Injuriat pels guardians de la tradició, l’aprenentatge basat en projectes (ABP) alça la figura i mostra tot el seu potencial. Resulta molt eficaç (tremenda paradoxa) en un terreny que no és el seu hàbitat natural: el rendiment acadèmic centrat en continguts, relativament fàcil de mesurar amb eines d’avaluació numèriques. La conclusió s’antulla inequívoca en les pàgines de ¿Mejora el aprendizaje del alumnado mediante el trabajo por proyectos?, presentat el desembre passat per la Fundació Jaume Bofill i Ivàlua en el marc del cicle ‘Què funciona en educació?’. Una metanàlisi que dissecciona 300 estudis publicats sobre aquest tema. Segons els seus autors, “el més extens realitzat fins avui”.

La joia de la corona en innovació funciona especialment a l’hora d’ensenyar llengües i ciències socials, encara que els seus beneficis també semblen clars en les àrees de tecnologia i matemàtiques. El seu impacte és positiu a primària i secundària, sense importar el perfil socioeconòmic de l’alumnat. I augmenta quan el centre disposa d’un parc TIC acceptable, ja que la seva existència afavoreix la cerca àgil d’informació i la col·laboració fluida entre estudiants, dues condicions sine qua non perquè els projectes arribin a bon port.

Una altra circumstància que galvanitza l’ABP té a veure amb l’organització interna del centre. Parlem d’un factor clau, intuïtivament obvi, per a l’èxit del treball per projectes: que el claustre remi en la mateixa direcció, liderat per un equip directiu decidit a implantar la metodologia de manera integral. Qualsevol que hagi apostat pels projectes a l’aula podrà corroborar, molt probablement, que la coordinació entre professors resulta essencial. Abans de res, amb la finalitat d’aprofitar al màxim la seva naturalesa interdisciplinària.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.