Arxiu de la categoria “General”

Després de tres anys en què prop de mig miler d’escoles i instituts de tot Catalunya han treballat per un canvi transformador en l’educació, Escola Nova 21 va celebrar ahir la finalització del projecte, sense oblidar que “els reptes educatius encara continuen”. Els representants d’Escola Nova 21 es van mostrar satisfets de la col·laboració que s’ha establert entre les 494 escoles i instituts que hi han participat i van demanar a les institucions que “acompanyin la transformació educativa”.

Durant aquest any, el projecte d’Escola Nova 21 ha estat sotmès a una exhaustiva avaluació externa, de la qual ahir es van presentar els resultats. Una de les conclusions és que s’ha consolidat la percepció que el canvi de paradigma educatiu és una necessitat de tots els infants per donar respostes al món actual. Per altra banda, s’han produït canvis rellevants en gairebé el 70% dels centres educatius que hi participaven, i s’ha reconfigurat el 40% del temps lectiu. A més, el 75% dels centres reconeixen que l’estratègia ha contribuït a orientar-los en la seva gestió del canvi.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

De la mateixa manera que si volem aplicar una recepta de cuina però ens canvien els ingredients haurem de variar el procés d’elaboració, seria lògic pensar que el model d’immersió lingüística que es va idear el segle passat mereix una sacsejada perquè potser no és tan vàlid com aleshores. Sacralitzar un model d’ensenyament i negar-li la revisió és un error que també ens pot conduir a posar fre a qualsevol millora. Personalment, no he conegut mai un nen o una nena que no domini la llengua castellana per culpa de la immersió lingüística –si passa, examinem-ho també–, però sí, en canvi, puc afirmar amb certesa que els estudiants que no tenen un reforç social i familiar del català no l’arriben a dominar mai, ni tan sols quan a l’escola s’evita la pràctica de saltar al castellà quan no toca.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Quan encara no són clares les anomalies en la comprensió lectora de l’informe d’avaluació internacional PISA –molts alumnes van respondre a 20 preguntes en 25 segons; o van fer trampes o tenen una comprensió lectora alta i veloç com un llamp–, és una bona notícia que l’editorial Baula comenci a col·laborar amb el programa Lecxit, de la Fundació Jaume Bofill. Lecxit presenta la campanya Comprendre la lectura, comprendre la vida, dirigida als lectors de 4t a 6è de primària.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Ja fa temps que ho anuncia i sembla que finalment s’hi donarà forma legal. El Govern retirarà el concert a les escoles que segreguin per sexe, ja que aquesta mesura va «en contra dels valors educatius de Catalunya», segons assenyalen fonts del Departament d’Educació. Aquesta és una de les decisions que inclou el nou decret que regula les admissions i l’escolarització de l’alumnat. La norma inicia ara la seva tramitació jurídica i orgànica per entrar en vigor, diu el mateix portaveu, «com més aviat millor». Però assalta el dubte de si s’arribarà a temps a les matriculacions, que comencen al març. Al marge d’aquesta qüestió, el document segueix tots els preceptes marcats en el pacte contra la segregació escolar firmat el març passat i que reclama un sistema educatiu «més equitatiu i inclusiu». 

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Mercè Miralles és directora de l’institut Pau Claris de Barcelona des de fa 21 anys. Fins fa tres anys mai havia visitat un altre centre educatiu, com a producte de la filosofia tan estesa de competir més que no pas compartir. “Hem obert portes perquè ens visitin altres centres, una cosa que al principi va costar perquè es veia pretensiós. Hem après molt de les visites que hem rebut”, explica. Tana Tarapiella, directora de l’escola Edumar de Castelldefels, assenyala al seu torn com quelcom que sembla tan fàcil com és moure unes taules de lloc pot contribuir a crear espais oberts que fomentin l’experimentació. “Aquestes maneres de fer ajuden a la inclusió sense haver de pensar-hi”, defensa. Anna Salvans, cap d’estudis de l’escola Barnola d’Avinyó, assenyala com la barreja d’alumnes de diferents edats i la comunicació amb altres mestres ha ajudat a millorar el sistema educatiu.

Tots tres centres han participat, en els últims tres anys, en el projecte d’innovació educativa Escola Nova 21, promogut pel centre Unesco de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la Diputació de Barcelona, EduCaixa i la Universitat Oberta de Catalunya. Tot just es clou el programa que tracta de promoure un canvi de model educatiu. El director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory, assegura: “Ja no n’hi ha prou que s’asseguri que tots els infants vagin a l’escola. Ara cal garantir el dret de tothom a una educació de qualitat”, atenent el canvi que demana l’Agenda 2030 de la Unesco. I la proposta que fa Escola Nova 21 parteix del centre educatiu com a subjecte, la valoració del potencial dels docents i la promoció de la col·laboració entre ells i entre els centres i l’acompanyament dels centres dotant-los de recursos i formació, com ara breus estades en altres escoles i instituts per saber com treballen. “No es tracta de canviar de metodologia, sinó d’adoptar un paradigma d’excel·lència i qualitat que s’ha de generar a partir de l’autonomia i l’apoderament dels centres i docents”, explica Boris Mir, director adjunt d’Escola Nova 21. Una autonomia que no s’ha d’entendre com a aïllament, segons Vallory, sinó com a interacció entre centres.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

A partir del curs vinent, el Departament d’Educació inclourà també l’escola concertada a l’hora de planificar l’oferta de places escolars. Aquesta modificació en el procés d’escolarització és una de les principals novetats del decret d’admissions que està a punt d’aprovar el govern i amb el qual es pretén lluitar contra la segregació escolar.

El nou decret, que incorpora la major part de propostes del Pacte contra la Segregació Escolar impulsat pel Síndic de Greuges, preveu que els ajuntaments tinguin més pes a l’hora de dissenyar l’oferta. Aquest major protagonisme implica la creació d’unes taules locals de planificació que s’encarregaran també de fer una detecció de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu per garantir-ne una reserva de places que dependrà de cada cas.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El projecte Invulnerables contra la pobresa infantil, impulsat fa tres anys per sor Lucía Caram i la Fundació La Caixa a través del seu programa CaixaProinfància, ha arribat ja a 1.356 infants en risc d’exclusió social. En aquests tres anys de vida, el programa solidari ha aconseguit arrelar a 11 municipis, formant 14 xarxes de treball en què participen l’administració i una cinquantena d’entitats socials.

Els municipis on ja opera Invulnerables són Manresa, Manlleu, Tarragona, el Vendrell, Tortosa, els barris de la Mariola, Secà de Sant Pere, Balàfia i Pardinyes de Lleida, Girona, Salt, Figueres, Lloret de Mar, Banyoles, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. I la voluntat, tant de sor Lucía com de La Caixa, que és qui aporta els diners, és ampliar el seu radi d’acció i arribar en breu a l’àrea metropolitana, com va explicar ahir sor Lucía en un acte al Museu Marítim de Barcelona, on es va presentar el nou videoclip #Navegaperlainfància, amb el qual aquest projecte solidari de km 0 vol buscar noves aliances.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Escola Nova 21 naixia l’abril del 2016 amb vocació de «crear un ecosistema que propiciï que les escoles i instituts catalans vagin incorporant noves metodologies a les seves aules». Era una definició molt genèrica, potser perquè els impulsors eren conscients que l’empresa era prou complicada: revertir un model educatiu centrat més en els coneixements que en les competències, més en els llibres de text que en les experiències. I en un entorn laboral, el dels mestres, que no sempre marida bé amb els canvis radicals. El projecte arriba ara a la seva fi i és moment de treure conclusions. La trentena de centres que es van prestar per posar en pràctica aquest nou paradigma formatiu han modificat els seus hàbits d’ensenyament, la relació entre alumne i professor és ara més pròxima i el mètode se centra més en el camí que en la meta final. Aquest dimecres s’ha presentat el balanç d’aquests tres anys de treball. EL PERIÓDICO, per acarar aquests resultats sobre la pràctica, va passar un matí en una d’aquestes escoles.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El departament d’Educació ultima l’eina clau que ha de servir perquè el Pacte contra la Segregació Escolar passi de la teoria a la pràctica: un nou decret d’admissió que canviï els criteris d’entrada a l’escola per garantir l’equitat. Però ja ha passat més d’un any i mig des que el conseller d’Educació, Josep Bargalló, va anunciar aquesta mesura en seu parlamentària i el decret encara no ha vist la llum. Segons fonts del departament, l’estan estudiant els serveis jurídics i es batalla per aprovar-lo de seguida perquè els nous requisits s’apliquin a la preinscripció del curs 2020-21, però podria no arribar a temps.

Per fixar aquests nous requisits, que haurien d’assegurar una composició més equilibrada de tots els centres del departament –públics i concertats–, el departament ha fet seves les propostes que fa unes setmanes li va fer el Síndic de Greuges i que, a grans trets, suposen canvis de fons a l’hora de planificar l’oferta escolar. Aquests són els principals canvis:

1. Escolarització mixta

El decret estableix que els centres del servei d’educació de Catalunya (i això inclou públics i concertats) “no poden establir diferències en l’accés de l’alumnat per raó de gènere”. És el primer cop que un decret d’admissió inclou aquesta prohibició explícita, que vol garantir que tots els centres facin coeducació. Ara per ara, hi ha 14 centres concertats a Catalunya i vinculats a l’Opus Dei que separen nens i nenes a les aules, després que dos centres d’Igualada es fusionessin

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

A finals del 2018 el departament d’Educació va anunciar un acord per fer arribar la innovació educativa a totes les escoles del país a través d’un acord amb les entitats municipalistes i Escola Nova 21, una de les plataformes que han liderat l’impuls de les noves pedagogies a les aules els últims anys. Però tot i que el Govern es va fer seu el programa, un any després pràcticament no s’ha mogut res. Aquest dimecres, i després de tres anys de funcionament, el director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory, ha aprofitat l’acte de cloenda del programa per avisar que el canvi de paradigma educatiu “no pot ser responsabilitat d’un govern”, i ha reclamat “un pla per actualitzar el sistema educatiu” que comprometi tots els governs des d’ara i fins al 2030.

L’estratègia, ha insistit Vallory, ha de passar per donar més suport, formació, recursos i autonomia als docents i prioritzar els entorns més necessitats. I si bé és cert que el conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha “refermat el compromís en el projecte”, també ho és que el seu discurs ha decebut els impulsors del programa a l’hora d’assumir el llegat d’Escola Nova 21.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Als anys 70, Lluís Vicent Aracil va publicar un article que va esdevenir famós: “El bilingüisme com a mite”. Eren temps en què hi havia qui afirmava que els catalans eren uns afortunats bilingües perquè tenien una llengua casolana i una altra per ocupar-se de les coses serioses. Contra aquest discurs, Aracil i altres sociolingüistes com Ninyoles i Vallverdú van sostenir que, als països de llengua catalana, quan es parlava de bilingüisme, normalment es buscaven dues coses: d’una banda, amagar la realitat, perquè els únics bilingües eren els catalanoparlants; de l’altra, liquidar el català, perquè amb l’excusa de “els catalans són bilingües” es promovia que els catalans, valencians, balears, etc., abdiquessin sistemàticament de la seva llengua i, a sobre, se’ls exigia que n’estiguessin cofois. En altres paraules, no és que el bilingüisme fos “dolent” per ell mateix, sinó que se li estava donant un ús pervers.

Gràcies a aquestes reflexions, la política lingüística catalana dels 70 i 80 va evitar instal·lar-se en un bilingüisme boirós i es va proposar metes més concretes: aconseguir que tothom dominés les llengües oficials; garantir l’oficialitat de les llengües pròpies i històricament minoritzades, el català i l’occità aranès; i promoure’n l’ús en tants àmbits com fos possible. Un programa potser insuficient però molt més ambiciós que a la resta del domini, on la boira conceptual no va escampar i la llengua pròpia ha anat de (més) mal borràs. En aquest context, la reivindicació bilingüista va continuar en mans de l’anticatalanisme. Amb l’ajut inestimable de la premsa castellana, els presumptes bilingüistes –que mai no han trobat un moment adequat per fer algun gest pel català– van anar construint un discurs tòxic que ha acabat enverinant la societat espanyola. Un discurs que descriu una Catalunya imaginària on pul·lulen uns mestres-talibans que adoctrinen i castiguen els alumnes si diuen uns mots en castellà, on milers de nens són incapaços d’expressar-se en castellà i on s’humilia constantment la llengua de Cervantes en unes aules monolingües. Un discurs que exigeix que l’escola reprodueixi la realitat sociolingüística en comptes de transformar-la.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Departament d’Educació treballa a contrarellotge perquè el nou decret d’admissió de l’alumnat es pugui aprovar i començar a aplicar a partir d’aquest curs. Les propostes presentades per la comissió creada en el marc del Pacte contra la Segregació van arribar el passat mes d’octubre, més tard del que s’esperaven, i, segons fonts del Departament, s’han incorporat al 100% en l’articulat del decret. De fet, entre les actuacions anunciades en el moment de signar el pacte, el març d’aquest any, la primera de totes ja es referia al nou decret d’admissió. Ara el projecte es troba en mans dels serveis jurídics del Departament, d’aquí passarà al període d’audiència pública i al Consell Escolar, i més endavant a la Comissió Jurídica Assesora i al Consell Executiu. Es tramita per la via d’urgència, però no està garantit que s’hagi aprovat quan s’obri el període de preinscripcions per al curs 2020/21.

Entre les principals novetats que incorporarà el nou decret hi ha la potestat que passa a tenir el Departament en la programació de l’oferta educativa, no només de l’escola pública, sinó també de la concertada. En concret, el redactat diu que “el Departament d’Educació determina l’oferta educativa anual de tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya, amb la participació dels ajuntaments i dels diferents actors educatius de l’àrea”. Fins ara, cada escola concertada fa la seva planificació i oferta de places, i en funció de la demanda decideix després el nombre de grups que obre. Les principals patronals del sector, així com les entitats de famílies amb més presència en aquest àmbit, formen part del Pacte, per la qual cosa cal suposar que, si més no, estan al corrent del contingut del projecte de decret.

Es considera escolarització equilibrada de l’alumnat “la situació en què la composició social de l’alumnat dels centres d’una mateixa àrea reflecteix l’heterogeneïtat social de la seva àrea d’escolarització”. En aquest punt, el decret recull una idea que el conseller Bargalló ha repetit molts cops des que va assumir el càrrec, i és que la segregació residencial no la pot resoldre l’escola.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

1/ Ompliràs de coneixement, de vida i d’experiència humana aquest lloc anomenat aula, convertint-lo en un espai de conversa, experimentació i recerca, on les preguntes es converteixen en el motor de l’aprenentatge. I, de tant en tant, sortiràs de l’aula per enriquir el coneixement en altres escenaris d’aprenentatge tant o més profitosos.

2/ Acompanyaràs l’alumnat en la complexa i apassionant aventura del saber, despertant la seva curiositat i desig d’aprendre, amb exigència i afecte, però evitant el tedi, la disciplina fèrria i les avaluacions competitives i absurdes. I en aquest acompanyament, dins d’un clima de confiança i llibertat, els ensenyaràs a què han de parar atenció, discriminant el gra de la palla, així com els comportaments ètics reprovables.

3/ No oblidaràs, davant el devessall de nous i vells continguts que engrosseixen cada dia més el currículum, que un dels objectius bàsics és la formació integral, on el desenvolupament cognitiu corre al costat de les dimensions emocional, ètica i social; on es compaginen els sabers científics amb els humanístics; i els continguts es barregen amb les competències. El repte és assentar en l’alumnat un coneixement profund, situat i amb sentit. I tampoc no oblidaràs que, amb freqüència, menys és més.

4/ Derrotaràs l’aïllament de l’aula per implicar-te en el projecte educatiu de centre que està en reconstrucció contínua, per treballar cooperativament amb altres companys i companyes, intercanviant experiències i dubtes, compartint iniciatives, teixint complicitats, forjant una cultura pedagògica comuna, i respectant el pluralisme metodològic: les maneres d’ensenyar i aprendre. I t’arriscaràs a emprendre noves aventures i somnis, perquè també això forma part del compromís amb la renovació pedagògica.

5/ Tractaràs d’acollir i atendre al màxim la més àmplia diversitat d’alumnat, respectant la seva singularitat i amb el focus posat en l’educació equitativa i inclusiva. Però, a més d’aquest tractament personalitzat, procuraràs també que el grup-classe creixi com a col·lectivitat democràtica, aprenent a exercir drets i responsabilitats, i a prendre decisions.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Catalunya no ha pogut consolidar els bons resultats obtinguts en les proves PISA de l’any 2015. Si en aquella edició va superar per primer cop tant la mitjana espanyola com l’europea i la de l’OCDE, aquesta vegada el retrocés ha estat fins i tot superior a l’espanyol –tot i que encara continua per sobre tant en les competències científiques com en matemàtiques– i s’ha tornat a situar per sota de la mitjana europea i al mateix nivell que la mitjana de l’OCDE.

Amb dades de l’any 2018, els alumnes catalans han obtingut el seu pitjor resultat en competència científica –489 punts, 15 menys que l’últim informe– i també reculen en matemàtiques –490, 10 punts menys.

D’aquesta manera, Catalunya, que en el rànquing de l’any 2015 ocupava el lloc número 19 en competències científiques, amb 504 punts, ha passat a la posició 23, mentre que Espanya ha passat de la 30 a la 25. En matemàtiques, ha saltat del lloc 20 amb 500 punts a la posició 25, amb 10 punts menys. I la mitjana espanyola, que estava en el lloc 32, ha passat al número 28.

D’acord amb l’informe PISA fet públic ahir, i que avalua sistemes educatius a través d’una mostra aleatòria d’alumnes de 15 anys, en ciències, Catalunya està al nivell de països com ara Noruega i Àustria (490) o Letònia (487) i a molt poca distància d’Espanya, que està just per sobre de Lituània, Hongria i Luxemburg. En matemàtiques, Catalunya, amb 490 punts, està al nivell d’Austràlia (491) i Portugal (492), i per sobre d’Itàlia (487), Eslovàquia (486) i Luxemburg (483).

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Quan d’enrenou per no res! Els socialistes “trenquen el consens lingüístic”, “es mimetitzen en Ciutadans”, “reneguen de la immersió”… i un devessall de floretes semblants. Tot començava amb un article de pim-pam-pum en un diari de gran tirada. I, de seguida, per contagi, es desencadenava el clàssic “fot-li que és de Reus” (del temps de la carlinada) i la fuselleria s’esplaiava a discreció.

Confesso que tant d’estrèpit em va alarmar i que vaig córrer a escatir quina n’era la causa i si, a can PSC, algú s’havia begut realment l’enteniment. No vaig trobar gaire res. Ningú no havia fet cap comunicació pública sobre llengua. Es tractava d’un paràgraf extret d’un document per al proper congrés del PSC, que no incorria pas en cap dels pecats denunciats. De fet, pocs dies després, una certa premsa madrilenya feia pedra d’escàndol d’un altre paràgraf del mateix document: “El PSC afirma que Catalunya és una nació i que Espanya és una realitat plurinacional!”. Quina novetat! Sempre ho ha afirmat. Però ja se sap: som en temps d’anatemes creuats, a la mida de cada fe.

Allò que diu el PSC és que cal “flexibilitzar la immersió” per avançar més decididament “cap al model educatiu plurilingüe” que s’anuncia de fa temps, del qual els infants han de sortir dominant, no ja dues llengües, sinó tres: català, castellà i anglès (o una altra llengua tercera); sigui dit de passada: sense modificar la llei ni la condició del català com a llengua pròpia i vehicular. Equivalent al que va dir no fa gaire el conseller Josep Bargalló i que, per cert, també va merèixer les ràfegues de la fuselleria. I molt semblant al que havia dit amb igual sort, en temps del “tripartit”, el conseller Ernest Maragall, amb l’afegitó que “també a Olot (volia dir a les zones més catalanoparlants on pugui fer falta) potser hi calgui una mica d’immersió en castellà”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Llegir aquí.

Comments Sense comentaris »

El Govern ha aprovat avui subscriure un acord de col·laboració entre el Departament d’Educació i el Ministeri d’Educació per promoure la programació informàtica al batxillerat i a la formació professional. El conveni entre totes dues administracions suposarà dur a terme un projecte, anomenat “Escola de pensament computacional”, que fomenti l’ús de la programació de robots per treballar la informàtica, electrònica i mecànica com a recurs educatiu en el batxillerat i en l’FP.

Per això, es preveuen un seguit d’actuacions per desenvolupar el projecte. Entre elles, l’elaboració de recursos educatius, de cursos de formació en xarxa i seminaris presencials, la difusió de bones pràctiques entre centres, la realització de projectes col·laboratius intercentres, l’avaluació del programa i l’elaboració d’informes de resultats.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Educació i de la Delegació del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de La Pobla de Segur i l’Ajuntament de la Torre de Capdella, han signat un protocol d’intencions per promoure els ensenyaments professionals d’esports de muntanya a la comarca del Pallars Jussà. L’acte de signatura i de presentació ha tingut lloc aquest matí a l’Ajuntament de la Pobla de Segur, població que acollirà un centre de formació professional específic per a la qualificació professional en esports de muntanya.

La comarca compta amb un entorn natural propici per a les activitats esportives, que és d’interès general per les condicions naturals i les infraestructures existents, i amb l’Institut de La Pobla, que és un referent d’èxit en FP d’esports d’hivern, de muntanya i escalada, fets que han motivat dur a terme aquest protocol. Concretament, l’han signat el director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial, Joan Lluís Espinós, la delegada territorial del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, l’alcalde de la Pobla, Marc Baró, i l’alcalde de la Torre de Capdella, Josep Maria Dalmau.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’informe PISA, elaborat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) es duu a terme cada tres anys, des del 2000, a partir de les proves efectuades en joves d’entre 15 i 16 anys (4t d’ESO). És certament un barem important per calibrar els coneixements en tres àrees estratègiques de l’educació: les ciències, les matemàtiques i la comprensió lectora. En el penúltim informe PISA (2016), Espanya va superar per primera vegada la mitjana o va ser-hi molt a prop, però la conclusió del 2019 (les proves es van fer el 2018) certifica que ha descendit 9,5 punts en ciències (el pitjor resultat de la sèrie) i 4,5 punts en matemàtiques.

El resultat, segons la mateixa OCDE, es resumeix en un diplomàtic «no es pot establir cap millora o declivi significatiu en cap de les matèries». És a dir, i fins i tot malgrat les pèrdues sofertes, es tracta d’un estancament, una espècie de compàs d’espera, tot i que és cert que les dades de PISA s’han de valorar de manera que s’estableixin determinats paràmetres al llarg del temps. La tendència generalitzada dels països avançats és a la baixa. A Espanya es dona el cas que l’avaluació reflecteix els efectes de les retallades en educació, especialment a partir de l’any 2011. Uns anys de plena crisi, amb més precarietat en el professorat i sobrecàrrega en els docents. Unes retallades que encara no s’han revertit. A més, la prova també reflecteix l’aplicació de la LOMCE, la controvertida ’llei Wert’, a les comunitats que la van aplicar. En aquest sentit, les dades de la Comunitat de Madrid parlen per elles mateixes. A Catalunya, tot i que es troba a la mitjana de l’OCDE i per sobre de l’espanyola, les notícies no són més encoratjadores. S’ha descendit 15 punts en competència científica (el registre més baix des del 2013) i 10 en matemàtica.

LLegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Avaluar implica examinar i qualificar les aptituds i coneixements d’un individu o d’un col·lectiu, la qual cosa permet, si és necessari, traçar estratègies per mirar de millorar en aquelles àrees en les quals s’exhibeixi certa flaquesa. Aquest tipus de peritatges, no obstant, pot derivar en comparacions i classificacions que desvirtuen l’objectiu últim de l’avaluació. L’informe PISA, per exemple, mesura el rendiment dels joves de 15 anys de 79 països en matemàtiques, ciències i lectura. Crea una nota final que s’interpreta com un reconeixement o un punyal a tot un sistema educatiu. I pot ser que ho sigui. Però hi ha més coses: es genera una batalla entre estats per escalar en un rànquing, quan, segons els experts, com passa amb el colesterol, n’hi hauria d’haver prou amb situar-se en una zona de confort

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »