En essència, les successives lleis d’educació han modificat poc aquesta organització, exceptuant les lleis dels governs del PP, on persisteix l’obsessió de treure del sistema educatiu a l’escola bressol, deixant-la com un servei assistencial al més pur estil de les guarderies laborals i en benefici de la iniciativa privada.

Aquests mesos de la Covid –i malauradament del que es preveu que es mantindrà– posen de manifest les dificultats de l’encaix entre les etapes. Continua preocupant el pas d’etapa per dos motius diferenciats: per una banda tenim les qüestions de mercat, bàsicament per la distribució de l’alumnat ens els centres, i per l’altra  subsisteix sense resoldre el que l’article 76  de la Llei d’Educació de Catalunya (2009)  defineix  com “Adscripció de centres amb la finalitat d’ordenar el procés d’escolarització i facilitar la continuïtat educativa …”,  especialment rellevant si tenim en compte les declaracions de principis sobre l’educació bàsica (LEC -art 57), on es diu textualment que “ha de mantenir coherència amb l’educació infantil i amb l’educació postobligatòria i ha de garantir la coordinació entre les etapes que la componen per tal de facilitar la continuïtat del procés educatiu i assegurar als alumnes una transició adequada d’una etapa a l’altra”.

Així doncs, tenim aquestes dues qüestions: l’administrativa i la coordinació curricular, que són claus per la coherència pedagògica i l’equitat. Ambdós aspectes no s’han executat amb tot el marge que permet la legislació, són necessaris i manifestament millorables.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.