Fa poc la Lourdes em va trucar una mica angoixada i preocupada. No és que la Lourdes s’angoixi per qualsevol cosa, més aviat és una mestra eixerida i amb una gran capacitat de connectar amb els infants. La trucada era important. Aquest curs és tutora d’un grup de primer de primària i, a més, a causa de la baixada de ràtio, la seva escola es queda sense l’especialitat de música i ella haurà de fer-la per a la seva tutoria. La nostra conversa ens va portar a reflexions pedagògiques i intercanviar impressions sobre quelcom que està encenent les xarxes socials: el lloc en què ha quedat l’educació en aquesta pandèmia.

Ja sabem que els contextos de cada escola no són iguals i per tant ens trobem plans d’actuació molt diferents per encarar un curs escolar complicat. Hi ha escoles que han tingut la sort de mantenir les especialitats però altres no ho han pogut fer, derivant aquestes especialitats a les tutories, com és el cas de l’escola on treballa la Lourdes. La seva situació és només un exemple d’aquesta gestió que deixa a la vista l’estat de la nostra educació amb el greu afegit del mal lloc on queden les arts, aquestes arts que paradoxalment tant han ajudat la societat durant el confinament.

Abans d’endinsar-me en aquesta reflexió, voldria deixar clar que, des del meu punt de vista, un o una mestra especialista i amb una bona formació és la persona més adient per poder fer l’especialitat a l’escola, doncs és la persona que coneix bé el llenguatge així com els recursos existents per poder fer un bon acompanyament a l’alumnat. Com a mestra de música, però, faig una reflexió amb la intenció d’ajudar i convèncer la Lourdes i tantes i tants altres que, com ella, senten certa por i preocupació respecte a l’àrea de música en si, i alhora s’animin a introduir pràctiques musicals en el seu dia a dia escolar.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.