Arxiu de l'autor

La pandèmia ho està capgirant tot, i la formació al llarg de la vida no se n’escapa. I el que podria semblar un daltabaix es pot acabar convertint en una oportunitat. Ho està constatant la Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona, que no havia fet formacions en línia anteriorment i que, arran de la situació sanitària, ha reorientat tota la seva formació a la virtualitat, amb un èxit de participació i acceptació. Els electes, tècnics municipals, docents i equips directius d’escoles municipals que assisteixen a aquestes formacions s’han multiplicat, ja que les eines virtuals han permès arribar als dels municipis més allunyats de la ciutat de Barcelona.

La transformació no només ha estat tecnològica, sinó que també s’ha fet un replantejament del conjunt de l’oferta formativa per tal de continuar donant resposta a les necessitats de les regidories d’Educació, amb nous continguts que responen a les necessitats sorgides arran del confinament i el postconfinament. Prova d’això són els nous cursos que s’han realitzat en línia (i que han completat els que ja es feien i s’han seguit fent): Neurociència a l’etapa infantil 0-3 després del confinament; Estratègies per redissenyar virtualment la docència presencial a les escoles municipals de persones adultes; Reptes de les escoles municipals de persones adultes; Docència musical en línia; Estratègies de treball col·laboratiu al núvol. De totes se n’han hagut de fer o es faran dues edicions o més.

Per exemple, el seminari sobre el treball col·laboratiu al núvol consistia en quatre sessions de dues hores de videoconferència, repartides en dues setmanes, a més de 10-20 hores de treball a través de l’aula virtual. Se n’han fet dos cursos i en cada un hi han participat al voltant de 25 tècnics, segons explica Marta López, responsable del curs i professora de la UB i la UOC especialitzada en educació i tecnologia digital. “He vist moltes ganes de participar i d’aprendre com treballar amb aquestes noves eines, que abans de la covid ja eren necessàries però que ara ha quedat clar que són imprescindibles”, diu López. “Tota aquesta participació –afegeix– ha permès que l’aprenentatge hagi estat molt enriquidor”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’escola concertada suma al voltant de 40.000 treballadors, entre docents i altres professionals i, segons els sindicats, es calcula que entre el 10 i el 12% de les plantilles (per tant, 4.000-5.000 persones) supera els 60 anys. Al contrari que a l’escola pública, on els docents es jubilen majoritàriament als 60, a la concertada segueixen fent classe, com la resta, perquè no els queda més remei i perquè l’activitat docent està qualificada de baix risc. Tampoc les dones embarassades o els professionals amb alguna malaltia crònica estan aconseguint una feina adaptada o una baixa. La raó és que les avaluacions de tot aquest personal de risc, que haurien d’estar fent les seves mútues de treball, s’estan endarrerint molt, i sense aquestes avaluacions no poden sol·licitar la baixa o l’adaptació del lloc de treball, i naturalment sense aquesta baixa les titularitats tampoc poden buscar una substitució.

Aquest matí, els tres sindicats més representatius de la concertada (USOC, CCOO i UGT) han presentat els resultats d’una enquesta realitzada al llarg de la primera quinzena d’octubre, a la qual han respost al voltant de 3.400 treballadors de totes les etapes educatives, personal d’administració i de lleure. La primera constatació és que el col·lectiu que més ha respost és el considerat vulnerable, i que el 76% afirma que les titularitats no els han proporcionat mascaretes homologades FFP2 i que el 92% considera que l’increment de plantilles fruit del reforç proporcionat pel Departament d’Educació no ha servit per res [grosso modo, cada centre concertat ha rebut la dotació equivalent a un empleat].

A banda, hi ha preguntes adreçades únicament al personal sensible o vulnerable. En aquest cas, el 57% diu que l’escola encara no els ha facilitat el servei als serveis mèdics de prevenció de riscos laborals, i el 69,14% contesta que encara no compten amb cap informe d’aquests serveis de prevenció sobre la seva situació.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El papa Francisco había convocado un encuentro bajo el título de “pacto educativo global”. Estaba pensado para el curso pasado. Por razones obvias se retrasó hasta octubre. Nuevamente la pandemia imposibilita dicho encuentro.

No obstante, el papa ha lanzado el jueves 15 de octubre de 2020 un “Videomensaje con ocasión del encuentro promovido y organizado por la congregación para la educación católica: Global compact on education. Together to look beyond.

En los tiempos que vivimos, se trata de una brisa de aire fresco a la par que un llamado a la responsabilidad. Cuando las instituciones competentes en la materia están maltratando al profesorado en muchos lugares (escribo desde Cataluña, donde la actuación de la Consejería de educación es realmente deplorable), menospreciando su labor, relegándoles a meros cuidadores, imponiéndoles normas y condiciones que no se ponen al resto de la sociedad, nos encontramos con unas palabras del papa Francisco que nos vuelve a situar en el centro, recuperando la importancia de la educación.

Es un documento que conviene leer, analizar, creer y luchar por poner en práctica ante la inoperancia de la mayoría de instituciones. Permitidme que comente alguna de las palabras de dicho videomensaje.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Bisbat de Lleida ha tancat les seves portes després d’haver-se registrat un cas positiu de coronavirus, segons ha pogut saber l’ACN. Seguint les mesures sanitàries, els nou treballadors del Bisbat estan confinats a casa des d’aquest dilluns a la tarda, quan s’ha confirmat el contagi. Tot i que no a tots se’ls considera contactes estrets, des del Bisbat s’ha pres aquesta decisió per prudència i prevenció. Ara, estan a l’espera del que diguin les autoritats sanitàries per decidir quan poden reobrir.

Comments Sense comentaris »

En total, 78 escoles guanyaran espai per a l’alumnat i les seves famílies a través de la iniciativa ‘Protegim les escoles’.  Segons ha informat el consistori, durant el 2021 es pacificaran els entorns de 53 escoles, que s’afegiran als 25 entorns escolars que ja s’estan pacificant en aquest 2020. Aquest conjunt d’actuacions estan pensades per prioritzar la salut i la seguretat dels alumnes. Es beneficiaran d’aquestes actuacions més de 26.000 nens i nenes de tots els districtes de la ciutat.  L’objectiu, a més, és que l’any 2023 un total de 200 escoles tinguin entorns confortables.

Llocs segurs i plens de vida

Reduir el trànsit i alliberar espai per a les persones en els entorns dels centres educatius suposa més espai de trobada entre les famílies i més vida de barri. Estar més temps al carrer també fomenta el passeig i el consum als comerços de proximitat.

Alhora, reduir el trànsit i allunyar-lo dels nens i nenes comporta una qualitat més gran de l’aire, redueix el soroll al qual s’exposen els infants i disminueix el nombre d’accidents. Els voltants de les escoles, on els nens i nenes van cada dia durant moltes hores, es converteixen així en espais més segurs i saludables.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Las franjas de edad de 40 a 59 son las que han experimentado una aceleración más rápida de la epidemia de Covid-19 en Catalunya en octubre, según un análisis realizado por el grupo de investigación Biocomsc de la Universitat Politècnica (UPC).

Las franjas de 20 a 39 años siguen siendo las que tienen una incidencia más alta de infecciones por coronavirus. Pero se está reduciendo el porcentaje de casos que se da en estos grupos sobre el total de casos diagnosticados.

En el otro extremo, con los datos disponibles hasta el 20 de octubre, la franja de 0 a 9 años es donde menos aumenta la incidencia de la Covid-19. El incremento de casos entre la población infantil se explica por la evolución de la epidemia entre los adultos: gran parte de los contagios entre niños y niñas se producen por contacto con personas adultas infectadas, más que por la transmisión en escuelas.

Leer más.

Comments Sense comentaris »

Avui hi ha 51.101 membres de la comunitat educativa confinats a casa, d’acord amb les dades que actualitza diàriament el traçacovid. Encara, però, representen un percentatge baix, respecte del total. Els 48.715 alumnes confinats són el 3,38% del total i els 2.238 docents l’1,36%. De fet, segons la secretaria general d’Educació, Núria Cuenca, en les cinc setmanes que fa que ha començat el curs hi ha un 94% de centres educatius que encara no han hagut de confinar cap dels seus grups estables, i, dels que ho han hagut de fer, al voltant del 80% només ha tingut un o dos grups confinats. Fins el moment s’han desconfinat 2.500 grups i es preveu desconfinar-ne 1.800 més fins a finals d’octubre, el que passa és que molt probablement el ritme de grups confinats continuï en augment, ja que la tendència diària és a confinar-ne més dels que es desconfinen.

Cuenca ha ofert aquestes dades en roda de premsa, juntament amb el secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez. Per la número dos del Departament d’Educació, “l’escola no està aïllada del context comunitari, i el que passa a la societat s’acaba reflectint a l’escola. De tota manera, les mesures estan funcionant i no hi està havent brots a les escoles. Tots els contagis ens venen de fora”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Arriben aires de nous confinaments, de noves mesures restrictives, i ens agafaran amb els deures sense fer. Gairebé nou mesos de promeses incomplertes ens estan conduint a un escepticisme sense remei: no tenim ordinadors, no tenim protecció de cap tipus per a alumnat i professorat, les ràtios no han baixat en general, i unes horetes de formació burocràtica no solucionaran el tema .

Penso que no és moment de llançar proclames incendiàries, consignes antisistema o de caure en el derrotisme. Però no estaria de més assenyalar que les administracions no estan fent els deures pel que fa a educació. Si el sistema cau, cauen les persones, els beneficiaris dels serveis, no les autoritats. Esperem que no arribi el col·lapse, la desconfiança final. Però als polítics i autoritats relacionades amb l’educació sí que crec que podria fer-los un prec, un prec intens. Una cosa que sí que seria relativament fàcil de realitzar. Els demanaria que s’abstinguessin de titulars campanuts, juraments populistes, promeses de paradís digital que en les actuals circumstàncies són gairebé un insult.

Els demanaria que diguessin la veritat, la pura i simple informació del que passa i de les mesures que pensen prendre. Quins són els plans, no quins són els nostres desitjos impossibles. Encara som una societat democràtica, en la qual l’accés a la informació veraç és un dret bàsic. No som a l’URSS, no hem fet vot d’obediència. El professorat i les famílies estan trobant a faltar un veritable lideratge, no un lideratge carismàtic o glamurós basat en fotos i colors i frases campanudes. Fa massa mesos que veiem a polítics dir coses dignes d’una tertúlia carajillera. Estem trobant a faltar una simple gestió responsable. En altres paraules, que no se’ns tracti com a nens ximplets.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El rector de l’Ateneu Sant Pacià i administrador de la basílica dels Sants Just i Pastor, Armand Puig, ha estat escollit rector del Seminari Major Interdiocesà en substitució de Javier Vilanova, el nou tercer bisbe auxiliar de Barcelona. El nomenament, l’han fet l’arquebisbe metropolità de Tarragona i els bisbes de la província Tarraconense (Tarragona, Girona, Lleida, Solsona, Tortosa, l’Urgell i Vic).

Comments Sense comentaris »

Flamant Creu de Sant Jordi, a Josep Maria Monferrer tothom el relaciona amb la seva tasca d’educador. En canvi, són moltes les vegades que es passa per alt que és escolapi, potser perquè és tan crític amb l’Església oficial i amb el poder, que sovint la gent oblida que és capellà. “La gent no ho deu dir perquè no exerceixo gaire”, admet, i assegura que el seu procés espiritual que l’ha acabat allunyant de l’Església oficial ha estat molt llarg.

Quan va començar?

Quan preparava la tesi a l’acabar la carrera de teologia a Salamanca, perquè allà em vaig fer amic d’una dona extraordinària: la Maria, la filla petita de Miguel de Unamuno. Amb l’excusa d’investigar, me n’anava sovint a casa seva i xerràvem, xerràvem i xerràvem. I ella, com a dona agnòstica i jo com a creient, i a més molt clàssic, perquè la teologia que estudiava a la Universitat de Salamanca era molt clàssica, confrontàvem però amb un enorme respecte. Ella em va ajudar a obrir els ulls a un altre tipus de lectures.

I amb aquest altre tipus de lectures va anar als escolapis a fer d’educador a l’Escola Pia d’Olot.

Sí, i ja allà vaig començar a tenir moltes contradiccions, sobretot pel model educatiu, que no era el que jo pretenia, i també perquè volia obrir-me més al món dels marginats i dels pobres. Al cap de tres anys de ser-hi vaig demanar deixar Olot.

I se’n va anar a l’Hospitalet.

Hi vaig anar sense el permís del provincial, cosa que em va fer guanyar una bona esbroncada, perquè allà no hi havia comunitat, que al final vam crear. Anar a l’Hospitalet va ser un canvi interior brutal per a mi. Als meus alumnes em dedicava no a ensenyar-los religió, teologia o filosofia, que també n’era professor, sinó que els donava una base i els preguntava: “Què en penseu vosaltres?”, “Com penseu?” Sempre partia la classe en dos i a partir de les notícies del diari a uns els feia defensar una cosa i als altres una de contrària. Aquesta dinàmica de reflexionar, d’analitzar matisos i contradiccions, penso que va ser una autèntica transformació que els alumnes van fer en mi.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La complexitat que es va viure amb el confinament va portar a prendre unes decisions que es van considerar lògiques, des d’un cert punt de vista, potser perquè no se sabia el temps que duraria. El que es va prioritzar, des d’un punt de vista no tan lògic, van ser els rendiments escolars, i es va ignorar que si ja s’havien passat els 2/3 del curs escolar, el temps que quedava podia centrar-se més en com es vivia la situació que no en els temes no donats.

Aquest és segurament el nus de la qüestió: notes, avaluació, rendiments, informe Pisa, meritocràcia o llibres abans que fer l’aprenentatge d’una vivència que ha trasbalsat el món i que s’ha sentit a la pell amb diferents intensitats i circumstàncies, i que ha afectat tothom encara que en diferents graus d’intensitat, òbviament.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Potser perquè aquests dies hi vivim immersos, he pensat que pagava la pena parlar del malestar (dels malestars) i de la seva dimensió educativa. Justament en un temps en què el Dia de la Salut Mental ha estat celebrat entre confinaments, contagis i vides alterades (mentre escric tinc al costat un dels nets, d’onze anys, que passa el tercer confinament sense escola en poc més d’un mes). Trobo, però, que no té sentit començar a parlar del suposat increment futur dels trastorns mentals, ni de com dedicar-nos a fer prevenció. Sí que considero que, ara, educar significa una mica més que abans pensar en com ajudem infants i adolescents a gestionar els malestars.

En relació amb els adolescents he escrit reiteradament sobre aquest tema: “Parlar de malestar és parlar de dificultats d’encaix, de no acabar-se de trobar bé dins de la nostra pell, vivint en un determinat entorn que ens obliga a suportar determinades tensions. El malestar és el resultat d’una aclimatació difícil a una situació vital que s’escapa en part del nostre control, és el desassossec de sentir-se ficat a la vida amb calçador […]. Una situació dinàmica que pot afectar tots els nois i noies, en la mesura que viuen una etapa de transformació, de construcció, de trànsit, en un món en canvi, en relació amb una societat adulta perplexa, que veu reflectides les seves incerteses en els adolescents”. Això ja era la vida d’abans i ha passat, en bona part, a ser la vida dominant ara. I els adults traspassem més pors i adjudiquem encara més problemes als més joves.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Entre els nombrosos mites i prejudicis que ens envolten, n’hi ha pocs de tan perillosos com el que diu que es pot conèixer una persona pels seus trets facials. Si sempre s’havia dit que “la cara és el mirall de l’ànima”, al segle XIX la naixent criminologia va afirmar que existien “criminals nats” amb una cara característica, i la frenologia (una pseudociència feliçment ja oblidada) pretenia analitzar la personalitat mesurant els bonys del crani. Molts escriptors que sens dubte creien tenir una gran penetració psicològica van difondre el prejudici: als seus llibres un personatge no és cruel o agressiu, sinó que té “uns llavis cruels” o “un mentó agressiu”. El cinema i la televisió han transmès molt eficaçment l’estereotip: el bo té “cara de bo”, i el dolent té “cara de dolent”. De fet, el dolent fa mirades dolentes, té un riure i un somriure característics, i quan apareix a la pantalla sovint se sent una “música de dolent”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Faig cua a la xarcuteria. Som unes quantes persones esperant i n’hi ha per a estona. Davant meu hi ha una mare, una àvia i una nena d’uns tres anys. La nena conversa eixerida amb l’àvia i la mare se les mira. M’entendreix l’estampa tan bonica que formen. Abans que els toqui el torn, l’àvia se’n va sola a fer uns encàrrecs i la nena la reclama enrabiada: “Vull la iaia”. La mare intenta calmar-la ensenyant-li una vaca dibuixada a l’etiqueta d’un formatge. Se la mira i es distreu uns moments, però de seguida hi torna: “Vull la iaia!” L’agafa a coll i li pregunta si vol que li compri bastonets. La nena diu que sí i la mare li respon que si en vol s’ha de portar bé. La deixa a terra, es queda quieta i amb posat formal uns instants, però comença altre cop: “La iaia”. La mare li diu si vol una mica d’aigua. La nena respon que sí, la mare treu una ampolleta, n’hi dona un glop i sant tornem-hi…

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La Marina tenia 13 mesos quan els pares van notar que caminava molt a poc a poc, però no perquè no anés ràpida, sinó perquè adquiria lentament la destresa en l’habilitat. “Feia passos laterals, agafada al sofà, com ho fan els nadons, però no sempre, era inconstant”, recorda la mare, Virgínia Ortega. Era l’any 2013 quan els pares van recórrer als metges, fins que n’hi va haver un que els va fer la pregunta clau: “¿La Marina s’aixeca sola del bressol i s’agafa a les baranes?” La pregunta va ser cabdal perquè la resposta indicava que la criatura no tenia força muscular, i per això no ho feia. I per això tampoc no caminava de manera constant. “Un neuròleg de Mataró ens va derivar a l’Hospital Sant Joan de Déu, perquè ja ens apuntava que podria ser que la Marina tingués atròfia muscular espinal (AME)”, diu la Virgínia.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’entitat Amalgama7, especialitzada en l’atenció terapèutica i educativa per a adolescents, joves i les seves famílies, ha dut a terme en col·laboració amb la Fundació Portal, una entitat social sense ànim de lucre d’àmbit estatal dedicada a l’atenció d’adolescents afectats per patologia dual i les seves famílies, un exhaustiu estudi sobre els comportaments dels adolescents i les seves famílies durant el confinament provocat per la crisi sanitària del covid-19 a Espanya.

Les dues entitats tenen com a objectiu oferir els resultats de l’estudi a les administracions públiques, entitats escolars, clíniques i científiques i a la mateixa opinió pública, amb la finalitat de contribuir a la millora de mitjans i serveis per a adolescents, joves i les seves famílies. L’estudi, de caràcter aleatori pel que fa a la procedència dels pares i mares enquestats, s’ha desenvolupat en totes les comunitats autònomes d’Espanya durant els mesos d’agost i setembre. S’han entrevistat més de 1.500 mares i pares d’adolescents de 14 a 18 anys.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la convocatòria del Premi Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica, ha premiat el projecte Educació vital, de l’escola Vedruna de Sant Sadurní d’Anoia.

El projecte vol ser un concepte d’aprenentatge híbrid, que no només incentiva uns bons hàbits, sinó que també vincula els nens i nenes amb la natura, l’entorn i el territori i fomenta tot un seguit d’habilitats i capacitats.

Educació vital no és només un hort escolar ecològic i biodinàmic, sinó tot un nou concepte d’ensenyament basat en la vivència, en l’experiència i el contacte amb la natura;  seguint les noves tendències de les escoles al bosc europees i fent viva la petjada de Rosa Sensat, que al 1914 ja parlava del concepte d’educació vivencial –“Educar és vivificar”- ensenyant en entorns naturals.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Un mestre, Samuel Paty, va ser decapitat divendres de la setmana passada a França, a Conflans-Sainte-Honorine. Hi ha hagut moltes víctimes del fanatisme islamista al món i molts representants de les llums assassinats en països on l’escola ha lluitat de manera valenta i exemplar contra el terrorisme islamista, però aquesta és una víctima tristament simbòlica, el primer professor assenyalat per intentar educar els seus alumnes a Europa. A l’assignatura d’EMC ( enseignement moral et civique ), abans anomenada moral laica, Paty va mostrar a l’aula una caricatura de Mahoma amb una estrella a les natges. Parlava de tolerància i llibertat d’expressió en una assignatura simbòlica de l’escola pública, la gran institució de l’estat francès, a la qual s’ha confiat històricament la difusió dels valors de la República que havien de ser el ciment, l’aglutinador social. L’escola, en paraules de Jean Jaurès, és la responsable de “fer [en el sentit de formar] republicans”, i avui el cadàver de Paty explica una crisi social molt profunda que no només afecta França sinó molts altres països europeus i els EUA i que té a veure amb l’odi, la polarització, la identitat, la frustració social i les xarxes i la seva capilaritat. És a dir, també ens afecta a nosaltres.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Actualment, hi ha 2.128 grups escolars confinats, xifra que representa el 3% dels grups estables total. Això vol dir que hi continua havent diàriament un 97% de grups estables assistint als centres educatius i un 94% de grups que després de les quasi bé 6 setmanes de l’inici del curs no han hagut de confinar-se encara. Així ho ha exposat la secretària general d’Educació, Núria Cuenca, durant la roda de premsa d’actualització de les afectacions de la Covid-19 als centres educatius.

Cuenca ha remarcat que la incidència de la Covid-19 als centres reflecteix l’afectació de la pandèmia al seu entorn: “Les dades ens diuen que l’escola no està aïllada del seu context comunitari. Les mesures que tenim adoptades als centres eductius estan funcionant, estant contenint els contagis a les escoles, i els brots venen de fora de l’escola des de l’inici”. Tot i així, la secretària ha admès que “estem preocupats per la incidència del virus en la nostra comunitat, perquè inevitablement acabarà tenint un impacte en les escoles”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Els consellers de Salut i Educació, Alba Vergés i Josep Bargalló, han presentat aquest matí un acord de col·laboració que duran a terme amb les ONG Open Arms i Creu Roja per a la realització dels cribratges en l’àmbit escolar. Ho han fet conjuntament amb el director de Proactiva Open Arms, Òscar Camps, i el president de Creu Roja a Catalunya, Josep Quitet. Aquest acord permetrà que ambdues entitats s’incorporin formalment en els equips d’atenció primària del Departament de Salut per dur a terme els cribratges en l’àmbit escolar.

El conseller Josep Bargalló ha declarat que l’acord servirà “per garantir la continuïtat en la política de cribratges en la comunitat educativa”. Concretament, ha assegurat que permetrà “continuar fent cribatges, fer-ne més i amb més garanties, i que això no signifiqui una tensió en l’atenció primària”. Ha afegit que aquest acord “ja està funcionant, de fet Creu Roja i Open Arms ja han anat a les escoles i ja han fet cribratges, és perquè continuï aquest suport i que continuï amb més força”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »