La Covid19 ha tingut un gran impacte a les nostres vides. Amb poques setmanes, vam passar de rebre notícies d’un virus a Xina –suposadament remot– a estar confinats a casa, vivint una situació que cap de nosaltres hauria pogut imaginar. Alguns han passat la malaltia, altres han perdut éssers estimats, altres han vist reduïts els seus ingressos de manera dràstica, tots hem estat allunyats de familiars i amics a qui hem desitjat abraçar més que mai. Tots n’hem sigut testimonis i, encara que no ens sabem imaginar com serà la tornada als centres educatius, segur que quan ens retrobem ho farem amb una experiència vital que necessitem comprendre.

Per tot plegat, la Covid19 ha esdevingut un problema social rellevant i, com a tal, un possible punt de partida per tal que, tal com afirmen Pagès i Santisteban (2011), “l’alumnat aprengui a examinar qüestions significatives i pugui participar en la vida pública de manera reflexiva i crítica”. Es tracta de generar, entre tots, aprenentatges que ens permetin analitzar i valorar el que hem viscut. Pensem que, si des de l’entorn educatiu apliquem aquesta perspectiva, serà possible contribuir al desenvolupament d’aquelles competències que ens permeten comprendre el món i actuar-hi ètica i cívicament. Perquè no hem de veure la pandèmia com un fet del passat sinó com una qüestió viva amb la qual haurem de conviure; i una bona manera d’aconseguir-ho és a través de l’anàlisi d’experiències passades, que poden ser font de coneixement indispensable per afrontar els reptes presents.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.