Després de sis mesos amb la majoria d’infants i adolescents sense trepitjar les aules ni els patis de les escoles i instituts a causa de la pandèmia, l’inici del nou curs al setembre serà tot un esdeveniment per a ells. En la vida d’un infant, mig any pot ser percebut com mitja vida. Per a molts, serà com començar de nou. I si per a ells serà tot un canvi i una novetat, el repte és igualment gran per als mestres i per a la comunitat educativa en conjunt, inclosos pares i administració. Aquest dilluns, finalment, la conselleria d’Educació ha aclarit alguns dubtes importants que encara planaven sobre aquest retorn. En síntesi, com ja es veia a venir en funció del que estan decidint països veïns com França, s’imposa la normalitat presencial per sobre d’unes mesures sanitàries que feien inviable un treball real a l’aula. Els grups de classe a la pràctica acabaran sent en la majoria dels casos els de sempre i, tret dels mestres no habituals en un determinat grup sense distàncies necessàries, no caldrà l’ús de mascareta. En efecte, el fet que cada cop estigui més clar per les evidències científiques i estadístiques que els nois i noies són poc transmissors del covid-19 i que els afecta poc, permet deixar enrere mesures que eren de difícil o impossible aplicació. L’escola podrà tornar a ser un lloc on les relacions directes, tant entre alumnes com entre ells i els mestres, són una part essencial del procés educatiu. El sentit comú s’ha acabat imposant. Per descomptat, els hàbits d’higiene més estrictes han vingut per quedar-se en la nostra societat, també a l’escola, però no fins al punt d’impedir la seva essència vivencial.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.