la convocatòria extraordinària. L’altíssima demanda (sobretot als cicles de grau mitjà) va desbordar el departament, que ha necessitat més temps per endreçar totes les sol·licituds, pensar com i on obrir noves places i fer la repesca amb les places que han quedat buides. Amb tantes anades i vingudes, encara no se sap la xifra exacta de quantes persones estan esperant les assignacions extraordinàries de demà ni tampoc quantes es quedaran sense plaça finalment, tot i que es calcula que podrien ser unes 4.000. El departament d’Educació ja va dir que els que no tinguin lloc als instituts podran matricular-se a l’Institut Obert de Catalunya i cursar a distància els dos cicles de grau mitjà més demanats (sistemes microinformàtics i xarxes i cures auxiliars d’infermeria). Les famílies es fan creus de la falta de previsió de l’administració i denuncien que es deixaran milers de joves a l’estacada.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El primer dia de curs, l’ARA va recollir la frase d’una directora que deia que aquest curs havia de ser millor que el passat. D’acord amb les dades del Traçacovid, i amb la prudència que implica els pocs dies de classe fins ara, de moment s’està complint aquest desig: en el quart dia, a Catalunya hi ha 31 grups confinats, que representen el 0,04% del total i són menys de la meitat que l’any passat en el mateix moment, 66.

“El punt de partida és exitós. Hem començat aquest curs millor que el passat”, ha celebrat Patrícia Gomà, secretària general d’Educació. L’any passat per aquestes dates el risc de rebrot era a 150 i la taxa de contagi se situava en 80 persones infectades per cada 100.000 habitants, mentre que a l’UCI hi havia 124 ingressats. Ara, en canvi, el risc de rebrot és una mica més baix (87) i la incidència acumulada és més alta (102 infectats), i també hi ha molts més crítics (237). La gran diferència entre un curs i l’altre és la vacunació: el 93% dels professionals dels centres estan vacunats, mentre que el 64% dels alumnes ja tenen la pauta completa i un 80,2% almenys una dosi. Les dades són tan bones que de moment el Govern no es planteja vacunar als instituts.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’Agència FPCAT impulsa, en el marc de l’Estratègia Catalana de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya (2020-2030), la formació i l’acompanyament a les persones professionals del Sistema FPCAT, començant per l’anàlisi dels perfils professionals que el conformen (PDF).

L’anàlisi dels setze perfils professionals del Sistema FPCAT, emmarcats en sis blocs, ha permès concretar les funcions i activitats de cadascun, així com les competències professionals específiques, associades a cadascuna de les seves funcions, i les competències transversals, és a dir, aquelles necessàries per al desenvolupament òptim de la totalitat de les funcions de cada perfil professional.

En concret, s’ha observat que les competències professionals transversals que esdevenen més rellevants per al conjunt del Sistema FPCAT, tot i que sovint amb nivells de domini diferents, són: la visió digital, la comunicació, persuasió i influència, l’actualització professional i millora contínua i l’orientació als resultats i orientació a la qualitat.

Fruit del tot el procés d’elaboració d’aquesta anàlisi, amb els grups de treball interdisciplinaris i les entrevistes a persones expertes realitzades, s’ha generat un sentiment de pertinença al propi Sistema FPCAT (formació professional inicial del sistema educatiu i formació professional per a l’ocupació), fet que aporta un valor afegit més enllà dels resultats de la identificació i anàlisi dels perfils professionals. Aquesta circumstància és rellevant perquè identificar-se dins del sistema universitari o educatiu no suposa cap dificultat; ara bé, una persona professional que per exemple exerceix de tutor/a d’empresa, d’informador/a o d’expert/a podia, fins ara, no sentir-se part del Sistema FPCAT.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La Georgina té 8 anys i mig i a finals de curs, en una revisió mèdica, el pediatra va comentar a la seva família que el botó mamari de la nena ja estava apareixent. Aquest és el primer indici de la pubertat, i des d’aquest moment fins a l’arribada de la primera menstruació solen passar uns 2 anys i mig aproximadament. Als seus pares aquest fet els va preocupar força perquè els semblava massa d’hora. Per sort, el metge els va derivar a una endocrinòloga pediàtrica que ben aviat els va tranquil·litzar.

Els pares de la Georgina es van neguitejar perquè, en el fons, són d’una altra generació, en què l’educació sexual a la infància i preadolescència era gairebé inexistent. Per això és tan necessari que els nostres fills i filles, des de les primeres edats però sobretot a primària, rebin una educació afectivosexual tant a les seves llars com també a les escoles. La sexualitat acompanya l’ésser humà des del naixement fins a la mort i, per tant, cal que la societat treballi perquè deixi de ser un tema tabú i se’n pugui parlar obertament sempre des del diàleg, el respecte i la tolerància. Aquest tipus d’acompanyament és el que necessiten els infants per desenvolupar la seva sexualitat i viure-la satisfactòriament tota la seva vida.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Aquesta és la quantitat en euros que pagaran els reis perquè la infanta estudiï en un centre privat gal·lès. Si la matrícula és aquesta no volem saber quant pagaran de mensualitat, ni què els costarà el rebut si es fan socis de l’AFA. Ens preguntem què pot oferir un centre d’aquesta mena: ¿classes d’hípica i d’esgrima?, ¿submarinisme?, ¿colònies en hotels de luxe –o sigui que s’ha acabat anar a Magaluf–?, ¿aparells informàtics de superúltima generació?, ¿sorrals amb trossets d’or perquè les criatures els trobin com si fossin els antics buscadors dels Estats Units?

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El calendari recent ha creat unes quantes ocasions per homenatjar, de nou i merescudament, a qui en les darreres dècades ha estat el pedagog internacionalment més reconegut i apreciat: fa quatre anys s’acompliren els vint de la defunció de Paulo Freire (1997); l’any passat es va celebrar el cinquantenari de la publicació del seu llibre més famós (Pedagogia de l’oprimit, 1970); i 2018 tingué una especial significació acadèmica per a alguns de nosaltres, ja que evocarem llavors les tres dècades justes de la seva investidura com a Doctor Honoris Causa de la Universitat de Barcelona.[1]

Ara commemorem els cent anys del seu naixement (19 de setembre de 1921); i per ser 100 la xifra més rodona de totes, segur que durant aquests dies proliferaran encara més els homenatges al pedagog brasiler, sigui en forma d’actes (conferències, taules rodones, jornades …); d’escrits com aquest que ara ens publica el Diari de l’educació;[2] o d’altres formes possibles de reconeixement públic.[3] A la vista de com es solen produir els homenatges, proposaré a continuació algunes reflexions sobre el seu contingut. Aquest article no tractarà doncs directament sobre el que va fer o va dir Paulo Freire, sinó sobre el que sol dir-se d’ell en els homenatges que se li tributen.

En aquestes ocasions bàsicament es poden fer tres coses: parlar de l’obra de Freire; parlar de la seva vida; o parlar de la seva persona. També es pot, per descomptat, parlar de les tres coses juntes i a més a més engranar-les. Això seria sempre el més desitjable, ja que l’obra pedagògica de Freire no es pot interpretar correctament al marge de determinats esdeveniments que li va tocar viure; i viceversa: etapes importants de la seva vida van estar, com veurem després, directíssimament marcades per seqüeles derivades de la seva obra.

Però pel fet que en un acte o un text d’homenatge mai es pot parlar de tot i extensament, cada autor haurà de decidir quin serà el nucli de la seva intervenció i els èmfasis que farà. D’altra banda, com anirem veient, un discurs commemoratiu comporta també certes pautes o patrons que difícilment es poden esquivar.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat de Fes, professora de pràctiques durant un any a la Universitat de Tànger i Diploma d’estudis superiors aprofundits a la Universitat de Rabat, Fatiha el Mouali va arribar a Catalunya l’any 2000. Malgrat la seva preparació acadèmica, els seus títols a Espanya no van tenir cap mena de valor. “Vaig estar 10 anys intentant tramitar la convalidació de la llicenciatura. El diploma d’estudis superiors aprofundits, és a dir, el màster, no me’l van convalidar de cap manera. Arran de la meva feina aquí en una administració pública, en què sóc tècnica d’acollida, finalment vaig deixar la branca d’Econòmiques i em vaig inscriure a la Facultat d’Educació, on hi he cursat el doctorat. Al març vaig defensar la tesi, dirigida per Jordi Pàmies i Marta Bertran”, explica. Malgrat aquest recorregut vital, “en l’imaginari col·lectiu de la societat espanyola i catalana, la dona marroquí porta associada una àmplia llista de connotacions negatives i estereotipades, i a l’escola de seguida t’etiqueten com la mora“.

El Mouali ha centrat la seva tesi en la temàtica “Mares d’origen marroquí a Catalunya: entre les experiències personals i els processos d’acompanyament a l’escolarització dels fills i filles”. Després d’entrevistar 50 mares d’origen marroquí per a la tesi, constata que la seva experiència personal no és ni de bon tros una excepció. “Cadascuna d’aquestes mares tenen realitats molt diverses i han seguit trajectòries diferents, però sí que coincideixen en què l’escola et mira des de l’estereotip de dona submisa i ignorant, no facilita la interacció d’igual a igual. Si la mestra ja et mira des de l’estereotip, ja talla qualsevol possibilitat de relació”, resumeix. “Quan ets una dona, i marroquina, i portes el mocador, ja d’entrada et consideren una dona submisa, que mai no ha anat a l’escola i que necessita ajuda per alliberar-se de la seva cultura, dels seus homes i de la seva religió”, sentencia.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Les teories freirianes que sustenten la Pedagogia de l’oprimit han estat les impulsores del moviment de pedagogia crítica, corrent que revela la parcialitat dels processos d’ensenyament-aprenentatge de l’educació formal, evidenciant el seu caràcter polític en tant que els coneixements adquirits per l’estudiantat no són sinó mera corretja de transmissió del sistema dominant. Aquests processos afecten el desenvolupament de la socialització dels subjectes, els quals només perceben una realitat com a veritable, que no és altra que aquella que defensa els interessos del Poder, convertint-los en mers reproductors d’aquesta realitat.

Així, les propostes de la pedagogia crítica, grosso modo, parteixen del pensament pedagògic de Freire, per a qui l’acció docent ha de promoure una “memòria alliberadora” que:

centra la nostra atenció en el subjecte que sofreix i en la realitat dels qui són tractats com <<els altres>> (…) un concepte d’evocació històrica que encoratja el record de moviments socials que no sols resisteixen, sinó que a més transformen en el seu propi interès el que aquest concepte significa, amb la finalitat de desenvolupar solidaritats entorn d’un horitzó alternatiu de possibilitats humanes. (Giroux, trad. 1990)

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Ja ho reclamava en un article publicat en el Diari de l’Educació el 8 de febrer de 2021, en el qual deia que el 2021 hauria de ser, a l’educació, l’any de Paulo Freire. El 18 de maig, en el mateix diari, es publica un altre article i res més que jo sàpiga.

Deixant de banda l’estranyesa de les poques al·lusions a aquesta proposta, en aquest curt article (a diferència de l’anterior sobre les aportacions de Freire a l’educació, és a dir, com a educador i pedagog) m’agradaria fer una petita glossa sobre Freire com a persona en homenatge als 100 anys del seu naixement sense caure en una mitificació que aniria en contra del pensament freirià.

