El confinament amb motiu de la Covid-19 ha posat a prova la convivència de nombroses llars. També, és clar, a les llars de comunitats religioses de casa nostra. Continuem el repàs per la vida religiosa de Catalunya per saber com han viscut i viuen la pandèmia sanitària actual.

El germà marista, Lluís Serra, afirma que durant el confinament “s’ha hagut d’equilibrar moltes coses”. En el cas de l’Institut Marista ha calgut, per una banda, respectar les directrius socials i sanitàries, i per l’altra, continuar amb el màxim rigor la missió i el servei de les comunitats. Serra recorda que les comunitats religioses “apleguen sovint persones de risc, gent gran, i alguns malalts, que s’han de cuidar, i molt”, i que alhora en molts casos són també “germans que estan en missió directa que cal mantenir, com les escoles o l’obra social”. 

Les escoles maristes, com la majoria, “han fet una feina molt intensa”. Treballen més que abans, reconeix Serra, ja que han hagut d’adaptar en pocs dies tota una metodologia, dedicació i treball nous. “Hi ha algun germà de la meva comunitat que té dedicació plena a una escola i que el veus treballant hores i hores”. El mateix passa amb els equips directius i la resta de professorat.

També un altre àmbit que ha hagut d’anular la seva acció directa però continuar la tasca ha estat l’obra social. A Catalunya l’Institut Marista té dotze obres socials maristes. Les obres que han hagut de tancar portes ho han fet, però no han deixat de fer acompanyament telemàtic amb famílies i infants. “Han mantingut tot el caliu afectiu i educatiu amb ells”. En d’altres obres sí que s’ha mantingut missió directa, com en el cas del CRAE d’Igualada, amb els infants confinats i els educadors fent presència. 

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.