Arxiu de la categoria “General”

Un dels materials protagonistes a l’hora de fer manualitats amb nens és el cartró del rotllo de paper de vàter. Se’n pot crear tot tipus de manualitats, des de titelles, superherois, cotxes i castells fins a polseres i collarets. Les idees són infinites. Nosaltres proposem crear un animal divertit i senzill de fer: el cuc. Per aconseguir-lo s’haurà de retallar el cartró del rotllo de paper de vàter (o de cuina) en diferents trossos, que després caldrà enganxar (es pot fer tan llarg com es vulgui).

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Més de 650 alumnes de formació professional de centres públics, concertats i privats d’arreu de Catalunya oferiran el seu suport com a professionals en els àmbits sanitari i social fins que es resolgui la situació d’alarma generada per la pandèmia del coronavirus. L’objectiu és col·laborar amb les persones que més ho necessitin durant aquest període i contribuir d’aquesta manera a la manca de personal existent en ambdós àmbits.

L’alumnat que oferirà aquest suport cobrirà principalment les baixes de personal causades pel COVID-19 però, quan calgui, també servirà per ampliar els diferents serveis que siguin necessaris en cada moment. Es tracta d’estudiants tots ells majors de 18 anys i que treballaran de manera voluntària amb persones sense risc d’infecció.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Govern garanteix els pagaments ordinaris als serveis contractats pel Departament d’Educació durant la suspensió de l’activitat a causa del Covid-19. En el cas del servei de menjador escolar contractat pel Departament, pels  Consells Comarcals o ajuntament per delegació del Departament s’indemnitzarà a les empreses per les pèrdues causades pel cessament de l’activitat i s’estudien mesures per pal·liar els perjudicis econòmics dels serveis que s’han adjudicat de forma privada a través de les ampes

El Departament d’Educació vol manifestar el seu compromís amb totes les empreses que presten servei amb el Departament i amb la voluntat de garantir que segueixin cobrant i mantenint l’ocupació malgrat no puguin prestar efectivament el servei durant la suspensió d’activitat a causa del Covid-19. Així ho va aprovar el Govern el passat 17 de març a través del Decret Llei 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

En l’última setmana he sortit un cop al carrer. Tot just per recollir l’encàrrec de la farmàcia i comprar dos pans de pagès, tallat, per poder-lo congelar, treure’n una llesca cada dia i, amb aquest racionament en pròpia porta, arribar fins al Dilluns de Pasqua. Tot d’una m’he adonat que aquest any, com a padrí, no podré regalar cap mona. Automàticament, he pensat en els pastissers que, en els dies que venen, perdran tot el calaix que haurien fet amb les seves escultures de xocolata. Això no és com uns Jocs Olímpics, que si no els fas ara ja els celebraràs l’estiu que ve. La mona que no venguis ara, en aquesta Pasqua confinada, difícilment la vendràs mai més. I els nens es quedaran sense mona, quan segurament més la mereixerien. A Catalunya, des que es va decretar que no es tornava a les escoles, porten quinze dies tancats a casa. I, certament, han desaparegut. En el meu camí a peu –mil passes entre anar i tornar– veig molt poques persones al carrer, algun avi a la farmàcia, però cap nen. Ni un. De la finestra estant, tampoc en veig cap que baixi, ni tan sols, a llençar la brossa al contenidor. Han desaparegut. L’aïllament a casa dels més petits s’està fent d’una forma modèlica. I cadascú, de portes endins, es deu saber les seves coses. Per l’edat de les criatures, per la quantitat de germans, per les dimensions del pis i pel nombre de nens que toquen per metre quadrat. Sens dubte que el tarannà dels nanos, l’humor dels seus pares i la paciència infinita per part de tots són bàsics per a una convivència civilitzada. La meva àvia, poc donada a fer sentències, en tenia una que sí que repetia amb convenciment: “La criatura més petita omple la casa més gran”. Quina gran veritat. Quan l’estat d’alarma passi de llarg, més enllà de l’emotiu aplaudiment de les vuit del vespre als qui salven vides, potser caldrà que muntem –ja quedarem per al dia i l’hora–, una ovació sonada a tots aquests nens que ens estan donant una lliçó. 

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’obra social marista no s’atura aquests dies de confinament. I menys encara l’obra social marista de medi residencial. A Igualada, per exemple, les indicacions de confinament han estat més estrictes des del principi que a la resta de Catalunya. I al CRAE que hi gestionem els Maristes, per exemple, tret del caos dels primers moments i de la incertesa dels primers dies, ara els nois i noies conviuen entenent que es tracta d’una situació absolutament extrema i excepcional. De mica en mica l’organització és millor i gràcies a l’esforç i la paciència de tot l’equip i els nois i noies van fent propostes per tal de poder suportar millor aquests dies estranys. Què fan? Campionats de futbolí, de ping-pong, mandales, Playstation, cançons, cartells… fins i tot s’ha habilitat una part del garatge per muntar un camp de futbol sala i tenir un altre espai per poder fer activitats. Com diu Cesc Elías, el director del CRAE, “tots esperem treure alguna cosa de positiva d’aquests dies que ens ha tocat viure malgrat els moments més complicats”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

“A Jesús li arriba la notícia que un amic seu està malalt. Ell està amb els seus amics i amigues i es posa trist”. Amb aquestes paraules tan oportunes s’obre el comentari de l’evangeli de diumenge que els jesuïtes ofereixen per pregar en família. És un nou recurs setmanal il·lustrat, amb unes pautes senzilles, per suplir aquests dies que les famílies no podran anar a missa.

‘Eucaristia amb infants’ és una nova proposta dins de l’espai de recursos pregaria.cat. El jesuïta Joan Morera coordina el recull especial de materials per al temps de confinament. I ha encarregat al jesuïta Roger Torres, rector de la parròquia de Sant Ignasi de Lleida, que il·lustri i guiï aquesta estona de pregària familiar.

Per començar, demanen trobar el lloc i el moment adequat. “Podríem condicionar el lloc amb coixins o una catifa, una bíblia, una icona, una espelmeta…”, apunten. I en aquest espai, situar la imatge de Jesús com a element de continuïtat. A partir d’aquí, una invitació senzilla: “La guia proposa llegir l’evangeli, deixar un moment de silenci per anar recorrent la imatge, i uns punts de reflexió per provocar una mica de diàleg en família”, explica Roger Torres. 

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Un moment per al canvi. Així és com veu la periodista musulmana, Amanda Figueras, la situació actual de confinament provocada per l’emergència del coronavirus. Ho ha afirmat aquest dimecres en el primer Webinar organitzat per l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, en el marc de la campanya #BeTheKey (Sigues la clau), contra la islamofòbia. En debat obert moderat per la Lydia Dionís, membre de l’Observatori i estudiant de Relacions Internacionals a Blanquerna-URL, Figueras ha parlat de la pandèmia des de l’islam.

El coronavirus és un càstig de Déu? Ha plantejat la ponent. En aquest sentit, ha subratllat que, per al món musulmà, és una oportunitat per als creients per reflexionar sobre la seva acció prèvia i millorar, sempre posant el bé comú per sobre del bé individual. “Només d’aquesta manera podrem apropar-nos més a Déu”, destaca.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’escola concertada demana a la Generalitat que assumeixi el cost del personal no docent, tal com fa amb la pública. L’impacte del tancament dels centres educatius deixa en dificultats moltes de les 700 escoles concertades, que denuncien que no disposen de prou mitjans econòmics per fer-hi front.

Els centres concertats es financen per dues fonts. El concert que tenen amb la Generalitat els permet pagar el sou dels docents i el personal d’administració i serveis. El Departament d’Educació ha garantit que seguirà assumint aquesta despesa.

A més, hi ha la quota que paguen les famílies. Es destina a la sisena hora, la resta de personal i els costos de manteniment. Els centres han optat per mantenir seguir-la cobrant, restant-ne la part del menjador, excursions i extraescolars.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Els que hem llegit el llibre Metáforas de la vida cotidiana, de George Lakoff i Mark Johnson, sabem que “nuestro sistema conceptual ordinario, en términos del cual pensamos  y actuamos , es fundamentalmente  de naturaleza metafórica”. Alerta perquè afecta el pensament i l’actuació. Per tant “los procesos del pensamiento humano son en gran medida metafóricos”. Les metàfores que fem servir ens fan veure i viure la realitat d’una manera determinada. “El temps és or” porta de la mà conviccions com “no el podem perdre”. Per tant, seguint aquesta lògica, badar és una activitat que mereix ser censurada. I en segons quins contextos, jugar també.

Aquests dies tan estranys que vivim se’ns diu que estem en guerra, i tots sabem que una guerra és una altra cosa. Una guerra no és una estona de cua al súper sabent que acabaràs trobant-hi la majoria de coses que necessites, fins i tot aquesta metàfora en què hem convertit el paper de wàter. Una guerra és fer cua i no saber si hi trobaràs res o si caurà una bomba que deixarà anar un soldat que seguirà les ordres del ministre de Defensa del seu país, que serà el ministre de la Guerra del país enemic.

Si acceptem que estem en guerra contra un virus hem d’acceptar que se’ns tracti com a soldats.  I a un soldat se l’educa perquè no pensi. Això m’ho va ensenyar un oficial d’artilleria –militar molt intel·ligent perquè els que es dediquen als canons acostumen a tenir més d’una carrera– un dia que ens va dir que li preguntéssim el que ens inquietés i que oblidéssim que portava galons. Per tant, admetia cavallerosament preguntes impertinents. I davant de l’expressió del sense sentit que tenia per nosaltres tantes i tantes hores d’instrucció, d’anar amunt i avall fent exercici amb el fusell, l’oficial ens va dir que tot plegat anava adreçat a despersonalitzar-nos, a convertir-nos en éssers sense capacitat de decisió i que si rebíem l’ordre d’atacar l’enemic posant en risc seriós la nostra vida obeíssim sense discussió possible.

Jo no vull ser soldat, perquè vull mantenir dues coses. La primera és la meva capacitat crítica davant de tot el que hem de fer per evitar caure malalts o contagiar les persones amb qui convivim. La segona és perquè la meva obediència està fonamentada en la confiança que tinc vers qui em governa i faig meva l’ordre que em dóna, no pas perquè em pugui multar o detenir sinó perquè hi confio plenament. El confinament sorgeix de la necessitat, de la protecció d’un bé com és la vida, no del poder que tenen segons quins estaments. Per exemple i entrant en l`àmbit escolar: si demanem que les criatures transitin pels passadissos de l’escola sense fer soroll no és pas perquè els mestres siguem amics del silenci o el considerem un valor absolut, sinó perquè hi ha gent que treballa. I si practico un esport, la regla la faig meva perquè emana de la necessitat de poder practicar-lo, no pas perquè una autoritat externa ho decideixi.

Si pensem en el món educatiu ens cal revisar moltes metàfores. Una que he combatut… ai, que se m’ha escapat la metàfora bèl·lica… és l’ús del sintagma “línia d’escola”, perquè si penso l’escola com una línia la veig com una successió de punts ben ordenats on un en segueix un altre i així fins l’infinit. La línia d’escola entesa així distorsiona la realitat. Si acceptem que és una línia ens caldrà pensar no en una línia recta dibuixada amb un regle sinó en la línia que podem fer amb la prosa de Proust, que si el personatge explica que s’aixeca de la cadira per anar a la porta aquest trajecte dura deu pàgines perquè entremig sorgeixen fets, records, sensacions… i la línia s’embolica una cosa de no dir, perquè així és la vida i així és l’escola.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

No sempre cal un laboratori per fer experiments científics. Amb una cuina, unes quantes idees originals i temps lliure és possible, per exemple, construir un vaixell propulsat de vapor, fer un volcà, fabricar una serp o crear una làmpada de lava. Són alguns dels exemples del Repte Experimenta a Casa, una iniciativa impulsada per investigadores i investigadors de la Universitat Rovira i Virgili amb la col·laboració de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) perquè el confinament no sigui un impediment no només perquè nens i joves aprenguin ciència, sinó també per explicar-la participant en un concurs a les xarxes.

El Repte Experimenta és un programa adreçat a escoles i instituts de secundària, però que durant aquestes setmanes de confinament entra a les cases per oferir alternatives d’aprenentatge i entreteniment des de vessants com la química, l’enginyeria, l’enologia, la biologia, la biotecnologia o la física. L’objectiu inicial del programa és que de la mà de padrins científics vinculats al món acadèmic i empresarial, els alumnes dissenyin un experiment amb productes d’ús quotidià, com aliments, productes de farmàcia o de neteja… i facin un vídeo amb el qual participaran en un concurs en què es premiaran els i les millors joves en fer divulgació científica.

En el projecte que es fa a les aules els padrins treballen amb equips de quatre alumnes, però durant aquestes properes setmanes l’apadrinament es farà de manera virtual. Així, des d’ara i fins que acabi el confinament, es publicaran al web i a les xarxes socials del programa experiments senzills que les famílies poden fer a casa sota el lema Experimenta a casa. Així les investigadores i investigadors de l’URV i l’ICIQ i els seus fills i filles es posen la bata i els guants per convidar a tothom a descobrir el mètode científic de primera mà.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Qui hagi anat a un esplai o agrupament escolta durant algun moment de la seva vida -i qui no, també- sabrà que és molt més que reunir-se els dissabtes per jugar. En aquests centres de lleure educatiu, els infants i joves aprenen valors, com l’empatia, el respecte o la companyonia, a través del joc i l’aprenentatge vivencial. Ara, però, a causa de la crisi del coronavirus i el confinament de la població, els infants i joves ja no es poden trobar cada dissabte. Els monitors i caps dels esplais i caus han volgut posar-hi remei, des de la creativitat que els caracteritza.

Desenes d’esplais i caus d’arreu de Catalunya estan promovent moltes iniciatives pels infants i joves a través de les xarxes socials. Molts d’ells proposen reptes diaris als infants i a les seves famílies, els quals anuncien cada dia a través dels grups de WhatsApp o de les xarxes socials de l’entitat. Per aquests mateixos grups, les famílies i els infants fan arribar els resultats de les activitats, que es comparteixen a les xarxes sota hashtags com #Caufinament o #Esplaiacasa.

Fer manualitats, elaborar pastissos, participar en un concurs de dibuix, crear una coreografia o recrear fotos antigues. La llista de reptes que s’han proposat és interminable i variada. L’Esplai Farfalla de Terrassa, per exemple, vaa reptar als infants a construir una cabana feta amb els materials que trobessin per casa, com ara llençols, cadires o capses de sabates. “Intentem fer activitats molt diferents. Un dia fem una activitat més creativa i tranquil·la, i al dia següent en fem una de més moguda”, explica la Marta Cortés, monitora de l’Esplai Farfalla. També es busca fer partícip a tots els membres de la llar, proposant reptes per a fer en família. Altres esplais, com el Peti Ki Peti, de la Palma de Cervelló i el Vol i Vol, de Cornellà, ofereixen, a més, recursos per explicar als infants què és el que està passant, per tal de fer-los més comprensible la situació, especialment als més petits.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Veure’n la notícia (minut 25.44)

Comments Sense comentaris »

La prova d’accés a la universitat (PAU), que havien de fer uns 217.000 alumnes entre el 9 i l’11 de juny, es retardarà i es farà entre el 22 de juny i el 10 de juliol la convocatòria ordinària i abans del 10 de setembre l’extraordinària. Aquesta és la forquilla que ahir van acordar el Ministeri d’Educació i Formació Professional i el d’Universitats i els consellers d’Educació de les comunitats autònomes en la conferència sectorial d’educació presidida per la ministra Isabel Celaá. El calendari es podria encara endarrerir més per motius de salut pública. A la conferència no es va decidir, en canvi, res pel que fa al curs escolar, que continua en suspens almenys fins a l’11 d’abril coincidint amb l’estat d’alarma decretat per l’Estat espanyol.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Aconseguir el popular moc artificial és un dels experiments amb més demanda. Hi ha diferents opcions. En proposem una que porta ingredients senzills de trobar per casa: 150 mil·lilitres d’aigua, 2 recipients, 3 cullerades de detergent líquid, colorant alimentari i cola blanca. Caldrà posar dues cullerades de cola blanca a l’interior d’un dels recipients, afegir-hi unes gotes de colorant i barrejar-ho.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

És normal que tot el nostre agraïment vagi aquests dies cap al personal sanitari, autèntica força de xoc contra el coronavirus, i a tots els professionals que fan que ens arribin a casa tots els béns i serveis essencials. Als que s’esforcen per aconseguir equipaments mèdics, als que s’organitzen per assistir els més abandonats. Afortunadament, enmig del terreny devastat per la plaga, floreixen multitud d’iniciatives solidàries que ens demostren que encara no ho tenim tot perdut.

També cal reconèixer la tasca de tota una colla de professionals que operen a segona línia, amb la missió valuosíssima d’intentar mantenir una certa normalitat. Em refereixo a professors que treballen a distància amb els alumnes, encara que no prestin l’activitat lectiva convencional. Ells ocupen les ments dels nostres joves, els esperonen, els infonen confiança. La pausa forçada angoixa especialment els nois i noies que aquest any acaben el batxillerat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Hi haurà prova d’accés a la universitat aquest any, com ja va recordar entre els ministeris d’Educació i Universitats, els rectors i les comunitats autònomes. L’EvAU –que afecta aquest curs 217.000 alumnes– no se celebrarà en les dates habituals, sinó entre el 22 de juny i el 10 de juliol en la seva primera convocatòria. La segona serà abans del 10 de setembre. Això són les dates proposades que, en tot cas, dependran de l’evolució de la pandèmia. Així ho acaba d’acordar el ministeri d’Educació junt amb els consellers en una reunió telemàtica presidida per la ministra d’Educació, Isabel Celaá. El model d’examen s’ajustarà a l’«excepcionalitat» que suposa l’estat d’alarma a causa de la pandèmia del coronavirus per «no perjudicar» els alumnes que s’hi presenten.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Les proves d’accés a la universitat (PAU) es faran entre el 22 de juny i el 10 de juliol a tot Espanya. Així ho han decidit els ministeris d’Educació i Formació Professional i d’Universitats, juntament amb les comunitats autònomes. Fa una setmana ja van anunciar que la selectivitat –s’havia de fer com a molt tard el 18 de juny – s’ajornava a causa de la crisi sanitària del coronavirus, i aquest dimarts han posat fil a l’agulla i han concretat una nova forquilla de dates. Ara la pilota passa a les comunitats, que hauran de decidir les dates concretes de les PAU a cada territori: a Catalunya les proves s’havien de fer entre el 9 i l’11 de juny i ara el Consell Interuniversitari de Catalunya haurà d’anunciar els dies de la selectivitat. Les dates també dependran del calendari de les universitats, que han de tenir temps de gestionar les matrícules abans de les vacances. 

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Adolescent irascible, ofès, emotiu, sensacionalista, adorable, divertit i inaguantable: t’han confinat amb els grans i les circumstàncies. Els germans, la solitud, els altres menors no acompanyats, el divorci, la monoparentalitat, el balcó, la terrassa, el pati o l’habitació fosca de dos metres, els nervis dels grans per si la iaia es posa malalta i per si ja no tindrem mai més feina.

Perdràs algun dels hàbits que tant havia costat que adquirissis. Preparar la roba el dia abans, endreçar el coi de carpeta, la roba d’educació física a la rentadora, la dutxa, hòstia, que si no t’ho dic jo no ho faries… Però has d’aprofitar aquests moments de treva per a una cosa, una sola cosa. Llegir allò que mai hauries llegit. Agafa qualsevol llibre de casa, el que trobis, llegeix-lo. Critica’l sense pietat o adora’l, riu-te’n sense por. Como construir un gallinero, 100 trucos de supervivencia. Busca. Hem de tenir el Mecanoscrit del segon origen. T’ajudo, t’hi obligo. T’asseguro que fer l’amor, beure alcohol, la música, enamorar algú, sentir pietat, admirar-se, menjar ostres, costa el mateix que començar a llegir si ho vols fer bé.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Aquests dies de confinament forçat, els pares d’infants en edat escolar s’han d’empescar tota mena de recursos per lluitar contra l’avorriment i les baralles entre germans. Però entre aquests nois i noies hi ha una diferència. Alguns passen força hores fent els deures que el seu professorat els envia per internet. N’hi ha que irònicament diuen que treballen més ara que quan anaven a escola! D’altres, en canvi, deixen passar les hores enganxats a la tele, la Play o les xarxes socials, a voltes per desesperació dels seus progenitors.

Els centres que han optat per no donar feina a l’alumnat es justifiquen amb l’argument que els va fornir el conseller d’Educació, Josep Bargalló, el mateix 12 de març, quan va decidir suspendre les classes: “La bretxa digital”. Fer activitats virtuals, sostenia amb fermesa, perjudicaria els estudiants de famílies amb menys recursos, que no tenen ordinador o connexió a internet a casa. “És una qüestió d’equitat”, va declarar.

Val a dir que després la mateixa conselleria va rectificar i va oferir orientacions sobre activitats per enviar virtualment als alumnes, amb l’aclariment, però, que de cap manera podien ser “avaluables”. “Entendre aquestes activitats com a avaluables implicaria incidir en la no equitat”, deia el comunicat del departament.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’Editorial Baula, del Grup Edelvives, ofereix recursos per famílies i docents. La Universitat de Pares és un projecte d’investigació i formació especialitzat en parenting que neix amb l’objectiu d’ajudar els pares en el desenvolupament del seu projecte familiar.

La Universitat de Pares, un recurs que pot ser de gran utilitat en temps de confinament, publica en el seu blog diferents entrades on s’informa sobre com reforçar el paper de les famílies en aquests moments, o com fomentar l’aprenentatge del fills a través del joc.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »