Després de mesos de quarantena i aules tancades, quan els municipis de Catalunya van arribar a la Fase 2 de la desescalada, a comptagotes anaven obrint també els centres educatius. Tot plegat entre dubtes sobre la capacitat per complir les mesures de seguretat, sobre si mantenir els infants separats i seguir les directrius higièniques podria fer possible una bona tasca educativa. Sobre si s’assoliria un bon final per a un curs estrany. I on més regnaven aquests dubtes era als centres d’educació especial, on la complexitat de la situació se suma a unes dificultats que ja són norma.

El decret de desescalada educativa del Departament d’Educació reconeixia aquestes dificultats afegides i recomanava l’obertura dels centres per a fer “acompanyament emocional per aquell alumnat que per diferents motius hagi pogut patir el confinament d’una manera més greu o per aquells amb necessitats educatives especials”. El problema, però, és que la base de la relació amb els alumnes és el “contacte físic: tocar, abraçar, fer tractaments, donar de menjar…haurem de prendre les mesures que se’ns marquin per llei però hem de continuar amb la nostra feina”, explica Mercè Palau, directora de l’Escola Municipal d’Educacio Especial El Pi, de Terrassa.

A les dificultats d’aplicar les mesures d’higiene i seguretat també s’hi suma el fet que a molts dels alumnes els és “complicat dur la mascareta tota la jornada, perquè la majoria no té la capacitat de comprensió necessària com per a entendre que cal mantenir unes distàncies i mesures”, apunta la Margarita González, directora de l’Escola Municipal d’Educació Especial FATIMA de Terrassa. A més, s’ha de tenir en compte que aquests centres compten amb alumnat amb greus problemes de salut, que es troben entre la població de risc. Per això, hi ha famílies que han comunicat als centres que “les incerteses els fan preferir esperar i venir al setembre”, explica Antonio López, director de l’EMEE Can Vila de Mollet del Vallès, qui expressa dubtes sobre com procedir amb “una adequada escolarització minvant riscos”.

És per això que molts centres no es plantegen una tornada a les aules que no passi pel retrobament físic, perquè “de moment, ni escola, ni alumnes ni famílies no estem preparats per a fer una proposta de treball online que doni resposta a les seves necessitats”, opina Manel Merino Garcia, director de l’Escola Can Barriga de Badalona. I és que tots els centres consultats es mostren d’acord en què si l’ensenyament online no és la millor de les opcions per a ningú, ho és encara menys per a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Tot i això, apunten que si el curs vinent és l’única manera de continuar amb la relació, s’hauran d’implementar mecanismes per a fer arribar dispositius i coneixements digitals a totes les famílies.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.