Freire va ser admirat, idealitzat i criticat com tot ésser humà que es dedica a opinar, pensar i escriure. I també, de vegades, interpretat de forma molt discrecional. Però això forma part del procés de la vida quan un transita durant molt de temps, i Freire acceptava les crítiques sense entrar en les discrepàncies. I cert és que algunes de les seves aportacions tenien pensadors precedents com és usual en la majoria de les persones que corren riscos dient el que pensen. Manllevar idees i comunicar-les de manera diferent, matisar-les, ampliar-les o fer-les arribar a uns altres pot ser criticat o acceptat com una profunditat de les mirades. Aquí sí que depèn qui llegeix i quins valors defensa. Però a favor o en contra, Freire és un referent insubstituïble a l’educació de l’ésser humà.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

ars més que miralls. Fars que ensenyin com canviar i participar en la societat i, en aquest sentit, fer sostenible el planeta, i no només “ensenyar el que no funciona”. Això és el que han de ser les escoles i les universitats, segons va exposar ahir Daniella Tilbury, just després de ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Girona en un acte solemne a l’aula magna Modest Prats.

L’educadora, líder pel desenvolupament sostenible i investigadora acadèmica, va rebre ahir la medalla de mans del rector de la UdG, Quim Salvi, per “la seva trajectòria com a acadèmica i investigadora en l’educació pel desenvolupament sostenible, per l’excel·lència i extensió de la seva recerca i el seu lideratge internacional, i pel seu suport incondicional a l’educació científica i ambiental de la UdG”. La investidura de Tilbury es va fer a proposta del Departament de Didàctiques Específiques de la UdG, i la professora i exrectora Anna Maria Geli va ser la padrina de la doctoranda. En l’elogi a Daniella Tilbury, Anna Maria Geli també en va destacar la seva “generosa, intensa i extensa col·laboració amb la UdG” i el seu “mestratge sense fronteres”, abans de fer un recorregut per l’“extraordinària” trajectòria professional de Tilbury. No van ser les úniques intervencions en què es va elogiar la tasca de Danielle Tilbury, ja que també ho van fer, a través d’un vídeo que es va projectar, els acadèmics Mercè Junyent i Pubill (Universitat de Barcelona), Jaume Ametller i Leal (UdG), Javier Benayas del Álamo (Universitat Autònoma de Madrid) i Maria Rosa Terradellas i Piferrer (UdG).

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Espanya continua liderant el percentatge de joves que ni treballen ni estudien d’Europa, només per darrere d’Itàlia. El 2020, es va assolir el 22% de joves d’entre 18 i 24 anys en aquesta situació, xifra només superada a Europa per Itàlia, amb un 25,5%. La mitjana dels països de l’OCDE era d’un 16,1% i de la UE, d’un 14,1%. No es detecten gairebé canvis respecte a l’any anterior. Amb percentatges semblants a Espanya, el 2020, hi ha Israel (21,7%), Grècia (20,7%), Mèxic (23,3%) o Costa Rica (20,7%). A l’extrem oposat hi ha Alemanya (9,4%), Suïssa (8,7%) o els Països Baixos (7,6%).

Són dades de l’informe de l’OCDE Education at Glance 2021 fet públic ahir i que avalua el fracàs escolar i les seves conseqüències. En aquesta anàlisi s’hi recopila informació de tots els països de l’OCDE, a més de la participació, en aquesta edició, de Rússia, la Xina, l’Índia, el Brasil, l’Argentina, Indonèsia, l’Aràbia Saudita i Sud-àfrica.

Una altra de les conclusions que llança el mateix estudi és que un 8,7% dels estudiants espanyols de la primera etapa d’educació secundària i un 7,9 % de la segona etapa van repetir curs el 2019, quan les mitjanes dels 32 països de l’OCDE eren de l’1,9 i del 3 per cent, respectivament. Aquestes dades converteixen Espanya en el país amb més nombre de repetidors en aquesta fase educativa.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El 14% dels alumnes de secundària i el 35% dels de primària parlen català al pati, segons dades de la Plataforma per la Llengua. L’entitat subratlla també que als patis dels instituts públics de Valls “només el 40% de les converses són en català” o que els alumnes de quart d’ESO “tenen més coneixements de castellà que de català a totes les regions educatives”. Finalment afirma que “tan sols el 53% dels joves de Barcelona domina el català”. Davant d’aquest escenari l’entitat alerta de “l’emergència lingüística” derivada de la “caiguda de l’ús social” del català, i anuncia una campanya per intentar revertir la situació.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »