Arxiu de la categoria “General”

Ha acabat tal com havia d’acabar: en res. El jutjat d’instrucció va anunciar divendres passat que arxivava les tres darreres denúncies que encara mantenia obertes contra docents de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca, que estaven essent investigats per presumptament haver menyspreat alumnes de fills de guàrdies civils després de l’1-O. Se’n recorden del cas? Segur que sí. Planes i planes de diaris, minuts i minuts d’informatius, d’abast nacional i espanyol, i tot plegat acaba en res. Saben què n’han fet aquest cap de setmana els mateixos diaris i televisions que tantes i tantes planes i minuts hi havien dedicat? Res. Perquè ni hi va haver adoctrinament (el famós adoctrinament dels mestres catalans), ni cap dels casos es mereixia cap causa penal oberta. Però hi van ser. Se’n recorden de l’aleshores delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, rebent a la Delegación els guàrdies civils pares dels alumnes? Jo sí. Ell i dos secretaris d’estat van rebre amb tots els honors els pares dels alumnes presumptament adoctrinats. Recordo la diputada Andrea Levy parlant de 134 casos de “pressió dels mestres sobre els alumnes” a Catalunya, i recordo el líder de Ciutadans, Albert Rivera, no només acusant els docents d’un delicte d’odi sinó publicant la llista de casos –amb noms i cognoms dels docents– al seu compte de Twitter.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

En aquest espai s’exposen les properes normes que té previst elaborar el Departament d’Educació. 

Abans de l’elaboració d’un projecte normatiu, mitjançant consulta pública prèvia es difonen els objectius de la norma, els problemes que es pretén solucionar i les seves solucions possibles amb la finalitat de conèixer l’opinió de les persones i de les organitzacions més representatives potencialment afectades.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Ciutadans i Vox a Palma, això és Eva Pomar i Fulgencio Coll, respectivament, han tingut un mal despertar aquest dilluns. S’han trobat amb la notícia que l’Ajuntament de Palma reforçarà l’ensenyament del català a les barriades empobrides de la ciutat, on hi ha més nouvinguts i la implantació de la nostra llengua és més feble. I és clar, pels representants de les dues formacions això és un motiu més que poderós per pegar un bot del llit i cridar: “Adoctrinament, adoctrinament!!”. 

Les reaccions les podeu llegir a l’ARA Balears, a aquest enllaç, si no ho heu fet ja. També a la web de Ciutadans, al seu perfil de Twitter i al de la mateixa senyora Pomar que s’ha afanyat a retuitejar el seu partit, mentre feia declaracions acusant el batle socialista, José Hila, de cedir “a l’obsessió d’adoctrinament del senyor Carrió”, regidor d’Educació de Palma. Igualment, aquesta decisió tan greu del govern de Cort ocupa un espai prioritari al Facebook de Vox i a la web del partit ultradretà. I ha fet sortir Fulgencio Coll i la mateixa Eva Pomar a fer una relació de totes les necessitats que hi ha a Ciutat –habitatge, neteja, seguretat, infraestructures…–, com si l’ensenyament del català invalidàs qualsevol altra acció de govern. 

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Els joves d’entre 15 i 29 anys es declaren cada vegada més feministes (ho són un 62,1% de les noies i un 37,3% dels nois), però en els últims dos anys ha augmentat el nombre d’homes que justifiquen pautes de control a la parella, com espiar-li el mòbil, o els que creuen que la gelosia és “una prova d’amor”. Són algunes de les conclusions que es desprenen del Baròmetre Joventut i Gènere 2019 del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de la Fundació d’Ajuda a la Drogoaddicció (FAD) que ha presentat aquest dilluns la directora tècnica de la fundació, Eulàlia Alemany.

Un 62,1% de les dones d’entre 15 i 29 anys es consideren feministes, un percentatge que baixa al 37,3% en el cas dels homes d’aquestes mateixes edats, encara que en tots dos casos el percentatge és superior pel que fa al 2017, quan se situava en un 46,1% de les noies i un 23,6% dels nois. L’enquesta –feta a 1.223 joves de tot Espanya– analitza les relacions de parella, amistat i família d’aquest col·lectiu i revela que els homes donen més importància al fet de tenir parella que les noies (48,9% enfront d’un 42,6% d’elles), encara que aquests percentatges han baixat respecte al baròmetre anterior.

I, tot i que hi ha un alt consens en la necessitat de respectar els espais individuals dins de la parella –una cosa que pensa un 62,8% dels enquestats–, són elles les que donen més importància a aquesta afirmació: un 73% de dones enfront d’un 55,1% dels homes. L’enquesta posa de manifest com s’estan normalitzant, entre els homes, pautes de control cap a la parella, de manera que augmenten els percentatges de nois que creuen que la gelosia és una demostració d’amor (puja del 23,8% del 2017 al 25% actual).

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

M’acaba d’arribar un correu electrònic, remès per la Secretaria General de la Universidad de León, promocionant els Premis de Defensa 2019 de l’Exèrcit. Cada poc temps, m’arriben emails que anuncien i difonen els esdeveniments de la Càtedra militar de l’Exèrcit que tenim “encastada” a la nostra Universitat, com a d’altres tantes universitats de la nostra geografia.

Aquests premis de l’exèrcit estan dotats amb 48.000 euros, quan hi ha centres educatius que funcionen amb prou feines amb 17.000 i s’ha retallat tant en pressupostos educatius com en personal docent o en materials escolars fins a límits escandalosos. Premien investigacions d’universitats i centres docents que contribueixin a “la cultura de defensa”, treballs sobre “temes relacionats amb la seguretat i la defensa”, fotografies que “contribueixin a difondre i impulsar l’estima pels valors militars”. La modalitat “docència” està destinada a reconèixer “persones o entitats de caràcter docent, o vinculades amb l’ensenyament en tots els seus nivells, que s’hagin destacat per la seva activitat orientada a la promoció de la difusió dels temes relacionats amb la defensa en l’àmbit educatiu, especialment a través de l’execució de projectes curriculars a les diferents etapes educatives”.

Una carta que va guanyar una de les edicions d’aquests premis comença així: “T’escric per demanar-te disculpes i, alhora, donar-te les gràcies. Disculpes per si alguna vegada he tingut una mala visió de la teva feina, de la teva valentia i de la teva dedicació, per tenir por a confiar en algú que mata i mor per defensar el seu país…”; segueix amb un argument patriòtic i acaba: “Per finalitzar, vull donar-te les gràcies. Gràcies per despertar en mi un sentiment patriòtic, per no tenir por de dir que sóc espanyola. Gràcies per ensenyar-me a estimar una bandera, un país i una professió com la teva. Gràcies per defensar el meu país i la meva gent i per fer que em senti segura i orgullosa del vostre treball”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Accedir al grau de periodisme aquest curs (2019-2020) serà una mica més difícil que l’anterior, almenys a la Universitat Autònoma de Barcelona. La nota de tall ha passat d’un 9,732 a un 10,110. El brusc augment s’explica fàcilment: enguany la UAB ha reduït l’oferta del grau de periodisme en 120 places (passa de 280 a 160), que s’han repartit equitativament (60/60) entre dos nous graus: comunicació de les organitzacions i comunicació interactiva. La universitat assegura que aquestes dues noves carreres responen a la necessitat d’adaptar l’oferta acadèmica a les demandes del sector de la comunicació, que, consideren, cada cop s’allunya més dels mitjans tradicionals.

Comunicació de les organitzacions ha debutat amb una nota de tall especialment elevada si es té en compte que és la primera vegada que s’ofereix. Per accedir-hi és necessari haver obtingut un 9,420 a la selectivitat. En canvi, per entrar a comunicació interactiva és suficient amb un 7,826. Des de la UAB creuen que, tenint en compte els assignats en primera preferència, es cobriran totes les places dels dos nous estudis.

Segons Maria José Recoder, degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, “el mercat de la comunicació està canviant d’una manera considerable” i hi ha hagut un gran augment de gabinets de comunicació d’organitzacions i empreses de tota mena. “Fins ara, aquests llocs de treball els ocupaven llicenciats en periodisme que després es trobaven gairebé amb l’obligació de fer un màster d’especialització”, explica Recoder, que admet que durant molts anys a la UAB ha ensenyat periodisme pensant exclusivament en els mitjans de comunicació i que, per tant, no s’adequaven a la realitat laboral que es troben els estudiants. El nou grau de comunicació de les organitzacions, detalla, incorpora conceptes ja presents en la carrera de periodisme i n’afegeix de nous com relacions públiques, protocol, gestió d’esdeveniments i de les xarxes socials.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Fa tres anys hi havia a Catalunya 16 escoles concertades que separaven els alumnes per sexe a primària, ESO i batxillerat. En aquest temps no se n’ha tancat cap, però ara ja no són 16, sinó 12, els centres que practiquen el que anomenen educació diferenciada. Què se n’ha fet d’aquestes quatre escoles que ballen? Segons ha sabut l’ARA, en els últims tres anys dues s’han fusionat i s’han convertit en una escola mixta i quatre centres més s’han unit -dos i dos-, però mantenen igualment nois i noies separats. És a dir, administrativament són la mateixa escola -tenen el mateix NIF-, però a la pràctica fan classe com fins ara: els nois en un edifici, les noies en un altre. Els sindicats adverteixen que és una “manera encoberta” de seguir rebent subvencions públiques quan s’eliminin els concerts a les escoles que separen per sexe, un pas que el departament d’Educació té previst fer el curs 2020-21.

Els dos primers centres que van demanar el codi únic van ser els col·legis Mestral -de nois- i Montclar -de noies- d’Igualada. Era l’any 2016, i el departament d’Ensenyament (la consellera era llavors Meritxell Ruiz) va donar el vistiplau perquè Montclar absorbís Mestral. De la fusió en va sortir Institució Igualada, que va passar a tenir una única direcció i un únic claustre, malgrat mantenir els nois a l’edifici Mestral -només amb professors- i les noies a Montclar -només amb professores-. No va ser fins a l’any passat que, tal com va avançar l’ARA, Institució Igualada es va convertir en un col·legi mixt, un fet inèdit perquè no hi ha cap centre a l’Estat que després de barrejar nens i nenes en les etapes obligatòries mantingui el vincle amb l’Opus Dei.

Després de l’absorció dels col·legis d’Igualada, quatre més van fer el pas. L’abril del 2018 la conselleria d’Educació -ja governada per Josep Bargalló- va autoritzar que el centre masculí Turó, de Constantí, fos absorbit per Aura, un centre femení de Reus. Així es va crear Institució Tarragona. El novembre d’aquell any va passar el mateix a Lleida: l’escola femenina Arabell va quedar-se Terraferma, on només hi estudien nois. Tant en el cas de Tarragona com en el de Lleida la fusió només ha comportat tenir el mateix codi administratiu, però no barrejar els alumnes de tots dos sexes.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’estiu és una etapa que promou les escapades a l’aire lliure, les relacions socials i els canvis d’entorn, activitats que, en general, afavoreixen grans i petits. A més, per no trencar amb l’activitat educativa, moltes famílies aposten per introduir certa dosi d’aprenentatge i activitats formatives durant el període de vacances a través dels quaderns d’estiu i amb classes de reforç. No obstant això, els experts de TopDoctors.es adverteixen que “l’estiu ofereix moltes oportunitats d’aprenentatge fora dels llibres escolars i és una etapa per aprendre de la vida i gaudir del descans“, com assegura la Sandra Farrera, doctora en psicologia.

Dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) assenyalen que Espanya és el cinquè país on més deures es fan, mentre que en països com Itàlia o Dinamarca directament han desaparegut. Per això, els experts asseguren que carregar els nens durant les vacances d’estiu amb deures és una cosa que s’ha d’evitar o, almenys, dosificar per evitar una possible fatiga. “Molts pares no poden dedicar gaire temps als seus fills durant l’any, i quan arriben les vacances senten que és el moment de fer esforços i intensius d’educació per recuperar el temps perdut”, alerta Mía Ibáñez Bordas, psicòloga i membre de Top Doctors.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Gairebé un mes després que acabés el curs escolar, molts infants i joves han participat ja en diverses activitats de lleure, com ara casals o colònies. Tot i això, aquesta setmana, coincidint amb mitjan juliol, són molts els joves que les inicien. Malgrat que el nombre de participants en activitats de lleure és elevat, aquestes activitats encara són vistes per moltes famílies únicament com una manera de poder conciliar la vida laboral amb la cura dels fills. No obstant això, existeixen diversos beneficis per als nens derivats de la participació en aquestes activitats.

Segons Txus Morata, doctora en pedagogia i experta en educació en el lleure, existeix una evidència empírica i un “cert consens” en la doctrina sobre tots els beneficis que provoquen les activitats de lleure. Morata destaca un “creixement físic, cognitiu i emocional” com a principals beneficis, en un aspecte general, del lleure en tots els infants.

Morata va estudiar els beneficis en competències bàsiques i ocupabilitat que aportava als nens i nenes la participació en activitats de lleure. Entre les competències principals va constatar que el lleure incideix majoritàriament en una millora en la capacitat de presa de decisions i la resolució de problemes, la flexibilitat i, sobretot, en la capacitat per treballar en equip. Això és degut, principalment, al fet que en el lleure “tot es treballa en grup i amb molta planificació dels educadors”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La nota de tall més alta per entrar a la universitat és el doble grau de física/matemàtiques de la UAB, del qual només ofereix 20 places i demana una nota mínima de 13,418. Després ve la mateixa carrera a la UB, que demana un 13,340 i de la qual només ofereix 20 places, i, en tercer lloc, la triple titulació de filosofia, política i economia de la UPF, que demana una nota de 12,888 i n’ofereix 30 places. Són les carreres més exclusives i prestigioses, i les que tenen menys oferta; per això aquesta extraordinària nota de tall. Però per altra banda i per vuitè any consecutiu la carrera més demanada (en xifres absolutes) és la de medicina.

La medicina que s’imparteix al Campus Clínic de la UB és la carrera situada al número 1 de la demanda; ha estat sol·licitada per 1.100 alumnes que han aprovat la selectivitat i només hi ha 172 places (la nota de tall és de 12,744). Medicina a la UAB és la quarta carrera amb més demanda, i medicina a la URV se situa en desena posició. Entre medicina de la UB i medicina de la URV hi ha, per ordre de preferències, administració i direcció d’empreses de la UB; psicologia de la UB, que puja espectacularment; psicologia a la UAB; enginyeria informàtica a la UPC; dret de la UB; infermeria al Campus Bellvitge de la UB, i educació primària de la UB.

Aquest any, un total de 47.559 estudiants (46.956 el 2018) s’han preinscrit en alguna de les set universitats públiques catalanes. Dels sol·licitants, la majoria (42.083) procedeixen de les PAU i de cicles formatius de grau superior (41.274 el 2018). Aquesta xifra representa un increment percentual d’un 1,96% respecte a l’any passat. Hi ha 1.113 estudiants universitaris (1.213 el 2018) que volen fer un segon grau universitari, una xifra propera a la del curs passat. Els estudiants procedents de les proves per a més grans de 25 i 45 anys són 881 (828 l’any 2018).

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Grup de Treball Estable de les Religions (GTER), ha atorgat el 5è premi en Convivència i Diàleg Interreligiós a Ignasi García Clavel per la seva contribució al diàleg interreligiós a Catalunya. Impulsor del Departament d’Afers Religiosos l’any 2000, ha treballat pel diàleg convençut que és essencial per a la convivència i per evitar que les religions siguin motiu de confrontació.

Què li ha significat el premi?

Estic content per la significació que té: la d’intentar fer que totes les religions establertes a casa nostra tinguin el tractament adequat que es mereixen. Sense oblidar que la nostra cultura fonamentalment és cristiana i que les religions cristianes, sense tenir un tractament de privilegi, han de tenir una consideració específica d’acord amb el seu grau d’implantació.

El president Pujol li va encarregar l’any 2000 que creés el Departament d’Afers Religiosos.

Ja a la dècada dels noranta, el president va començar a veure que amb l’arribada massiva de la immigració se’ns apropava un repte que s’havia de gestionar. Ell, que ja havia viscut la immigració interna dels anys cinquanta i seixanta, va veure que darrere d’aquesta immigració forana hi havia, a més, una qüestió de religió. Aleshores un dia un grup d’evangèlics, que inauguraven una església a Valldoreix, se li van adreçar i li van demanar que creés un òrgan de vincle entre el govern i les religions. I jo, que aleshores era el delegat de la Generalitat a Barcelona i anava amb ell, vaig rebre l’encàrrec.

Com ho va plantejar?

Hi havia un precedent a l’Ajuntament de Barcelona. Jo el primer que em vaig plantejar va ser que calia fer inventari: saber quin mapa de religions teníem, on estaven establertes les diferents tradicions, de quanta gent parlàvem. No m’interessava una foto fixa, volia que s’anés actualitzant periòdicament. I aquest mapa el vaig encarregar a l’Institut de Sociologia de la UAB, al capdavant del qual hi havia el Dr. Estruch. Ell va ser el que va vertebrar aquest primer inventari, i ja es va veure, per exemple, la importància que agafava la religió islàmica. La presència significativa de musulmans en alguns pobles i ciutats ha comportat alguna dificultat d’entesa, sobretot perquè la gent tenim por al que és desconegut. Ara l’islam ja és més conegut, però després dels atemptats del 17-A la cosa es va complicar, tot i que ells lluiten per demostrar que la religió és una cosa i el terrorisme, una altra.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Tant se val si aquest estiu ens convertim en cargols i anem amb la casa a l’esquena a fer la volta al món. O si estem sota l’ombra generosa d’un desmai i llegim Kafka o la carta de Barbiana. O si entre remullada i remullada ens estirem damunt la tovallola de manera indolent, com els adolescents quan s’apoderen dels sofàs. O si ens quedem a casa a veure totes les sèries que ens hem perdut al llarg del curs amb el ventilador endollat. Fem el que fem, hem de trobar temps per escriure la llista dels temes que ens ompliran de feina el curs que encetarem al setembre. Cada tema es desenvoluparà segons les necessitats de cada grup, cada edat, cada criatura, cada jove. En suggerim uns quants.

El canvi climàtic. Hem d’entendre que no hem de salvar la Terra, perquè la Terra no té moral ni ètica. El que necessitem són polítiques generals i accions concretes i personals que permetin la vida, la humana i la que bategem amb altres adjectius i de la qual traiem profit. Hem de parlar de les desigualtats socials, ajudar a entendre que la nostra singularitat ens pot portar a potenciar noves desigualtats i que convé, sobretot des del món de l’educació, compensar-les, impedir que la diferència creï noves desigualtats. Cal parlar de pobresa, de fluxos migratoris, de persones amb drets i deures que han de fugir de casa seva perquè tenen gana o perquè pateixen una guerra, del que hem de fer per responsabilitzar-nos de les vides dels altres i no esperar que la nostra consciència quedi sacsejada només quan veiem el cos d’una criatura morta en un riu o una platja. Cal parlar de la bondat i la maldat humanes, de la responsabilitat que tenim en la construcció de la casa comuna.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Una de les grans batalles que segur que es lliuraran aquest estiu en moltes cases tindrà com a protagonista un dispositiu mòbil. En aquest context, ‘Tiendeo.com’ ha enquestat els seus usuaris per conèixer l’ús de les noves tecnologies entre els fills de les famílies espanyoles i així esbrinar fins a quin punt es fan servir com a distracció i oci durant les vacances, així com quines preferències de dispositius predominen depenent de l’edat.

Enganxats a la pantalla 

A Espanya es calcula que els nens d’entre els 4 i els 11 anys destinaran gairebé una hora (55 minuts) durant les vacances als dispositius mòbils; els de 12 a 15 anys hi dedicaran 72 minuts; i els de 16 a 18 anys, una hora i mitja (87 minuts). També és significatiu l’ús que en faran els menors de 3 anys: 22 minuts diaris.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Un 28% d’infants i joves d’entre 2 i 17 anys tenen obesitat o sobrepès a l’estat espanyol, segons es desprèn de l’última Encuesta Nacional de Salud de l’INE, que estima que hi ha més de 2 milions d’infants en aquesta situació. D’aquests, gairebéla meitat, en concret 964.000, pertanyen a famílies poc qualificades professionalment. Diversos estudis constaten que hi ha una relació entre el nivell socioeconòmic i l’obesitat: com menys recursos, més obesa és la població i a la inversa. 

L’enquesta de l’INE constata que la xifra de fills amb obesitat de treballadors no qualificats (un 13,1%) dobla la xifra de fills amb obesitat de directors i gerents de grans establiments i de professionals tradicionalment associats a llicenciatures universitàries (un 4,9%).

No és l’única enquesta que relaciona la classe social i el nivell d’estudis amb un índex de massa corporal (IMC) superior als límits saludables. L’Enquesta de Salut de Catalunya de l’any 2018 (que reflecteix que el 35,6% dels nens de 6 a 12 anys tenen excés de pes) constata també que la prevalença de l’obesitat és més elevada en les classes més desfavorides, una diferència que es fa més palesa en el cas dels infants.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Si bé és cert que els últims anys s’ha avançat en matèria de coeducació, la veritat és que encara queda un llarg camí per recórrer. I és que la societat actual segueix sent “patriarcal” i per això, els nois i les noies d’avui estan repetint els mateixos rols i patrons de comportament d’abans.

Segons expliquen des Youthcamp, grup de professionals orientats al desenvolupament de les habilitats personals i de lideratge dels adolescents, els joves interioritzen els patrons culturals o estereotips de gènere que la societat els ha transmès des que són ben petits, de manera que se’ls traspassa informació que avui dia queda obsoleta. Uns condicionants que marquen la seva manera de relacionar-se i que en l’adolescència ressorgeix i crea patrons de relació que repeteixen aquests models obsolets.

“Nosaltres treballem diàriament amb joves, i veiem que la coeducació és l’única alternativa per evitar tot això. No obstant, aquesta responsabilitat de coeducar no hauria de recaure de forma exclusiva en les escoles o en les entitats d’educació en el lleure, sinó que hauria de ser una responsabilitat compartida, és a dir, del conjunt de la societat. Per això insistim que s’hauria d’entendre la urgència de l’assumpte, la importància del problema per erradicar els estereotips sexistes”, afirma Lita Muñoz, cocreadora de Youthcamp.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Lídia Tudela ha estat rellevada, després de més de dotze anys de servei setmanal, com a coordinadora dels agents pastorals protestants al Centre Penitenciari de Joves. També és secretària tècnica a presons del Consell Evangèlic de Catalunya i diaca d’evangelisme i ministra de culte a l’Església Baptista Bonanova. Professionalment, és tècnica en prevenció de riscos laborals a la Universitat de Barcelona.

Quin lloc ocupen els diaques en la vostra Església?
Els protestants som assemblearis. Hi ha el pastor, el consell pastoral, els diaques, cadascú amb la seva responsabilitat. Quan els diaques tenim un projecte, s’avalua en el consell de diaques i es presenta en l’assemblea, que acaba decidint.

El diaconat és una responsabilitat temporal?
L’assemblea elegeix els diaques. En l’Església Baptista Bonanova el servei dura quatre anys, i cada dos anys es renova la meitat del consell de diaques.

Quines responsabilitats assumeixen els diaques?
Hi ha diferents àmbits: evangelisme, obra social, comunitat, etc. En el meu cas, jo vaig ser durant més de sis anys diaca d’obra social, mentre que ara m’ocupo de l’evangelisme.

Quins projectes impulseu com a diaca?
La crisi econòmica ens va afectar durament, i quan m’ocupava de l’obra social vam poder atendre, gràcies a Déu, totes les persones que ens van demanar ajuda. En comparació, ara fem una tasca més modesta. Per exemple, organitzem el Sant Jordi amb llibres cristians i hem organitzat dos concerts de gòspel per recollir aliments per repartir.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El bisbe auxiliar de Barcelona, Antoni Vadell, va visitar a principis de setmana les colònies d’estiu que els centres d’esplai del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés realitzen durant aquests dies.

La jornada de dimarts va començar amb el desplaçament de Vadell fins la casa de colònies Cal Masover a Santa Maria de Corcó (Osona), on el Centre d’Esplai Mainada del MCECC de la Parròquia de Santa Coloma celebra les colònies. Vadell va explicar un conte als infants sobre la felicitat i els va revelar que la felicitat consisteix en ajudar a persones que ho necessiten. Aquesta història va ser l’inici d’una gimcana sobre les benaurances per preparar l’eucaristia de la tarda.

Posteriorment, Vadell i els representants de la Fundació Pere Tarrés es van desplaçar fins a la casa de colònies El Collell (Vic), on van visitar les colònies que està realitzant aquests dies el Centre d’Esplai Santa Engràcia de la Parròquia de Santa Engràcia de Barcelona. 

El bisbe auxiliar de Barcelona va estar acompanyat durant tota la jornada pel director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol; el president del MCECC, Xavier Nus; la vicepresidenta del MCECC, Núria Martínez; i el consiliari diocesà del MCECC al Bisbat de Barcelona, Miquel Àlvarez.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Bob Lenz fa 30 anys que es dedica a posar en pràctica i teoritzar sobre l’Aprenentatge Basat en Projectes. L’ABP en anglès és el PBL (Project Based Learning), però al llarg de la seva xerrada Lenz hi afegeix sistemàticament dos adjectius: “High-quality”. No n’hi ha prou amb fer projectes, sinó que han de ser d’alta qualitat. “High-quality project based learning”, repeteix una vegada i una altra. De fet, a les seves escoles s’utilitza l’acrònim HQPBL, que aquí hauria de ser ABPAQ. Lenz va començar amb el treball per projectes com a professor i més endavant director d’una escola de l’àrea de San Francisco on l’alumnat era majoritàriament WASP (white anglosaxon protestants). “Tothom que ens venia a visitar ens deia que allò era fantàstic, però que no funcionaria en escoles situades en entorns desafavorits i multiètnics, o sigui que vaig haver de traslladar el mètode a escoles a barris marginals per acabar constatant que l’ABP no només és bona per tothom, sinó que encara és millor pels alumnes amb menys oportunitats”, afirma.

“Ara penseu en grups de dos o tres com ha canviat el món des que vosaltres anàveu a l’escola”, demana Lenz als assistents, més d’un centenar de docents que s’han donat cita la tarda de dijous 11 a l’Escola Virolai. I quan ja ho han fet els diu que pensin en com ha canviat en els darrers 12 anys, perquè va ser quan va aparèixer el primer iPhone. I, efectivament, el primer iPhone ja sembla d’una altra època. El món és cada cop més complex i canviant, i els infants han d’adquirir aquelles aptituds que els preparin per fer front a aquest món. Quines són? Entre Lenz i els assistents en van sorgint vàries. Per estar preparat, el jove de demà haurà de tenir competències en resolució de problemes, adaptabilitat als canvis, haurà de saber treball en equip, tenir habilitats comunicatives, pensament crític, creativitat…

Posa com a exemple la robotització i l’impacte que està tenint en l’elevada taxa d’atur del jovent als Estats Units (25%), que contrasta amb la baixíssima taxa d’atur de la població general (3,5%). “Hem de preparar els nois a fer allò que les màquines no podran fer”, sosté Lenz. “En el futur no hi haurà menys llocs de treball, sinó que requeriran habilitats més elevades, com la creativitat, per exemple, que és un àmbit dels humans”, afegeix. I és que el món laboral i la vida real, sosté Lenz, està basat en projectes: “A les empreses cada cop els importa menys el curriculum vitae dels aspirants a una feina, el que volen saber és en quins projectes ha treballat, perquè cada cop més feines requereixen persones amb experiència en projectes”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’estiu passat proposava dedicar alguna estona a mirar-nos als ulls, en silenci, amb persones estimades. Aquest estiu proposo desconnectar de mòbil, xarxes, WhatsApp i ginys tecnològics. En quin moment i quant de temps ja no m’atreveixo a dir-ho, és millor que cadascú ho decideixi en funció de les seves circumstàncies. No cal que ens proposem objectius gaire ambiciosos o radicals; acostuma a ser més efectiu plantejar-nos petits reptes realistes i assumibles. Podem començar desconnectant un dia a la setmana. També estaria bé que en alguns moments ens poséssim d’acord i ho féssim pares i fills alhora.

Si l’experiència acaba sent positiva, potser la podem mantenir al llarg del curs. Amb les tecnologies pot ser una bona idea establir un dia de descans setmanal, com els taxis. No té per què ser sempre el mateix, el podem anar variant depenent dels plans i de les activitats que tinguem. Una norma que podríem instaurar és que els missatges que rebem durant el nostre dia de descans no els hàgim de contestar, tret del cas que siguin qüestions ineludibles.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Sempre m’ha preocupat aquesta tendència global que busca que els nens es facin grans abans d’hora però que, en canvi, vol que els adolescents es mantinguin en una etapa allargassada que els faci consumidors capriciosos. Això fins i tot valdria per als pares d’alguns dels meus alumnes. Quan llegeixo la notícia que diu que molts nens comencen a veure pornografia als vuit anys m’esgarrifo i m’indigno alhora. Primer, perquè si els nens hi accedeixen vol dir que n’han sentit a parlar i, després, perquè significa que els pares no han controlat adequadament els mòbils o els ordinadors a través dels quals contemplen per primera vegada sexe explícit. Ja no passa allò que el nen, per casualitat i tafaneria, troba unes revistes a la calaixera del dormitori dels pares.

Els meus fills tenen onze i set anys. De moment això no ha passat, tot i que el gran, a cinquè de primària, ja ha estudiat la reproducció humana, fet que no discuteixo i que en certa manera em sembla bé. Ja posats, també es podria afegir a l’explicació que l’amor també hi juga un paper important i que no tot és instint animal. Evidentment tampoc cal tornar a l’època fosca i repressiva dels nostres avis, però començar de tan petits en la pornografia estarem tots d’acord que és un perill i una barbaritat. A secundària tinc alumnes amb dotze anys que ja han tingut relacions sexuals. Són pocs, però tenen tendència a esbombar-ho tant que fins i tot arriba a l’orella del professor. Inconscientment això crea una pressió en la resta de companys, que comencen a plantejar-se el tema, i ningú vol quedar com l’últim de la classe. Això també passa amb el tabac, l’alcohol i fins i tot algunes drogues més potents.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »