Arxiu de la categoria “General”

Un dels temes que ha aixecat polèmica han estat unes declaracions del conseller d’Educació el Sr Josep Bargalló en què es mostrava crític sobre el professorat funcionari. És evident que entre el professorat, com entre qualsevol altre col·lectiu social, hi ha persones que fan la seva feina sense gaire interès, només perquè els permeti uns ingressos regulars. Però també és cert que el col·lectiu de professorat s’ha trobat amb moments de canvi social molt grans i que hi han hagut de fer front en moment de grans retallades, sense massa ajuda (quan no entrebancs) de qui tenia la titularitat dels centres educatius (La Generalitat). I que un cop dit això, cal posar damunt la taula que el sistema de funcionariat del segle passat, potser no és la manera més adequada per fer les provisions de places quan ja estem ben avançats del segle XXI. Però si això és així, s’haurà de negociar i tractar en les Meses Sectorials que mantenen el Departament amb els sindicats del sector, de manera que es respectin els drets laborals de les treballadores i treballadors.

Però hi ha hagut una iniciativa que cal celebrar positivament. Sembla que el Departament d’Educació vol impulsar l’educació afectiva i sexual amb el programa Coeduca’t, amb l’objectiu d’ajudar els centres a treballar aspectes bàsics de coeducació, de perspectiva de gènere i de sexualitat de forma explícita, sistemàtica, rigorosa i respectuosa. El programa compta amb el suport de diferents departaments de la Generalitat, ajuntaments, universitats i diverses entitats expertes i de referència. Com a documents de referència que té en compte, cal citar les orientacions de la Unesco i de l’OMS, un marc que funciona en molts altres països. Es vol treballar de manera transversal des de P3 fins a 4t d’ESO. Es començarà a implantar en centres de referència i la voluntat és estendre l’experiència a tots els del país, el curs 2021-22, en què l’educació afectiva i sexual ja haurà de formar part del projecte educatiu de cada centre.

Celebrem aquesta iniciativa, necessària per tal que el sistema educatiu compleixi diverses lleis (algunes de fa molts anys) que es van aprovar al Parlament de Catalunya: La llei catalana de 5/2008 del dret de les dones a eradicar les violències masclistes; llei d’igualtat 17/2015; llei 12/2009 d´Educació; llei 11/2004 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, trangèneres i intersexuals i per a eradicar l´homofòbia, la bifòbia i la transfòbia; llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària del embaràs. Moltes lleis, que tracten la igualtat, la coeducació, l’educació en el respecte i la llibertat sexual… Esperem que aquesta iniciativa, que trobem positiva, es doti dels recursos necessaris i suficients i la voluntat ferma del Departament faci que s’implementi perquè realment a cada centre l’educació afectivo-sexual quedi incorporada al projecte educatiu.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Un de cada tres infants menors de cinc anys està desnodrit o pateix sobrepès. Si més no, així ho indica el darrer informe d’UNICEF sobre l’alimentació i la nutrició infantil, on s’indica també que gairebé dos de cada tres infants d’entre sis mesos i dos anys no reben aliments adequats per a creixement del seu cos, una situació que pot perjudicar el desenvolupament cerebral, interferir en el seu aprenentatge debilitar el seu sistema immunitari i augmentar el risc d’infecció, i en alguns casos, de mort.

En un treball fet per l’ONG i la Fundació Gasol, un 35% dels nens i nenes de 8 a 16 anys tenen excés de pes a causa d’una dieta inadequada o hàbits no saludables, com no fer exercici de forma habitual o passar massa temps davant de les pantalles.

A Catalunya, les darreres dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), un 31,2% de nens i nenes de 0 a 17 anys tenen excés de pes, dels quals 20,3% pateixen sobrepès i el 10,9% obesitat. Catalunya ocupa el 8è lloc entre les comunitats autònomes pel que fa al percentatge d’infants i adolescents amb sobrepès i obesitat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Barreres econòmiques, culturals i organitzatives fan que a Espanya només una mica menys de 4 de cada 10 nens menors de 3 anys, concretament el 36,4%, tinguin accés a escoles infantils. I el problema no és que el percentatge global sigui baix, ja que supera el 33% recomanat per la UE, sinó que la seva distribució és desigual socialment i territorialment. De fet, el 62,5% dels nens més rics sí que acudeixen a les guarderies, mentre que només hi va el 26,3% dels més pobres. I no és un problema de voluntat, ja que un terç de les famílies amb nens de 0 a 2 anys expressen que requereixen serveis d’atenció infantil no disponibles. Quant a la desigualtat territorial, si bé a Euskadi l’accés arriba al 52,5%, a Ceuta i a les Canàries és inferior al 20%.

Catalunya, per la seva banda, supera la mitjana, amb un 38,4% dels menors escolaritzats, si bé en els últims anys el ritme de creixement s’ha alentit. Així, de ser l’autonomia líder en el curs 2002-2003, ara se situa al cinquè lloc, a causa de les retallades i que va decaure l’impuls públic, segons l’informe ‘On tot comença’, presentat aquest dimarts per Save the Children.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Un terç de la població infantil al món està desnodrida o té sobrepès. Dues cares d’una mateixa moneda que evidencien que els infants pateixen malnutrició: no mengen aliments de qualitat i, per tant, creixen menys sans. Mentre que la desnutrició crònica en infants minva progressivament –tret d’emergències humanitàries com les que es viuen a l’Afganistan, el Iemen o Nigèria–, l’informe Estat Mundial de la Infància 2019 elaborat per Unicef revela que el sobrepès i l’obesitat infantil es consoliden com a problemes mundials de primer ordre.

Les dietes desequilibrades, sense nutrients i amb un excés de greixos saturats, així com una falta generalitzada d’activitat física, han convertit en global una epidèmia que inicialment només afectava els països industrialitzats i desenvolupats. Prova d’això és que la quantitat de població mundial d’entre 5 i 19 anys que pateix un excés de pes corporal s’ha duplicat en només 15 anys, passant del 10,3% de l’any 2000 a l’actual 18,4%.

“Les xifres són preocupants: que els nostres infants i adolescents tinguin una alimentació no adequada implica riscos per a la seva salut”, lamenta el director executiu del comitè espanyol d’Unicef, Javier Martos. L’ONG remarca que una dieta poc saludable no només es tradueix en un augment de la massa corporal, sinó que també es relaciona amb el desenvolupament de malalties cardiovasculars, un empitjorament del descans nocturn i del rendiment escolar i un augment del risc de patir trastorns d’autoestima.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

“Malgrat els avenços tecnològics, culturals i socials de les últimes dècades, hem perdut de vista aquest fet fonamental: si els infants mengen malament, viuen malament”, explica Henrietta Fore, directora executiva d’Unicef. “Milions d’infants subsisteixen amb una dieta poc saludable perquè simplement no tenen una opció millor. La manera que entenem i responem a la malnutrició ha de canviar: no es tracta només d’aconseguir que els infants mengin suficient; es tracta sobretot d’aconseguir que mengin els aliments adequats. Aquest és el desafiament de tots avui en dia”.

Al món encara hi ha 149 milions de nens i nenes amb desnutrició crònica, 50 que pateixen emaciació (aprimament patològic) i 340 que passen gana oculta (mancança de vitamines i minerals essencials a la dieta). I gairebé 2 de cada 3 infants d’entre sis mesos i dos anys no reben aliments adequats, situació que perjudica el seu desenvolupament cerebral, interfereix en la seva capacitat d’aprenentatge, debilita el seu sistema immunitari i augmenta el risc d’infeccions i, en molts casos, de mort. Aquestes és una de les crues realitats que retrata L’Estat Mundial de la Infància 2019: Infants, alimentació i nutrició, que Unicef presenta amb motiu (aquest dimecres 16) del Dia Mundial de l’Alimentació. Amb tot, la xifra de la desnutrició infantil al món ha disminuït: l’any 2000 era de 198 milions.

Hi ha, però, un altre contingent d’infants que no reben els aliments adequats. Segons l’organisme de Nacions Unides, hi ha 40 milions d’infants de menys de 5 anys que tenen sobrepès o són obesos. La major part són del primer món, però el sobrepès creix a tota arreu, fins i tot a l’Àfrica. En el cas d’Espanya, Unicef Comitè Espanyol juntament amb la Fundació Gasol publiquen un altre informe, Malnutrició, obesitat infantil i drets de la infància a Espanya, en el qual situen el percentatge d’infants i joves d’entre 8 i 16 anys amb excés de pes en el 34,9% (20,7% sobrepès i 14,2% obesos). En un llistat dels 41 països membres de l’OCDE i la UE, Espanya se situa en la desena posició pel que fa a percentatge d’infants amb massa pes. El rànquing el lideren, per aquest ordre, Estats Units i Nova Zelanda, i el tanquen Lituània, Estònia i Japó.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

En un comunicat conjunt dels bisbes catalans, afirmen que “cal respectar la sentència” del Tribunal Suprem però asseguren “que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei”.

La Conferència Episcopal Tarraconense ha fet públic poc després de la publicació de la sentència, un comunicat de dues pàgines en el que parlen de “temps en què entreveure solucions es fa difícil perquè es produeix un atrinxerament en les pròpies posicions” i en que “el diàleg esdevé fonamental”. També després de dos anys viscuts “amb la pena al cor pel que suposava per als presos i per a les seves famílies i amics”.

Els bisbes afirmen que “cal respectar la sentència emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus”. Però afegeixen que “creiem també que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei”.

Segons els bisbes, “Catalunya no és una societat violenta però constatem que en els darrers anys ha minvat la qualitat de la convivència per la via del refredament, de la ignorància o del menyspreu”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Diverses entitats cristianes han fet pública una nota en la que afirmen que “aquesta sentència és un seriós pas endarrere per a la resolució del conflicte polític que afecta a Catalunya i posa en perill la convivència i la democràcia”. En aquest contingent se sumen “a iniciatives cíviques i pacífiques que expressin un rebuig a aquesta decisió judicial”.

La nota exposa que la sentència del Tribunal Suprem sobre els líders socials i polítics catalans respon a “una indeguda aplicació de les lleis penals a fets que no són ni poden ser considerats delictius, imposant penes d’una gran crueltat”.

També expressen “la nostra profunda preocupació i decepció perquè les reiterades crides al diàleg dels darrers anys no hagin donat cap fruit”, i que no s’hagi avançat “pel camí del diàleg” que han demanat reiteradament els bisbes catalans.

Finalment, les entitats “reclamem a totes les institucions i partits polítics que posin fre a la judicialització d’aquesta situació i s’iniciï de manera urgent i immediata un procés multilateral de diàleg polític que permeti avançar cap a una resolució justa, democràtica i duradora”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La Fundació Escola Cristiana de Catalunya –FECC– ha fet públic un comunicat en el que afirma “que la privació de llibertat farà molt difícil tancar ferides i assolir consensos que condueixin a la germanor, llibertat i pau que tots desitgem”.

En la nota publicada aquest migdia demanen que “de manera immediata s’iniciï un procés multilateral de diàleg polític i social que ens faciliti sortir d’aquest atzucac, faci recuperar l’estabilitat democràtica i institucional i condueixi a la concòrdia i a la pau social”.

També recorden que “volen continuar exercint la tasca formativa aspirant a proporcional la millor educació a les generacions que acollim en els nostres centres”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Ann Cook i Avram Barlowe són dos dels fundadors del New York Performance Standards Consortium, un grup de 39 instituts públics de l’Estat de Nova York que van començar a col·laborar a començaments dels anys noranta (inicialment eren 28) i que l’any 1995 es van constituir formalment en consorci. Es volien orientar cap a una pedagogia més activa i competencial amb la idea d’estimular l’aprenentatge i potenciar el compromís (engagement) dels seus alumnes, la major part afroamericans i llatins residents a barris deprimits. La setmana passada van estar a Barcelona, convidats per la Fundació Bofill i Escola Nova 21, per realitzar diverses xerrades i tallers. Una d’aquestes va ser un col·loqui sobre la seva experiència amb una representació de la comunitat educativa catalana (alts càrrecs del Departament i del Consorci, inspectors, directors de centre, experts i representants associatius). Una experiència d’èxit basada en aconseguir obrir una esquerda en el sistema perquè toleri l’excepció.

L’any 1998 va canviar la llei educativa dels EUA. A partir d’aquell any, el Govern federal va obligar tots els Estats que posessin un examen comú previ a l’obtenció del Diploma de High School, el que aquí equivaldria al final del batxillerat. El currículum i l’avaluació depenia (i depèn) de cada Estat, però aquesta prova final era una imposició del Govern federal. No era una prova d’accés a la universitat, com seria una selectivitat, sinó una prova per a l’obtenció del que aquí seria el títol de batxiller. Una revàlida.

La comunitat educativa de la New York Performance Standards Consortium es va rebel·lar. Feia tres anys que observaven una gran millora del seu alumnat, sobretot pel que feia al no abandonament. Ann Cook, directora executiva del Consorci, explica que “una prova estandaritzada i concebuda per aquells estudiants acostumats a l’aprenentatge de colzes i memòria senzillament no ens semblava adequada”. Però havien perdut el seu principal aliat, ja que en aquells tres anys el comissionat d’Educació de l’Estat que els havia animat a constituir-se en consorci havia canviat. El nou no volia cap excepció en els instituts públics (sí que es contemplaven en els privats).

La lluita va durar anys. Famílies i docents del consorci van iniciar tot un seguit d’accions, des de recursos contenciosos a manifestacions a la seu del capitoli de l’Estat, situat a Albany. Van obtenir el suport de l’influent sindicat de professors (American Federation of Teachers), van anar a veure congressistes i els van explicar què feien i perquè, i finalment van aconseguir que el Congrés de l’Estat els autoritzés a ser una excepció (va ajudar molt que el congressista republicà responsable d’Educació no suportés al nou comissionat, recorda Cook). Amb el Senat va ser més difícil, perquè les majories eren diferents, però al final van aconseguir el permís amb una petita transacció. De les cinc proves de què consta la revàlida (matemàtiques, història universal, història dels EUA, ciències i anglès), quatre les podrien fer segons el seu mètode, i una hauria de ser estandaritzada. Cook va triar que aquesta darrera fos l’anglès.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Rosa Sensat. L’associació de mestres expressa la seva solidaritat amb els condemnats i considera la resolució judicial “injusta i desmesurada” i “no ajudarà a resoldre el conflicte”. “Perquè els futurs responsables de les nostres institucions siguin persones educades en els valors de la participació i el diàleg, i no ens condueixin mai més al punt en què ens trobem avui”, afegeix.

ACUP. L’Associació Catalana d’Universitats Públiques recorda que ja va criticar l’empresonament dels líders independentistes i ara reitera “la nostra indignació per la situació que es viu a Catalunya, així com la nostra preocupació per les circumstàncies personals que viuen les persones afectades per la sentència”. Des de l’ACUP es fa una crida al diàleg entre tots els actors polítics “per buscar al més ràpidament possible una sortida al conflicte polític que vivim, que pugui ser assumida per una àmplia majoria de la ciutadania catalana. Només mitjançant el reconeixement i el respecte de l’altre i del seu dret a defensar les seves idees, sempre de forma democràtica i pacífica, podrem trobar el camí de sortida a un conflicte que en cap cas hem de permetre que esdevingui crònic i pugui acabar causant fractures socials irreversibles”.

Fundesplai. La Fundació Catalana de l’Esplai es fa seu el comunicat emès per la Taula d’entitats del Tercer Sector en el qual es qualifiquen de “desproporcionades i injustes les penes imposades” i es fa una crida a la mobilització cívica. “Consideren que la sentència del Suprem s’allunya clarament del que reclama la majoria de la societat catalana i que contribueix a la fractura social”, diu aquest comunicat.

USTEC. El sindicat majoritari entre els docents del sector públic reprodueix el comunicat de l’Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC, del qual és membre), en el qual s’exigeix “la llibertat de totes les preses polítiques” i s’anima als afiliats a participar en “totes les mobilitzacions en defensa dels drets i les llibertats”. La IAC és, juntament amb la I-CSC, un dels sindicats convocants de la vaga general de divendres vinent.

Escoles cristianes. Diverses entitats vinculades al cristianisme, entre els quals diverses congregacions dedicades a l’ensenyament com Escola Pia, Cor de Maria o Vedruna, han emès un comunicat conjunt en el qual titllen la sentència de “greu atemptat contra els principis democràtics essencials de la nostra societat”, “greu violació de drets humans dels afectats” i “pas endarrere per a la resolució del conflicte polític que afecta Catalunya”. Els firmants insten també els diversos actors a “un procés multilateral de diàleg polític que permeti avançar cap a una resolució justa, democràtica i duradora”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La Fundació Pere Tarrés ha editat un calendari per al curs 2019/2020 que recorda algunes dones que han fet història i que sovint queden oblidades en els llibres escolars. El calendari mostra cada mes, entre d’altres, l’oceanògrafa Josefina Castellví, la lluitadora antifranquista Neus Català, l’escriptora Mercè Rodoreda i la política Clara Campoamor. La fundació vol divulgar les aportacions d’aquestes dones i generar referents femenins en l’imaginari de les joves generacions.

Comments Sense comentaris »

Sis alumnes d’Arbúcies han rebut la beca d’anglès per al curs 2019/2020 que atorga cada any l’Ajuntament. Els alumnes becats han estat quatre alumnes de 1r d’ESO i dos alumnes de 6è de primària que són proposats per les escoles de primària i consensuats amb els serveis municipals. El criteri que s’utilitza per a la selecció dels alumnes és la constància i el treball en llengua anglesa fent especial atenció als infants en situació vulnerable.

Aquesta entrega de beques, que ja fa tres anys consecutius que està en funcionament, és una iniciativa conjunta de l’Ajuntament d’Arbúcies amb les acadèmies d’anglès Enjoy Idiomes i The English Club juntament amb les escoles Vedruna i Dr. Carulla.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La figura de l’aprenent, aquest xaval amb ganes, que es fixa en tot, que és una esponja, que pregunta i prova, que s’equivoca i corregeix, té avui un nom més tècnic i menys romàntic. Se’n diu FP Dual, però manté la mateixa filosofia d’assumir un ofici des de dins. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona acaba de demostrar que aquest model formatiu és efectiu, tant per a l’estudiant com per a les empreses, ja que dos terços dels alumnes acaben fitxant per la companyia d’acollida. Però compte, l’enamorament sobtat ha de superar una barrera no sempre fàcil de franquejar: l’excés de burocràcia.

L’estudi porta la firma d’Anika Jansen, economista del German Economic Institute, i de Pilar Pineda, directora del grup d’Eficàcia de la Formació de la UAB, i es basa en enquestes a més de 1.000 empreses catalanes que participen en els programes d’FP Dual. Hi ha certa coincidència –el 75% de les companyies consultades– en què es tracta d’una «inversió a llarg termini i una via excel·lent per formar futurs treballadors qualificats». En aquesta època de certa precarietat laboral, hi ha la por que aquests joves es converteixin en mà d’obra barata per a les companyies. L’estudi sembla demostrar més aviat el contrari, ja que el 80% de les firmes agraeix «poder-los formar a mida per a un lloc de treball» que, en molts casos, acaba sent seu.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El britànic Alex Beard sempre va voler ser professor. Però no un de qualsevol. Ell volia ser el Robin Williams d’‘El club dels poetes morts’, un mestre lluminós i capaç d’encomanar entusiasme per l’aprenentatge. No ho va aconseguir. Va deixar les aules i es va dedicar a recórrer el món a la recerca d’‘Otras formas de aprender’. Aquest és, precisament, el títol del seu nou llibre (editat per Plataforma Actual), un assaig sobre què funciona en educació i per què.

-¿Quina virtut destacaria del professor d’‘El club dels poetes morts’? Em recorda als que jo vaig tenir a la meva escola de secundària, que era una cosa així com l’escola Hogwarts de Harry Potter. Eren professors exigents, però inspiradors. Explicaven històries. Jo vaig voler ser com ells.

-Però admet que va fracassar. ¿Per què? Perquè em vaig adonar que els meus estudiants eren molt diferents dels de la meva època. Sabien diversos idiomes, utilitzaven telèfons mòbils i altres tecnologies. No obstant, els mètodes a classe eren els antics. Crec en la revolució de l’aprenentatge, però jo no en formava part.

-Ha recorregut el món i ha vist de tot, des de les fàbriques d’exàmens de Seül, fins a professors excel·lents finlandesos o estudiants brillants a Anglaterra. Afirma que estem en el llindar d’una revolució en la nostra manera d’aprendre. ¿Peca d’optimisme? Pot ser que sí, però hem de creure en aquesta revolució. He vist que era possible. Avui sabem molt sobre el funcionament del cervell, sabem de psicologia, tenim internet i la intel·ligència artificial. En el meu recorregut per diferents escoles he vist que ja hi ha escoles on estan posant en marxa aquesta revolució.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Ho demostren tots els indicadors europeus: la formació professional dual, en què els alumnes compaginen durant dos anys els estudis amb pràctiques en una empresa real, fa disminuir l’atur juvenil i el fracàs escolar. Per això governs, centres educatius i empreses reivindiquen des de fa anys el potencial d’un “model d’èxit” que, malgrat tot, a Catalunya continua encallat després de set anys: només hi opten un de cada deu alumnes de FP. Per què? Quines resistències hi ha a l’hora de desplegar la dual?

L’intercanvi de retrets evidencia que el joc d’interessos entre els tres actors (administració, centres educatius i empreses) no és fàcil de quadrar. És un peix que es mossega la cua: l’administració demana més implicació a les empreses, que al seu torn exigeixen, d’una banda, que els governs facin lleis amables per contractar els estudiants i, de l’altra, que els centres educatius ajudin a enterrar la injustificada mala imatge de la FP fent-ne promoció. I els centres, ofegats en la burocràcia, demanen a l’administració més recursos. La setmana passada, al V Fòrum de l’Aliança per la FP Dual, totes les parts van ensenyar les cartes. I si bé van celebrar que s’havia avançat a l’hora de prestigiar la FP dual com una sortida d’èxit (educativa i laboral), també és cert que van admetre que quedava molt de camp per córrer.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El 26 d’octubre La Farga de L’Hospitalet de Llobregat acollirà l’última trobada d’Escola Nova 21 (EN21), on es reuniran un miler de docents de tots els centres que han participat al llarg d’aquests tres anys i escaig en el que ha estat l’última experiència d’innovació pedagògica a Catalunya. Aquesta iniciativa público-privada, que va néixer amb la voluntat de mobilitzar i activar l’actualització del sistema educatiu per a tothom, acaba aquest desembre.

“Els objectius s’han assolit amb escreix, hi ha un veritable debat educatiu a Catalunya que promou l’actualització del sistema, les famílies en són conscients i ho demanen, i els docents hi estan treballant”, valora el seu director, Eduard Vallory. La data de finalització estava marcada des de l’inici: “Aquesta aliança volia ser un catalitzador dels agents que ja existien, no ens hem inventat res; els models que hem desenvolupat amb els centres de la mostra són fruit del procediment de canvi que s’ha elaborat amb les escoles i instituts impulsors que ja treballaven d’aquesta manera. Hem recollit el que estava dispers perquè tingués força. Ara correspon a l’administració agafar el relleu amb la feina feta”. L’únic que lamenta Vallory és no haver tingut capacitat d’obrir més convocatòries perquè s’hi poguessin sumar més escoles.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’onzena edició de la Catosfera, el cicle de debats en profunditat sobre les novetats tecnològiques i del món d’internet i la comunicació a Catalunya, presenta una novetat, la Catosfera Nins. Un programa d’activitats gratuïtes per a públic familiar que pretén acostar les noves tecnologies i el seu bon ús a tots els membres de la família. 

La jornada, que demana inscripció prèvia per a algunes de les activitats gratuïtes que ofereix, tindrà lloc el dissabte 19 d’octubre al matí a la plaça Salvador Espriu de Girona, en el marc de la Catosfera. Adreçada a infants i joves d’entre 6 i 16 anys però també als seus pares i mares o familiars, la Catosfera Nins proposa un matí d’activitats per motivar el pensament tecnològic, l’esperit innovador i la creativitat. 

Activitats programades

  • Taller de robòtica amb peces Lego: els participants podran descobrir el funcionament dels robots i els sensors a través de la resolució d’un repte que els proposa el taller. A través d’aquesta activitat, els nens i nenes aprendran i es familiaritzaran amb la robòtica i la programació. La proposta, organitzada per Robotix, ofereix dos sessions: una per a nens d’entre 6 i 11 anys a les 11.45 h i una per a nens d’entre 12 i 16 anys a les 13 h. El taller té una durada de 50 minuts i és necessari fer una inscripció prèvia aquí
  • Taller de programació ‘La ciutat impossible’: proposta per recrear una ciutat on, en forma de joc, es produiran diferents situacions que caldrà resoldre mitjançant la programació de robots i sensors. L’objectiu dins del joc és fer arribar al màxim nivell tots els indicadors que estan representats en un panell interactiu (salut, convivència, felicitat, sostenibilitat) cooperant entre tots els participants. Organitzada per Colectic, l’activitat té una durada de 20 minuts i no requereix inscripció prèvia. Poden participar-hi nens i nenes a partir dels 8 anys.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Els de la meva generació fèiem gimnàstica. Era una assignatura que els que teníem una complexió física menys dotada patíem bastant per aprovar. A primària vaig tenir dos professors que recordo perfectament: un era un antic gimnasta que va competir en campionats importants, i l’altre un militar retirat. Amb aquest darrer ho passava malament, suava només de veure’l perquè tractava els alumnes com si fóssim petits soldats, com si haguéssim d’anar a la guerra. Els meus pares fins i tot van fer l’esforç de pagar una extraescolar de gimnàstica en el mateix centre que ajudava a aprovar l’assignatura.

Eren temps de jugar-te el físic saltant el poltre o fent la tombarella en el plínton, pujar la corda a pols i fer el màxim de flexions en un minut. Tot això ha desaparegut, no sé si progressivament o de cop i volta. Ja fa anys que el nom de l’assignatura és educació física, en una voluntat clarament pedagògica i d’aposta per fer una vida saludable. Finalment s’ha tingut en compte la diversitat en les capacitats físiques dels alumnes i, en teoria, ara s’avalua a partir d’aquests paràmetres. És a dir, que ningú suspèn perquè sigui baixet o poc flexible.

LLegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La comunicació és un dels problemes principals que mares i pares d’adolescents assenyalen que tenen. Molts es queixen que els seus fills i filles no els expliquen res. Algunes coses és normal que no ens les expliquin, però no ho és que no ens expliquin res. Quan això passa, potser és que no som capaços de crear els ponts necessaris perquè pugui haver-hi comunicació o que no sabem mantenir-los oberts quan n’hi ha. Perquè som nosaltres els responsables de la construcció i el manteniment d’aquests ponts.

La comunicació fluirà més fàcilment si el pont l’hem creat des de petits, dedicant-los temps, tenint-ne cura, compartint descobertes, jocs, aprenentatges, fantasia, vivències, obrint-los el nostre cor i atenent el seu. Però si durant la infantesa travessem habitualment els ponts junts i agafats de la mà, en l’adolescència podríem dir, metafòricament parlant, que els nois i noies són en un costat del pont i nosaltres a l’altre. Pel que fa a la comunicació, això implica tenir en compte tres regles d’or:

La primera, travessar el pont amb calma i serenor quan som nosaltres els que anem a buscar-los per parlar d’alguna qüestió de vital importància. Per delicat que sigui el tema o per preocupats que estiguem, evitem anar-los a trobar emocionalment sobrepassats, amb actituds enfurismades, desesperades, victimistes, agressives o justicieres, perquè bloquejarem segur la comunicació. El que diguem ha de ser afectiu i assertiu per ser efectiu.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Pugna, disputa, contesa, batussa. Baralla, vaja. El pare o la mare la presencia en directe -i es veu obligat a aturar-la, a gestionar-la- o bé en percep les marques al cos i en l’actitud del fill i n’escolta la crònica en primera persona. El pati o la plaça es transformen en un ring improvisat del qual salten espurnes. I, en acabat, cal llepar-se les ferides, fer les paus, demanar perdó. Com ho fem?

Sobta que, en la petita infància, les baralles siguin, de vegades, molt violentes, descarnades. “La majoria de conflictes apareixen a causa d’un conflicte d’interessos. Els infants estan en una etapa molt egocèntrica -explica Gisela Baz, consultora d’educació, mestra d’infantil i psicopedagoga- i intenten donar resposta immediata a les seves necessitats. En aquestes edats, el mitjà d’expressió per excel·lència és el cos, i, moltes vegades, expressen la seva ràbia o frustració d’aquesta manera”. La psicòloga especialista en petita infància i psicologia perinatal Gemma Sala afegeix: “Els nens petits són tot emoció, i sovint les emocions els desborden. No estan preparats per poder expressar en paraules el que els passa, i el que els surt de manera instintiva quan s’enfaden és passar a l’acció: mossegant, pegant, cridant…”

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »