Fa anys, quan no estava tot tan organitzat pel currículum, a les escoles hi havia una mirada educativa que portava a tenir molt presents aspectes que afavorien la maduresa de la canalla. L’autonomia n’era un dels troncals. Es plantejava des de les primeres edats i, especialment, a mesura que la canalla creixia. Així, s’afavoria la responsabilitat dels propis materials i de tot allò que implicava el bon funcionament i el desenvolupament d’unes habilitats manuals, d’espai i de temps. Calia comprendre el temps del recorregut a peu de casa a l’escola, que els autobusos sortien a l’hora i que no es podia arribar tard a l’escola. Es feien sortides de dos o tres dies (les convivències) i es repartien les tasques entre ells: preparar l’esmorzar, fer el dinar, netejar la casa de colònies, els estris de la cuina i, evidentment, organitzar sense persones de suport els temps lliures, els jocs de la tarda i per després de sopar. És a dir, amb l’autonomia s’afavoria la comprensió de què volia dir “viure” uns dies junts.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.