Arxiu de l'autor

Més de 200 alumnes de formació professional d’arreu de Catalunya participen avui a partir de les 10h a la segona edició de les 24H Innovació Barcelona per Dualiza d’FP, on hauran de trobar solucions en 24 hores, a través d’una plataforma virtual, a 24 reptes proposats per empreses d’àmbits i especialitats diversos. L’objectiu de l’esdeveniment és apropar el talent i el potencial creatiu de l’FP a l’empresa. Per primer cop la jornada es pot seguir a través d’un programa retransmès en streaming des del web, amb una graella amb taules rodones, xerrades, seguiment dels prototips, visites als equips i intervencions amb experts.

Així doncs, els estudiants d’FP es distribuiran en 24 reptes i hauran de trobar solucions en 24 hores als reptes proposats per empreses d’àmbits i especialitats diversos com Danone, TRAM, Vueling, Aigües de Barcelona, TMB, DKV, Bayer, MediaMarkt, Santiveri, Hospital Clínic, Nestlé, Miro, Hospital de la Vall d’Hebrón, Everis, Opinno, Caritas, Circuit de Catalunya, Girbau, Seidor, DAMM, Sagardi, IAAC i Enertika. Les propostes de solucions també podran englobar diversos formats: des de productes fins a la creació de software o serveis sense limitacions creatives.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’educador i assessor italià Gino Ferri assegura que la pandèmia i el confinament han posat de manifest, més encara, que l’educació infantil és vista com un servei de conciliació més que no pas una etapa educativa molt important.

Gino Ferri sempre ha estat un gran defensor del valor pedagògic i social de l’educació infantil. Un valor que no se li reconeix, ja que, en gran mesura, es veu l’escola bressol simplement com una eina que permet assolir la conciliació laboral de les famílies. En contra d’això, Ferri destaca que l’etapa 0-3 és imprescindible perquè els infants es relacionin i aprenguin de contextos diferents als quals els pot proporcionar la seva llar.

La pandèmia, el confinament i el teletreball van canviar, per un mesos, les regles del joc. Les escoles van tancar i les criatures es van haver de quedar a casa. Lluny de fer-nos repensar el paper educatiu de l’escola bressol, Ferri considera que aquest parèntesi només va fer que accentuar la visió que ja se’n tenia abans de la Covid. Considera que la pandèmia ens ha de servir com a pont per a repensar la nostra relació amb l’educació 0-3 i, en aquesta línia, participarà del seminari Què podem aprendre dels temps de Covid a l’escola bressol?, que la Diputació de Barcelona organitzarà el proper 22 d’abril.

Sovint, l’educació infantil es veu més com un servei per famílies que no pas com una etapa educativa amb fonament. Com li podem donar valor?

Fins que no canviï la visió social de l’educació en l’etapa 0-3, serà difícil que qui té les responsabilitats faci les inversions necessàries perquè l’escola infantil pugui correspondre al dret a l’educació que es recull a la Convenció dels Drets dels Infants, que ja fa anys que s’està incomplint. De fet, com s’anomena aquesta etapa? En castellà continua sent ‘guardería’. A Catalunya, ‘llar d’infants’ és la versió bonica de ‘guardería’, però els significats associats són els mateixos. No és una denominació que destaqui el valor educatiu que s’hauria de reconèixer a aquesta etapa.

Què creu que falla a l’educació infantil?

En primer lloc, manca tenir plena consciència del seu significat educatiu. Encara avui hem de tenir debats, inclús amb les persones que hi treballen, sobre si l’experiència que els infants viuen a l’escola infantil té un valor educatiu o simplement és un espai de cures. I vull deixar clar que aquest no és un problema dels professionals, perquè les persones no som més que el producte d’una determinada representació social i de la narrativa amb la qual es representen les realitats.

Quan treballo amb escoles les convido a fer una anàlisi de les famílies que acuden al centre per saber quantes d’elles porten els infants per elecció i no per obligació. Amb això ens adonem que també les famílies entenen les escoles infantils com a espais de servei, que corresponen només a una necessitat (autèntica i real, per altra banda) de conciliació

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Audiència General 14 d’abril 2021

Catequesi sobre la pregària:

Estimats germans i germanes, bon dia!

L’Església és una gran escola de pregària. Molts de nosaltres hem après a recitar les primeres oracions estant sobre els genolls dels pares o dels avis. Potser que encara guardem el record de la mare i el pare que ens ensenyaven a recitar les oracions abans d’anar a dormir. Aquells moments de recolliment són sovint aquells en què els pares escolten alguna confidència íntima dels fills i els poden donar el seu consell inspirat en l’Evangeli. Després, a mesura que van creixent, hi ha altres trobades, amb altres testimonis i mestres de pregària (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 2686-2687). És bo recordar-los.

La vida d’una parròquia i de cada comunitat cristiana està marcada pels temps de la litúrgia i de la pregària comunitària. Aquell do que vam rebre amb senzillesa a la infantesa, ens adonem que és un gran patrimoni, un patrimoni riquíssim, i que l’experiència de la pregària mereix ser aprofundida cada vegada més (cf. ibid., 2688). L’hàbit de la fe no està fet a mida, es desenvolupa en nosaltres; no és rígid, creix, fins i tot en moments de crisi i resurrecció; de fet, no es pot créixer sense moments de crisi, perquè la crisi et fa créixer: entrar en crisi és un camí necessari per créixer. I l’alè de la fe és l’oració: creixem en la fe en la mesura que aprenem a resar. Després de certs moments de la vida, ens adonem que sense fe no ho hauríem pogut fer i que la pregària ha estat la nostra força. No només l’oració personal, sinó també la dels germans i de les germanes, i de la comunitat que ens ha acompanyat i donat suport, de les persones que ens coneixen, de les persones que demanem que preguin per nosaltres.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Aquest curs tot és més feixuc. Hem après moltes coses del confinament. El tercer trimestre del curs passat va ser avorrit i tediós en general. En la majoria dels casos els professors ens vam limitar a enviar tasques als alumnes per correu electrònic i vam esperar que ens les tornessin per corregir-les. Vam provar algunes classes telemàtiques però va ser més per humanitzar la relació que no per finalitat pedagògica.

Estava previst fer els ulls grossos amb els que acabaven l’ESO, ho va preveure subtilment el Govern, no pas els docents, i aquest any n’hem vist algunes conseqüències. D’alumnes que s’apunten al batxillerat per inèrcia sempre n’hi ha hagut, però aquest any hem identificat infiltrats que en situacions normals repetirien quart.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Explica el professor Rafael Bisquerra, president de la Rieeb (Xarxa Internacional d’Educació Emocional i Benestar, sigles en castellà) i director del postgrau en educació emocional i benestar de la UB, que “les competències emocionals afavoreixen les relacions amb altres persones i amb un mateix; faciliten la resolució positiva de conflictes, contribueixen a la salut física i mental i ajuden a l’aprenentatge”, entre d’altres. Afegeix també que “les persones amb competències emocionals estan en millors condicions per contribuir al benestar personal i social” i destaca la importància de desenvolupar una “educació emocional planificada, intencional i sistemàtica als centres educatius que impliqui tot el professorat i que estigui present en totes les àrees acadèmiques, com si es tractés d’un tema transversal”. Aquestes són algunes reflexions extretes de l’article “Importància i necessitat de l’educació emocional en la infància i l’adolescència”, publicat el 2012 pel professor Bisquerra i Núria Pérez Escoda, directora del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica) de la UB.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La llei estatal per protegir la infància i l’adolescència contra la violència comença a ser una realitat. Després de dos intents fallits –el 2016 amb el govern del PP i el 2018 amb el del PSOE–, el Congrés de Diputats ha aprovat aquest dijous aquesta llei, a la qual ara només li faltarà el vistiplau del Senat per poder entrar en vigor. La també coneguda com a llei Rhodes, per la implicació que hi ha tingut el pianista i supervivent d’abusos sexuals James Rhodes, vol millorar la protecció dels menors amb noves eines.

En el debat parlamentari, la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, ha celebrat l’aprovació d’una llei que ha considerat “imprescindible i d’enorme urgència” i ha enviat un missatge de suport als infants: “Si algú us fa mal a casa, demaneu ajuda a l’escola. Si algú us fa mal a l’escola, demaneu ajuda a casa. Res del que us ha passat ha sigut culpa vostra”. El PSOE considera que la llei ajuda els menors a “créixer sense violència i sense por” i construeix “una societat més humana i democràtica”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Departament d’Educació ha publicat les instruccions d’organització i funcionament dels centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR).  L’objectiu és establir el funcionament d’aquests suports per tal que contribueixin a donar una resposta educativa ajustada a les necessitats de l’alumnat. Són destinataris d’aquest suport els alumnes d’ensenyaments obligatoris amb necessitats educatives especials escolaritzats en centres ordinaris.

Un centre d’educació especial proveïdor de serveis i recursos (CEEPSIR) és un suport intensiu que té com a finalitat concretar estratègies de centre i desenvolupar programes específics de suport a l’escolarització per a l’èxit de l’alumnat, en coordinació amb docents i equips directius de les escoles, dels centres d’educació secundària i dels serveis educatius.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

En els darrers dies s’han pogut llegir i escoltar alguns titulars de premsa que alertaven del ràpid creixement dels alumnes i docents confinats en aquesta quarta onada de la pandèmia, que pels centres educatius és la tercera, ja que la primera la van viure totalment tancats. La realitat, però, és que la situació és similar a l’inici del segon trimestre, que va coincidir amb l’arrencada de la tercera onada de la pandèmia, i en canvi el ritme de creixement de grups bombolla confinats està sent notablement més lent.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Les Plataformes Apostòliques de la Companyia de Jesús, també a Catalunya, han posat en marxa els “Espais d’Escolta”, impulsats dins del Sistema d’Entorn Segur (SES). Aquests espais són una evolució de les comissions d’escolta que van sorgir en algunes poblacions arran de rebre denúncies per casos d’abusos que van tenir lloc en el passat en institucions o activitats de la Companyia de Jesús.

A partir d’aquesta experiència es va veure la necessitat de generar equips formats i preparats per acollir i escoltar a les persones que manifesten haver patit abusos de qualsevol tipus per part d’algun jesuïta o d’alguna persona relacionada amb les institucions de la Companyia de Jesús.

L’objectiu dels Espais d’Escolta és acompanyar i fer seguiment d’aquestes persones, al llarg del procés que viuen, responent a les seves necessitats en cada moment. En paraules de la coordinadora del Sistema d’Entorn Segur de la Companyia de Jesús a Espanya, Susana Pradera: “el que es pretén és, no només acollir en el primer moment en què la persona sol·licita ajuda, sino seguint estant a la seva disposició al llarg d’aquest procés”. Els espais d’escolta acullen i acompanyen la persona al llarg d’aquest procés, però no són espais de teràpia, suport legal o acompanyament espiritual, sino que recullen les necessitats de la persona atesa i, si cal i d’acord amb ella, la deriven cap als serveis de suport especialitzats que puguin ser necessaris.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La selectivitat actual té els dies comptats. Si seran pocs o molts depèn del departament d’Educació i de les universitats, però de moment els primers semblen decidits a reformar l’actual accés a la universitat. “No aguantarem gaire més, amb la selectivitat actual. Les actuals proves d’accés a la universitat (PAU) són insostenibles”, ha afirmat el conseller d’Educació, Josep Bargalló. El batxillerat, ha dit Bargalló, és el nivell educatiu que s’ha mantingut més al marge de l’onada de transformació educativa que en els últims anys ha sacsejat el sistema educatiu, i això ha provocat que dos cursos acadèmics sencers estiguin condicionats per un examen. “El batxillerat té un corsé que es diu PAU”, ha dit, i n’ha repassat els greuges: ha dit que és un examen que no té “res a veure” amb el treball per competències, que es basa en el “vell estudi memorístic” i que “provoca ansietat” als alumnes. Tot i les “reticències” que hi ha, Educació assegura que cada cop estem més a prop de reformar aquesta etapa educativa.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Havia de passar un cop passada la Setmana Santa, però les xifres d’ingressats a les unitats de cures intensives no ho permetien. Però la idea és que passi abans de l’estiu. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha assegurat aquest dimecres que els alumnes de batxillerat i de formació professional (FP) que ara segueixen un model semipresencial tornaran a les aules abans d’acabar el curs. «El Procicat no ho veu malament», ha detallat, sempre que les dades epidemiològiques de la pandèmia ho permetin.

En una roda de premsa per explicar l’oferta de formació postobligatòria per al curs 2021-2022, el responsable d’Educació ha assenyalat que la tornada a les classes és especialment necessària en el cas dels alumnes que s’estan preparant per a les proves d’accés a la universitat i per als estudiants de les branques més tècniques d’FP, de manera que puguin tornar a fer pràctiques als tallers. En qualsevol cas, i sense voler detallar quina xifra de crítics per Covid es dona per bona per trencar amb el model híbrid, ha recordat que la decisió última recau en les autoritats sanitàries. De cara a l’inici dels cursos passat l’estiu, Bargalló ha donat per fet que s’haurà posat fi al sistema telemàtic i que tots els alumnes (aquest any n’han sigut 350.000) tornaran a la situació prèvia al confinament del març del 2020.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El proper curs 2021-2022 hi haurà dos nous centres públics específics d’FP, per donar sortida a les necessitats dels sectors professionals. Concretament, l’Institut Centre de Tecnologies dels Aliments a Mercabarna (Barcelona) i l’Institut de Formació Professional Antoni Algueró (Sant Just Desvern). És la principal novetat de l’oferta d’ensenyaments postobligatoris per al curs que ve, i que avui ha presentat en roda de premsa el conseller d’Educació, Josep Bargalló.

Els dos centres estaran especialitzats en dos àmbits professionals concrets: les arts gràfiques (Institut Antoni Algueró) i el sector alimentari (Instituts dels Aliments). Pel que fa a Antoni Algueró, és un centre fins ara privat que tanca en acabar el curs actual, i que de cara al proper curs disposarà només d’oferta pública. Tindrà 6 grups de les següents famílies professionals: Preimpressió Digital; Impressió gràfica; Postimpressió i Acabats Gràfics; Disseny i edició de publicacions impreses i multimèdia; i Gràfica Publicitària. Serà un centre públic específic de les arts gràfiques i un centre integrat que també oferirà formació ocupacional del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

L’Institut dels Aliments de Barcelona es posarà en marxa amb una oferta de 5 grups de les famílies de Comercialització de Productes Alimentaris; Elaboració de Productes Alimentaris; Forneria, Pastisseria i Confiteria; Processos i Qualitat en la Indústria Alimentària; i Dietètica. Estarà ubicat a Mercabarna, fet que permetrà al centre aprofitar les sinèrgies que es puguin donar amb les empreses situades en aquest centre logístic de la Zona Franca.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’objectiu del nou web és oferir informació de qualitat i actualitzada als nois i noies que acaben l’ESO i han de decidir quina formació s’ajusta més als seus interessos i a la posterior sortida laboral.

El Departament d’Educació posa en marxa el nou web temàtic triaeducativa.gencat.cat, que neix amb un objectiu principal: oferir informació de qualitat i actualitzada als nois i noies que acaben l’ESO i han de decidir quina formació s’ajusta més als seus interessos i a la posterior sortida laboral.

Aquest nou portal temàtic veu la llum en el context de pandèmia per la covid-19, que per segon any consecutiu impedeix la participació del Departament en un esdeveniment presencial tan vinculat al suport i l’acompanyament als i a les joves com és el Saló de l’Ensenyament, i que parteix de la feina feta l’any passat amb el web Al teu costat en la tria educativa, que és la llavor d’aquest projecte més ambiciós que actualment el Departament publica.

El nou web és responsiu i, per tant, es pot consultar des de qualsevol dispositiu mòbil. Inclou les fitxes actualitzades de tots els estudis, d’acord amb els canvis introduïts arran de la nova llei d’Educació (LOMLOE). A més, hi ha vídeos explicatius sobre els diferents estudis, podcasts diversos, un desplegable descarregable amb tota la informació sintetitzada sobre l’oferta formativa, i molts altres materials. El menú superior incorpora un botó de traducció automàtica que facilita la navegació per tot el web en català, castellà, occità-aranès, anglès, francès, italià, portuguès, alemany, rus, urdú, àrab i xinès.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Departament d’Educació aposta per una formació professional menys generalista i més professionalitzadora, i, seguint aquesta filosofia, el curs vinent hi haurà dos instituts amb una nova oferta molt específica. D’una banda, es posarà en marxa l’Institut dels Aliments de Barcelona, al recinte de Mercabarna, amb cinc grups de famílies com ara elaboració de productes alimentaris i dietètica, entre d’altres. D’una altra, l’institut Antoni Algueró, a Sant Just Desvern, estarà dedicat a les arts gràfiques i oferirà també formació ocupacional del Servei d’Ocupació de Catalunya. L’objectiu del departament no és tant que cada barri tingui un institut d’FP com “afrontar una FP lligada a les necessitats del territori, a la demanda del mercat laboral i a la realitat dels nous continguts i habilitats dels estudiants”, va afirmar ahir el conseller d’Educació, Josep Bargalló, en la presentació de l’oferta dels estudis postobligatoris del curs vinent.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Aquesta setmana recordàvem en una conversa el relat ‘Un escàndol a Bohèmia’, de Conan-Doyle, on apareix aquest diàleg entre Watson i Holmes, iniciada pel mateix Watson, en reacció a unes deduccions realitzades per part de Holmes:

– Sempre que li sento explicar les seves raons, em sembla tot tan ridículament senzill que jo mateix podria haver-ho fet amb facilitat, encara que, en cadascun dels casos, em quedo desconcertat fins que m’explica tot el procés que ha seguit. I, no obstant això, crec que tinc tants bons ulls com vostè.
– Així és, en efecte –em va contestar, encenent un cigarret i deixant-se caure a una butaca–. Vostè veu, però no s’hi fixa. És una distinció clara. Per exemple, vostè ha vist amb freqüència els esglaons per pujar des del vestíbul a aquesta habitació.
– Moltes vegades.
– Com quantes?
– Centenars de vegades.
– Digui’m llavors quants esglaons hi ha.
– Quants? Doncs ni idea.
– El que jo li deia! Vostè ha vist, però no s’hi ha fixat. Aquí és on jo poso l’accent. Doncs bé: jo sé que hi ha disset graons, perquè els he vist i, al mateix temps, m’hi he fixat.

Immediatament, i per deformació professional, vam associar aquesta conversa literària amb la docència, i la conversa real derivà cap als centenars de vegades a la setmana que prenem decisions dins d’una aula, i al mateix temps amb quina escassedat d’ocasions reflexionem sobre aquestes determinacions. Seria el que Holmes diu a la conversa: “Vostè veu, però no s’hi fixa”. Els docents, massa sovint, actuem però no reflexionem. De fet, Clark i Peterson (1996) “van investigar quantes vegades pren un docent una decisió interactiva a cada hora de classe: com a mitjana, cada dos minuts”. I el que més ens hauria de preocupar és que Yinger (1996), que va continuar els estudis de Clark i Peterson, assenyala que “segons les informacions dels mateixos docents, només una quarta part de les decisions preses són conscients”. (1)

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

anys, i això sobretot es deu al fet que té un encorsetament que es diu Prova d’Accés a la Universitat, que no té res a veure amb el que és l’educació avui dia, sinó que és el vell estudi memorístic. Estem molt d’acord amb el debat que s’ha obert sobre el batxillerat, i ho hem fet saber al Ministerio i a les universitats, a les quals aquesta prova tampoc els és útil tal com es planteja”. Així s’ha expressat aquest matí el conseller d’Educació, Josep Bargalló, en la roda de premsa de presentació de l’oferta d’estudis postobligatoris per al curs 2021/22. El procés de preinscripció d’aquests estudis comença demà mateix (només pels estudis d’arts escèniques) i es farà totalment per via telemàtica.

En els darrers mesos s’ha creat un grup de treball per reflexionar sobre la reforma del batxillerat, a partir de la iniciativa promoguda per dues directores i una cap d’estudis. La directora general de Currículum i Personalització, Maite Aymerich, ha confirmat avui que el grup continua treballant “perquè el batxillerat sigui útil i flexible i tingui sentit com a etapa educativa”, i que confia que això, i el caràcter competencial de la PAU, s’acabi traduint en un decret que s’aprovaria al llarg de l’any vinent per ser de plena aplicació el curs 2023/24. La LOMLOE també va en aquest sentit i altres comunitats autònomes també ho estan demanant, ha aclarit la directora general.

Pel que fa a l’actual situació de semipresencialitat de la major part d’estudis postobligatoris (una situació especialment estressant en el cas dels que fan 2n de batxillerat i es preparen per la selectivitat), el conseller ha mostrat la seva esperança que el Procicat autoritzi la tornada a la total presencialitat en les properes setmanes, en la mesura que millorin els indicadors sanitaris. “Si les UCI estiguessin millor del que estan segurament ja s’hi hauria tornat després de Setmana Santa”, ha explicat Bargalló, segons el qual en cap cas es contempla la possibilitat que el curs vinent es mantingui la situació d’ensenyament semipresencial pels estudis postobligatoris.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

“Aquell aire que sembla net molt sovint conté partícules contaminants i cancerígenes invisibles que poden causar greus perjudicis a la salut, i d’això no en som conscients”. Això explica Antoni Moreno, tècnic docent del CESIRE (centre adscrit a la Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital del Departament d’Educació) i president de l’associació Robolot Team, formada per docents amants de la robòtica i per professionals d’aquest sector tecnològic. Fa tres anys ell i altres membres d’aquesta entitat van entomar el repte que els va llençar en una trobada Miguel Antonio Peña, científic del CSIC i un dels principals experts a Espanya en energies renovables. “Ens va dir que si tant ens agradava la robòtica, per què no muntavem estacions per mesurar la contaminació de l’aire a les escoles”, recorda Moreno.

El projecte EducaCont va començar a caminar a partir d’aquell moment, amb epicentre a Olot, perquè la trobada es va fer a la capital de la Garrotxa i perquè el germen de Robolot Team surt de l’Institut la Garrotxa, l’any 2002, quan comencen a col·laborar professors d’FP amb professors de batxillerat. “No només als alumnes d’FP els agrada aprendre fent coses”, afirma Antoni Moreno, que era professor d’automàtica i robòtica de l’institut. Aleshores va sorgir Robolot com una jornada oberta a qualsevol docent interessat en les bondats didàctiques de la robòtica. Any rere any es va anar repetint i fent gran, fins que el 2015 es va constituir l’entitat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Va començar restant els dies que li quedaven perquè el virus que havia entrat dins el seu cos deixés de causar-li patiment. Però al cap de quinze dies, i veient que, lluny de millorar, cada dia es trobava pitjor, la Sira va començar a sumar en lloc de restar. Sumar dies d’intens dolor, d’impotència, d’incomprensions, de plorar, de por, d’incertesa… però també dies de rebel·lia, d’inconformisme davant una malaltia que no vol deixar que la venci. I ja suma més de 380 dies. És a dir, més d’un any amb covid persistent, i amb un horitzó encara ple de boira que li impedeix saber quan s’acabarà el malson, si és que té data de caducitat.

Professora de música i cap d’estudis de l’escola Vila-roja de Girona, Sira Canyigueral, de 43 anys, va haver de deixar la feina l’estiu passat perquè era incapaç fins i tot de recordar una frase que acabava de dir un instant abans. Troba a faltar la feina, i també aquella Sira que desbordava d’energia, la que feia excursions, la que dedicava hores als seus alumnes, a la seva escola, a la música, a la seva família, la Sira que sempre somreia. Ara a vegades es desperta al matí tan cansada que li sembla que ha estat treballant durant tota la nit. I plora. 

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo ha estat escollit nou secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense. Gordo pren el relleu de l’arquebisbe d’Urgell Joan-Enric Vives que ha estat el secretari general durant 24 anys. El secretari general forma part amb el president i el vicepresident de la comissió permanent de l’organisme que agrupa tots els bisbes de Catalunya. El president és sempre l’arquebisbe de Tarragona, actualment Joan Planellas, i el vicepresident el de Barcelona, actualment el cardenal Joan Josep Omella. El secretari s’escull per consens entre tots els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense.

L’elecció s’ha fet en el reunió que han celebrat els bisbes de Catalunya aquest dimarts.

Sergi Gordo (Barcelona. 1967) és un dels bisbes catalans més joves i va ser nomenat bisbe auxiliar de Barcelona el 2017. Va ser secretari general i canceller de l’arxidiòcesi de Barcelona durant tot el mandat del cardenal Lluís Martínez Sistach. Té per tant una àmplia experiència i coneixent de la gestió i de la vida diocesana. Format al seminari de Barcelona, és llicenciat en Filosofia per la Universitat Ramon Llull, on també ha estat professor. També ha estat vicari parroquial a Vilafranca del Penedès, formador del Seminari Menor, i és consiliari de grups d’Acció Catòlica.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La Fundació Pere Tarrés ha posat en marxa la campanya I tu què en penses?, formada per vídeos curts que aprofundeixen en els valors dels joves i adolescents i que promouen la seva reflexió sobre diversos temes que els interpel·len. L’objectiu de la iniciativa és oferir eines als monitors i educadors que acompanyen aquests joves en el seu procés educatiu per tal d’ajudar-los a fomentar dinàmiques de reflexions i debats en les activitats de lleure i a potenciar en ells l’esperit crític.

Actualment són molts els reptes als quals s’enfronten els joves. Malauradament, la societat en què vivim, marcada per les modes, el pensament homogeni i la immediatesa de les xarxes socials, cada cop permet menys espais per a la reflexió i el debat. Per això el projecte pretén fomentar l’esperit crític i convidar els joves a aprofundir en el seu posicionament davant dels problemes que els afecten directament i a construir un sistema de valors i un sentit ètic que els orienti l’existència.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »