Arxiu de la categoria “General”

En tal dia com avui fa trenta anys, l’Assemblea General de les Nacions Unides aprovava la Convenció sobre els Drets de l’Infant, el tractat que recull els drets humans de les persones menors de 18 anys. En signar i ratificar-lo els estats es comprometen a adequar la seva legislació i pràctiques institucionals d’acord amb els principis i preceptes que emanen d’ella. Tots els països tret d’un –EUA– han anat assumint aquest compromís al llarg d’aquestes tres dècades, la qual cosa deixa palesa una voluntat però no resultats ni satisfacció en el compliment del que resa la Convenció.

Cert és que des del 1989 hi ha hagut avenços històrics per als infants arreu del món i cada cop hi ha més nens i nenes que viuen més, millor i més sans. Però aquest progrés ni ha estat uniforme ni igual per a tots. Els més pobres, els que es troben en situació de major vulnerabilitat, continuen sense notar els efectes d’aquesta bonança mentre es perpetuen les condicions de desavantatge. Els conflictes armats, la xenofòbia i la crisi mundial de la migració i els refugiats tenen un impacte devastador sobre el progrés mundial i sobre la infància, en particular.

Els assoliments demostren que la voluntat i la determinació polítiques tenen el poder de millorar la vida dels infants, però traginem encara vells desafiaments que hauríem de resoldre en endavant. El desafiament que té a veure amb la supervivència infantil, perquè continuen morint nens i nadons per causes evitables, pel fet de no estar vacunats o per desnutrició. El relacionat amb l’educació, perquè hi ha milions de nens i nenes que no van a l’escola o s’han de conformar amb una oferta de poca qualitat. El de salut, perquè milions de persones no tenen accés a aigua potable ni instal·lacions de sanejament adequades. I el repte vinculat amb la protecció perquè cal seguir combatent la violència de tot tipus contra els infants.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El servei d’atenció psicològica, social i jurídica de la Fundació Vicki Bernadet, dedicada a ajudar víctimes d’abusos sexuals infantils, ha registrat un total de 754 denúncies per aquest tipus d’abusos durant el primer semestre de 2019. Són 184 més que en el mateix semestre de 2018 i suposen un increment del 30%. Segons va explicar dilluns la fundadora de l’entitat que porta el seu nom, Vicki Bernadet, que el nombre de denúncies augmenti és “en part una bona notícia perquè vol dir que més gent està disposada i oberta a parlar sobre la seva experiència”. Al seu parer també ha contribuït a l’augment de denúncies la repercussió mediàtica d’alguns casos, i una pèrdua creixent de la por de parlar sobre aquesta problemàtica. Per Bernadet s’ha fet molta feina parlant d’abusos en esglésies o escoles i, en canvi, cal fer molta feina en l’abús dins la família, ja que majoritàriament els abusos es donen dins l’ambient de confiança dels infants.

L’entitat ha augmentat els últims anys un 12% el nombre de sol·licituds telefòniques d’informació, atenció i assessorament psicològic, i un 39% les presencials. Més de 347 persones –97 menors i 250 adults– han passat per teràpia psicològica, de les quals un 80% són dones i un 20% homes. La directora executiva de la fundació, Maivik Cabau, va explicar que en un 90% dels casos l’abusador és un home. Es calcula que un de cada cinc menors és víctima d’abús sexual abans de complir els 17 anys i un 60% de les víctimes no reben cap tipus d’ajuda. Per ajudar a evitar aquesta problemàtica des de la fundació s’han fet esforços per atendre les llistes d’espera de fins a un any que tenien i que ara són d’entre trenta i quaranta persones. Pel que fa als infants, se’ls dona prioritat a l’hora de ser atesos. Bernadet denuncia un dèficit per part de l’administració per tractar la problemàtica d’abusos sexuals infantils, i admet que estan “cobrint un servei que l’administració no dona però que és estrictament necessari”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La Generalitat ha posat en marxa la campanya de publicitat “Un gir de 174 graus”, que vol millorar la percepció i ampliar el coneixement que es té de la Formació Professional Inicial , -incloent-hi la modalitat dual- la Formació Professional per a l’Ocupació de les persones aturades i la Formació Professional Contínua .

Un gir de 174 graus vol transmetre que l’FP és una opció de qualitat, flexible i innovadora, que permet la formació al llarg de la vida, essent la millor via per adaptar-se a les necessitats actuals i de futur del mercat laboral, alhora que permet l’actualització professional permanent.

El lema de la campanya respon al nombre de titulacions que actualment ofereix la formació professional inicial, que de manera metafòrica s’aproxima a l’expressió de fer un gir de 180 graus, per transmetre que a través de l’FP es pot dur a terme un canvi rellevant a la vida.

La campanya s’adreça tant a alumnes, persones en situació d’atur, persones que poden tenir interès en fer un reciclatge formatiu, al món empresarial -per fer veure els avantatges de la seva implicació en l’FP- i també al conjunt de les famílies i de la societat. S’ha fet amb actors reals -street casting- per dotar-la de més veracitat, entre els quals hi ha estudiants de dos centres d’FP de Barcelona (l’Escola del Treball i La Mercè).

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Estic llegint el llibre de l’Alba Castellví Educar sense cridar, d’Angle Editorial. I l’altre dia vaig arribar al capítol titulat “Parlar amb els fills per construir la convivència i resoldre problemes”, que arrenca amb la importància de construir acords. I ens recorda que, segons el diccionari, un acord és un pacte pel qual cessen les desavinences. I sense deixar el diccionari, veiem que fer una cosa d’acord és fer-la amb aquella unió que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar o d’obrar. Per això és important que uns i altres puguem explicar com ens sentim davant dels problemes de convivència. Castellví sosté que com que les desavinences provoquen malestar i a casa ens hi volem trobar bé i volem que s’hi trobi bé tothom, conèixer la manera de poder-nos avenir és fonamental. I em va fer pensar. Per això els proposo de substituir “casa” per “país” i “nen” per “comunitat”. Si un acord és una decisió mútuament acceptada entre les parts interessades, vol dir que les propostes per resoldre desavinences hauran de ser aprovades per tots els implicats perquè es puguin convertir en acords. Això és bàsic per dos motius. El primer, perquè aprendre a construir acords amb els altres serà determinant per tenir una vida feliç. I el segon, perquè pactar assegura resultats molt millors per a la convivència que no pas imposar resolucions unilaterals.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha afirmat aquesta tarda que “l’ús de la tecnologia mòbil a les aules va en creixement i, en algun moment o altre, arribarà a tots els centres educatius, malgrat les resistències, els dubtes i les campanyes mediàtiques”. Ho ha dit a la jornada Assegurem, la segona trobada dels centres educatius que participen en el programa Mòbils.edu del Departament d’Educació, on també ha deixat clar que “per a nosaltres, la seguretat digital dels alumnes és el més important”.

Després que dijous se celebrés a Vilanova i la Geltrú la primera trobada de la comunitat Mòbils.Edu, la jornada d’avui, que s’ha dut a terme a l’Espai Bital de l’Hospitalet de Llobregat, ha servit per debatre sobre seguretat i l’ètica digital des de la perspectiva de l’educació. En total, l’acte ha aplegat més de 300 persones, entre les quals docents, membres dels equips directius dels 59 centres educatius participants i referents digitals del territori.

En la seva intervenció, el conseller Josep Bargalló ha exposat que l’escola no pot quedar un pas enrere de la societat i ha evidenciat que, avui dia, la principal font d’informació dels joves és Internet. “No podem fer que l’escola sigui un element estrany a les seves vides”, ha exposat el conseller. Per aquest motiu, la voluntat del Departament, ha afegit, és apostar per la cultura digital, tenint en compte sempre la seguretat. “No tinguem por de la cultura digital. Però hem de ser molt durs davant de qualsevol escletxa d’inseguretat. La seguretat digital dels nostres alumnes és el més important i és una arma més per treballar la cultura digital”, ha dit. “Per no fer ni un pas enrere, hem de garantir clarament els elements de seguretat”, ha afegit.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Departament d’Educació crea i regula els Premis Extraordinaris dels Ensenyaments Artístics Professionals en els àmbits de Música, Dansa i Arts Plàstiques i Disseny. Els premis són un reconeixement oficial a l’excel·lència dels estudiants que han aconseguit les millors qualificacions acadèmiques de Catalunya en finalitzar els ensenyaments professionals dels àmbits esmentats.

Els premis suposen un estímul per als alumnes i alhora són una mostra de la constància i compromís pel treball dut a terme a partir de l’esforç, el rigor i la dedicació. Es concediran tres premis en l’àmbit de la música, un en la dansa i set premis per a les arts plàstiques i disseny. En tots ells, els alumnes guanyadors rebran una certificació i constarà al seu expedient acadèmic. L’alumne que hagi obtingut la qualificació més alta serà seleccionat per presentar-se al Premi Nacional en representació catalana.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Fa uns dies a Fundesplai vam comptar amb la presència de la Nadia Ghulam. Segurament moltes lectores i lectors la deuen conèixer. Es tracta d’una educadora social i narradora nascuda a l’Afganistan i refugiada a Catalunya que va fugir de la guerra del seu país. Va venir a Fundesplai en el marc de la presentació de la proposta educativa NuSOS, amb la que estem treballant la ciutadania global, les migracions i el refugi amb més de 104.000 infants d’esplais i centres escolars on som presents.

La Nadia ens va parlar de la seva experiència com a nena, com a dona, com a refugiada i com a educadora. D’entre les moltes idees que ens va transmetre –i que ens van corprendre– en vull destacar una: el que més necessiten els infants que arriben a les nostres terres fugint de la guerra, la misèria, la sequera extrema, la por, les tortures i atrocitats viscudes als seus països d’origen és amor. Amor i una mirada sincera i empàtica. Reconeixement. Acompanyament. Una abraçada.

Al cap i a la fi estem parlant de drets humans fonamentals, oi? Drets que ens dignifiquen com a persones. I si del que es tracta és de respectar els drets humans, ¿com és que s’estan deixar morir nadons xuclats per les ones del Mediterrani? ¿Com és que, segons l’organització de drets civils ACLU, el darrer any més de 900 infants migrants van ser separats de les seves famílies a la frontera dels EUA? ¿Com és que a Europa, el continent bressol dels drets humans, hi ha incomptables assentaments humans, camps on la infància creix en condicions indignes i on la seva veu no té cap valor? ¿Com és que sovint es tracta com delinqüents a priori els adolescents que han travessat mig món per poder-se guanyar un tros de pa? 

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Mentre que l’ús de les cigarretes electròniques es dispara del 20% a pràcticament el 50% dels joves de 14 a 18 anys i el cànnabis es consolida com la droga il·legal preferida, el consum de cocaïna cau a mínims històrics: menys de l’1% dels joves reconeixen haver-la consumit l’últim mes. Així ho recull l’ Enquesta sobre ús de drogues en estudiants d’ensenyament secundari (ESTUDES) entre els anys 2018 i 2019, que es realitza cada dos anys i que la ministra de Sanitat en funcions, María Luisa Carcedo, ha presentat aquest dimarts en roda de premsa. 

L’estudi revela que les substàncies preferides dels adolescents segueixen sent l’alcohol (78% dels enquestats l’han provat un cop a la vida), seguida del tabac (35%), el cànnabis (33%) i els hipnosedants com els somnífers, els tranquil·litzants i els sedants (6%). Però també posa en relleu una altra problemàtica a l’alça: gairebé la meitat dels adolescents (48%) ha provat alguna vegada les cigarretes electròniques. Els homes fumadors són el perfil d’aquest consumidor.

En només dos anys, de fet, s’ha duplicat el nombre de joves d’entre 14 i 18 anys que fan servir cigarretes electròniques: el 2016, només el 20% dels adolescents la utilitzaven. El 67% diu que consumeix cartutxos sense nicotina i el 10% d’aquests assegura que les van adquirir per deixar de fumar. 

Carcedo ha destacat que l’enquesta té “molta utilitat per conèixer amb precisió” els comportaments dels adolescents, i ha assenyalat que, si bé el consum d’alcohol es manté estable, és el consum intensiu el que, lluny de reduir-se, s’ha incrementat lleugerament. El consum diari de begudes espirituoses ha caigut, però han augmentat les borratxeres, especialment durant les sortides nocturnes: un de cada quatre joves reconeix haver-se emborratxat l’últim mes.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El RACC i el Servei Català de Trànsit convoquen la 13a edició del concurs educatiu  Joves i Mobilitat amb l’objectiu de promoure actituds i valors de mobilitat segura, sostenible i responsable entre els adolescents de Catalunya.

“Joves, bicis, patinets… i seguretat viària. Què fem?”  és la temàtica de l’edició d’enguany, a la qual hi poden participar alumnes de Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà, així com nois i noies de 13 a 17 anys membres de casals de joves o centres de lleure de Catalunya.

De forma individual o en grups de fins a 4 components, els participants poden presentar les seves propostes a les categories d’anunci gràfic, vídeo per a Instagram i projecte de millora de la seguretat viària.

Els participants han de presentar els seus treballs a la web www.jovesimobilitat.cat i han d’estar tutoritzats pels seus centres educatius o de lleure. Les seves propostes les hauran de presentar abans del 17 d’abril de 2020.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Segur que alguna vegada has hagut de respondre al gran dilema universal: “Ets de Ciències o de Lletres?” Una separació que ha segregat al llarg de la història el coneixement de la humanitat en un binomi tangent. És curiós com l’escola d’avui es defineix com una entitat integral que defensa l’educació Holística, i a la vegada empeny els seus alumnes a una secundària que segueix marcada per aquesta dualitat confrontada “Lletres v/s Ciències”. Una de les línies d’innovació educativa que intenta trencar amb aquesta concepció clàssica, i que cada cop està agafant més força, és el desenvolupament de les STEAM i com aquestes acompanyen a despertar les vocacions científiques i tecnològiques a les escoles. 

Què són les STEAM? 

A la dècada dels anys 90 la Fundació Nacional per a la Ciència als EUA, i sota la premissa de promoure l’interès per la ciència i les matemàtiques en els estudiants de tot el món crea l’acrònim STEM, que corresponen a les inicials de les paraules en anglès Science, Technology, Engineering and Maths. Posteriorment, la Rhode Island School of Design proposa incloure les arts i el disseny sota la mateixa filosofia de divulgació i consolida el terme com a STEAM.

Al 2006 Georgette Yakman, en sinèrgies amb el món educatiu, presenta les STEAM com un model que defensa un aprenentatge on les quatre àrees puguin treballar de manera interdisciplinària, i a la vegada globalitzades, on alumnes i docents, aprofundeixin en un treball conjunt. Fins i tot, els estudis més recents identifiquen la facilitat de connexió entre altres àrees com la llengua i literatura, la història i l’educació física amb les STEAM, consolidant un paradigma educatiu que transforma l’escola de manera holística.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El 20 de novembre de 1989, l’assemblea general de Nacions Unides va aprovar la Convenció dels Drets dels Infants, un text en el qual s’havia anat treballant al llarg de deu anys i en el qual es recull el paper dels menors de 18 anys com a agents socials, econòmics, polítics, civils i culturals. Ha estat el tractat que més ràpidament ha entrat en vigor, ja que ho va fer l’any següent gràcies a la ràpida ratificació d’un gran nombre d’Estats, i el més àmpliament ratificat, ja que ho han fet 196 països, que són tots a excepció d’Estats Units, el qual té el costum d’analitzar amb molta calma com encaixa la seva legislació interna cada cop que firma un tractat internacional (EUA ha firmat la Convenció, però no l’ha ratificada).

Unicef considera que, en aquests 30 anys, la Convenció ha forçat molts països a promoure reformes legislatives en sintonia als principis que inspiren el text, com són l’interès superior de l’infant, la no discriminació, o l’obligació dels Estats a assegurar la vida, supervivència i desenvolupament dels nens i les nenes. Amb tot, adverteix Unicef que 30 anys després la Convenció “ni s’aplica en la seva totalitat ni es coneix ni s’entén àmpliament”, ja que “milions de nens segueixen sofrint la violació dels seus drets quan no reben una atenció de la salut, una nutrició i una educació adequades, i quan no estan protegits contra la violència”.

Una ullada a les estadístiques que publica l’organisme de Nacions Unides per la infància permet constatar fins a quin punt s’està incomplint la convenció.

Dret a l’educació (articles 28 i 29)

Òbviament, tots els Estats han de garantir l’ensenyament obligatori i gratuït als seus infants, per a les etapes primària i secundària. Però la realitat és que, segons les estimacions d’Unicef, hi ha 262 milions de nens i adolescents a tot el món que no poden anar a escola o completar la seva formació “a causa de la pobresa, la discriminació, els conflictes, els desplaçaments, el canvi climàtic o la falta d’infraestructures i mestres”. Per les nenes el problema és encara pitjor, perquè a molts països han de superar barreres socials i culturals per poder accedir-hi.

La convenció no parla de l’etapa 0-6, si bé diu que els Estats han de vetllar perquè l’infant desenvolupi al màxim la seva personalitat, aptituds i capacitat mental, i quin dubte hi ha que per això els primers anys de vida són fonamentals. Però les estadístiques novament diuen que la meitat dels infants en edat preescolar (en termes absoluts, 175 milions) no participen en cap programa d’educació infantil. Gairebé el 80% d’aquests infants es troben en països pobres.

A més, en les zones en conflicte, cada cop més les escoles són objectius bèl·lics. A l’Afganistan han tancat més de 1.000 escoles a causa de la inseguretat, deixant més de mig milió de nens sense centre educatiu. D’aquestes, l’any 2018 un total de 192 van ser objecte d’atacs armats, segons informava Unicef el mes de maig passat.  A la República Democràtica del Congo el 2017 es van comptabilitzar 396 atacs a escoles, a Síria 67, a Sudan del Sud 26, al Iemen 20, etc.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Un nen que cau d’un balcó. Un altre rescatat d’una esllavissada. “Salvar un nen que està en perill és un instint que portem dins”. Un menut salvat per instants de ser atropellat per un cotxe. “Què t’hauriem d’ensenyar per a que ens ajudis?”. Imatges reals de nens i nenes sent salvats d’una mort quasi segura conformen el vídeo presentat per la Fundació Vicki Bernadet, dedicada a l’atenció a víctimes d’abús infantil, en el marc de la campanya ‘Un Repte Comú’, per augmentar la sensibilització de l’abús infantil.

“Un infant, per explicar què li està passant, ha de trobar el coratge i la persona adequada. Hem de posar-ho el més fàcil possible i per això hem de trencar el tabú entorn l’abús sexual infantil i visibilitzar que és un tema dolorós, però que està passant”, així Vicki Bernadet, fundadora de la Fundació i víctima d’abús, explica la campanya. El ‘repte comú’ és, doncs, segons Bernadet, la cooperació entre les entitats de suport i la societat, que “ha de trobar forces per trencar el tabú i ajudar a visibilitzar”.

És precisament en la major visibilització on Bernadet posa el focus a l’hora d’explicar l’augment de demandes d’atenció rebudes per la Fundació en el primer trimestre de 2019. Durant aquests sis mesos el Servei d’Atenció Piscològica, Social i Jurídica de la Fundació ha rebut 754 demandes, xifra que implica un 30% més que les rebudes el mateix període de l’any anterior. 2018 es va tancar amb 1.139 denúncies i, si es segueix amb la progressió, enguany podria haver-hi més de 1.500.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

És ben sabut per al col·lectiu de l’àmbit social i educatiu que “participar” és un dret reconegut a la Convenció dels Drets de l’Infant (Assemblea General de les Nacions Unides, 1989), i que la perspectiva que aporta s’hauria d’integrar transversalment a tots els programes i projectes que impulsem. I dic s’hauria perquè 30 anys després de la seva aprovació encara queda molt camí per recórrer i els infants no acaben de percebre aquest canvi de paradigma. Aleshores, com ens podem alinear? Algunes idees.

“Si no ens escolten, no ens entenen”. Si alguna cosa no se us pot negar és la capacitat que teniu per dir-nos les coses sense embuts, perquè clarament per exercir el dret a participar t’has de sentir escoltat. I quan els infants ens dieu això implícitament ens esteu demanant moltes més coses: que aparquem les presses, que estiguem disposats a dialogar, que empatitzem amb les vostres idees, que evitem les desqualificacions, que siguem inclusius amb les vostres opinions…

“Donar la nostra opinió és un dret”. Ho és, certament. El que passa és que de vegades us la demanem en coses que potser no us interessen prou i, per contra, estem poc atents i atentes a la vostra espontaneïtat i immediatesa, a aquells comentaris que feu i que no percebem i que tanmateix tenen tant de valor i importància per vosaltres. En el llenguatge dels infants, donar l’opinió no se subscriu a un determinat espai institucionalitzat i, malgrat estigui d’acord que calen aquests espais, també hem d’estar disposats a retenir qualsevol idea, proposta i opinió dels infants perquè és la millor forma de connectar amb el que veritablement pensen i amb la seva particular forma d’entendre el món.

“Ens han de fer cas”. Sovint darrera d’aquesta afirmació trobem un altre sentiment amagat que vindria a ser “deixeu de manar-nos tant…” La veritat és que no podem negar l’evidència que els grans manem molt. I quan sents que et manen massa i et fan poc cas, la motivació per participar comença a decaure. (als adults també ens passa això, oi?). Per això, quan els infants reivindiqueu que us hem de fer cas, ens esteu reclamant una altra forma de relacionar-nos, que té a veure amb processos de treball més horitzontals, on qui aprèn i qui ensenya es desdibuixa de la forma tradicional. Implica que nosaltres deixem espai per a l’espontaneïtat, per a la creativitat, per la no linealitat dels aprenentatges i sobretot per a la flexibilitat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La professora d’adults gironina Rosa M. Falgàs ha estat la primera de l’Estat espanyol a ser guardonada per l’International Adult and Continuing Education Hall of Fame, de la Universitat d’Oklahoma, el principal organisme en l’educació d’adults del món, a banda de la Unesco. Falgàs, ara jubilada, ha tingut una àmplia trajectòria de més de 30 anys com a mestra d’adults, començant pel Pont Major, passant per Sarrià de Ter i acabant a l’escola d’adults de Girona, de la qual, a més, va ser directora durant dos breus períodes. A més, va ser la responsable dels primers materials d’alfabetització en català. També té una àmplia trajectòria en organismes mundials, tant a la Unesco com al Consell Internacional d’Educació d’Adults i l’Associació Europea per a l’Educació d’Adults, dels quals va arribar a ser vicepresidenta. Justament el fet que “hagi treballat des de la base en l’alfabetització i alhora hagi influït des del punt de vista teòric en l’àmbit mundial” és el que se li ha volgut reconèixer, segons li ho van expressar els responsables a l’hora d’anunciar-li que rebria el guardó.

Falgàs va rebre el reconeixement –una placa i una medalla– juntament amb 18 persones més en un acte que es va fer a Belgrad el 19 de setembre, coincidint amb l’aniversari de Paulo Freire. Aquest any Hall of Fame va voler guardonar especialment professionals dels països de la Mediterrània i per això també es va premiar un professor de Portugal i un d’Itàlia. L’endemà, en una reunió, es va exposar la voluntat d’obrir una branca europea de l’organisme.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’extinció de les biblioteques escolars i la dels grans centres educatius tenen diferents lectures. Per una banda, els administradors i equips directius intenten recuperar espai que ha quedat en desús per manca d’interès. Reflecteix també la manca de sensibilitat de la societat cap al món del llibre, sobretot de l’erudició, de tot el que no tingui a veure amb el best-sellerocasional o el llibre que es compra del presentador o graciós que surt a la televisió de torn.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La majoria de la població relaciona l’obesitat  i el sobrepès a mals hàbits d’alimentació, però aquesta epidèmia que ja afecta tres de cada deu nens (el 14% és obès i el 20% presenta sobrepès) també està molt relacionada amb els hàbits de vida, amb la falta d’exercici físic o les hores de son. De fet, l’exhaustiu estudi Pasos 2019, realitzat per la Fundació Gasol i en el qual han participat 3.887 nens de 247 centres educatius espanyols, posa l’accent en els mals costums a l’hora de dormir com un dels factors que influeixen en aquesta pandèmia.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Seminari de Vic ha acollit aquest cap de setmana un espai de formació per generar preguntes entorn del nou itinerari d’iniciació cristiana que proposa el Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears (SIC). Prop de dos-cents vuitanta catequistes, formadors, responsables i delegats de catequesi han participat aquest cap de setmana a les dotzenes Jornades de Formació per a Catequistes que s’han celebrat a Vic. Els assistents són agents actius en comunitats cristianes d’arreu del territori. En concret, s’hi ha sumat provinents de tretze diòcesis: Barcelona, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat, Girona, Vic, Lleida, Solsona, Urgell, Tarragona, Tortosa, Mallorca, Menorca i també València.

“La catequesi ha de ser un impuls per la renovació parroquial”, ha explicat Joan Àguila, el director del SIC, en la benvinguda a les jornades. La nova proposta neix d’una constatació: “És la vida de la mateixa parròquia el que hi ha en joc: una parròquia que no educa en la fe en molt pocs anys està condemnada a desaparèixer”. Per això considera que es busca una transformació de fons: “La catequesi serà una excusa per fer una gran renovació parroquial”.

El bisbe Antoni Vadell ha insistit, al seu torn, en la importància de comprendre “el criteri” del que consideren “una proposta de màxims”. Després, caldrà que els catequistes responguin les preguntes que genera el nou mètode amb cada delegació diocesana. “La prudència moltes vegades camufla la por”, ha dit Vadell sobre les resistències al canvi. “Tenim por a sortir, a atrevir-nos a oferir la vida de Jesucrist. Ho hem de descobrir i tastar, per poder-ho abraçar”, ha defensat. En aquest sentit ha demanat als catequistes “confiar en els pares que s’interessen per la vida dels seus fills”, entenent sobretot que “això no és el teu negoci ni el meu, és la proposta del Senyor”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La infància ha estat representada, amb major o menor encert, per les cinematografies de mig món, mitjançant històries individuals i col·lectives, amb mirades variades i en els més diversos escenaris de socialització. En molts casos, l’incompliment sistemàtic de drets reprodueix la situació d’oblit, abandó i maltractament infantil, mentre en uns altres s’obre un raig d’esperança cap a alguna mena d’inclusió i benestar. A l’hora de la selecció, s’han tingut en compte aquests criteris, encara que amb molts dubtes a causa de les àmplies possibilitats d’elecció. Hi ha tantes i tan bones pel·lícules!

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Un partit polític d’extrema dreta ve impulsant una campanya anomenada “pin parental” en la qual reclama als directors dels col·legis “solicitud de información previa y autorización expresa”, per poder desenvolupar continguts curriculars sobre “cualquier materia, charla, taller o actividad que afecte a cuestiones morales socialmente controvertidas o sobre la sexualidad…”. El temor d’aquests hereus de les essències de Don Pelayo és que el fill o la filla “puedan ser adoctrinados en la ideología de género”.

No dedicaré una sola línia a argumentar sobre l’enorme impregnació ideològica dels curricula escolars. Les anàlisi sobre els continguts en els llibres de text vénen mostrant que l’arquetip viril, la mirada eurocéntrica, els models socials consumistes, les economies desenvolupistes, insostenibles i antiecològiques, el clericalisme, o una interpretació restrictiva de la sexualitat, entre molts altres vectors ideològics motrius del patriarcat i el capitalisme, estan presents en els textos escolars. Presències sobre les quals el partit que lideren uns senyors que van a cavall ni s’ocupa ni es preocupa.

No obstant això, la inquietant proposta d’aquest partit conservador m’ha provocat el record d’un emblemàtic projecte curricular al Regne Unit durant els anys 60: l’Humanities Currículum Project. Precisament aquella proposta curricular que liderava Lawrence Stenhouse, en contra del que es proposa ara per l’extrema dreta, assumia que l’escola ha de prendre a les seves mans l’estudi, la discussió i l’anàlisi de les qüestions humanes controvertides. La idea central d’aquest projecte curricular era que els temes controvertits han de ser tractats en classe des del diàleg reflexiu i l’ús de documentació, fonts primàries i secundàries, que ens ajuden a comprendre la divergència, protegint els diferents punts de vista de l’alumnat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La campanya, que es posarà en marxa avui al migdia en mitjans de comunicació, publicitat exterior i xarxes socials, agrupa en diferents creativitats totes les variants de l’FP i s’adreça tant a alumnes, persones en situació d’atur, persones que poden tenir interès en fer un reciclatge formatiu, a l’empresa per fer veure els avantatges de la seva implicació en l’FP i també al conjunt de les famílies i de la societat. La campanya s’ha fet amb actors reals –street casting– per dotar-la de més veracitat, entre els quals hi ha estudiants de dos centres d’FP de Barcelona (l’Escola del Treball i la Mercè). Cal destacar-ne també la funció social, atès que vol promoure aquelles famílies professionals que més necessita el mercat laboral i al mateix temps, situant a dones en aquelles professions més masculinitzades i a homes en sectors feminitzats, com el de serveis i atenció a les persones.

Pel que fa al lema Un gir de 174 graus, respon al nombre de titulacions que actualment ofereix la formació professional inicial, que de manera metafòrica s’aproxima a l’expressió de fer un gir de 180 graus, per transmetre que a través de l’FP es pot dur a terme un canvi rellevant a la vida.

Increment de l’oferta en FP

El Departament d’Educació ha incrementat aquest curs l’oferta d’FP amb 106 grups nous, 55 grups en FP -22 cicles de grau mitjà i 33 de grau superior- i 51 en altres ensenyaments professionalitzadors. L’objectiu per al 2022 és superar l’oferta del 60% en FP dins dels estudis postobligatoris –aquest curs del 51%-.

A Catalunya actualment es poden cursar 174 títols d’FP, de 24 famílies professionals diferents. D’aquests títols, 37 són adaptacions curriculars que s’adeqüen a les noves necessitats de les empreses i del territori. Dels 174, un total de 72 són de tècnics en cicles formatius de grau mitjà i 102, de tècnic superior.

Formació contínua i ocupacional

La formació professional també està al servei de les persones treballadores, tant les que estan en actiu, com les aturades. Els organismes encarregats d’aquesta tasca son, per una banda el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) encarregat de la Formació Professional per a l’Ocupació adreçada a persones en situació d’atur, i per l’altra el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, organisme integrat per la Generalitat a través del Departament de Treball, Afers Social i Famílies i per les organitzacions sindicals i empresarials, que s’encarrega de la formació professional contínua, adreçada a persones treballadores en actiu.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »