La setmana passada, el Congreso va viure una altra batalla campal durant el ple d’aprovació de la Lomloe o llei Celaá, una altra llei educativa que segueix la tradició de les anteriors. Dotar-la amb cognom ministerial, aprovar-la amb una majoria irrisòria i no donar resposta als grans reptes de l’educació.

L’única bona notícia és que reverteix bona part dels efectes negatius de la Llei Wert, però es queda a mig camí del que podia ser i no és. Concebuda més per derogar que no pas per aportar solidesa i mirada de futur, amb un preocupant pas en fals sobre la protecció de la immersió lingüística que va tenir l’agreujant de la manca d’unitat dels partits catalans en la seva defensa i blindatge. Era tan simple com retornar al mateix escenari de la llei anterior, la LOE. Aquesta era l’esmena que ens convenia i que els partits compromesos amb el model d’escola catalana encara estan a temps de defensar durant el tràmit al Senat.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.