He de reconèixer que al principi aquest argument em va convèncer i em va dur al fatalisme. Però ara que he aturat el ritme i la frustració, veig que l’argument es centra en la part més exterior o estètica de l’aprenentatge cooperatiu. Em nego a creure que no ens hem mogut i que tot era un miratge. Això m’ha dut a fer-me noves preguntes:

  • Què té de base l’aprenentatge cooperatiu, més enllà del treball en equip, que possibilita els aprenentatges? Quin és el valor de l’aprenentatge cooperatiu i com el podem aprofitar en temps de distàncies físiques entre persones?
  • Com podem fer per a què la participació equitativa i la interacció simultània siguin possibles més enllà de les estructures? Com ho podem fer amb els més petits? Com fem per a què aprenguin entre ells?

Estem davant d’una organització de l’aula inclusiva, com a instrument per desenvolupar  habilitats socials complexes i com a motor de l’aprenentatge, llavors aprofitem allò que té de bo per dur-lo, i no vull dir adaptar-lo, a la nova situació. Si alguna cosa s’ha manifestat des de l’inici del confinament és la necessitat de desenvolupar habilitats socials complexes d’alt valor per a la nostra societat. I les nostres relacions i interaccions (responsables) ens han mostrat que és possible. No pretenc caure a una visió naïf o optimista dient que hem après la lliçó i que això tindrà efectes positius, sinó posar en valor allò que és important i que hem pogut viure a les nostres aules abans de la separació. Perquè a l’escola s’hi va a aprendre junts, a aprendre sense haver-se triat.

La nostra tasca com a docents és convertir les interaccions dels nostres infants en oportunitats d’aprenentatge. Crec que sempre ha estat així. De fet, una de les afirmacions que hem escoltat més sobre el treball cooperatiu és que no bastava amb posar-los en equip i esperar que la cooperació aparegués com a inspiració divina. Calia promoure i treballar actituds d’equip, que van més enllà de l’escola cercant una nova societat. La cooperació no emergeix per estètica o generació espontània. Emergeix de la mà de valors i d’actituds. La nova situació ha colpejat la part més vulnerable de l’aprenentatge cooperatiu, que és la física, però no ha tocat la seva filosofia.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.