El passat 3 de setembre els mitjans de comunicació es feien ressò –d’una forma exagerada i alarmista– del comunicat de la Fiscalia General de l’Estat sobre el possible absentisme escolar derivat de la situació de pandèmia en què els centres educatius de tot l’Estat han hagut de començar el curs. Com a comunitat educativa interpel·lada no hauríem de permetre-ho, alhora que podem demostrar que hi ha una altra manera de fer les coses.

Si es llegeix el comunicat més tranquil·lament, lluny dels titulars, la Fiscalia afirma que l’absentisme escolar és una preocupació per, tot seguit, reconèixer que no és seva la funció elaborar mesures que l’evitin. Per dir-ho d’alguna manera, doncs, “recorda” que, com que els centres educatius han d’aplicar els protocols establerts per les administracions educatives, l’assistència presencial de l’alumnat és una obligació ineludible per les famílies i que en cas de desatendre’s –d’una forma “voluntària, injustificada i persistent”– podria comportar conseqüències legals.

Per situar-nos jurídicament, i entendre quines podrien ser aquestes conseqüències legals, caldrà recórrer a l’article 226 del Codi Penal que pot arribar a castigar amb penes de fins a 6 mesos de presó (o multa de 12 mesos) als qui deixin de complir els seus deures legals –en els quals s’inclou l’educació– vers les persones de les quals en tinguin la pàtria potestat o la tutela. A més, el tribunal també podria imposar la inhabilitació per a l’exercici del dret a la pàtria potestat o la tutela per un temps d’entre 4 a 10 anys.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.