Un cop ha arrencat el curs escolar, bona part de les famílies aborden aquests dies un segon inici de curs: el de les activitats extraescolars. El ventall és ampli: activitats esportives, artístiques, anglès, robòtica, matemàtiques… I paral·lelament a l’allau d’ofertes sorgeixen, com cada any, alguns interrogants. Són beneficioses per als infants o els sobrecarreguen de feina? Poden ser generadores de desigualtats perquè hi ha famílies que les poden pagar i famílies que no? Tenen impacte en el progrés educatiu dels estudiants?

La gran varietat d’oferta pública i privada motiva que sigui difícil establir el percentatge d’alumnes que fan alguna extraescolar, tot i que a Fundesplai calculen que pot anar entorn del 60%. Segons l’Enquesta de salut de Catalunya del 2013, un 64% de menors de 15 anys realitza alguna extraescolar esportiva, xifra que es redueix al 39% en el cas de les no esportives. L’informe del Síndic de Greuges de l’any 2014 ja alertava de les desigualtats en l’accés a les activitats organitzades fora del sistema d’educació formal, i apuntava la necessitat de reconèixer-les com una part fonamental del dret a l’educació.

Llegir-ne més.

“La primera regla (o menarquia) és un fet íntim, que s’ha de viure primer a l’entorn familiar i després a l’escola”, afirma la professora de secundària Marta Butjosa, mare de dos fills i autora del dossier per a les escoles ‘La menarquia o primera regla. Recursos per acompanyar emocionalment les filles’ (Boira Editorial). Si no es fa així, és quan a l’escola hi poden entrar les marques comercials, que busquen un forat al mercat entre les noves generacions de noies. De fet, encara avui, i tal com ha passat amb generacions i generacions de dones, “continuem sense acompanyar les nenes en la primera regla”, sosté la professora i terapeuta Marta Butjosa.

Com que és a casa on cal fer el primer acompanyament, Butjosa assenyala que també és un assumpte dels pares, que “sovint consideren que és un tema de dones, i per tant perpetuen la desconnexió entre sexes, i entre pares i filles”. Dit amb altres paraules, “els pares han de viure aquest fet com quan van aprendre a caminar les filles: oi que llavors les van ajudar, perquè els van donar la mà?, doncs ara cal fer el mateix”. I fer-ho vol dir explicar-los com es posa una compresa, recordar-los que en desin a la cartera abans de sortir de casa per anar a l’escola. “Són petites, i les hem d’ajudar els primers temps amb la seva higiene”, diu Butjosa.

Llegir-ne més.

La Marina, des de ben petita, era poc sociable. Era d’aquelles persones que necessiten el seu temps per anar guanyant confiança amb les altres persones i arribar a sentir-s’hi a gust. Per molt que li fessin gràcies no reia fàcilment i tampoc era gaire carinyosa. No solia fer abraçades ni petons, ni volia anar als braços de persones que no fossin els seus pares. A poc a poc, en el seu entorn, encara que fos mig de broma, es va guanyar l’etiqueta d’esquerpa.

Quan es va anar fent gran la cosa va canviar una mica. Semblava més aviat una persona tímida i reservada de cara enfora, però a casa rondinava molt. Sempre trobava un motiu o altre per no estar satisfeta, per molt que vingués de fer una de les activitats que li agradaven més. Si havia passat la tarda amb una amiga, quan era l’hora de marxar s’enfadava i era incapaç d’estar contenta perquè s’ho havia passat molt bé. Li pesava més haver de marxar que haver compartit aquella estona amb la seva amiga. Li passava el mateix si li feien un regal o si li proposaven de fer qualsevol activitat que en principi entusiasmaria a qualsevol nen. Sempre li feia més aviat mandra tot i es queixava tant que els seus pares ja no sabien què fer perquè estigués contenta. La Marina ara ja té 11 anys i, a poc a poc, amb l’ajuda dels seus pares, ha après a disfrutar més de cada petit moment i a estar agraïda de les coses bones que li passen. No ha sigut un camí fàcil, però l’aprenentatge ha valgut la pena per a tots, reconeixen els seus pares.

Llegir-ne més.

“Als infants els agrada jugar amb les paraules perquè connecten amb la musicalitat del llenguatge i, alhora, jugant-hi creen un vincle afectiu amb la llengua”, sosté la mestra i professora a la Facultat d’Educació de la UVic-UCC Vanesa Amat, que acaba de coescriure ‘Quin embolic! Poemes, contes i altres textos per llegir rient’ (Eumo Editorial). Així doncs, llegir-los embarbussaments “és clau per estimular l’expressió oral i explorar els elements que formen el llenguatge”, diu Amat.

Tal com explica la mestra, tradicionalment, “hi ha dites, tirallongues, fórmules de joc i embarbussaments que fan riure o somriure pel que expliquen (un disbarat o un fet esbojarrat) i per com ho expliquen (pel doble sentit de les paraules, per les rimes)”. Per això, per escriure el llibre ‘Quin embolic!’, les autores van recuperar “produccions literàries del nostre folklore que són enginyoses, que abans eren molt presents de manera quotidiana”, continua explicant la professora de la UVic.

Llegir-ne més.

Si l’objectiu de l’educació és capacitar les persones perquè siguin raonables, crítiques, reflexives i lliures de prejudicis, cal cultivar el pensament, la reflexió i la valoració des de les primeres edats. Aquestes són unes habilitats que, juntament amb la d’ensenyar a pensar, escoltar els altres, debatre des del respecte i fer-se preguntes poderoses, esdevenen els fonaments de la filosofia. I ¿quan val la pena adquirir-les i treballar-les? Doncs segons els educadors del Grup IREF (Innovació i Recerca per a l’Ensenyament de la Filosofia), com més aviat millor, perquè són unes eines per a la formació integral de la persona. Defensen la filosofia des de P3 per anar per la vida, amb una ment oberta i unes arrels fermes.

El Grup IREF va néixer fa més de 30 anys a Catalunya i al llarg de tot aquest temps ha impulsat el programa Filosofia 3/18, amb el qual fa la formació inicial i d’aprofundiment -reconeguda pel departament d’Ensenyament de la Generalitat- a mestres i professors d’una trentena de centres educatius, les Filoescoles. També fa formació individual per a docents que vulguin aprofundir en l’ensenyament de la filosofia als més petits, i també tradueix, adapta i revisa els materials existents. A banda d’això, té comptabilitzats un centenar de centres educatius -entre escoles i instituts- que apliquen “alguna part del programa educatiu”, tot i que no estiguin registrats com a Filoescoles.

Llegir-ne més.

Hi jugarà? Ho durà? Voleu dir que ho necessita, tot això? I que val la pena, gastar-s’hi tant? En les societats de l’opulència, malgrat les crisis i les precarietats, a una part de la gent els queden diners per comprar coses un cop satisfetes les necessitats bàsiques. Més o menys encertats, els regals que reben les criatures -en neixen poques- arriben molt abans del part, i van ocupant la casa a poc a poc. Pot ser que els obsequiadors no consultin els pares de l’infant, i pot molt ben ser, també, que facin el gest per convenció social: per quedar bé, perquè toca, perquè és el que es fa. Naixement a banda, els Nadals i les Pasqües, els aniversaris i les comunions conviden al devessall de presents.

Per què regalem i què signifiquen, en concret, els regals a la canalla? “Això depèn de cada context cultural”, respon Bruna Álvarez, del departament d’antropologia social de la UAB, i afegeix: “A principis del segle XX, l’antropòleg Marcel Mauss va publicar ‘Assaig sobre el do’, i allò a què es referia amb la paraula do és tot un circuit d’intercanvi d’objectes materials que implicaven una certa reciprocitat o un cert valor simbòlic. En cada cultura hi ha intercanvis d’objectes materials que tenen diferents significats en els diferents contextos i, si ara anem a la nostra cultura, també en diferents moments vitals: hi ha dies especials que se celebren amb regals, tipus aniversari, o, potser fa uns anys, era més el sant. Però sempre s’associa algun tipus de significat als objectes culturals”.

Llegir-ne més.

En el caos polític en què vivim ha reaparegut la preocupació per la família i les ajudes que cal posar al seu abast perquè facin el favor de tenir criatures. També discuteixen sobre xecs per portar el fill a l’escola bressol i sobre escolarització gratuïta des dels primers mesos de vida. Família i infants formant part dels negocis o de la negociació. Sembla que avancem, però està clar que tornem a començar. Ja comença a ser hora de parlar definitivament de famílies, en plural, i cap conservador hauria de poder treure la essa. Tenim multiplicitat de grups familiars (monoparentals, biparentals, del mateix sexe, de diferent, estables, reconstituïdes, etc.) i el discurs polític no hauria de negar la realitat. El mateix passa amb les criatures, que són concebudes o incorporades al grup familiar de maneres diverses. I haurien de ser evidents tres realitats: que no és imprescindible ser pare o mare; que no es tracta simplement d’anar llogant mares, forçant la biologia o acollint criatures quan no tenen família; que primer cal pensar en com construir vincles perquè l’infant que portem a casa descobreixi que unes persones adultes formen part veritablement del seu món. No tenim fills. Vinculem les nostres vides adultes a les d’un infant.

Llegir-ne més.

A principis dels vuitanta, alguns professors, la vigília del 6 de desembre, Dia de la Constitució, parlàvem uns minuts dels drets i les llibertats. Veníem del franquisme, ens semblava important remarcar que no havia estat gens fàcil superar la dictadura. Ara em sembla que deuen ser ben pocs els professors que ho fan.

Però com que l’11 de setembre encara no ha començat el curs, tampoc parlem, si més no els dies abans, del sentit de la Diada. A més, patim una absurda prevenció a parlar de segons què per por que ens acusin d’adoctrinar els alumnes. Si en parléssim, què els hauríem de dir? ¿Que celebrem l’abolició del Consell de Cent, la Generalitat, el sistema constitucional català? ¿O que recordem l’any que el país va perdre aquestes institucions per la força de les armes? Se suposa que els hauríem d’explicar aquesta segona versió, entre altres coses perquè, des del 1976, els polítics catalans, de dretes i d’esquerres, han fet la seva ofrena de flors al monument a Casanova. En canvi, a ningú no se li ha acudit mai obrir una subscripció popular per fer un monument a Felip V per portar-li flors.

Llegir-ne més.

Si teniu nens que ronden els 4 anys és possible que ja estigueu familiaritzats amb l’univers de la Julia Donaldson, una autora britànica de contes infantils ben coneguda en el món literari i, des de fa un temps, també un nom propi a la televisió gràcies a les adaptacions que la BBC ha fet d’alguns dels seus contes. El més conegut és El Grúfal, que el canal públic britànic va estrenar l’any 2009 amb un gran èxit.

Una dècada després, la relació entre la BBC i l’autora Julia Donaldson no tan sols es manté sinó que ha donat una de les seves adaptacions més reeixides. Em refereixo a Zog, la història d’un petit drac que vol ser el millor alumne de la seva escola de dracs, on se’ls ensenya tot el que han de saber per segrestar princeses, com mana la tradició. Els nens connecten ràpidament amb en Zog i la dinàmica a l’escola, ja que la reconeixen com a similar a la pròpia. Però el gir de la història ve quan coneixem la princesa, que també viu la seva particular educació sobre com ser una princesa amb una tutora. Ella acaba sent la protagonista de la història, i no el drac, perquè decideix que no vol assumir el rol que li han assignat. Ella vol ser metge.

Llegir-ne més.

Conversa-ficció en un xat de mames de l’escola al cap de pocs dies de començar el curs:

Mama 1. ¡¡¡Acaben de publicar el llistat de les extraescolars d’aquest any!!!

Mama 2. Que bé, després les miro. El meu petit ara vol fer ioga infantil. Uf.

Mama 1. ¡Ioga infantil! És veritat. Ho acabo de veure al llistat. L’any passat no en tenien.

Mama 2. He llegit diverses coses a internet sobre els beneficis del ioga i el ‘mindfulness’.

Mama 3. Ioga. Quin nivell. 

Mama 2. Bé, a veure com ho combino amb màgia i hort. Espero que ho planifiquin bé.

Llegir-ne més.

El 1969, Vicenç i Anna Ferrer arribaven a Anantapur (Índia) per tal d’ajudar a erradicar la pobresa més extrema. Ell hi va treballar fins al final dels seus dies (2009), i ella ho continua fent al capdavant de la fundació que van posar en marxa. Moncho Ferrer (Anantapur, 1971), fill de la parella, recull la línia del seu pare dirigint els programes d’un model de desenvolupament referent en cooperació que beneficia gairebé tres milions de persones a l’Índia. El somni de Vicenç Ferrer compta amb 140.000 col·laboradors. Espanya n’és líder en socis i padrins. A la seva gira espanyola, aquesta setmana Moncho va visitar Barcelona.  

L’any 2007, el seu pare li va passar el relleu. ¿Com ho va fer?

Em va dir: Moncho, ara et toca a tu. Va ser la primera vegada que vaig viatjar com a representant de la fundació sense ell. Tenia les meves pors. La primera xerrada va ser a Sevilla. Allà em vaig adonar del càrrec, el treball que rebia davant de la confiança tan forta de la gent. Sempre que vinc sento la gran responsabilitat de mantenir la fe i confiança de la gent.

Llegir-ne més.

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, i el conseller d’Educació, Josep Bargalló, han inaugurat oficialment un nou curs de les escoles agràries amb gairebé 10.000 alumnes, 750 joves inscrits als cicles formatius de grau mitjà i superior i vora 9.000 a la formació contínua, en totes les seves modalitats. La consellera Teresa Jordà s’ha mostrat satisfeta amb aquestes xifres, que es mantenen estables respecte a les dels darrers tres anys, i ha posat en valor el paper clau de les escoles agràries per fer possible el relleu generacional del sector i per impulsar la innovació del sector agrari. Els dos aspectes, ha dit, són molt importants, per treballar per l’equilibri territorial i lluitar contra el despoblament. “La modernització i el relleu generacional són indispensables per garantir el futur del sector agrícola i ramader”. “Perquè les persones joves s’incorporin a l’activitat agroalimentària amb garanties d’èxit, cal que acreditin la formació professional que els permetrà desenvolupar el seu projecte”, ha remarcat Jordà.   Per la seva banda, el conseller Josep Bargalló ha expressat que Les Borges Blanques és “el lloc perfecte” per estudiar-hi la implantació de la nova modalitat de batxillerat de tres anys, combinat, en aquest cas, amb la formació professional agrària. “Si a les Borges tenim batxillerat, cicles d’FP que tenen a veure amb el món agrari i l’Escola Agrària, hem de treballar conjuntament”, ha manifestat Bargalló, tot afegint: “Hi tenim una oferta molt bona. Una oferta prou atractiva perquè els joves arrelin amb el territori, i que trobin que l’oferta d’aquí és més atractiva que en d’altres llocs”. El conseller ha assenyalat que, d’aquesta manera, s’ajudarà a lluitar contra la segregació territorial. “Les Borges és un dels exemples on ens equivocaríem si no féssim aquest projecte”, ha conclòs.

Llegir-ne més.

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, s’ha compromès avui a estudiar la implantació a les Borges Blanques de la nova modalitat de batxillerat de tres anys, combinat, en aquest cas, amb la formació professional agrària. “És un lloc perfecte per fer-ho”, ha manifestat, després de visitar diversos centres educatius de la capital de les Garrigues i d’haver participat en l’acte d’obertura del nou curs a l’Escola Agrària de les Borges, conjuntament amb la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà.   “Si a les Borges tenim batxillerat, cicles de Formació Professional que tenen a veure amb el món agrari i una Escola Agrària, hem de treballar conjuntament”, ha manifestat Bargalló, per defensar així la implantació d’aquest batxillerat de tres anys, una modalitat que s’ha estrenat com a prova pilot aquest curs en set instituts d’arreu de Catalunya. “És una proposta que permet que l’alumne surti, al cap de tres anys, amb el títol de batxillerat i un títol de FP”, ha recordat el conseller.

Llegir-ne més.

Una escola ideal aconsegueix en els seus alumnes la saviesa pròpia de cada edat, la qual surt no només de molta informació i coneixement, sinó de la digestió reposada de les quantitats necessàries d’informació i coneixement. Crec que d’aquesta saviesa pròpia de cada edat en diem maduresa.

Hi ha una saviesa dels 7 anys com n’hi ha una dels 14 i dels 25. De fet, és la manera equilibrada d’administrar la pròpia inserció en la cultura humana i s’assoleix, com he dit abans, amb una estranya metàfora: digerint. Ningú no pot digerir per tu.

Tothom aprèn a gestionar les seves digestions i crec que d’això en diem experiències. Les experiències reals deixen pòsit. Qui visita París i només és capaç de dir que era «molt maco», ni ha menjat ni ha digerit. No ha visitat París, en realitat. Qui llegeix un llibre i no estableix relacions amb tot el que coneix i alguna preocupació seva, no llegeix en realitat. Els bons mestres, per tant, són els que visiten París i troben un món de relacions i de connexions. Els que llegeixen llibres i els poden connectar amb la seva feina d’expandir la cultura cap al futur. Gent curulla d’experiències i capaç de generar experiències en els altres només amb paraules i interaccions triades i emotives. Les experiències es transmeten i són les peces de la saviesa, que és la destil·lació d’informacions i coneixements. Crec que si no s’arriba a la saviesa, no s’ha educat en realitat.

Llegir-ne més.

El Consell Escolar de Catalunya ha acordat que la jornada de reflexió que celebrarà el mes de novembre –la qual arriba a la seva 27a edició– la dedicarà al debat sobre els horaris i calendaris escolars, un assumpte que ja s’havia posat sobre la taula abans de l’estiu, però que el conseller Bargalló ha acabat senyalant com a prioritari, per prendre decisions aquest mateix curs, en la conferència impartida la setmana passada a la seu de Rosa Sensat.

Així, el 16 de novembre, a la facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, tindrà lloc aquesta jornada de reflexió, amb la participació de diversos experts i la presentació de l’informe de l’OCDE sobre el temps educatiu 2019. Abans d’aquesta data, però, el Consell Escolar ha organitzat unes converses a quatre localitats del Vallès Occidental. La primera, sobre educació i reforma horària, va tenir lloc dimecres passat a l’Institut Escola Industrial de Sabadell.

Controvèrsies des de fa 25 anys

La ponència va començar amb la intervenció de Ricard Aymerich, membre de la FRMP i del Moviment Educatiu del Maresme, el qual va recordar que, tot i els nombrosos canvis que s’han anat produint en l’horari escolar, la situació segueix pràcticament igual com era fa dècades.

Per exemplificar-ho, es va remuntar fins al 1994 per recordar les primeres ordres dictades al voltant del temps escolar, que ja reclamaven que els horaris s’havien d’adaptar als laborals, alhora que també qüestionaven la durada desigual dels trimestres.

La intervenció va posar especial èmfasi en dues de les decisions més controvertides al voltant d’aquest aspecte: la sisena hora i la setmana blanca. Totes dues implementacions, que van durar tan sols 2 anys i van ser àmpliament qüestionades, van servir a Aymerich com a exemple del que considera “un desgavell d’horari que no respon a cap planificació”.

En aquest sentit, va concloure que els plans des de la Conselleria d’Educació s’ideen a 6 mesos o un any vista, i que urgeix un pla on es contemplin 5-10 anys d’implementació.

Llegir-ne més.

Articles i reportatges

5 raons per treballar els Objectius de Desenvolupament Sostenible a l’aula | Àngels Soriano

En alguna ocasió al llarg de la teua vida docent t’han preguntat si transformes la vida dels teues alumnes? T’has imaginant com serà el món al 2030? Què podem fer des de la nostra aula per mantindre el món on vivim i millorar-los? Et convidem a descobrir les 5 raons per portar els #ODS a la teua aula.

Sense futur per al nostre alumnat (el canvi climàtic, l’escalfament global) | Joan Maria Girona

Les classes socials més desafavorides, les persones sense feina i sense possibilitats de trobar-ne, les dones sotmeses, les minories culturals, els grups familiars sense llar fixa, desnonats i acollits… tot això és dins el sac del futur de la Terra.

La infància i els objectius de desenvolupament sostenible 2030: evitem posar la pastanaga davant el ruc | Lluís Rajmil

Els discursos buits, els conflictes d’interessos i les polítiques de retallades van en contra dels objectius proposats per a la infància. La majoria de polítiques actuals van en sentit contrari a les propostes dels ODS i no només no han aconseguit millorar, sinó que més aviat molts dels indicadors que es pretén assolir han empitjorat.

‘Canviem?’, un projecte per conscienciar als alumnes del seu rol en la millora de la societat | Anna Hervàs

El curs passat a l’Escola Betània Patmos es va posar en marxa el projecte Canviem?, una proposta que pretén conscienciar els alumnes que no poden esperar que la societat canviï com un tot cap a la sostenibilitat, sinó que ells, com a individus, han de començar a fer petites transformacions en el seu dia a dia.

Llegir-ne més.

Divendres 13 i dissabte 14 de setembre es va realitzar el primer Consell de Responsables Territorials (CRT) del curs del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans a la casa de colònies de la Conreria. El CRT va tenir dues parts diferenciades: una formativa i l’altre de repàs i preparació del nou curs.

Aquesta primera trobada serveix per reprendre la tasca feta durant tot l’any i conèixer informacions importants. Per una banda, es va treballar el decàleg de sostenibilitat. Per aquest curs hi ha com a objectiu dins del Pla d’Accions la implementació definitiva a les trobades i activitats generals del Moviment. Un altre punt destacat va ser la presentació del projecte “Coladvisor”. Un portal web on es poden trobar totes les cases de colònies disponibles de la Fundació Pere Tarrés en què s’hi poden deixar comentaris sobre el servei. A més, es va recordar tot el procediment a l’hora de fer la reserva a través del Servei de Colònies i Vacances.

Llegir-ne més.

De ser complementàries a ser part del currículum personal i laboral. Les activitats extraescolars han fet els últims anys un salt qualitatiu i quantitatiu que les ha convertit en una part important i determinant en l’aprenentatge dels infants. “Abans s’aprenien coses socialment o educativament poc importants, però han anat mutant els últims anys i ara són part del currículum escolar, vital i professional dels alumnes”, indica el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, que alerta de la “gravíssima” bretxa social que han obert.

“Hi ha una desigualtat alarmant en les activitats extraescolars. Al 60% de les famílies els costa arribar a final de mes i no poden pagar els preus altíssims que solen tenir. Hi ha nens que fan moltes activitats i d’altres que no en fan cap. Hem d’assumir que l’aprenentatge extraescolar és un dret educatiu emergent”, subratlla. De fet, segons el professor de la UdG especialitzat en temps de lleure Josep Soler, les “desigualtats més grans entre els alumnes no es donen dins l’escola, sinó fora, en aquests espais extracurriculars”. Per això els experts reclamen que s’estableixi una política de preus públics o de beques per garantir l’equitat d’oportunitats i d’accés a coneixements entre tots els alumnes.

Un estudi nord-americà recent, elaborat per Expanded Schools, conclou que un alumne de classe mitjana rep 6.000 hores més d’aprenentatge que un estudiant de classe baixa, i la majoria d’aquests coneixements extres s’adquireixen fora de l’horari escolar, és a dir, a les activitats del migdia o el vespre o als casals d’estiu. “Fa temps que va canviar el currículum escolar i es va apostar més per l’aprenentatge de competències i no tant pels continguts, perquè és important que els alumnes desenvolupin aspectes emocionals, relacionals, la manera de comunicar-se, la creativitat… I és en les activitats extraescolars quan es facilita més l’adquisició d’aquestes competències”, indica la directora del Casal dels Infants de Salt, Mònica Gibanel.

Llegir-ne més.

Qui no recorda algun mestre que el va marcar positivament? Segurament el recordem no tant pel que ens va ensenyar sinó per com ensenyava, per com ens tractava, en definitiva, per la relació que hi vam establir, perquè ens mirava i ens reconeixia com a persones en la nostra singularitat.

I és que “educar fonamentalment és un acte de relació”, assegura el psicòleg Joan Quintana, codirector de l’Institut Relacional a Barcelona. Per això recordem aquell mestre que confiava en nosaltres, que ens donava seguretat i que ens feia sentir que valíem, segurament més del que nosaltres mateixos pensàvem.

Quintana, que és l’autor del llibre ‘Educació relacional. Deu claus per a un pedagogia del reconeixement’ (Fundació SM), lamenta que actualment molta part del que s’engloba en la innovació, amb noves tecnologies i noves metodologies didàctiques, només serveix per seguir fent el mateix que es feia, i recalca que realment és el vincle entre mestre i alumne el que continua sent essencial, perquè “sense un vincle significatiu no hi ha aprenentatges significatius”.

Llegir-ne més.

Els avis són una peça clau en l’estructura familiar. A Espanya, un de cada quatre avis té cura dels seus nets, als quals dediquen una mitjana de set hores diàries, dues més que la mitjana europea, segons l’Enquesta de Salut, Envelliment i Jubilació a Europa.

La relació entre la gent gran i les seves famílies, especialment amb els nens, és molt beneficiosa, sobretot a nivell cognitiu. Segons una investigació publicada a la revista de la Societat Nord-americana de Menopausa, la interacció de la gent gran amb els nens millora la seva vida social i els ajuda a prevenir el deteriorament cognitiu, així com malalties cròniques com l’Alzheimer o la demència.

Llegir-ne més.