M’atreveixo a dir que a la majoria de nosaltres ens fascina el nivell educatiu dels països nòrdics. És difícil no conèixer l’excel·lència, els bons indicadors de nivell i els magnífics resultats d’aquests països pel que fa a l’educació. Ara bé, aquests bons resultats no són casuals, de cap manera. No ho són perquè són societats que creuen fermament en l’educació, en la idea republicana que l’educació és el motor de tot país de primera i que l’educació és la politja de l’ascensor social, cosa que fa que, deixant de banda l’origen de l’individu, qualsevol persona pugui prosperar en igualtat de condicions i en tots els nivells (social, personal, familiar…); en definitiva, creuen que l’educació és el pilar d’una societat lliure. Amb tota modèstia, puc afirmar que soc fruit d’aquesta funció igualadora de l’educació. Els meus orígens són de classe d’allò que en deien treballadora, però gràcies als estudis he pogut tirar endavant una carrera vital i professional plena i amb llibertat per escollir.

Per assolir un bon nivell educatiu, però, calen recursos i voluntats. De fet, no sé què és primer, si les voluntats o els recursos. Malauradament en aquests moments no hi ha ni voluntat ni recursos per invertir en l’educació –tot i que n’hi ha per a segons què–. Ho afirmo com a alcalde d’un municipi amb una escola amb espais indignes i insuficients. Algú es pensa que una escola sense biblioteca, amb barracons, amb un espai que és menjador, sala polivalent, sala d’actes, amb una cuina de 5 m² on es fa menjar per a seixanta nens, amb un despatx de direcció que fa de sala de reunions i de direcció, amb les aules d’educació infantil en un edifici fora del recinte escolar… és un espai digne per formar ciutadans lliures i de primera?

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.